Nietzsche considera la filosofia antiga (de Sòcrates, Plató....) com "decadent i dogmàtica, per això fa les critiques de dels diferents pilars.

Critica a la cultura occidental

Critica la moral

Ell opina que la moral occidental es errònia perquè Sòcrates va reprimir els instints/desitjos i fer que destaquéssim la raó (actuava racionalment) i amb Plató la repressió augmenta.

Nietzsche defensa que no hem de reprimir els nostres desitjos i que el millor que podem fer es crear valors, tot i que només seran vàlids un temps determinat.

En el s.XIX apareix el Nihilisme, que mostra que la Il·lustració no és un progrés ni és racional, perquè perden la fe en els valors.

Nietzsche diu que el millor que podem fer es crear valors tot i que només durin un temps determinat.

Critica la religió

Critica el concepte de Deu i el Conformisme.

Deu que dona més importància a la vida passada (eterna) que a l'actual (de transició), i afegeix que ens hem de conformar amb la vida que ens ha tocat perquè tan sols és un pas previ.

Critica la metafísica

Hi critica el concepte d'Esser (introduït per Parmènides). Nietzsche està d'acord amb que tot està en continu canvi, però per explicar-ho Parmènides crea el concepte d'Esser i No-Esser (el permanent, immutable i etern) per explicar què és el canvi i també explica la temporalitat a partir de l'eternitat (per explicar una cosa sempre s'inventa el contrari) Nietzsche diu que la filosofia és un gran error perquè es centra en el concepte d'Esser i a partir d'aquí vol explicar el M.I., i aquest es correspon amb Deu.

El concepte d'Esser té característiques contràries a la realitat, i per això Nietzsche diu que no pot ser la base d'una explicació.

Critica la ciència

No li agrada la separació que es fa gràcies als Modes, elecció de qualitats (massa, volum, densitat...). La ciència moderna redueix la realitat en qualitats i propietats.

També defensa que la ciència no estudia la realitat, sinó que només estudia qualitats i propietats expressades en una fórmula (per això no és realitat).

Nietzsche creu en la ciència basada en l'experiència viscuda (vitalisme).

Critica el llenguatge

Cobra consciència del llenguatge i, a partir de Nietzsche (al s.XX) fan filosofia del llenguatge. Ho trobem en "La veritat i la mentida en el sentit extramoral".

En el llenguatge tenim conceptes que serveixen per descriure la realitat. Per a Nietzsche, els conceptes tergiversen la realitat, ja que es fixen en la identitat, i prescindim de la diferència.

El llenguatge mai reflectirà completament la realitat, perquè el concepte transforma la realitat. El llenguatge simplement s'aproxima a la realitat.

"La veritat/realitat és una metàfora, perquè dona diferents versions de la realitat i algunes coincideixen".

Nietzsche no s'adona que la ciència no utilitza el llenguatge, sinó que utilitza els Modes per cobrir la insuficiència del llenguatge.

Valors

Abans de Nietzsche, consideraven que els valors eren eterns (els homes es poden aproximar a els valors però no assolir-los), i per a Nietzsche són creacions de l'home, que responen a certs interessos.

Propostes o simulacres

Dona una nova taula de valors per poder viure:

Transmutació dels valors

Nietzsche estudia l'origen els valors del bé (bell, fort, valerós, egoista) i del mal (lleig, dèbil, tímid...). El bé pertany a la moral aristocràtica/noble, mentre que el mal és el fonament de la moral dels esclaus/pobres.

Estableix un seguit de mutacions:

- 1a mutació

El cristianisme fa un canvi: Bé = antic mal; Mal = antic Bé. Les raons que porten a aquest canvi són l'enveja i ressentiment (per no poder ser com els rics).

- 2n canvi

Nietzsche diu que sempre s'ha de tornar al començament. Prefereix lo primer perquè són valors de superació, mentre que el canvi del cristianisme és conformisme.

Superhome

Hi parla de l'evolució de mico a home, i defensa que l'home no és l'ultim esglaó de l'evolució sinó que hi haurà més, i aquest serà el Superhome.

El Superhome és el creador de valors, i per passar d'home a Superhome, les persones hauran de tenir algunes transformacions:

- Camell (moral del deure) El camell, com animal de càrrega, presenta una moral tradicional de deure i d'acceptació sense queixar-se.

- Lleó (rebuig absolut). És l'etapa Nihilista que haurà de tenir lloc, per rebutjar (per desconfiança) la moral anterior, els valors i les lleis. Això dona lloc a la creació de lleis pròpies a la següent i última etapa.

- Nen (creador). Igual que els nens, el superhome ha de jugar amb els valors de forma ingènua. Creant valors com si es tractés d'un nen inventant un joc i les seves regles, i els valors duren fins que s'acaba "el joc".

Per a Nietzsche, els valors del superhome han de ser estètics (per a l'art), morals (per a la ètica) i científics (per coneixement).

Deu ha mort

Deu representava tota la metafísica, i els filòsofs buscaven conèixer el nostre món a partir d'una altre món que era la metafísica (Deu).

Nietzsche el que fa es negar l'existència de cap altre món ja que era creat a partir de contraris d'aquest món i, com no es pot fer una definició a partir de contraris, conclou dient que únicament existeix aquest món.

La definició imminent que Nietzsche farà sobre aquest món inclourà que aquest món en continu canvi és etern.

Mite de l'etern retorn

Suposant que la matèria es limitada i que passa un temps infinit, i el futur serà un temps infinit, això vol dir que qualsevol combinació de la matèria ja s'ha produït moltes vegades. Tot es repeteix per fer-se etern.

Aquesta és una manera de convertir el món sensible en etern, al apropiar-se de característiques del M.I. i donar-les a aquest món.

Voluntat de poder

Tot en la vida té tendència a conservar-se i augmentar (com una bactèria).

La raó és una voluntat de poder, i aquesta raó necessita un ordre, ja que respon a l'odi (el caos).

Per a Nietzsche, la vida és voluntat de poder perquè el cristianisme va intentar introduir aquest concepte

	Created by Astrid Perdigó almost 9 years ago

Selectividad Historia de la filosofía (Nietzsche) Note on Nietzsche, created by Astrid Perdigó on 22/12/2015.

Nietzsche