16 temes de literatura de valencià

TEMA 1: LA NARRATIVA DE POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. Durant l’època del franquisme, la literatura catalana va sofrir una censura que va impedir el seu desenvolupament. Podem distingir tres etapes a nivell polític i literari. La primera etapa (1939-1949) es caracteritza per la repressió als defensor de la llengua que s’exilien o són executats a més d’una postura de tolerància zero a altres llengües. Al pla literari, els escriptors s’exilien i escriuen sense publicar cap obra. A la segona etapa (1950-1959) s’observa un alleugeriment de la repressió, i la tolerància se suavitza. Quant a la producció literària trobem una tímida narrativa amb trets propis d’abans de la guerra en contes, rondalles, poemes i els primers assajos. L’última etapa arribarà fins a 1969 on la llei de premsa de Fraga (1966) reduirà la censura . Així trobem el naixement d’Edicions 62 que publiquen autors com Mercè Rodoreda o Joan Fuster. Entre les tendències narratives al franquisme destaquem la novel.la psicològica (Mercè Rodoreda), la narrativa realista testimonialista (Enric Valor), el realisme mític (Llorenç de Villalonga) i la novel·la fantàstica (Pere Calders). Algunes de les característiques de la nova novel·la són la critica política, la vivència de la postguerra com a back-ground de temes i experiències , l’opressió social de l’individu i la rebel·lió contra els valors de l’autoritarisme. En conclusió, els fets polítics de 1939 a 1969 condicionaren la producció narrativa catalana producte de la censura i la repressió. TEMA 2: ENRIC VALOR Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. Enric Valor destacà per ser escriptor però cal no oblidar la seua feina de gramàtic on destacaríem La flexió verbal (1992). La seua producció literària encara que es publicà als anys 70 no s’adscriu a aquesta generació perquè Valor tenia una concepció clàssica com Balzac o Dickens, adscrivint-se a la novel·la realista. Es tracta d’una concepció de la novel.la a l’estil del roman fleuve, on es concep com cicle de novel·les que tenen en comú la història i els personatges. Distingim dos blocs a les seues obres: l’heroi individual, on se centra en els conflictes del protagonista com L’ambició d’Aleix (1995) i l’heroi col·lectiu on es representen uns nuclis familiars analitzats a través del pas del temps, com en les novel·les que constitueixen el cicle de Cassana (Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó) que narra la història d’un poble valencià des de la primera guerra mundial ancorat en un sistema pseudofeudal. D’altra banda Valor ha recopilat i literaturitzat les anomenades Rondalles valencianes de gran valor folklòric i narratiu. Es classifiquen en tres tipus: meravelloses, de costums i d’animals. D’aquesta manera diverses expressions i oficis tradicionals no s’han perdut en el temps. En síntesi, la figura d’Enric Valor es vital en la literatura catalana pel seu extraordinari paper en cadascuna de les seues facetes : gramàtic, novel·lista i rondallista. tema 3: mercè rodoreda La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. El corrent literari paradigmàtic de Mercè Rodoreda és la novel.la psicològica, la qual es caracteritza per la subjectiviztació, la introspecció en la psicologia interior dels personatges i l’anàlisi i exposició dels sentiments del protagonista . Utilitza el discurs indirecte lliure, el monòleg interior i l’escriptura parlada de forma que ens fa conèixer el perfil psicològic del personatge des de la espontaneïtat dels seus pensaments. L’exili travessa tota l’obra rodorediana i li dóna sentit, allí va dur entre mans les primeres versions del que serien La plaça del diamant (1962), Mirall trencat (1974) o Jardí vora mar (1967). La narrativa de Rodoreda pren cada vegada més un caràcter simbolista i fantàstic, que culmina en Quanta, quanta guerra (1980). L’eix comú en les seues novel·les es el protagonisme femení, les relacions amoroses abocades al fracàs i un pessimisme característic. La Plaça del Diamant, és l’exemple de novel.la psicològica ja que presenta tècniques i temàtiques rodoredianes. Tracta sobre la pèrdua d’identitat de Colometa per obeir al seu marit Quimet. És una novel.la plena de simbolisme i amb una evolució psicològica significativa de la protagonista, dominada per l’opressió i la soledat. En conclusió, Mercè Rodoreda utilitza la literatura per fer una crítica social a la desigualtat entre sexes com a teràpia personal dels seus propis turments. tema 4: la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. Al context sociocultural dels anys 70 destaca el debilitament del franquisme que es materialitza amb la mort de Franco en 1975 que té com a conseqüència la recuperació cultural i lingüística del català per la desaparició de la censura. La primera mostra de canvi es la introducció del valencià a l’ensenyament. El camí cap a la democràcia coincideix amb el sorgiment de dues tendències narratives. Primerament, la novel.la del canvi que es caracteritza per l’alteració de la forma narrativa mitjançant la manipulació del codi textual i l’ús de temes oposats a l’ordre vigent entre els quals trobem: la crítica política i l’exigència de la llibertat o el desig de modernitat. (Assaig d’aproximació a “falles folles fetes foc”, Amadeu Fabregat, 1974). D’altra banda, la novel.la realista evolucionada, on s’empra un llenguatge intel·ligible i s’estructura més clarament la novel·la ; observem el predomini de narracions nostàlgiques relacionades amb els records de la infantesa (El bou de foc , Joan Francesc Mira (1974)) A partir dels anys 80 observem l’aparició de diversos gèneres narratius com les novel·les fantàstiques, eròtiques, policíaques o negres. Destaca la novel.la negra amb obres com Estudi en lila de Maria Antònia Oliver. En resum, comencen a partir dels 70 una sèrie de joves escriptors nascuts en la postguerra i que han patit les seues conseqüències, a més tenen una major informació sobre la cultura europea i han tingut referències i models literaris. TEMA 5: LA NARRATIVa curta de quim monzó Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. Quim Monzó, home polifacètic que ha treballat de traductor o periodista ha destacat per la seua faceta d’escriptor innovador . Es tracta d’un autor que trenca amb els preceptes de la novel.la realista innovant en l’àmbit temàtic i tècnic. Suposa una revolució literària pel canvi en el model narratiu marcat per la inspiració en la Metamorfosi de Kafka amb la temàtica de la anihilació personal, i la decepció, la soledat i la crueltat del desig rebutjat de Truman Capote. Per altra banda, el quadre psicològic dels personatges és basa en la frustració per la impossibilitat de dur a terme les seues expectatives. Per la qual cosa, a través de l’anàlisi de l’individu i el declivi personal com a eix temàtic i amb l’ajuda de la ironia i l’absurd construeix unes narracions peculiars que pretenen analitzar la societat actual. Mitjançant la ironia Monzó dissecciona els estereotips actuals i la vida quotidiana occidental. Els temes centrals que envolten la narrativa de Monzó són el consumisme, les relacions de parella, la invasió dels aparells tecnològics, la incomunicació,etc. Essencialment analitza tòpics que tots coneixem des d’una òptica irònica i absurda que li confereix una originalitat extraordinària. Destaquem obres com “El perquè de tot plegat”, “L’llla de Maians” i “Mil cretins” entre d’altres. En conclusió, Quim Monzó ha sigut considerat una aportació significativa a la literatura catalana per la seua destresa en el joc irònic i absurd que ha ficat la nostra literatura al nivell de la literatura europea més innovadora. TEMA 6: LA POESIA DE POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70 El període de la postguerra fins als anys 70 fou l’etapa més hermètica de la dictadura franquista. Malgrat això la poesia troba els seus exponents en les lletres catalanes que es mouen seguint diferents corrents literaris. La figura de Carles Riba entre els quaranta i cinquanta conrea dues línies diferents. Per una part, la poesia postsimbolista caracteritzada per la recerca d’una expressió lingüística culta i un llenguatge rigorós com a objectiu principal. D’altra banda, la línia avantguardista propera a Foix que defensa l’experimentalisme. Amb l’arribada dels 60 els esdeveniments històrics acosten la poesia al realisme històric o social que reivindica la participació de la literatura en la lluita per l’alliberament. Com a llibres cabdals d’aquest nou corrent es publiquen Vacances pagades de Pere Quart i La pell de brau de Salvador Espriu. Al País Valencià el canvi aparegué als 70 on apareix la poesia quotidiana de Vicent Andrés Estellés, i el simbolisme de Ramon Pinyol entre d’altres. Aquesta generació malgrat la seua diversitat coincideix en el trencament amb la tradició històrica anterior. Com a conclusió, el fenomen de la “Nova Cançó” va permetre la difusió massiva de molts poemes. Gràcies a Raimon, un dels cantant més emblemàtics, la poesia catalana assolí un gran impacte social amb les seues cançons. tema 7: vicent andrés i estellés Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. Vicent Andrés i Estellés fou un periodista i poeta prolífic molt important durant la postguerra. Destaca per barrejar característiques de la poesia tradicional amb un llenguatge correcte però entenedor per l’ús d’un lèxic col·loquial. Els dos elements principals són la repetició i l’encavalcament. La gamma temàtica d’Estellés es redueix a la vida quotidiana, l’amor, la mort, i la consciència cívica. La quotidianitat dels fets representats busquen reflectir la situació de València a la postguerra envoltada de misèria i fam. El tractament de l’amor s’allunya de la bellesa idíl·lica de Petrarca i té una connotació bàsicament carnal i salvatge com al poema La carn vol carn. Abasta el tema de la mort des d’un punt de vista quotidià o rememora les víctimes de la guerra soterrades indignament sota els nostres peus com al poema Vora el barranc del Carraixet. La poesia cívica i patriòtica mostra el seu compromís col·lectiu amb els esdeveniments que assolen les terres valencianes i tot el país. Estellés es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables. Molts dels seus poemes han sigut versionats pel cantant Ovidi Montllor i hi ha una representació teatral de la seua vida “Poseu-me les ulleres” que ha fet arribar la seua producció poètica a un públic més ampli. Tenint això en compte, podem considerar a Vicent Andrés Estellés com una veu poètica valenciana molt personal que ha funcionat com a vehicle de la col·lectivitat durant la postguerra i que ha destacat per la seua habilitat per fusionar els col·loquialismes i la quotidianitat amb una poesia magistralment correcta. Tema 8: SALVADOR ESPriu Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu Salvador Espriu, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i proposat al Nobel, va iniciar la seua activitat literària com a narrador, abans de la Guerra Civil (Laia o Ariadna al laberint grotesc). En la postguerra, es queda a Barcelona on va dur una vida retirada i discreta. No torna a escriure narrativa i es dedica quasi exclusivament al conreu de la poesia, amb obres com La pell de brau, Llibre de Sinera, Setmana Santa, Final del laberint o Les cançons d'Ariadna. Els seus sis primers poemaris tracten el tema de la mort amb un to melangiós. Hi abunden meditacions i interrogants sense resposta possible. Tot i que continua amb el tema de la mort, La pell de brau és un llarg poema social i de compromís polític. Hi analitza la Guerra Civil Espanyola.Al Llibre de Sinera, persisteix el to de poesia civil, però centrada en la pàtria catalana.Setmana Santa, reflecteix una preocupació metafísica. En quant a les característiques generals de la seua obra, hi abunden els símbols i la presència dels mites. El tema central de la seua obra és la mort i el més enllà i es preocupa pel destí de Catalunya després de la guerra. Domina tots els registres de la llengua. Al costat del discurs metafísic sec i aspre, es troben pinzellades d'humor dur i cruel. TEMA 9: POESIA ACTUAL Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual Segons Jordi Marrugat al seu Aspectes de la poesia catalana de la postmodernitat (2013) la poesia s’anomena postmoderna desprès de 1970 i és caracteritza per la manca de mestres i escoles poètiques i una immensa quantitat de poetes interessants. Als 70 s’ aconsegueix superar la poesia realista dels 60, fet que deixa arrere autors com Espriu i que construeix una poesia que no cerca millorar la societat sinó senzillament es limita a ser poesia. Com a mestre inicial coetani pels joves dels 70 trobem a Gimferrer. L’acostament inicial dels joves dels 70 a l’ortodòxia mètrica provocarà que reben e malnom de “retoricistes”, “formalistes” o “neonoucentistes”. Des dels 80 ençà la presència del català a l’educació en llibertat garanteix un nivell lingüístic acceptable. Els anys 90 foren calmats, però el segle XI s’ha remogut literàriament amb dues antologies: Imparables i Pedra foguera. Aquestes obres demostren que en els anys 2000 es torna de nou a projectes interterritorials, tret que definia els anys 70. La poesia oral té actualment dos mestres indiscutibles: Enric Cassasses i Josep Pedrals. Les tendències dominants de la poesia actual són la “continuïtista” on diferenciem la poesia de l’experiència (Porcar) i la postsimbolista (Joan Navarro) i una poesia més experimental com fa Jàfer. En conclusió, malgrat la reduïda força de la poesia als anys 2000 ha viscut i encara viu una certa revifalla de presència mediàtica gràcies a internet o festivals de poesia com la Poefesta d’Oliva. Com diu Pere Ciscar, autor d’una tesi doctoral sobre aquest tema, la poesia actual és tracta d’un calaix de sastre. TEMA 10: MIQUEL MARTÍ I POL La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho La producció literària de Miquel Martí i Pol està estretament lligada al desenvolupament de la seua vida. Es conegut com a poeta realista ja que els seus primers poemes s’inclouen al corrent literari del realisme històric. El poble i La fàbrica són una excel·lent mostra del seu compromís amb la classe treballadora on fa servir una poesia realista per tal de denunciar les cruentes condicions laborals i criticar indirectament el panorama social i polític. Les circumstàncies personals prompte marquen la poesia de Martí i Pol quan li diagnostiquen esclerosi múltiple als anys 70 fet que provoca la imposició de la solitud, l’angoixa i una certa presència de la mort com a temes recurrents. Als noranta amb Un hivern plàcid fa una reflexió sobre la vida col·lectiva del país, sobre els esdeveniments d’ordre social i polític coetanis. La importància del poeta es deguda entre altres coses pel llenguatge directe i assequible, per l’essència comunicativa de la seua poesia i perquè el seu mon metafòric defuig de l’hermetisme. La difusió que de manera progressiva ha aconseguit l’obra de Martí i Pol l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. En aquesta línia ha tingut un pes innegable la versió musical de molts dels seus poemes per part del cantant Lluís Llach. TEMA 11: TEATRE POSTGUERRA-ANYS 70 Descriu la renovació teatral que va des de la postguerra fins als anys 70 La prohibició del català a l’àmbit públic arriba també a les produccions teatrals fet que limita les representacions a temes folklòrics o religiosos com Els miracles de Sant Vicent Ferrer. Però a partir del 1946, el teatre català va reprendre les seues activitats professionals de forma pública. A València, el públic demanava obres d’evasió i es programaven obres còmiques que responien al model del sainet, com la revista musical La cotorra del mercat. A Catalunya, el 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia de teatre que va dur endavant la programació de clàssics (Shakespeare), editaren traduccions (Ionesco o Brecht) i posaren en escena plataformes no comercials d’autors com Brossa o Pedrolo. El 1960 es fundà l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, oberta als nous corrents teatrals, que fou decisiva en la creació del teatre independent de la dècada següent. A finals dels 60 s’estableix el teatre independent que suposa una renovació profunda. Caracteritzada per una nova concepció teatral determinada per la filosofia i estètica de Brecht trobem espais teatrals allunyats de la tradició i la importància de l’expressió corporal i la improvisació de l’artista. Destaquem grups com Dagoll Dagom i Joglars. El desenvolupament del teatre al País Valencià ha estat relacionat de manera molt directa amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera. El teatre de Rodolf Sirera s’ha caracteritzat per una recerca formal molt acusada, i per la incorporació d’elements i recursos expressius provinents d’altres mitjans de comunicació i d’altres tradicions teatrals. En síntesi, el teatre travessa l’agitació del període franquista desenvolupant diferents vessants teatrals tant a València com a Catalunya. tema 12: manuel de pedrolo Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo La producció literària de Manuel de Pedrolo és caracteritza per la varietat i extensió. Pedrolo conrea gèneres molt diversos. Centrant-nos en la obra dramàtica trobem que es troba entre 1958 i 1963 es composa per 13 obres que poden relacionar-se amb el teatre de l’absurd. El teatre de Pedrolo coincideix amb el teatre de l’absurd pel fet que trenca amb les unitats de temps, acció i espai del teatre tradicional, per la a desaparició de l’argument, la temàtica principal com la solitud, el patiment o l’aïllament i pels diàlegs incoherents. Malgrat aquestes semblances Pedrolo determina el seu teatre com a teatre de l’abstracte. La principal raó és que al teatre de l’absurd els temes es tracten des de la manca de paraules i al teatre de l’abstracte de Pedrolo mitjançant el diàleg incoherent s’enfronten als problemes. La mort, la comunicació, el sentit de l’existència i sobretot la llibertat articulen l’eix temàtic de Pedrolo. Obres com Cruma o Homes i No tracten els temes de les dificultats comunicació i la llibertat. En aquesta línia, Pedrolo està influenciat per existencialistes com Sartre o Camus ja que tracta temes transcendentals i filosòfics. D’altra banda, trobem en la indeterminació geogràfica dels espais representats certa prudència per evitar represàlies del règim feixista. Resumint, Manuel de Pedrolo desenvolupa en un període molt curt un conjunt d’obres pròpies del teatre abstracte plenes d’originalitat i essència que li donen un caràcter extraordinari a la seua producció teatral. 13. Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual. A partir dels anys 70, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts: Investigació de nous espais escènics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple “La Cabana”, que comença la representació fora del recinte teatral o “Els Comediants” que converteixen un estadi olímpic en un teatre. Rebuig del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a l'interior del grup. Rebutgen així la figura de l'autor teatral que escriu sol, a sa casa. En són un exemple “Els joglars”. Importància de la figura del director escènic. Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar, hi ha doncs, una implicació total en l'obra. Rebuig de la visió occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i sobretot oriental, totes elles més rituals i simbòliques. Barreja de mitjans expressius. Tot és valid en l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim i el circ, amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen. 14. Explica l'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa, sovint en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc). Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, i denuncia l'actitud d'aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s'oblidaren de les penes que havien passat. Entre les seues obres cal destacar: La desaparició de Wendy o Quan la ràdio parlava de Franco. Però si avui dia és conegut és per ser el creador del serials televisius en català de gran audiència: “Poble Nou”, “Rosa”,“Laberint d'ombres” i “El cor de la ciutat” entre altres. “Poble Nou” fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. L'acció se situava a Barcelona, com a símbol de tota Catalunya. L'argument es desenvolupa al voltant d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canvia quan a la mare li toca la loteria. Així, van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de servir de normalització lingüística. En la sèrie s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.