16407124
Beschreibung
Karteikarten von Àlex Lluch, aktualisiert more than 1 year ago
|
Erstellt von Àlex Lluch
vor fast 6 Jahre
|
|
| Frage | Antworten |
| Sociolingüística | Ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir, estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic. |
| Multilingüisme | és el fet de conviure en un mateix territori diverses llengües |
| Interferències lingüístiques | és el fet que fa que dues o més llengües conviuen en un mateix territori |
| Bilingüisme | ús altern de dues llengües. El bilingüisme només es produeix en situacions de llengües en contacte i només és estable quan no hi ha conflicte lingüístic |
| Bilingüisme individual | quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes |
| Bilingüisme social | un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes |
| Bilingüisme territorial | un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles (el cas de Bèlgica). La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística |
| Bilingüisme unilateral o unidireccional | Es dóna quan, en una societat on conviuen dos grups lingüístics diferents, els parlants d’una llengua coneixen la seua i l’altra, mentre que els parlants de la segona només coneixen la seua (uns són bilingües i els altres unilingües) |
| Substitució lingüística | és un procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seua llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent |
| Diglòssia | situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals |
| Conflicte lingüístic | situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística |
| Substitució lingüística (ampliat) | la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablement amb la normalització lingüística |
| Normalització lingüística | procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística |
| Normativització lingüística | procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua |
| Llengua minoritària | llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants (a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple) |
| Llengua minoritzada | llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant (el català, l'èuscar o el gal·lés, per exemple) |
| Llengües normalitzades | ocupen tots els àmbits d’ús d’una societat |
| Prejudicis lingüístics | Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres (llengües fàcils/difícils, llengües importants/poc importants, llengües suaus/aspres, llengües de cultura/primitives, llengües útils/inútils, llengües de lèxic ric/pobre o llengües de literatura superior/inferior), i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua (jerarquia entre llengua i dialecte, menyspreu de les varietats alienes, denigració de les formes no estàndard o menyspreu de l’estàndard) |
| Diglòssia i bilingüisme | En una societat saben expressar-se en dues llengües i les fan servir en funcions diferents. Com per exemple a Paraguai, on la llengua A és el castellà i la B el guaraní. |
| Diglòssia sense bilingüisme | En una societat on els membres d'una classe introdueixen una llengua que només coneixen els membres d'aquest grup. Com per exemple, a Rússia abans de la primera guerra mundial l'aristocràcia parlava francès, però la resta del poble només rus |
| Bilingüisme sense diglòssia | En una societat on els individus aprenen una segona llengua per pròpia voluntat. No incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia |
| Ni bilingüisme ni diglòssia | seria el cas de comunitats monolingües com pot ser els castellans de les regions castellanoparlants, els islandesos, portuguesos... |
Möchten Sie mit GoConqr kostenlos Ihre eigenen Karteikarten erstellen? Mehr erfahren.