B.3 L'ORDENAMENT JURÍDIC DE L'ESTAT

1) L'Ordenament Jurídic:    1.1 Noció i Característiques:    Dret es un conjunt de normes ordenades per unes regles determinades, no aïllades, sino interrelacionades formant un sistema    ordenat i sistemàtic anomenat sistema jurídic.    La Constitució es la norma regulativa , es a dir, regula la producció d'altres normes. Elaborades segons les seves prescripcions.    Serveix de paràmetre de validesa per la resta d el'ordenamet jurídic i de criteri interpretatiu de la resta de normes jurídiques.    Característiques de l'ordenament jurídic Espanyol:    -Unitat: conjunt de normes i relacions en una determinada posició estructural.    -Coherència: les regles serveixen per resoldre contradiccions normatives.    -Plenitud: existeix una norma aplicable per a cada supòsit de fet. Preveint llacunes normatives.    -Dinamisme: no inmutables,preveuen mecanismes modificants de normes (derrogacions, reformes, i modificacions) el seu contingut    es adaptatiu (interpretatició i mutuació).    -Pluralitat: reflex d'una pluralitat jurídica tenint en compte els Estats d'autonomía i la presència a la UE.   1.2 Regles D'ordenació entre normes i ordenaments: Respòn a com es relacionen les diferents normes existents en un mateix ordenament jurídic. Solucionen conflictes i col.lisions. Principis: -Principi de jerarquia : Estructura jeràrquica piramidal determinada pel rang. C.E com norma suprema i la part mès alta de l'rdenament jurídic , hi estan subordinades la llei i el reglament. -Principi de temporalitat: norma posterior en el temps deroga a l'antiga. Principi aplicant entre mateix rang, i comporta la derogació normativa. Aquesta pot ser expressa (cuan la norma diu nomes que està modificant) o tàcita (la nova norma desprèn l'existencia d'una contradicció amb l'antiga) -Principi d'especialitat:preferència en l'aplicació d'aquella norma  -Principi de competència : norma vàlida aprovada per l'organ competent d'acord amb el procediment establert en una norma de rang superior . Un ordenament jurídic es un sistema tancat subestructurat, regit per el principi de competència , que determina la norma aplicable en funció  de l'organ que atribueïxi la competència reguladora d'una materia. Per solucionar-ho es tenen en compte: (Regles article 149.3 C.E-Claúsules tancament)  a) Clàusula de supletorietat del dret estatal :aplicació d'aquest en cas de que la comunitat autónoma no faci ús de les seves competències normatives, per evitar llacunes normatives. b) Clàusula de prevalença: les normes estatals prevaleixen sobre les de les comunitats autònomes en cas de conflicte.   1.3 Les Fonts: El dret administratiu constitueix un ordenament jurídic . L'ordenament juridicoadministratiu afecta a l'administració pública . El Codi Civil subcategoritza les fonts del dret administratiu en:    -Fonts directes:          >Fonts directes primàries: -Constitució                                                          -Llei i disposicions normatives amb rang de llei.                                                          -El reglament.          > Fonts directes subsidiàries: -Costum                                                               -Principis generals de dret.          >Fonts indirectes : -Tractats internacionals                                            -Jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem                                           -Doctrina científica. L'ordenament jurídic s'esctructura d'acord amb el principi de jerarquía normativa (art. 9.3) . La jerarquía màxima Correspòn a la Constitució>Lleis (producte d'organs representatius amb potestat legislativa . Ex: Corts Generals, assamblees legislatives de les C.A)>Reglaments (dret administratiu)   2) Constitució Española:    2.1 Constitució com a norma suprema: La C.E es la norma suprema de l'ordenament jurídic i deriva la validesa de la resta de normes. Es la norma jeràrquicament superior elaborada pels representants polítics del poble (poder constituent)- Els poders públics (constituïts)  i les normes que aquest aproven, queden subjectes a les disposicions de la mateixa Constitució (art 9.1) El procés d'aprovació de la C.E es diferent del que s'utilitza per a l'aprobació d'altres normes. Es un procediment especial que garanteix la supremacia i l'estabilitat, que només por ser reformada amb els procediments que preveu la mateixa C.E Imposa i unifica els poders públics i ciutadans, gaudïnt de força activa i passiva davant de totes les altres normes. També de legalitat formal suprema perque es inmune davant d'altres normes , rao la cual té un procediment especial de reforma. La C.E es va aprovar el 6 de Desembre de 1978 . No ha estat objecte de cap reforma transcendentària . Només a 1992 (per permetre el sufragi passiu en les eleccions municipals) i a 2011 (modificació de l'article 135 arràn de la crisi econòmica per donar-li estabilitat pressuposària.    2.2 Contingut i estructura de la Constitució Espanyola: La C.E regula matèries pròpies dels textos constitucionals. >Valors jurídics i principis bàsics d'orde polític( libertat, justicia, igualtat, pluralisme polític) com a valors d'Estat social i democràtic de dret. >Reconeixement i garantía dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. >Organització dels poders de l'Estat (monarquía parlamentària) >Organització territòrial (Estat d'Autonomíes) >Reforma Constitucional. La seva estructura consta de:            

(Apunts Extra- Aquest contigut no es inclòs a la Guía d'Estudi d'Acces a Mosso d'Escuadra Ed. 2017) 2.3 Fonts del dret: (Llista amb coorelació de normes jurídiques estamentades per jerarquítzació  d'importança) -Costúm válid com a font de dret  (En cas de no regulaciò per una norma jurídica) -Jurisprudència del dret (Resolució del Supòsit de Fet) davant del Tribunal Suprem. -Font d'Inspiració a l`hora de crear una obligació de comportament. -Principis Generals de Dret- "Alma del Dret" -Principis fondamentals del Dret (tolerància/respecte/no violència, racisme i/o qualsevol conducta que atenti contra l'integritat física de les persones) -Doctrina científica (Especialització d'informació font del dret)   Constitució Espanyola: -Procediment d'elaboració propia (1969) -Aprovació-Referéndum 1977-1978 > Fí  Transició - Referèndum Democràtic. Característiques: Norma jurídica . Només modificable am el títol 10e (d'una forma autómata), per si mateixa)   Sistema de majories: Majoría Simple >Majoría Absoluta>Majoria de 3 1/5 >MAjoria 2/3   (Menor exigencia en concens . Això vol dir, menys gens necesària per l'aprobació del fet a aprovar.) El grau de cualificació i/o complexitat del fet a aprovar es somèt a un grau major o menor en el sistema de majories esmenat.   Procediments de reforma :(principalment d'en distingueixen 2 , clasificables segons en seu grau de dificultat.) Ambdòs responen a la pregunta: ¿Quan hem d'utilitzar-los? . Primerament explicarem el procès més difícil.   Procés A (Procés Dificilísim)   Aquest proces afecta a :    -Titol Preliminar.    -Titol II (Corona)    -Revisió Constitucional.    -Titol 1.Capítol 2 Secció 1ª (15 a 25) DDTP.   Procés B (Procés Dificil) -ART. 166 (Majoria 3/5 parts) -Referèndum vinculant (no obligatori) . Mínim una dezena part d'aprovaciò de votans per ser vinculant.      

3- Lleis: (Apunts extraordinaris que no apareixen a la Guía d'Estudi per l'accés a la categoria de Mosso d'Escuadra Ed. 2017) -Reglament Lleis Orgàniques: -Art.81 -Estatuts d'Autonomía -Titol 1 -Sistema Electoral General. -Resta esmenada per la C.E.   Les matèries no regulades per una Llei Orgànica son regides per una Llei Ordinaria . Aques procès s'anomena reserva de Llei orgànica. Una Llei ordinaria precisa de l'aprobació d'una Majoria Simple per part del Congrès, Senat i Congrès dels Diputats . La relació entre una Llei ordinària i una Llei Orgànica es de competència ( es regulen de forma diferent com s'ha explicat anteriorment) i no de jerarquía. Ja que com podem veure a l'esquema del tema B.7, ambdues son normes sense rang Llei. Pert tant, son dins del mateix  "esglaó" o "nivell" a la piràmide)   3.1 Concepte de Llei: Disposició elaborada per els òrgans dotats de potestat legislativa (Corts Generals i assamblees legislatives de las C.A que regula les matèries no reservades per la C.E. El rang de Llei fa referència a la posició jeràrquica en el sistema de fonts que li concedeix la força de Llei. N'hi ha dos tipus:    -Activa (deroga normes de rang inferior i normes anteriors , segons data, del mateix rang).    -Passiva (inmune a normes de rang inferior que no poden modificar-la ni derrogar-la).   3.2 El procediment legislatiu ordinari:   Consta de tres fases:la iniciativa, l'elaboració i l'aprovació. a) Fase Iniciativa: respòn a la pregunta: ¿Qui posa en marxa el procediment?. Segons l'article 87 , tenen iniciativa legislativa :       -El Govern : a través d'un projecte de Llei.       -El Congrés, Senat, Parlaments Autonòmics i els ciutadans (iniciativa legislativa popular): a través d'una proposició de Llei .  Potestat Autonòmica a assamblees Legislatives o demanant-hi al Govern l'aprovació mitjançant el procediment anterior (aprovació d'un projecte de llei)   b) Fase d'elaboració : presentació i defensa d'esmenes per part dels diputats que produeixen en seu parlamentària. S'inicia el Congrés, es tramet al Senat (que pot vetar o esmenar el text)   c)L'aprovació : correspon al Congrès mitjançant la majoria simple.   3.3. Normes de rang Llei: Corts generals : potestat legislativa. La C.E atribueix al Govern capacitat dictativa de normes diferents als reglaments. Aquest conceptes de força i valor legislatives  dins del mateix rang son:    -Decret Llei:    Quan en asos de necessitat extraordinària i urgent el Govern por dictar disposicions legislatives provisionals en forma de decret Llei.   -Decret legislatiu: Quan les Corts Generals deleguen al Govern la potestat de fer normes ( en forma de texts articulats >Lleis i texts refòsos) amb rang llei. Si el Parlament encarrega al Govern l'Elaboració dùn tect articulat , la delegació s'ha de fer mitjançant una llei de bases. Si el Parlament encarrega al Govern  un text refós, que unifiqui i harmonitzi les disposicions normatives vigents, la delegació s'ha de fer mitjançant l'aprovació d'una Llei ordinària.   4. El Reglament: 4.1 Concepte i posició: Disposició escrita que dicta l'Administració pública en competència propia. L'article 97 de la C.E tribueïx al Govern la potestat reglamentària. en virtud d'aquesta potestat el Govern pot dictar reglaments ( disposicions normatives de carácter general subordinades a la llei). Els estatus d'autonomía i les C.A tenen atribuïda potestat reglamentària en l'ambit de les seves competències. El rang del reglament en la jerarquía de fonts es inferior al de llei. El rang reglamentari es diversifica a nivell intern.  Els reglaments s’ajusten a les normes de jerarquía següents segons l’article 24.2 de la Llei 50/1997: >Disposicións normatives: aprovades per reial decret (Govern o Consell Ministres) > Disposicions: aprovades per ordre ministerial. 4.2 Classes de reglament: (Segons contingut material) A) Jurídics: estableixen regulacions que afecten als drets i els interesos dels ciutadans. B) Organitzatius : estableixen normes internes de l’Administracio i no afecten als ciutadans. (Segons relació amb la llei) Executius : despleguen o executen una llei prèvia. Independents: les seves previsions no porten causa d’una llei preexistent. El reglament innova l’ordenament jurídic amb voluntat de perdurabilitat , mentre que els actes administratius no modifiquen les normes vigents sinó que les apliquen. Segons el titular de potestat poden ser estatals, autonómics o locals. Els reglaments autonómics els preveuen els estatus d’autonomía. 4.3 El control dels reglaments: Els tribunals ordinaris controlen la potestat reglamentària i la legalitat d’actuació. Si jutges i tribunals consideren que un reglament es il.legal en virtud del principi de jerarquía normativa han d’inaplicar-lo. Poden declarar-ne la utilitat i conèixer de la impugnació.   5) Els tractats internacionals: Acord escrit entre un o mes estats pel qual les parts signants adquireixen determinats drets i obligacions . pot establir normes jurídiques que l’Estat es compromet a complir i respectar, font del dret que produeïx efectes interns. El procediment de conclusió d’un tractat té tres fases: Negociació entre representants a càrrec del Govern Adopció i autenticació mitjançant la signatura del representant de l’Estat , prèvia autorització del Consell de Ministres. La manifestació del consentiment: el tractat comença a produir efectes jurídics(ratificació). En aquesta fase el Govern ja no intervé en solitari, la C.E preveu la participació del cap de l’Estat i les Corts Generals. La incorporació és automàtica , i no es necessari transformar-lo en norma interna. Gaudeixen d’un estatut particular: força passiva davant la llei, disposicions derrogades o modificades en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del dret int. . Això els confereix una posició jeràrquicament superior legislativa. En canvi l’ordenament jurídic garanteix la supremacia de la C.E per sobre dels tractats internacionals.