4249434
Description
Mind Map by Carolina FN, updated more than 1 year ago
|
Created by Carolina FN
about 9 years ago
|
|
Dialectes del català
- Rossellonès
- Vocalisme
- Tònic
- i u e o a
- [g,k] + wá = wɔ= [o]
- [g,k] + wá = wɔ= [o]
- i u e o a
- Àton
- i u ə
- Canvi d’accents per evitar mots esdrúixols: bot[á]nica botan[í]ca. Canvi de forma per evitar mots esdrúixols: [á]nima – anim[ɛ́]ta. Apòcope o síncope: famíli[ə] – famili, àgu[i]la - agla. Pèrdua de la [ə] en posició pretònica,cara- o en hiat: p[ə]rell – prell, car[a]gol – cargol, r[ə]ïm – rim. Assimilació a [i] o [u] seguida de lateral o [i] i [u, o] tòniques: Ross[ə]lló – Ross[i]lló, est[ə]rnut – est[u]rnut. Monoftongació [kwa, gwa] a [ka, ga]: llen[gwa] – llen[ga]. Reforçament de la [i] amb un so dental: api – àpi[t].
- Canvi d’accents per evitar mots esdrúixols: bot[á]nica botan[í]ca. Canvi de forma per evitar mots esdrúixols: [á]nima – anim[ɛ́]ta. Apòcope o síncope: famíli[ə] – famili, àgu[i]la - agla. Pèrdua de la [ə] en posició pretònica,cara- o en hiat: p[ə]rell – prell, car[a]gol – cargol, r[ə]ïm – rim. Assimilació a [i] o [u] seguida de lateral o [i] i [u, o] tòniques: Ross[ə]lló – Ross[i]lló, est[ə]rnut – est[u]rnut. Monoftongació [kwa, gwa] a [ka, ga]: llen[gwa] – llen[ga]. Reforçament de la [i] amb un so dental: api – àpi[t].
- i u ə
- Tònic
- Consonantisme
- • Confusió de les ròtiques: pa[ɾ]e – pa[r]a (central) – [páʀə] (rossellonès). • Reforçament de la ròtica amb una dental: ‘car’ car[t], ‘dur’ dur[t]. • Manteniment N’R i L’R sense d epentètica: mol(e)re – molre, ten(e)ru – tenre. •Per analogia, ND’R perd la d: vend(e)re – venre. • En algunes zones, es ioditza la lateral palatal: ca[ʎ]ar - ca[j]ar. • Iodització de la fricativa prepalatal sorda: cala[ʃ] – cala[j] (cala[ʃ]os). • Nasal palatal en comptes de nasal alveolar: gran[n]ota – gra[ɲ]ota. • Sonorització de l’africada prepalatal sorda: borra[t͡ʃ]o - borra[d͡ʒ]o. • Assimilacions i simplificacions: esco[l̪t]ar – esco[t]ar, co[lz]e – co[dz]e, dissa[bt]e – dissa[dd]e.
- • Confusió de les ròtiques: pa[ɾ]e – pa[r]a (central) – [páʀə] (rossellonès). • Reforçament de la ròtica amb una dental: ‘car’ car[t], ‘dur’ dur[t]. • Manteniment N’R i L’R sense d epentètica: mol(e)re – molre, ten(e)ru – tenre. •Per analogia, ND’R perd la d: vend(e)re – venre. • En algunes zones, es ioditza la lateral palatal: ca[ʎ]ar - ca[j]ar. • Iodització de la fricativa prepalatal sorda: cala[ʃ] – cala[j] (cala[ʃ]os). • Nasal palatal en comptes de nasal alveolar: gran[n]ota – gra[ɲ]ota. • Sonorització de l’africada prepalatal sorda: borra[t͡ʃ]o - borra[d͡ʒ]o. • Assimilacions i simplificacions: esco[l̪t]ar – esco[t]ar, co[lz]e – co[dz]e, dissa[bt]e – dissa[dd]e.
- Morfosintaxi
- Morfologia nominal
- Gènere: Poca coincidència amb la llengua normativa : Sang (masc.)/ Segle (fem.). Nombre: No es realitza la n subjacent en el plural, igual que en el llenguadocià. MANUS > Màs (mans). CAMMINUS > Camís (camins).
- Sistema molt semblant al del central (el, la, els > es) però amb l’ús també dels arcaics lo i los. Meu – Meua Nostre – Nostra Teu – Teu Vostre – Vostra Seu – Seua/ Llur(t)- Llura Llur(t)s – Llures És l’únic dialecte català que manté el possessiu llur. El francès coincideix amb la forma possessiva: leur.
- Els demostratius presenten dues determinacions locals: proximitat i llunyania.
- El rossellonès comparteix amb el balear els indefinits qualque i qualcú(s) i manté viva la forma quelcom. Els numerals cardinals són una clara influència del francès i l’occità, com quatrevints (vuitanta) o desseset (disset). Els únics ordinals autòctons són primer i segon [sẹgún]. Tots els altres segueixen el model francès.
- Els demostratius presenten dues determinacions locals: proximitat i llunyania.
- Sistema molt semblant al del central (el, la, els > es) però amb l’ús també dels arcaics lo i los. Meu – Meua Nostre – Nostra Teu – Teu Vostre – Vostra Seu – Seua/ Llur(t)- Llura Llur(t)s – Llures És l’únic dialecte català que manté el possessiu llur. El francès coincideix amb la forma possessiva: leur.
- Gènere: Poca coincidència amb la llengua normativa : Sang (masc.)/ Segle (fem.). Nombre: No es realitza la n subjacent en el plural, igual que en el llenguadocià. MANUS > Màs (mans). CAMMINUS > Camís (camins).
- Morfología verbal
- Morfologia nominal
- Vocalisme
- Nord-occidental
Want to create your own Mind Maps for free with GoConqr? Learn more.