Es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència,
entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el
succeiria. A més de l'esplendor de les ciutats, com ara Alexandria, Antioquia de
l'Orontes i Pèrgam, la importància de l'intercanvi comercial, el mestissatge de
cultures, el paper dominant de la llengua grega i la seva difusió, van modificar
profundament l'Orient Pròxim, que després seria part de l'Imperi romà.
Abarca un període de temps d'abast històricament difús, que comença amb la mort
d'Alexandre el Gran (en el 323 aC, any també de la mort d'Aristòtil) i arriba fins finals del
segle II dC. A vegades s'assigna el començament de l'època hel·lenista als anys de la
conquesta de l'imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de
l'apogeu de l'imperi romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de
l'imperi romà.
La monarquia hel·lenística
La monarquia hel·lenística era personal, la qual cosa significava que podia
arribar a ser sobirà qualsevol que, per mitjà de la seva conducta, els seus
mèrits o les seves accions militars, pogués aspirar al títol de basileus. En
conseqüència, la victòria militar era, la majoria de les vegades, l'acte que
legitimava l'accés al tron, permetent així regnar sobre una província o un
estat.
L'hel·enisme
L'hel·lenisme és el fenomen de difusió de l'esperit grec (llengua i cultura) en l'àmbit del món
oriental, difusió que suposa una universalització d'aquesta cultura, vehiculada pel grec com a
idioma comú (koinè), dins no obstant això d'un procés històric de descomposició de l'imperi
macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el
sorgiment de l'imperi romà. Aquesta època de profundes transformacions socials està
marcada per l'aparició de les anomenades.