Introducció a Plató.

Plató (428/427-348/347 aC)Tothom sap que Plató és un dels filòsofs més importants de la història. Destaquen la seva importància amb una cita d’A.N. Whitehead, que es troba en el seu llibre: “La filosofia occidental no és res més que una sèrie de notes a peu de pàgina als diàlegs de Plató”.El pensament de Plató, ens ha arribat a nosaltres gràcies als seus textos, gràcies als comentaristes, els seus seguidors, i els seus oponents. Ens ha transmès la seva potència de pensament, amb el contingut i la forma de dialogar en els seus textos, i la manera d’aprofundir les seves respostes. Ell sempre es plantejava preguntes, que avui dia encara es plantegen, ja tingui relació amb la manera nostra de pensar, de viure o conviure. Aquests temes sempre es tractaran igual i entrelligats amb el seu pensament el qual agrupa maneres de viure i conviure, i aquestes busquen noves respostes per a la vida quotidiana.Per poder llegir tots els textos que pertanyen en aquesta novel·la és necessari conèixer el rerefons de tot el que arribarem a reflexionar.

Plató va viure entre els segles V i IV aC. Va néixer a Eguina (petita illa aprop d’Atenes) El seu nom real és Arístocles, Plató és el seu sobrenom, que significa ample. La seva familia pertanyia a l’aristocràcia atenesa. Els seus dos germans són els dos personatges que conversen amb Sòcrates en La república de Plató i la seva germana tenia un fill que després va ser cap de l’Acadèmia platònica d’Atenes. Arran la mort de Pèricles (429 aC aprox.) qui va regnar a Atenes 33 anys, més el segon any de la guerra del Peloponès, Atenes va començar a entrar en decadència econòmica i política. La violència de la guerra va afectar Plató, qui la visqué quan tenia uns 24 anys,. El seu pensament va voler combatre i trobar sortida a aquesta situació i que la va originar.

Al segle V aC, va ser anomenat segle d’Or de la cultura atenesa i de la il·lustració atenesa, el moment més esplendorós d’Atenes. A la ciutat hi havia els millors escultors, arquitectes, pintors, poetes, dramaturgs, oradors i sofistes de tota Grècia, els quals destaquem: Protàgoras, Gòrgias, Cal·licles… 

Protàgoras

La política es desenvolupava a través de la democràcia atenesa la qual permetia als seus ciutadans la participació directa en el debat polític. Atenes va ser la primera ciutat que va tenir democràcia en tots els àmbits d’actuació política (assemblea, tribunals de justícia), encara que no té res a veure amb la democràcia actual. La democràcia atenesa donava molta importància a la paraula. Les decisions polítiques i judicials es prenien després de concedir la paraula als ciutadans per debatre. 

El context polític, cultural i biogràfic de la filosofia platònica

CULTURA

POLÍTICA

BIOGRÀFIC

Els sofistes van tenir un paper molt important; feien el seu ofici i ensenyaven l’art de la paraula i del discurs. Però, el que calia era convèncer. Aquests serà un dels punts que mourà el pensament de Plató, la seva lluita contra el relativisme (pensament dels sofistes).Plató segurament va ser educat per algun sofista, perquè provenia d’una família aristocràtica. El que coneixem de la seva vida és: Quan tenia 20 anys es va topar amb Sòcrates qui tenia 60. Aquest trobament va decidir la manera de viure de Plató. - Sòcrates era un ciutadà que dialogava amb la gent pels carrers sobre l’ésser humà (areté). Aquest diàleg amb la gent s’anomenava maièutica, perquè ajudava a fer néixer la veritat en els seus interlocutors. - El procès contra Sòcrates i la seva condemna a mort van fer comprendre a Plató que calia repensar el fet polític.  Després de la mort de Sòcrates, Plató va fugir d’Atenes sabent què volia fer i on volia anar. - Durant dos o tres mesos es va refugiar a Mègara, prop d’un seguidor de Sòcrates, Euclides, que tenia una escola on s’aprenia l’art de la controvèrsia (erística). En aquesta escola, Plató  va perfeccionar la seva capacitat argumentativa. - Més tard es va traslladar a Egipte, primer a Heliòpodis, on va iniciar-se en l’antiga saviesa dels misteris de l’Antic Egipte; i després va participar en la Guerra de Corint. - Va anar a Crotona i a Tarent, on va conèixer als seus deixebles i va fer una amistat molt gran.  El coneixement dels pitagòrics li va possibilitar en el seu pensament matemàtic, musical, astronòmic i polític. Va tenir també un sentit molt profund a la religió.- Finalment va anar a una altra ciutat d’Egipte, on va estudiar matemàtiques a l’escola de Teodor. Quan tenia 40 anys va tornar a Atenes, on va passar el llarg de la seva vida, tot i que va fer algun viatge a Siracusa.- Allà va fundar una institució anomedada l’Acadèmia, la qual amb el temps seria un centre d’estudi i de formació intel·lectual i política de primer ordre.

La reacció de Plató té dos aspectes: un filosòfic i un polític. Filosòficament com diu al fragment de La República, Plató sosté que al govern d’Atenes haurien d’estar només els ciutadans millors preparats per a governar (els més savis) i políticament, estava en contra de les opinions i no de les raons fonamentals. Critica les institucions democràtiques i els costums.IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓL’important era l’educació (paideia) dels ciutadans per construir una ciutat excel·lent. Tota la manera de viure, de comprendre el pensament… Això es veu reflectit a La República, Analogia de la caverna. L’educació de l’home i l’home són unes preocupacions de Plató, per això va fundar l’Acadèmia. Allà es formaven en matemàtiques i filosofia, per ser uns bons governants d’Atenes. La formació era decisiva. Sòcrates i el pitagorisme van ser unes maneres de pensar i de viure que van impactar a Plató i li van permetre ordenar el seu pensament i la seva actuació amb vista a la Justícia i al Bé, tant de l’individu com el de la polis. Pitàgores arriba a consolidar un pensament propi, va arribar a pensar per ell mateix, és el que li va dir Sòcrates que fes. El model pitagòric feia de la filosofia una manera de viure en comunitat. Aquest fet va portar a molts sofistes a la mort. Plató opta per un model de vida filosòfica que evités els desavantatges i recollís avantatges. Als 80 anys, va morir i va ser enterrat al jardí de la seva Acadèmia.

_______________________________________________________________________

Plató és un dels primers filòsofs grecs que es pot afirmar que posseïm tota la seva obra escrita. Però, malgrat que no se sap quina és la font que ens apropa més al coneixement de la filosofia de Plató. I es que el pensament de Plató no només és la seva obra escrita. Ell deixa clar que el coneixement de les idees es fa a través de la dialèctica que ens ensenya com acostar-nos a les idees i poder relacionar-les. La major de l’obra de Plató no està feta en forma de diàleg, cosa que el diàleg és la forma de debat en la filosofia. Plató no va inventar el diàleg, però si el va fer possible. Fer un text en forma de diàleg és més comprensible pels lectors.Aquesta obra es conserva per un munt de manuscrits, els dos manuscrits més antics que es conserven són del segle IX. Amb tants segles de tradició platònica, pot ser que hi hagi moltes interpretacions de la seva doctrina. En l’actualitat els estudis de Plató se situen en el marc interpretatiu eticopolític o educativopolític. El text de la República ho posa en manifest.

L’origen del pensament de Plató es situa en l’Atenes del seu temps, on les actuacions polítiques el van portar a voler trobar una solució per canviar la manera injusta que tenien els governants i funcionaris atenesos de governar. D’aquesta manera, Plató comença a veure més enllà del desig de tindre governants savis i justos, i aprofundeix sobre la realitat total de l’home i de les seves relacions. A més a més, després de la mort del seu mestre Sòcrates a finals del S.IV a.C i pot ser, de la influència els pitagòrics (els quals deien que el model de vida basat en la concentració era essencial per governar la teva pròpia vida i la de la ciutat), provocà que la seva preocupació per la justícia augmentés. Aquesta importància que s’atribuí a un estil de vida ordenat, tant de forma personal com comunitària, contribuí al seu pensament i manera d’actuar. Així doncs, dedicarà la seva vida a la política. Primer, des d’un punt de vista de la reflexió política, vetllant per la formació dels ciutadans de manera que que siguin bons i millors futurs governants; per aquest motiu anys més tard, al 387 aC, funda una Acadèmia. I finalment, per dur a terme la pràctica del seu ideal polític (on viatjarà reitaredes vegades a Sicília).

Plató pensava que només l’educació integral (paideia), és a dir, que només una educació autèntica, rigorosa i profunda (totalment contraria a la dels poetes i sofistes) podia fer possible formar homes savis i justos per tal que poguessin governar la Ciutat de manera justa i prudent, ja que arran la mort de Sòcrates havia estat en decadència. 

 "Salvar la Ciutat és salvar a l’home, i salvar a l'home és salvar a la Ciutat".

Ell també s’oposava al relativisme. El seu propi plantejament tenia com a ideal trobar un significat objectiu i universal a les paraules, però per a ell, aquests dos aspectes només eren possibles quan es defensa que tenen una entitat pròpia i independent de les coses, és a dir, que són les idees les que sostenen uns principis fonamentals i bàsics. El que s’entén com a justícia no és només una paraula o concepte, sinó que va més enllà, és una realitat independent, absoluta, eterna i intel·ligible. Per això, és necessari fer un esforç per entrendre-la i aplicar-la en la Ciutat. Cal donar una educació als fills i futurs governants. Cal ensenyar les paraules i la realitat que reflexen, perquè tenen a veure amb la veritat.

Tot i que es presenten diferents dubtes sobre com podem educar als futurs governants arran d’aquest fracàs i com pot l’home obtindre el coneixement dels principis i de les idees si només ens basem en allò que percebem pels sentits, Plató responia positivament per mitjà del seu convenciment argumentat i dibuixat (logos i mythos) per a tindre una vida humana i humanitzadora amb pautes que li dóna la raó i li suggereix el llenguatge poètic. A través del diàleg Fedó dissenya una educació i política real de la naturalesa humana. L’home no és només desitjos o passions, entre altres, sinó que també té la raó que resol aquests desitjos i passions, a través del coratge i la valentia.

També deia que la raó és immortal. Abans de caure al món sensible i ser presonera d’un cos, admirava les idees del Bé i la Bellesa, les quals són responsables que l’home estigui unit al món intel·ligible on el coneixement és autèntic i ple, i ens provoca el desig de tornar a contemplar aquelles idees, cosa que el nostre cos i sentits no ens deixen assolir. El que coneguem ja ho coneixíem prèviament. Si podem tornar a recordar a través de la dialèctica platònica, els futurs governants podrien entendre la justícia i aplicar-la.

La república platònica és un model de Ciutat i política que es troba desenvolupat en La república de Plató, una de les seves grans obres. En La república Plató mostra l’assentament de la Justícia i el Bé de en la Ciutat per tal d’aconseguir la felicitat pel poble i la humanitat. Va dibuixar un ordre jeràrquic que consta de: Els governants, aquells que coneixen realment la justícia, és a dir, la veritat. Els guardians, que procuren mantenir l’ordre de la Ciutat i la seva defensa. Els agricultors i comerciants, moderats i educats que són necessaris per a la Ciutat. La Ciutat només funcionarà si, respectant aquest ordre jeràrquic, cadascú fa el que pertoca que per naturalesa ha estat destinat a dur, de manera excel·lent. El màxim representant del govern de la Ciutat és el filòsof-rei qui posseeix el fet de saber perquè contempla la unitat el Bé i Bellesa que es fan a través de la Justícia, l’harmonia humana. I de la mateixa forma actua en l’univers còsmic, existeix l’equilibri de la justícia representat matemàticament ja que el Cosmos és un pla intel·ligent, com l’Estat.

El pensament platònic en el marc de la seva preocupació política

LA REPÚBLICA PLATÒNICA

El nom original d’aquesta obra és Politeia, terme grec que es tradueix com a Cultura política en la nostra llengua. El títol República prové de la paraula llatina Politeia, traduïda com Res Publica, tot i que avui dia es coneix com La República (o Resp. abreviat com en el llatí).La República és una de les obres més importants de Plató que ha estat molt discutida pels especialistes. Avui dia no es coneix la data en la qual fou escrita, però pels fets que narra es pot situar en el darrer terç del S. V aC. El motiu de la seva escriptura pogué estar motivat pel període de guerra que va viure i l’impacte que li produí, a més a més de la mort del seu mestre Sòcrates. 

EL LLIBRE

CONTINGUT

Aquesta obra, escrita amb un domini de la ironia i la dialèctica meritoris, conté un gran diàleg format per diferents llibres, cadascun dels quals correspon a un volum o rotlle grec. Els estudiosos van percebre l’exposició de la tensió que es plantejava entre la mentalitat que defensava el tradicional vers la mentalitat que donava suport a el nou intel·lectualisme racionalista dels sofistes. Els personatges que hi apareixen són: Adimant i Glaucó, germans de Plató, els quals volen escoltar els pensaments del seu germà i desitgen saber. Trasímac, un sofista Sòcrates, qui porta les converses. Es coneixen diverses interpretacions de l’obra: D’aquells que diuen que és un text si més no polític on Plató expressa la seva manera de comprendre una ciutat justa. D’aquells que se centren a llegir-la des d’un punt de vista de l’ètica individual on prepara a l’home per ser un ciutadà excel·lent. Tot i que hi ha molts matisos pel que fa a la interpretació, cada vegada més es comprèn millor la seva estructura. Una d’aquestes estructures que destaca per la seva senzillesa és la del prestigiós especialista de Plató, d’origen francès, Auguste Diès. 

DIVISIÓ DE LA REPÚBLICA SEGONS AUGUSTE DIÈS

I. Obertura. Concepcions tradicionals i sofístiques de la justícia.Llibre I. Son diverses discussions sobre la justícia des de diferent punts de vista. Cèfal i Polemarc donen la seva opinió vers al tema. Trasímac defensa que el problema de la justícia prové del poder; i Sòcrates diu que la justícia del governant vol el millor pel poble.II. Definició de la justícia.Llibre II. Glaucó classifica els béns en desitjables per si mateixos, obviant conseqüències, en desitjables per ambdúes (Sòcrates) i en desitjables pels seus beneficis, produint penes. Adimant i Glaucó demanen a Sòcrates una petició de rebuig de Trasímac. Discuteixen la justícia de l’individu. Llibre III. Origen de la ciutat injusta. Plantejen un nou mètode educatiu per trobar justícia i critiquen els models de poesia èpica i tràgica. Parlen dels papers dels governants, guardians i ciutadans.Llibre IV.  Rebuig a la felicitat dels guardians i governant i sobre les diferències de riquesa i excel·lència en la ciutat, volen justícia. Finalment de l’ànima (funcions) i la justícia individual.III. Condicions de realització de la ciutat justa.Llibre V. Parlen sobre la dona en la ciutat (tasques, comunitat), l’esclavatge i lluites. Debat de si pot existir una ciutat justa. Es centren en els filòsofs, el govern i la filosofia.Llibre VI. Continua l’estudi de la filosofia i parlen de la dificultat d’exercir-la veritablement. Possibilitats de formació filosòfiques i de convèncer a la ciutat. L’analogia del sol i del segment.Llibre VII. Analogia del mite de la caverna. Estudis del filòsof-governant (aritmètica, geomtetria, estereometria, astronomia i harmonia). La dialèctica com a síntesi dels estudis, formació de filòsofs.

IV. La injustícia en la ciutat i en l’individu.Llibre VIII. Constitucions i classes (millor: aristrocràcia). Discurs de les Muses (origen de les formes polítiques degenerades): timocràcia, oligarquia, democràcia i tirania.Llibre IX. Anàlisi de la tirania i l’home tirànic. La justícia és millor que la injustícia.V. Recompenses de la justícia. Mite final.Llibre X. Crítica a les arts tècniques imitatives. Problema del mal i la immortalitat de l’ànima. Les recompenses que comporta la vida justa i la importància de la manera de viure. Mite d’ER.

Com ja hem pogut observar, La República és un conjunt de deu llibres que comparteixen la preocupació per la justícia. Però, cada llibre tracta també sobre un tema en especial que fins i tot s’apropa a convèncer al lector a través d’analogies i mites. Qui estudien a Plató indaguen profundament i debaten el seu sentit i consistència. Els fragments que apareixen aquí són textos que no desdiuen gens d’una lectura ideal de textos filosòfics occidentals: Del llibre II, el fragment 367e - 376c.          3. Del llibre VII, el fragment 514a - 520a. Del llibre IV, el fragment 427c - 445e.         4. Del llibre VII, el fragment 532b - 535a.

Click en el següent enllaç per veure els fragments:

Fragments: Resp. II, IV, VII.

Plató

CONTEXT DE LA FILOSOFIA PLATÒNICA

PENSAMENT PLATÒNIC I LA PREOCUPACIÓ POLÍTICA

LLIBRES DE LA REPÚBLICA DE PLATÓ

FRAGMENTS