Entre el 1380 i 1500= Segle
d'Or de les lletres catalanes
Regnats de la Casa de Barcelona:
Pere el Cerimoniós, i els seus dos
fills Joan el Caçador i Martí l'Humà
Interés per les arts, per les
lletres i per la literatura
El paper de la Cancelleria
Reial
Obra lírica de Gilabert de
Próixita i Andreu Febrer
El Magnànim establí la
Cort primer a Sardenya i
després a Nàpols
Els poetes entraren
en contacte amb el
món literari italià
Entrada dels
Trastàmara-Compromís
de Casp
La poesia del segle XIV i XV
segueix les formes i els temes
de la poesia trobadoresca
Per la persistència d'un sistema
social basat en el feudalisme
La llengua de la poesia
continuarà sent l'occità
Decasíl·lab amb cesura
a la quarta síl·laba
2. LA POESIA DURANT EL SEGLE
XIV
2.1. Poetes de la
primera meitat del XIV
Conseq. produïdes
per la Batalla de
Muret (1213)
A Catalunya:
Cançoneret de Ripoll
Format per 18 poemes i per
una transcripció de les Regles
de trobar de Jofré de Foixà
Poemes anònims llevat de dos: Una
dansa de Pere Alamany i Li fayt Diéu
són escur del Capellà de Bolquera
2.2. L'escola
poètica de Tolosa
Instauració de la Inquisició a
terres occitanes
El consistori de Tolosa (fundat el
1323 per un grup de poetes
tolosans) va patir restriccions en
la convocatòria del seu concurs.
S'excloïa les dones,
jueus, heretges, sarraïns
i excomunicats
Textos sobre dogmes,
exhortacions devotes o
himnes a la Mare de Déu
Prevalia un text lloador de Déu
Gabriel Ferrús, Lluís Icart o Bernat de Palaol
Les poesies premiades eren
compilades per escrit, a Cat. no.
2.3. El consistori de
Barcelona
La poesia trobadoresca a
Occitània patí un parèntesi
arran de la Batalla de Muret
A Catalunya: Jofré de
Foixà, el Capellà de
Bolquera, Pere Alamany i
la reina de Mallorques
Consistori creat per a revifar
la tradició lírica trobadoresca.
A Catalunya, la lírica era
conreada a la cort reial
Naix com una iniciativa
reial que la ciutat refusa
3. POETES CORTESANS DELS S. XIV I XV
PERE EL CERIMONIÓS
Cronista i poeta
rei venjatiu i
sanguinari
Afany per reglamentar
la Cort i la Cancelleria i
una afecció al luxe
3 peces poètiques: la primera adreçada al seu
fill, Joan el Caçador, la segona al seu segon fill
Martí l'Humà i la tercera es tracta d'un debat
entre Jaume March i el vescomte de Rocabertí
JAUME MARCH
oncle d'Ausiàs
March
poemes amorosos
influïts per la lírica
francesa coetània
Llibre de concordances
apel·lat diccionari (6000
mots per a fer més lleu la
tasca rimaire del poeta
Es conserven 3 poemes
al·legòrics i 6 poesies
Poema al·legòric: "Debat entre
Honor i Delit", "Joyosa Garda" i
"Lo rauser de la vida Gaya"
PERE MARCH
pare d'Ausiàs
3 poemes al·legòrics i 9
poesies, en les quals
primava el conreu de
sirventesos orientats a
criticar els costums els
cortesans
"Lo mal d'amor",
"L'arnés del cavaller"
"Lo comte final"