Rossini havia intentat evitar l'enfrontament amb l'obra de Paisiello del mateix nom, però en l'estrena no ho va aconseguir. Grups de rabiosos i lleials devots de Paisiello van veure la versió de Rossini com un insult. La nit de l'estrena, el 20 de febrer de 1816, aquests mateixos aficionats anomenats Paisiellisti, van descendir sobre el Teatro Argentina per causar estralls al compositor i a l'elenc. Rossini va entrar al teatre aquesta nit amb un vestit de color avellana, d'estil espanyol, d'or i amb botons. El públic va demostrar la seva opinió amb xiulets, esbroncades i rialles. Aquest comportament va marcar el to per a la resta de la nit.

Quan el cantant interpretava a Basilio, Zenobio Vitarelli va entrar a l'escenari amb un maquillatge molt original, es va veure momentàniament distret pels crits i xiulets i va caure sobre una trapa, es va rascar la cara i gairebé es trenca el nas. Sagnant en gran mesura, va treure un mocador i mentre cantava intentava aturar el flux. Com a resultat, Vitarelli va haver de posicionar-se d'una forma estranya, fet que va provocar en l'audiència, ja fora de mida, una nova sèrie de sorolls de desaprovació i rialles. Poc després, un gat va aparèixer a l'escenari i es va barrejar amb els intèrprets. Luigi Zamboni, que interpretava el personatge de Figaro, el va fer fora per un costat de l'escenari però va tornar per la banda oposada, saltant de manera espectacular en els braços de Bartolommeo Botticelli (qui interpretava al Dr. Bartolo). Llavors, el gat va saltar i va començar a burlar-se de Gertrude Righetti (Rosina) i Elisabeta Loyselet, que tenien por de les esgarrapades. Només quan el personatge que feia de policia es va acostar a l'animal amb una espasa, aquest va marxar, però el públic el cridava tot imitant els seus miols. Els cantants amb prou feines podien concentrar-se en les seves actuacions pel soroll constant del públic. El pitjor va venir quan Figaro i Rosina van cantar el seu bonic duo, que fou gairebé ofegat per l'audiència. Un cop acabat el primer acte, Rossini va aplaudir els artistes per haver mostrat en aquest conjunt advers la seva màxima professionalitat. Després se'n va anar. Rossini va donar una mala excusa, va afirmar que estava malalt i va marxar a casa prometent que no es tornaria a aixecar del llit.

	Created by umbrathekiller over 8 years ago

Slide Set on el barber de sevilla, created by umbrathekiller on 16/03/2016.

el barber de sevilla