Changing the way you learn

Les activitats econòmiques principals eren l'agricultura i la ramaderia (El 80% -90% de la població viva i treballava al camp).

La terra era la principal font de riquesa, la qual estava vinculada amb el títol nobiliari, l'església, el municipi i la corona.

Malgrat la ineficiència en la producció de l'agricultura i la ramaderia, era també una economia subsistecial (per a un sobreviure) Fet el qual congelava el creixement de la població. Si la població creixia, els aliments s'escaciaven i molta gent moria de gana i/o malalties i epidèmis, així restaurant la població en què estava.

La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa familia pagesa, la producció és escassa però estava basat en el treball artesanal.

Els tallers a les ciutats s’agrupaven en gremis que eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix ofici. ( gremi de sabaters, de fusters, de ferrers....). Els gremis tenia una reglamentació molt estricta: Decidien la quantitat de productes a realitzar, els materials a utilitzar i el preu de venta.

No permetien la lliure competència ni l’establiment de nous tallers amb la qual cosa, també limitaven la producció i provocaven que la producció de bens també fos molt escassa.

També era molt escassa i poc desenvolupada. Hi havia molt poca producció d'aliments i béns, i ja de per si també tenien transport insuficient més les complicacions en vies de comunicacions.

Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local o comarcal.

Comerç Colonial: Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però sols el podien practicar el llocs prop del mar i amb port. (caràcter marítim).

El monarca exerceix totes les funcions de govern sense cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment. Els monarques absolutistes reben la seva autoritat, el seu poder absolut de Déu, del qual, es considerava que eren el representants a la Terra.

El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus que compartien amb els membres de la cort. El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a les afores de Paris.

Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta explicació del món es van crear uns tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o qüestionaven aquesta explicació del món: LA SANTA INQUISICIÓ.

Milers de persones van ser sacrificades per mostrar unes idees diferents a les explicacions del món donades per l'Església cristiana.

L'antic règim tenia una organització estamental, és a dir, els que naixien en aquest grup, s'hi quedaran i no podran canviar de grup. Aquests grups eren l'organització social de la desigualtat civil, o sigui, que no tota la població era tractada per igual.

Constitueixen el grup dominant a la societat de l'Antic Règim. En general gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis. El seu poder i riquesa es basava en: - La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes). - Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per a cobrar rendes... Accés a alts càrrecs, dret a portar espasa, banc a l'església... - Exempts de pagar impostos.

Hi havia 2 tipus de nobleses, les quals eren: Noblesa de la cort: Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts càrrecs a l’administració ia l’exèrcit. Porta una vida de luxe i ostentació. Noblesa de províncies: Menys rendes i més modesta.

Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa. Gaudeixen dels seus privilegis. La gent que ho comformaben eren: - Bisbes - Abats - Cardenals

Provenen de la pagesia. Vida senzilla i en contacte directe amb el poble. La gent que ho comformaben eren: - Sacerdots - Monjos - Flares

És el subgrup més nombrós a l'antic règim. Vivien i treballaven al camp i realitzaven activitats agrícoles. Estaven disposats a pagar la majoria dels impostos. A més, vivien en pessimes condicions la qual cosa li donaven una curta esperança de vida. La formació cultural era l'analfabetisme.

La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis, personal domèstic, etc. Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel creixement de la població i la pujada dels preus dels aliments.

Va ser el grup dominant del tercer estat. Vivien a les ciutats i es dedicaven a negocis. Ells augmentaven les seves riqueses gràcies als seus treballs, fins i tot alguns podien superar les riqueses dels nobles. Gaudien de bones condicions de vida i economiques mes no tenien privilegis. Tenien una formacio cultural concreta.

Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen: