Gran part de les ciutats
romanes tenien uns banys
públics anomenats termes,
on hi havien diferents tipus
de piscines: d'aigua calenta,
tèbia i freda.
El recorregut que solien utilitzar era:
1.La primera sala, l'apodyterium o vestidor. On es.
despullaven i desaven la roba, o bé en unes
fornícules obertes a la paret, o en armaris de
fusta sota la vigilància d'un esclau. DIns se solia
anar nu, amb unes sandàlies amb sola de fusta
per no cremar-se els peus.
2.Els que volien. sobretot joves,
començaven a la palestra
(palaestra) per escalfar-se, després
d'untar-se d'oli. Era una pista a l'aire
lliure, gran, coberta d'arena i voltada
de porxos. Normalment les activitats
físiques que es realitzaven eren
córrer, jugar a pilota, lluitar i donar
cop de punys en un sac ple de
sorra. Alguns el que feien era
prendre el sol en una terrassa
(solarium).
3.Desprès, es dirigien a les sales de banys, que
solien estar al costat de la palestra. Es tractava
de sales amb una successió ascendent de
temperatures, on els banyistes que
volienacostumar el cos a la calor, iniciaven el
recorregut per la sala temperada o tepidarium on
es remullaven amb aigua tèbia.
4.A continuació, es passava a un espai més calent, el
caldarium on hi havia almenys una banyera amb graons, en
els que s'asseien per remullar-se amb l'aigua calenta;
també hi havia una pica d'aigua freda (labrum) per
refrescar-se quan tenien massa calor. En aquesta sala,
amb l'estrígil (una mena d'espàtula corba de metall) es
treien la capa formada per la brutícia, la suor i l'oli i els
ungüents posats anteriorment
Algunes termes
disposaven d'una
cambra de petites
dimensions,
normalment circular,
amb saunes seques
(laconicum) o
saunes humides
(sudatorium).
5.Per úlitm, anaven a la sala de banys freds o frigidarium, els
més valents hi anaven directament, mentre que els més
prudents tornaven al tepidarium per suavitzar la transició.
En les termes més grans, tenien una
piscina més gran a l'aire lliure (natatio), per
fer natació. O també sales de massatges,
depilació i perfums a càrrec d'esclaus; i les
latrines públiques (forica) que eren bancs
col·lectius sota els quals corria un canal
que evacuava les deposicions.
Les termes també eren un lloc per divertir-se
on podien fer gimnàstica, llegir, passejar pels
jardins, fer negocis, jugar, fer-se un masatge...
El preu de l'entrada era prou baix, perquè
fins i tot els més pobres s'ho poguessin
permetre. Així doncs, els banys acollien a
gent de tota condició social -fins i tot
esclaus- i freqüentment d'ambdós sexes.
Algunes termes estaven
partides en dues parts:
una per a homes i uan
altra per a dones.
D'altres admetien el bany
mixt, tot i que donava
mala reputació a
l'establiment i a les
dones que hi anaven.
El sistema de calefacció:
La temperatura adequada de l’aigua
s’aconseguia gràcies a un sistema de
calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava
l’aigua, normalment tancada en una caldera
damunt del foc per als banys calents i una
altra una mica més lluny per als banys
tebis.
L’aigua era transportada de les calderes fins al
caldarium i el tepidarium a través d’unes
canonades de plom. Alhora el mateix forn
escalfava l’aire que passava per una cambra
subterrània d’uns 60 cm. d’alçada l’ hipocaust
(hypocaustum) cobert per la suspensura, el
paviment de les sales calentes elevat per petits
pilars (pilae) de maons, distribuïts de manera
regular.
L’aire també recorria l’interior
de les parets per dos sistemes:
1.El més antic, tegulae
mammatae, consistia en deixar
un espai buit amb rajoles amb
pius aplicades a la paret. 2.El
posterior, tubuli, farcien les
parets amb fileres de
conduccions formades per
peces rectangular s de
ceràmica. Així, primer
escalfava l’ambient del
caldarium (55º) i tot seguit el
tepidarium (25º/30º), finalment
s’escapava cap a l’exterior per
unes obertures a la part
superior d’aquest.