Comprensió escrita B2: gener 23 CIEACOVA (Àlex Lluch)

L’espai com a experiència formal
En el marc de la Barcelona Gallery Weekend 2022, on participen una trentena de galeries, la Rocío Santa Cruz presenta el darrer projecte de l’artista francès Jean Denant. És la segona vegada que mostra la seua obra en aquesta galeria; l’anterior va ser el 2017 amb el títol Latraversée, on s’exhibien una sèrie de peces de diversos formats i tècniques, com per exemple la fotografia, la instal·lació i l’escultura, mitjançant la fragmentació de diversos objectes i materials, per tal de crear noves maneres d’interpretar l’espai.

El museu més menut del món
“Els camins de l’abstracció, 1957-1978. Diàlegs amb el Museo deArteAbstracto Español de Conca” és una revisió de l’abstracció a Espanya entre els anys 1957 i 1978, en diàleg amb els corrents artístics europeus i americans d’aquest període. A més de posar en relleu la tasca del primer museu de l’abstracció a Espanya, exhibeix una selecció d’obres de la seua col·lecció juntament amb altres d’artistes nacionals i internacionals prestades per diversos museus i col·leccions particulars.

El silenci en imatges
La sisena edició de l'InCadaqués certifica la salut d'un festival que aposta per la fotografia d'autor
sense massa filtres conceptuals i amb un únic objectiu clar: vindicar la diversitat de mirades i
una certa idea de bellesa que mai hauriem hagut de deixar del tot de banda. Diferents espais de
la localitat empordanesa s'apunten a la festa: als jardins de la casa Salvador Dalí, a Portlligat
l'artista Thomas Mailaender, en col-laboració amb la Fundació Gal-la - Salvador Dali i la Maison
Européenne de la Photographie de París, actualitza una modalitat de pictorialisme brillant; o el
fotògraf xinès Lin Zhipeng, a la Galeria Cadaqués, explora la poètica dels cossos i dels objectes

Sierra i Fabra i sis-cents llibres per celebrar
Dels setanta-cinc anys que va complir el 2022, en fa cinquanta que publicà el seu primer libre. Escriptor, però, ho ha estat tota la vida. De vocació literària i enamorat de la música des de ben petit, Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) ha escrit prop de sis-cents libres i n'ha venut més de quinze milions. El Palau Robert celebra les bodes d'or de ľ'autor català i l'escriptura amb la mostra *Jordi Sierra i Fabra. 50 anys creans històries.

Lubaina Himid, una reivindicació festiva de la negritud i la feminitat
Lubaina Himid (1954, sultanat de Zanzíbar) és filla ď'una mare britànica i dď'un pare de Zanzíbar Com tants altres artistes negres (homes i dones, però de manera més flagrant en el cas de les dones), ha hagut de picar molta pedra, no ja perquè la valoraren, sinó perquè simplement miraren la seua feina i la tingueren en compte.Com que, a més, Himid ha passat una gran part de la seua vida lluny de Londres, a la ciutat de Preston, on encara viu i és professora d'art contemporani a la University of Central Lancashire, es comprendrà que els obstacles per superar han sigut encara més grossos. Però ara ja fa uns quants anys que Himid és reconeguda i valorada.

"Elogi del tacte"
L'ésser humà, com a criatura bípeda que és, té en les mans un dels seus òrgans principals de connexió entre el cos i l'exterior. Però, després de dos anys de pandèmia, les mans, desinfectades amb el sabó i el gel hidroalcohòlic infinites vegades, han esdevingut un símbol de la barrera que hem hagut d'imposar-nos per no deixar passar el maleït virus. Per això una exposició d'art sobre la història cultural de les mans i el tacte és especialment adequada en aquests temps estranys. Comissariada per Alexandra Laudo i organitzada pel Programa d' Arts Visuals de la Diputació de Barcelona, es pot veure al Museu de Granollers, en la primera parada d'una larga itinerància que la portarà a deu museus més fins al 2024.