El feudalisme és el sistema social, econòmic i polític que es va desenvolupar a Europa,
principalment entre els segles IX i XII. Com a terme genèric, el concepte de feudalisme
s'aplica a la relació de vassallatge, per la qual es instituïen obligacions mútues entre un
senyor i un vassall.
L'imperi de Carlemany
Va constituir el primer intent de crear un nou ordre després dels grans trastorns produïts en
aquesta època. A la seva mort van seguir altres commocions, produïdes en gran part per noves
migracions i invasions (de víkings, eslaus, hongaresos, etc.), el que va portar amb si el
debilitament de l'imperi Carolingi, ja que els seus successors no van ser capaços d'administrar.
La quasi desaparició de
l'imperi
Va amenaçar amb sumir Europa en una situació d'anarquia, en la qual es
van donar transformacions generals de tipus econòmiques, socials i
polítiques: decaure les ciutats, va disminuir el comerç internacional, es va
reduir l'ús de la moneda i la terra va quedar com la principal riquesa.
Formament d'un nou ordre
Davant d'aquest escenari, els reis van deixar en mans dels comtes i marquesos la defensa dels seus
territoris. I la població espantada va veure que aquests nobles eren la seva única protecció. Així,
lentament, es va formar un nou ordre que va rebre el nom de feudalisme.