Disciplina que estudia els
aspectes de variació lingüística i
de contacte entre llengües
Cal conservar la diversitat de llengües
És corrent que en un mateix estat
coexisteixin unes quantes llengües
Llengües minoritàries
Llengua minoritzada
Llengua que dins el seu territori ha patit
una restricció dels seus usos, els quals van
realitzant-se en una de les llengües en
expansió
Tenen pocs milions de parlants
Multilingüisme o plurilingüisme
Ús de dos o més idiomes per part d'un individu o
d'una comunitat o comunicació entre parlants de
diferents idiomes
Bilingüisme
Bilingüisme individual
Ús de dues llengües per
part d'una mateixa
persona
Segons el grau de parla de cada llengua podem distingir
diferents tipus, com per exemple:
Bilingüisme simètric
Si es parlen les dues llengües igualment. Si es al
contrari parlarem de bilingüisme asimètric.
Bilingüisme instrumental
Quan algú aprèn una segona llengua
Bilingüisme passiu
Quan algú entèn un idioma però no el parla. El cas
contrari seria el bilingüisme actiu.
Bilingüisme territorial
Es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un
espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma.
Bilingüisme social
Utilització de dues llengües en un
mateix territori (una auctòctona i
l'altra sobrevinguda).
Segons l'extensió de la llengua, el bilingüisme pot ser
generalitzat o limitat-
Segons la situació legal podem distingir el bilingüisme
oficial i el no oficial.
Normalització lingüística
Bilingüització
Això passa quan una persona aprèn una altra llengua. Una persona
primer sap una llengua i després n'aprèn una altra (bilingüisme), però
després, passa a oblidar la primera que havia après anteriorment.
Procés social amb l'objectiu de recuperar la
llengua en recessió per assegurar-ne
l'estabilitat.
Procés d'estandardització
Llengua estàndard
Llengua normalitzada amb una varietat
neutra, supradialectal i amb un grau de
formalitat mitjà-alt
Procés social orientat a fixar una varietat comuna
apta per a tos els usos i a disposició de tots els
parlants. Exigeix quatre condicions:
1. Selecció d'una varietat geogràfica existent o la
combinació de més d'una. Per exemple, en el francès.
2. Normativització de la varietat, és a dir, establir normes
per a l'ús oral i escrit.
3. Adequació de la varietat a tots els usos i àmbits. Per
exemple, confeccionant diccionaris terminològics.
4. Acceptació per part de la massa parlant i en tots els
contextos.
Situació actual del català
El català el parlen més
de nou milions de
persones.
Novena llengua de la Unió Europea i té
més parlants que moltes llengües
d'Estat.