Examen història: "L'Europa Feudal" (tema 3)

Situació: on i quan ens trobem?

UBICACIÓ: Europa Central i Occidental

SITUACIÓ CRONOLÒGICA: plena edat mitjana

Imagen1 (binary/octet-stream)

Captura (binary/octet-stream)

1. Sistema feudal: enfortiment

LA SOCIETAT FEUDAL/ESTAMENTAL L'expansió del feudalisme va ser afavorida per: Caiguda Imperi Carlemany Invasions que arrasaren Europa: segles 9-10 Comença el feudalisme per moltes guerres. Els nobles augmenten sus exèrcits per defensar la població: Més poder Desequilibren sistema Fidelitats de Carlemany Els reis depenien de l'exèrcit dels nobles, així que ja no podien reclamar les seues terres i s'havien convertit en hereditàries. Els nobles podien: Construir castells Mantenir un exèrcit Religió catòlica. Els reis van convertir als nobles en vassalls seus i feren un intercanvi: Nobles: ajuda militar consell en el govern fidelitat Rei: territoris per a governar = senyoiu territorial = feu Els nobles van convertir als llauradors i artesans en serfs seus i feren un intercanvi: Nobles: protecció militar terres per a conrear defensa judicial Llauradors i serfs: ajuda militar (s'ofreïen) impostos: moneda collites accions consell El vassallatge era un pacte de fidelitat entre el noble i el rei que s'establia en dues ceremònies: L'homenatge: el noble s'agenolla davant del rei i li promet: ajuda militar consell en el govern fidelitat La investidura: el rei l'entregava un feu al noble perquè el governara i explotara econòmicament. RESULTAT DELS CANVIS Nobles: guerrejaven Eclesiàstics: resaven Llauradors i artesans: treballaven

2. Organització societat estamental

ESTAMENTS PRIVILEGIATS: Nobles Clergat ​​​​​​​​​​​​​​CARACTERÍSTIQUES: són la minoria tenen la majoria de les terres no paguen impostos no treballen ostentàven als alts càrrecs   ESTAMENTS NO PRIVILEGIATS: ​​​​​​​Llauradors Artesans ​​​​​​​​​​​​​​CARACTERÍSTIQUES: són la majoria mantener als altres estaments paguen impostos (pel rei i senyors feudals) no tenien drets   CARACTERÍSTIQUES DELS DOS ESTAMENTS: Grups socials tancats: pertanys al estament on has naiscut, independentment dels diners. per tota la vida (no pots canviar d'estament).

CARGS DE LA SOCIETAT FEUDAL

087f8877b0e7cf2b91827fceddaa41e6 (binary/octet-stream)

3. La monarquia

Monarquia = caràcter sagrat (perquè la família va ser escogida per Déu). Monarquia = hereditària (perquè Déu va escogir a eixa família i és sagrada). Monarquia = caràcter patrimonial del territori: el rei es propietari del regne i tot el que inclou. Atribucions del rei: Dirigir campanyes militars Última paraula judicial Recaudar impostos CORT: gent que va amb el rei (família, nobles, etc): *La capital del regne es troba on està la cort.

4. Noblesa i cavallers

Diferències entre l'alta i la baixa noblesa: Els pares de l'alta noblesa tenen fills, i el major xic serà també de l'alta noblesa. La resta de fills seràn de la baixa noblesa. Els nobles rebien estudis. Les seues ocupacions principals eren: Homes: educats per anar a guerres Guerres Administració de les terres i les seues propietats. Juntes medievals (torneus per honos o per vore qui és el millor). Anen de caça Dones: educades per casar-se amb un noble, decidit pels seus pares que volien fer tractes. Cosir, dibuixar, llegir... Manar a les terres mentre hi ha guerres (també s'encarreguen dels serveis).

5. L'església

Captura (binary/octet-stream)

Alt clergat: senyors feudals Baix clergat

PAPA: Cap de l'església, té terres (centre de Roma). ARQUEBISBES: Poder religiós sobrel es diòcesis més importants. Més importants que els bisbes. BISBES: ​​​​​​​Poder religiós sobre les diòcesis. Sempre hi ha una catedral si ni ha un bisbe. SACERDOTS: ​​​​​​​Pot impartir sacrament: fer misa, casar, batejar... CARDENALS:​​​​​​​ ​​​​​​​Escogeixen al Papa (entre ells, mitjançant una votació). Poden ser futurs Papas. ABATS/ABADESES: Manen als monestirs/convents (on viuen els que dediquen la vida a Déu). FRARES: ​​​​​​​Viuen als monestirs de ciutat. Rezan 6/7 vegades al dia. Ajuden a la gent pobren. MONJOS/MONGES: ​​​​​​​Viuen als monestirs dels camps. Rezan 6/7 vegades el dia. Copien llibres a mà (per això són molt cars). CRISTIANTAT: poder de l'església, conjunt de regnes on mana religiosament el Papa. DIÒCESIS: cada regne que forma part de la cristiantat    *Havien unes diòcesis més importantes que altres, on hi ha un Arquebisbe en compte d'un Bisbe. GANÀNCIES DE L'ESGLÉSIA LLOGUERS DE LES CASES: com són senyors feudals, tenen terres, i qui viu allí ha de pagar un lloguer. VENDA DE PRODUCTES. RENDES SENYORIALS: els llauradors paguen per conrear a les parcel·les del domini. DELME: 1/10 de la recol·lecció de collites de cada llaurador. DONACIONS O TESTAMENTS. IMPORTÀNCIA DE L'ESGLÉSIA L'església és una de les institucions i poders més importants. La religió i l'església regulen la vida de la gent: Ceremònies Obligacions dels bons cristians QUÈ MÉS COSES FEIA L'ESGLÉSIA? S'encarregava de: ​​​​​​​Els pobres Cura dels malalts als hospitals Ensenyament en escoles dels monestirs i bisbats ​​​​​​​Copiaven a mà tots els llibres els monjos i monges als monestirs en els scriptorium per difundir el coneiximent. Per això eren molt cars.

6. El senyoriu territorial: FEU

SENYORIU TERRITORIAL: terres que li dona el rei al noble perquè les governe i explote econòmicament (terres que domina un senyor feudal). RESERVES DEL SENYOR: parcel·les d'on s'extrau menjar per a ell. RENDES SENYORIALS: lloguer que els llauradors pagaven al senyor per cultivar les parcel·les del domini. PRESTACIONS PERSONALS: dies obligats que els llauradors d'un domini tenien que treballar en la reserva del senyor. CENS: part de la collita que tenen que entregar al senyor. PRIMÍCIES: primers fruits de la collita que s'ofereixen al senyor. DRETS DE MONOPOLI: hi ha que pagar per utilitzar el forn/molí, etc del senyor. SENYORIU JURISDICCIONAL: el rei cedeix el seu poder judicial perquè els senyors feudals siguen jutges en el seu territori. MANSOS: parcel·les que lloguen els llauradors als senyors feudals. OBLIGACIONS DELS CAMPEROLS Fer prestacions personals de treball. Pagar cens, primícies, drets de monopoli i altres impostos. Pagar peatges, drets de caça i pesca... Obeir totes les ordres del senyor i acatar la seua justicia. Satisfer les multes judicials. Contribuir al manteniment del castell i als serveis del feu. PER QUÈ? Per protegir-los de les guerres. Per deixar-los viure al seu territori, les seues terres Per ser noble i senyor feudal.

7. Els llauradors

Llauradors lliures: Propietaris de la terra que lloguen (mansos) al senyor feudal. No estaven subjectes a cap senyor: podien casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici... Serfs: Treballaven terres d'un senyor (no les podien llogar). No tenien llibertat personal (necessitaven permís del senyor per casar-se, abandonar el terreny, etc). SISTEMA DE CULTIU: "LA TÈCNICA DEL GUARET" *Deixen descansar la terra perquè es regeneren els minerals que han agafat les plantes (dividen el territori en dos parts i un temps planten en una i descansa l'altra, i després s'intercanvien per tal de poder conrear mentre la terra descansa). *Utilitzen abons  Depén de: Llum solar Aigua Temps de cultiu Terres amb minerals