Component volutiiu. Futurs èxits anticipats o desitjats.
Han de ser assequibles, específiques i pròximes en el temps.
Motivació i rendiment futur
Especificitat
Dificultad de la meta
Proximitat de la meta
Compromís
Si les principals variables motivacionals són els impulsos, l’activació, els incentius, les expectatives, les atribucions i les metes, els procediments per a incrementar la motivació es basaran a generar impulsos, induir nivells d’activació adequats, proporcionar diferents tipus d’incentius, enfortir les expectatives, fomentar atribucions causals adaptatives, i ajudar a formular metes adequades. La tria dels procediments que s’han de fer servir dependrà en cada cas de les característiques de la conducta, de la situació i dels recursos disponibles.
MOTIVACIÓ
Classificació dels motius
Motius primaris, innats
Motius secundaris o socials, apresos, adquirits (cap necessitat fisiològica). Poden exercir influència i control en els motius primaris
Biològics (gana, son, sexe)
Adaptació ambiental
Evitació (por)
Exploració (visual)
Manipulació (objectes)
Dels motius primaris als motius socials
Piràmide motivaiconal MASLOW
Fins
que no es
veuen satisfets
els nivells inferiors,
no es dona el nivell
següent, començant per la
base i acabant al cim de la piràmide.
Fisiològiques (respiració, sexe, son...)
Seguretat (casa, salari, salut...)
Afiliació (família, amics..)
Reconeixement: Autoestima
Autorrealització
Necessitats de manca o privació
Necessitats de creixement
Alguns motius primaris
Impuls: Estat de l'organisme (generalment desagradable o aversiu) que activa o energitza la conducta
Homeòstasi: Equilibri dinàmic amb contínues fluctuacions regulat pels feedbacks
Retroalimentació positiva: Incitadors de conducta en generar malestar o tensió
Retroalimentaicó negativa: Sensació d'alleujament o plaer (detenció conducta motivada)
Gana
Mecanismes biològics de regulació de la gana
- (Hipotàlem lateral, ventrolateral i paraventricular). - Glucosa en sang. - Contraccions estomacals.
- Nivells de lípids corporals.
Mecanismes psicològics de regulació de la gana
- Influències ambientals (socials). - Factors d'aprenentatge. - Aspectes emocionals. -Aprenentatge.
Set
Mecanismes fisiològics de regulació de la set
Hipovolèmica: Suor. Baixa líquid extracel·lular. Hiperosmòtica: Salat. Baix líquid intracel·lular.
Mecanismes psicològics de regulació de la set
- Aprenentatge.
Motius d'adaptació ambiental
Conducta exploratòria
Exploració locomotriu
Exploració perceptual
Manipulació d'objectes
Nivell d'activació
Arousal
Privación sensorial
Excés sensorial
Diferències individuals
extroversió/introversió
Els conceptes d’homeòstasi i impuls descriuen alguns aspectes dels motius primaris, però no tots.
Les conductes exploratòria i manipulativa no es poden explicar en termes de reducció de l’impuls. En primer lloc, perquè no estan causades per cap dèficit fisiològic (desequilibri homeostàtic), i, en segon lloc, aquestes conductes tenen per objecte que els subjectes busquin el nivell òptim d’activació.
Amb relació als sistemes motivacionals ingestius (gana i son), els models homeostàtics els expliquen en part. Una excepció d’aquesta explicació seria el fenómeno de la sacietat sensorial específica.
I, finalment, el comportament sexual, tampoc no estaria causat per cap dèficit hormonal a la sang o una altra manca fisiològica. Així mateix, la conducta sexual no comporta cap reequilibri fisiològic. Aquest motiu primari no és necessari per a la supervivència de l’individu, però sí per a la de l’espècie.
Si aquests motius no s’expliquen per mitjà dels models homeostàtics, quins altres factors hi intervenen?
Un altre concepte que s’ha emprat per a explicar aquests motius primaris, seria el d’incentiu Els incentius són, generalment, estímuls externs que tenen propietats motivacionals.
D’altra banda, tal com hem comentat anteriorment, no n’hi ha prou amb el concepte d’homeòstasi per a explicar la conducta motivada, perquè no té en compte les variables cognitives amb efectes motivacionals.
Motius socials
Motivació d'assoliment (Weiner)
Alta necessitat d'assoliment: Èxits a causes internes i estables (capacitat)
Èxit: Causes internes i estables (capacitat)
Fracàs: Causes internes i inestables (falta d'esforç)
Baixa motivació a l'èxit
Èxit: Causes externes i puntuals (tasca fàcil o sort)
Fracàs: Causes internes i estables (falta de capacitat)
Motivació de poder
Fonts de poder: Recursos
Accions de poder
Motius d'afiliació
Relació afectiva positiva amb una o més persones
Motiu d'intimitat: Prioritza la qualitat i no tant lo social
Motivació intrínseca i motivació extrínseca
Motivació extrínseca
L’esforç i la persistència estan regulats principalment per incentius externs ((objectes o esdeveniments que es produeixen en l’entorn)
Contingència arbitrària (relacionats amb la conducta per una convenció social)
Finalitat principal evitació del càstig
Motivació intrínseca
Fer una activitat no per aconseguir alguna cosa material, sinó per gaudi.
Conductes que són motivadores per sí mateixes (Woodworth, 1918)
Execució d’activitats sense mediació de cap recompensa externa aparent (Deci, 1975)
Csikszentmihalyi: Experiència de flux. Equilibri entre desafiaments i habilitats. Si no:Avorriment/Frustració
Avalauació M.I.: Conductual i autoinforme
Procediments per millorar la M.I.
Centrats en la presentació i planificació de les tasques. Potenciar el grau de compromís i el sentit d’autodeterminació personal del subjecte
Centrats en l’ensenyament d’habilitats tot rebent retroalimentació de la seva execució.
D’aplicació d’incentius extrínsecs.
Teoria de l'avaluació cognitiva DECI
Necessitat psicològica innata per a sentir-se competent
Dos aspectes funcionals
Control
Informatiu
Disminueixen la motivació intrínseca perquè canvien el locus de causalitat de la conducta d’intern a extern
Afecten la motivació intrínseca per mitjà de la percepció de competència: si milloren la competència percebuda, incrementen la motivació intrínseca, si empitjoren la competència percebuda, la disminueixen.
Teoria cognitiva social BANDURA TCC
Una conducta motivada intrínsicament es dona pels incentius intrínsecs que produeix la mateixa acció. Aquets venen donats perquè la persona ha provat una acció (aprenentatge actiu) o aprenentatge vicari.
Incentius
Incentius intrínsec naturals-externs: Anar a un concert
Incentius extrínsecs. Ser famosos.
Incentius intrínsecs arbitraris-interns. Atrevir-me a fer un concert.
Incentius intrínsecs naturals-interns: Tocar un concert
Motivació i educació
Orientació de metes
Cap al jo
Cap a la tasca
Clima motivacional
Centrat en l'ego
Centrat en la tasca
Autoeficàcia col·lectiva
Target
Formes d'agrupament flexibles i heterogènies, que fomentin la cooperació i ofereixin oportunitats de millora a tots els membres.
Instar a la participació en la presa de decisions.
Oferir oportunitats i programar horaris per a la pràctica adequats als diferents ritmes
Reconèixer l'esforç i el progrés individual, i recompensar-
Utilitzar criteris de progrés individual i fomentar l'autoavaluació
Dissenyar activitats variades i ensenyar als nens a fixar metes individualitzades, realistes i a curt termini.
Motivació esport
Autoconfiança-tret: Confiança habitual en capacitats