T-10: la crisi del sistema de la restauració (1898-1931)

1.El reformisme dinàstic1898--deficiències del règim de la restauració--reformisme polític--idees regeneracionistes.18 alfons XIII (1902)--2a etapa restauració1.1 el fracàs del primer govern regeneracionista.1899 maria cristina regent--silvela (coservador) per un nou govern--política reformista-- polavieja i duran i bas--projecte de descentralització administrativa i nova política pressupostària--Villaverde--càrregues fiscals--protesta a catalunya (S 1899): comerciants barcelona no pagarcontribució trimestral--tancament de caixes. Govern embarga morosos però Bartomeu robert (A.BCN) no embargaments i dimissió. Moviment-- vaga general comerciants a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca-- resposta--empresonar morosos, suspendre garanties constiucionals BCN i estat de guerra. Duran i bas i Polavieja--dimissió.tancament de caixes--trencament èlits econòmiques CAT i partits dinàstics. consolidació catalanisme. fi a l'sperit de regeneració (un any) 1901--represa torn dinàstic.1.2. les reformes de maura i canalejasprimavera 1902-- alfons XIII puja tron. alhora renovació lideratge partits dinàstics. 1903--Maura capdavant partido conservador. Mort Sagasta--Canalejas líder partido liberal.--nova generació polítics--regeneracionisme--projectes de reforma però por deocràcia--mantenir torn dinàstic i falsejament electoral. impossible democratització.1904 Maura--projecte polític--revolució des de dalt--necessitat reforma sistema polític--no revolta popular. intent sistema amb una nova base social--masses neutres--configurar estat fort per desbancar cacics i impedir protagonisme clases populars. 2n govern (1906-1909)--llei electoral (1907)--no aniquilar corrupció pero dificlil frau. També atreure catalanisme moderat i acords amb lliga regionalista--autoomia ajuntaments i diputacions (projecte de reforma de l'administració local).terreny social maura--aprovar lleis socials--llei de descans dominical, i crea instituto nacional de previsión (1908)--assegurances obreres. També mesures econòmiques reactivar indústria i promulga llei de colonització interior--agricultura. Defensa ordre social--actitud intransigent ordre públic-- especialment setmana tràgica bcn (1909). repressió revolta--campanya protesta (maura, no!)--caure govern conservador.1910 Canalejas--nou govern liberal--aproparse populars amb reformisme social i limitació poder de l'església. inici reforma finançament de l'església i aprofundir separació església-estat. negativa església a reforma--pomulgació ley del candado (1910)-- limita nous ordres religiosos.política social--sustitució impost de consums per impost progressiu rendes--protesta benestants. reforma llei de lleves (1912)--obligatori servei militar. promulgació lleis per millorar condicions laborals (normativa treball dones). inici negociació d'una llei de mancomunitats--possibilitava unió diputacions provincials --gestió alguns serveis públics. Assassinat canalejas (1912)--fi projecte renovador.

2. les forçes d'oposicióhegemonia electoral partits dinàstics durant restauració afectada creixement forces d'oposició--malgrat frau--aconseguir augmentar influència política i ampliar base social.2.1. republicanisme i lerrouxismerepublicanisme--força principal oposició. amb catalanistes--minoria parlamentària + nombrosa SXX. fragmentació republicans--afeblir força electoral i per unir esforços--1903 crear Unión Republicana--nicolás salmerón.BCN--republicanisme per Lerroux--influència classes populars--aconseguir èxits electorals. Lerrouxisme-- caràcter anticatalanista ianticlerical--discurs demagògic i revolucionari per atreure supot popular.Unión republicana-- ampliar camp acció--apropar catalanisme amb eleccions 1907--integrar colaició solidaritat catalana. Vincluació catalanime--rebutjada sector union republicana encapçalada per lerroux-- separa union i funda partit republicà radical (1907). Després setmana tràgica (1910)-- lerroux perd suport popular i modera discurs i trasllada a Madrid.2.2. carlisme i tradicionalismeMort Carles VII (1909)-- jaume de borbó pretendent corona. Disputes partit continuar i primera guerra mundial--sector carlisme germanòfil. Juan Vázquez de Mella abandona militància i funda Partido católico tradicionalista (1919)Bases socials tradicionalisme=carlisme=integrisme--Navarra, P.Basc , CAT, andalusia i altres. 1907 es funda Requetè--organització caràcter paramilitar que actua com a força de xoc contra republicanisme i obrerisme. Arribada república (1931)--carlins, integristes i tradicionalistes-- unificar en un partit-- comunió tradicionalista.2.3. les forces obreres: socialisme i anarquisme 1r terç SXX--increment socialistes i anarquistes (forçes predominants obrerisme)--multipliquen actuacions per millorar condicions treball. Socialistes força a Madrid i nord d'ESP i anarquistes classe obrera catalana, aragó, valència i andalusia. el partit i el sindicat socialistes 1res dècades SXX PSOE incrementa nombre afiliats. Partit defensa acció política i partidari aprofitar oportunitats sistema parlamentari i no defugia aliançes electorals burgesos. Participar eleccions i 1910 pablo iglesias-- acta de diputat coalició republicanosocialista.Sindicat socialista--UGT--greixement gran. UGT partidària acció política per aconseguir reformes socials i laborals i defensava participació obrers en organismes estatals. 1918 líder francisco largo caballero-- secretari general UGT.Revolució russa--alguns militnts socialisme partidaria línia bolxevic i marxessin PSOE--1921 formen partido comunista de ESP (PCE)--poca influència (militants actius a biscaia i astúries)l'anarcosindicalisme1907 tendència anarcosindicalista--creació solidaritat obrera--federació associacions treballadors caire apolític i reivindicatiu i favorable lluita revolucionària que el 1910 impulsa la confederació nacional del treball (CNT). Nou sindicat-- neix per escampar-se per ESP i donar estabilitat i empenta sindicalisme anarquista.CNT-- revolucionaria i ideologia en 4 pressupòsits: independència proletariat/burgeisia i seves institucions, apoliticisme moviment obrer i abstencionisme electoral, necessitat unitat sindical treballadors i voluntat enderrocar capitalisme--expropiació burgesos. Acció revolucionària contra burgesia i capital--vagues i boicots fins arribar a vaga general revolucionària--fi estat i capitalisme.Després 1a guerra mundial la CNT creix--grans líders (Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró)- Creixement-- 1918 BCN Congrés de Sants--crea sindicats únics d'indústria per substiuir antics sindicats d'ofici i reafirmar apoliticisme i necessitat negociació directa entre obrers i amos sense polítics ni estat.

3. catalanisme i republicanismeCAT entra nou segle amb dinámica política diferesnciada d'ESP. Partits dinàstics perden hegemonia electoral i catalanisme i republicanisme dirigeixen política catalana.3.1. la consolidació de la lliga regionalista1es dècades SXX-- lliga consolida com a partit hegemònic a CAT. 1906 Enric Prat de la Riba defineix ideari "la nacionalitat catalana"--reclama dret de CAT a l'autonomia política però disposat intervenir política ESP per modenitzar i descentralitzar estat. Dirigents principals--Prat de la Riba (responsable política catalana "CAT endins") i Francesc Cambó (portaveu interessos CAT a Madrid "CAT enfora").1s anys lliga regionalista difícils--fer cara expansió republicanisme lerrouxista i a les discrepàncies ideològiques internes. Malgrat èxit eleccions 1901--1903 i 1905 adverses-- forces republicanes imposades a les generals i municipals.Desefectes electorals lliga-- evidenciar desavinences intel·lectuals i professionals progresistes intransigents amb negociació reivindicacions catalanistes amb govern Madrid / dirigents partit partidaris política possibilista arribés a acords. 1904--crisi--visita Alfons XIII a BCN on regidors Lliga (Cambó) no obeir acords partit boicotejar visita reial. Direcció partit--aprova actitud--empenyer sector crític a abandonar formació i fundar una de caire republicà.3.2. la coalició solidaritat catalanael moviment solidarirebuig llei de jurisdiccions--moviment patriòtic refermament personalitat catalana i compromís lluita drets CAT--orígen solidaritat catalana (1906)--coalició electoral qu aplegava totes forces catalanes menys partits dinàstics i llerrouxistes.eleccions 1907--partits solidaritat candidatura conjunta i programa comú (programa del Tívoli)--defensa derogació llei juisdicions i necessitat CAT òrgans autogovern. Solidaris--triomf eleccios provincials i generals.la crisi de solidaritatpresència diputats solidaris congrés--obligar govern Maura canvi estratègia i negociar lleis amb minoria catalana--integrar-los sistema i dividir-los. discrepàncies entre diferents partits coalició solidària--element rutura. 1r factor discòrdia--projecte reforma administració local (Maura)--Lliga volia negociar am Madrid per descentalització i esquerra solidària rebutjava per poc democràtic.3.3. el catalanisme d'esquerresEscindits lliga 1904 (Lluís Domènech i Montaner))--fundar centre nacionalista republicà (1906)--partit necionalista, democràtic i republicà-- afegir-se alguns militants federalistes. Incidència electoral escassa, perquè Lerroux detenia part vot republicà, però aconseguir activisme-- diari el poble català i fundació ateneus. Promou sindicat centre autonomista de dependents del comerç i de la indústria (CADCI)--obrerisme.Crisi solidaritat catalana--apropament entre forces republicanes esquerra.--1910 funda unió federal nacionalista republicana (UFNR)--bons resultats eleccions 1910. Aliança UFNR amb partit radical lerroux--pacte de sant gervasi--desagrada electors--desfeta electoral--crisi UFNR--desapareix 1916.3.4. l'impacte de la setmana tràgica de barcelonarecord guerra cuba havia deixat entre classes populars--1909 violenta protesta popular a CAT.el conflicte del marroca partir 1900 ESP consolida penetració nord d'Àfrica. Conferència d'Algesires (1906) i tractat hispanofrancès (1912)--establir protectorat francoespanyol al Marroc. Espanya=teritori Rif--obligació pacificar-lo i administrar-lo. Interés espanyol--possibles beneficis econòmics, desig restaurar prestigi exèrcit (minvat despés desastre cuba) i aconseguir ESP tornés potència colonial.Presència espanyola rif contestada atacs rifenys, oranitzats en cabiles. 1909 al baranco del lobo--rifenys infligir derrota a tropes espanyoles--moltes baixes. Augmentar soldats rif i lleva reservistes. Disposar regiments BCN--moviment de protesta popular.la mobilització popular i les seves conseqüències (1909)mobilització contra guerra i contra injust sitema quintes inici port BCN 18 juliol durant embarcament tropes cap al Marroc. 24 amb participació republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes--comitè vaga--crida vaga general. revolta popular-- allargar i desbordar objectiu inicial protesta i adquirir component antimilitarista i de rebuig hegemonia social i cultural església.Barricades al carrer, enfrontaments forces de l'ordre i incendiar centres religiosos. Autoritats declaren l'Estat de guerra i enviar reforços per reprimi manifestacions. Nombre elevat morts i ferits--radicalitzar moviment insurreccional però falta direcció i coordinació polítiques--acció incontrolada grups actuen indiscriminadament.repressió posterior dura per govern Maura--216 consells guerra, afectar 1700 persones i 17 penes mort només executades 5--Francesc Ferrer i Guàrdia pedagog anarquista fundador escola moderna que no intervenir revolta però víctima voluntat governamental.Actuació govern--aixecar onada protestes--caure govern conservador maura. CAT fets 1909--conseqüències polítiques--lerrouxistes perdre influència entre treballadors.fracàs moviment--desengany sectors classe obrera respecte polítics republicans--afavorir arrelament anarquisme. Catalanisme--coalició solidaritat catalana desintegrar-se i lliga regionalista retrocés electoral eleccions 1910-- acusada suport repressió.

4. la mancomunitat de catalunyaPrimer òrgan administratiu català desde 1714 i principal concessió d'autogovern conseguida pel catalanisme fins creació generalitat el 1931.4.1. el procés de formacióprocés obtenció mancomunitat llarg i difícil. Precedents--actuacions desde ajuntaments i diputacions catalanes a partir de que el catalanisme i la lliga regionalista van assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions. polítics catalanistes conscients que regeneració CAT necesitava programa millora infraestructures, modernització sistema educatiu i foment llengua i cultura catalanes.1907 aquests objectius--programa diputació BCN on Enric Prat de la Riba president. Impulsar i difondre cultura catalana--crear institut d'estudis catalans (biblioteca oberta 1914--biblioteca de CAT) i 1913 crea consell d'investigació pedagògica.Voluntat CAT amb òrgans govern pròpis--1911 diputació BCN promoure iniciativa mancomunar 4 diputacions catalanes i presenta proposta govern liberal Madrid. Canalejas--compromet tirar endavant projecte de mancomunitats--aprovat corts 1912. Circumstàncies no acompanyar--partit liberal dividit i alguns membres hostils catalanisme, però partit consevador oposat perquè era iniciativa liberals. Després mort canalejas (1912) senat (domini forces anticatalanistes)--bloquejar projecte.1913 nou govern conservador (Dato)--publicar decret autoritza diputacions provincials mancomunar-se fins administratius.4.2. la constitució de la MancomunitatMancomunitar CAT constituir 6 abril 1914. Presidència nou organisme--Enric prat de la Riba. Assamblea--consell permanent 8 membres. Mancomunitat només delegació funcions diputacions i disposar =pressupost. No cessió noves competències govern ni modificacions pressupostàries que aumentessin recursos. Govern podia suspendre la comunitat--tan sols ens administratiu.Lliga regionalista presència majoritària a la Mancomunitat--política de govern orientada estimular desenvolupament cultural i modernització econòmica i social CAT. Organisme 3 presidents--Prat de la Riba (mort 1917), Josep Puig i Cadafalch (1923) i Alfons Sala (nomenat per Primo de Rivera després cop d'estat fins 1925).4.3. l'obra de govern de la mancomunitat (1914-1925)Actuació mancomunitat--política iniciada per la Lliga desde Diputació BCN i 2 direccions--creació infraestructura serveis públics i administratius bàsics-potenciar desenvolupament econòmic; i foment llengua i cultura catalanes--projecte cultural i educatiu. Realització programa superar escassetat recursos econòmics i curta vida institució.Desenvolupament econòmic--plà de millora de la xarxa viària i sistemes postal i telefònic. També plà d'acció agrària--modernitzar formes producció i augmentar productivitat agricultura i ramaderia--crear escoles de tècnics agràris, camps d'experimentació conreus i granges model i fomentar cooperativisme agrari.Cultura i ensenyament--iniciar projecte centrat consolidació de la llengua i la cultura catalanes (creació biblioteques populars). Normalitzar llengua-- IEC inicia tasca unificació ortogràfica--encarregat Pompeu Fabra (diccionari genral de la llengua catalana). Èmfasi divulgació i proteció patrimoni cultural--construir junta de museus i servei de conservació i catalogació de monuments.Impulsar renovació pedagògica--introduir CAT mètodes Maria Montessori--crear Escola industrial, escola del treball i escola de l'administració local--capacitar tècnicament futurs funcionaris públics de CAT. Missiónoves institucions--potenciar diversificació professional i preparar professionalment quadres tècnics nivell mitjà i superior per indústria i comerç.

5. la crisi del 1917Restauració incapaç donar solució conflictivitat social 1rs anys SXX. 1917 crisi econòmica i tensió social--crisi política i vaga general revolucionària.5.1. l'impacte de la gran guerraEstiu 1914 durant govern conservador Dato--Primera guerra mundial--enfrontar imperis centrals (Alemanya, Àustria) amb potències aliades (GB, França i Rússia). Govern declara neutralitat d'ESP--exportar productes indrustrials i agraris--beneficis industrials augmentar i empresaris grans negocis.Exportació producció--puja preus interiors però no acompanyada puja salarial. Encariment vida--problema classes populars. Conflicte social per empitjorament condicions de vida creixent--moviment vaguístic 1917.5.2. la crisi del 1917Dificultats sistema polític restauració, descontentament militar i conflictivitat social--protesta generalitzada.la protesta militarExèrcit espanyol nombre exessiu d'oficials/soldats. Tensió augmenta--obtenció ascensos mèrits de guerra--beneficiava militars africanistes/peninsulars. A + inflació--disminució valor real salaris militars. Descontentament entre oficials raduació baixa i mitjana--formació juntes de defensa--associacions de militars que reclamaven augment salarial, oposaven ascensos per mèrits i reivindicaven antiguitat com criteri ascens. Juny 1917--elaborar manifest que culpava govern mals exèrcit i país, i feia crida renovació política llenguatge regeneracionista.la crisi política1916 govern en mans gabinet liberal presidit per Romanones--davant acusacions corrupció política oposició--clausurar corts. Abril 1917--Dato torna cap de govern i una representació diputats (catalanistes, republicans...)--reclamar reobertura cambra. Govern negar--declarar estat d'exepció--endurir censura premsa.Lliga regionalista--Assamblea de Parlamentaris catalans (BCN 5 juliol 1917)--exigir formació govern provisional que convoqués corts constituents--reformar sistema polític i descentralitzar estat.Assamblea--convocar reunió tots diputats i senadors espanyols però noés van anar catalanistes, republicans i socialistes. Gover prohibir convocatòria que es a celebrar 19 juliol a BCN i dissolta per guàrdia civil.Malgrat celebració 2a reunió Madrid octubre--desaparèixer moviment parlamentari sense conseguir reforma constitucional--ni forces monàrquiques ni juntes de defensa donar suport i també discrepàncies catalanistes conservadors/grups esquerra. Vaga general agost--inhibir forces burgeses davant temor esclat revolucionari.la vaga general revolucionària1916 ja produit moviment vaguístic important i març 1917 centrals sindicals CNT i UGT--acordar signar manifest per instar govern a intervenit per aturar puja dels preus. Agost (arran conflicte ferroviari València)--UGT crida vaga general--extendre tot ESP i adquirir caràcter plític perquè forces obreres reclamaven fi monarquia, formació govern provisional que convoqués corts constituents i implantació sistema republicà.Vaga--incidència molt desigual--poca participació pagesos. Incidents a Madrid, BCN, P.Basc i Astúries--paralitzar vida ciutadana. Membres comitè Madrid format per Largo Caballero i Julián Basteiro--detinguts. Govern declarar llei marcial i ordenar exèrcit sufocar moviment. Vaga general fracasar i no aconseguir suport d'altres sectors però contundència repressió afeblir règim i radicalitzar oposició obrera.

6. la descomposició del sistema (1917-1923)Entre 1918-1923 incapacitat governs reformar sistema polític, conflictivitat social i tensions polítiques guerra Marroc--règim restauació crisi definitiva.6.1. la fi del sistema del torn pacíficResoldre crisi 1917--formació govern de concentració participació líders dinàstics i catalanistes lliga regionalista, que creien que seva participació govern Madrid ajudaria renovar política espanyola i facilitaria consecució autonomia catalana. Diferències entre coalitzats-- impossibilitar concensuar programa eformes, contenir inflació i restablir ordre social. 1918 tornar sistema del torn. Descomposició partits dinàstics, que mancats lideratges forts--fragmentar--dificultar majories parlamentàries que donessin estabilitat als governs i al sistema polític.Greu situació política per derrotes militars al Marroc (Annual)--1921 forçar creació nou govern concentració (gobierno nacional) caracteritzat per integrar líders diferents fraccions dinàstiques (Maura, Dato, Romanones, Alba, García Prieto...) i un lliga (Cambó) i un Partido Reformista (Melquíades Álvarez). Nou executiu no aconseguir estabilitat política-- ente 1918-1923 10 canvis govern i cap 1 any vida. Incapaços resoldre problemes--goerns recòrrer mesures excepció--suspensió garantés constitucionals i clausura parlament.6.2. la campanya per l'autonomiaa CAT--esperonats Alfons XIII que havia mostrat voluntat resoldre tema català-- final 1918 lliga i dirigents Mancomunitat endegar campanya defensa autonomia. Inici 1919 presentar a Madrid projecte d'estatut de CAT-- propsava formació govern català i un parlament elegit sufragi universal.Projecte mal rebut per polítics Madrid-- govern oposar i monarca no suport. desencadenar campanya en contra organitzada per diputacions provincials castelanes i algunes entitats econòmiques--consideraven que projecte autonòmic privilegi per obrir camí trencament ESP. Presentació projecte  les corts--suscitar debat tant ple d'hostilitats--diputats catalans abandonar cambra.Campanya coincidir amb moment tensions socials a CAT-- lliga ajornar reivindicació autonòmica perquè considerava prioritari restablir ordre social. Animadversió rebuda per Madrid--cop fort per la lliga--constatar que col·laboració govers de coalició no significat una sensibilitat + gran envers reivindicacions catalanisme.6.3. l'enfortiment del catalanisme d'esquerresDavant claudicació lliga a Madrid--froces d'esquerres proposar fer una renovació principis basada en la necessitat catalanitzar el republicanisme, despres de petjada anticatalana que deixat lerroux, i de republicanitzar catalanisme per posar fi hegemonia lliga. Van voler atreure sectors obrerisme perquè abandonessin apoliticísme propugnat pels anarcosindicalistes i esdevinguessin base electoral del catalanisme d'esquerres.1917 Francesc Layret i Lluís Companys--organitzar Partit Republicà Català. 1922 intel·lectuals i professionals descontents amb políica lliga--abandonar partit i crear Acció Catalana. Francesc Macià fundà organització Estat Català--postulats independentistes. 1923--crear organització socialista catalana quan militants PSOE encapçalats per Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans, van formar la Unió Socialista de CAT.6.4. la conflictivitat socialAny posteriors 1a guerra mundial--conflictiviat a Europa. Triomf revolució bolxevic Rússia--esperonar grups revolucionaris i donar esperances. A ESP, el final conflicte europeu--canvi condicions econòmiques--baixar producció, + atur i + preus--mobilització social i augment del sindicalisme.Andalusía misèria pagesos--trienni bolxevic (1918-1921). Anarquistes i socialistes impulsar revoltes pageses motivades per la fam de terres i deteriorament condicions vida. Declaració estat de guerra, il·legalització organitzacions obreres i detenció líders--aturar rebel·lió. CAT conflicte rabassaire (inici plaga fil·loxera)--accentuar i pagesos crear sindicat Unió de Rabassaires (1922)--defensava empresa familiar davant grans propietaris de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.Conflicte obrer afectar regions industrials, però BCN dimensions més grans. 1919--vaga a la Canadenca-- empresa electricitat. va conseguir paralització 70% indústria local, 1 mes i mig i acabar acord pel qual la patronal acceptava readmissió acomiadats, augments salarials i jornada 8h. A causa incompliment promesa alliberar detinguts--reprendre vaga i patronal respondre tancant empreses (locaut) i represió dels sindicats.Fi conflicte canadenca no pau social--entre 1919-1923--enfrontament entre posicions dels sindicats i patronal. Federació patronal fomentar creació Sindicat lliure--restar força sindicalisme anarquista i enfrontar-s'hi. Tensió social--violència oberta quan sindicat, amb suport autoritats i policia, llogar pistolers per assassinar principals dirients obrers. Grups vinculats CNT--respondre amb atemptats contra autoritats, amos, encarregats i forces ordre--Los solidarios actuar a BCN (Buenaventura Durruti, Juan Grcía Oliver i Francisco Ascaso).Federació patronal barcelonina exigia mesures de força--general Martínez Anido (governador civil BCN)--protagonitzar política protecció pistolers patronal, exigir repressió contra sindicalistes i llei de fugues--policia podia disparar contra detinguts que intentaven fugir. Tot això--pistolerisme  (1916-1923)--+ 800 atemptats i 226 morts (diigents sindicals--Salvador Seguí (1923), Francesc Layret (1920) i Dato (1921).6.5. el problema del marroc: annualComençament dècada 1920, zona oriental protectorat Marroc (voltant Melilla)--tribus rifenyes hostilitzaven exèrcit espanyol. 1921 operacions per controlar rebels; dirigir exèrcit--general Silvestre (relació Alfons XIII) i partidari atacar cabiles rifenyes. General iniciar ofensiva interior territori--acaba en desastre. Exèrcit derrotat a Annual--perdre tot territori i 13000 morts (tmb Silvestre).1923 amb governs inestables i tensió social--anunci discussió al parlament cas d'Annual i por demanessin responsabilitats polítiques podien implicar monarca--mobilitzessin sectors exèrcit i dreta--solucionar crisi dictadura militar.com va influir el desastre d'annual en la crisi de la restauració?Protectorat espanyol Marroc--poc valor econòmic, només beneficiava alguns grups empresarials (miners)--perdre interès poques expectatives econòmiques. Classes populars (majoria de soldats)--en contra guerra colonial i exèrcit dividit per problema mèrits de guerra. Defensors política colonial--africanistes--propers cercle corona i amb Alfons XIII.Desde 1909 guerra Marroc només parar període 1a guerra mundial (1914-1918). Quan acaba-- frança i ESP continuar amb actuacions per controlar territori--sorgir grans capitostos rifenys (Ahmad al-Raisuni i Abd el-Krim)--enfrontar-se amb èxit exèrcits colonials.Derota ESP a l'annual (1921)--indignació pública i generar debat soble l'organització i la preparació deficients de l'exèrcit espanyol. Debat traslladat al parlament i exèrcit, govern i adminisració colonial a Melilla--acusats negligència i corrupció.Investgació responsabilitats derrota encarregada per comissió parlamentària, l'informe (expedient Picasso)--revelava qúestions greus i relacionava rei amb mala gestió problema marroquí. Intent impedir difusió informe--detonant perquè Primo de Rivera encapçalar cop d'estat per posar fi sistema parlamentari.

7. la dictadura de primo de rivera (1923-1930)Context crisi política i social--13 setembre 1923, capità general CAT, Miguel Primo de Rivera, declarà estat de guerra--dirigir monarca exigir passar poder militars. Alfons XIII acceptar Directori presidit per Primo de Rivera--suspendre règim constitucional.7.1. les causes del cop militarPrimo de Rivera i sectors suport (militars, polítics monarquia i part classes dirigents)--justificar acció com solució fi crisi política i social país. Causes que van utilitzar--inestabilitat i bloqueig sistema polític parlamentari, desprestigi frau electoral, por revolució social davant conflictivitat social i perill fragmentació ESP tendències separatistes.Dictador anuncia--manifest amb pretencions regeneracionistes voluntat acabar pràctiques caciquistes i posar fi corrupció política, indisciplina social i amenaces a unitat nacional. Objectius Primo de Rivera--no posar fi règim caduc i rovellat sinó evitar que el règim polític acabés democratitzant-se. últim govern concentració (García Prieto)--pretenia reforma Constitució, llei electoral, sistema torn partits, relacions treball i limitació poders rei. Decisió Primo de Rivera, suport exèrcit i ràpid vistiplau rei--influir desig evitar corts exigissin responsabilitats desastre Annual.7.2. la reorganització de l'estatDictadura Primo de Rivera 2 fases successives: Fins 1925--governar Directori militar integrat per militars. A partir aquest any--incloure personalitats civils (José Calvo Sotelo-ministre hisenda; Eduard Aunós-ministre treball)--Directori Civil encara que pes militars continuar sent important i mai deixar de ser dictadura.1es mesures directori militar mostrar caràcter dictatorial: suspensió règim constitucional, dissolució cambres administratives, cessament autoritats civils, prohibició activitatspartits polítics i sindicats...--acompanyat militarització ordre públic i repressió obrerisme radical (cenetistes i comunistes). Elaborar estatut municipal i estatut provincial i dissoldre ajuntaments--sustituits per juntes integrades pels contribuents importants cada ciutat--eliminar caciquisme. Pretesa regeneració-gran farsa--suspendre mecanismes electorals i renovació política=canvi uns cacics per uns altres.Durant 1a etapa dictadura conflicte Marroc centrar interès Primo de Rivera-- assumir Alt Comissionat del Marroc (1924). Col·laboració amb frança--organitzar desembarcament d'Alhucemas (1925)--saldar amb èxit militar. Abd el-Krim rendir i lliurar autoritats franceses. A partir 1927 exèrcit espanyol donar per acabada ocupació protectorat.A partir 1926--iniciar institucionalització del règim amb voluntat de donar-li continuitat i permanència. Model i influència feixisme italià molt clars. 1927-crear assamblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu-- membres no elegits per sufragi sinó per designació entre ciutadans pertanyents institucions públiques i corporatives.Promoure adhesió nou sistema--crear partit únic-- Unión Patriótica--partit governamental sense programa ideològic definit missió proporcionar suport social dictadura i seguir directrius poder. Afiliats nou partit procedien files conservadorisme, funcionaris administració i cacics rurals.7.3. la política econòmica i socialDictadura beneficiada bona conjuntura econòmica internacional dels "feliços anys vint". En aquest context règim Primo de Rivera iniciar programa de foment de l'economia en el terreny industrial i infraestructures però no prolema agrari. Idea rectora-- nacionalització sectors economia i intervenció estatal. Estat assolir protagonisme gràcies foment obres públiques (ferrocarrils, carreteres...)Govern aprovar decret protecció indústria nacional--preveia concessió ajudes estatals empreses no podien competir exterior. També concedir monopolis (telefonia-companyia telefónica nacional de ESP i Campsa). Terreny agrari--promoure regadiu amb creació confederacions hidrogràfiques pretenien aprofitar conques grans rius espanyols.1929--organitzar Exposició Internacional a BCN--finalitat mostrar èxits econòmics dictadura i atreure burgesia catalana cap al règim.-- significar gran desenvolupament urbanístic de BCN i remodelació Montjuïc i entorn.Terreny social--dictadura establir model regulació treball--pretenia eliminar conflictes laborals per intervenció estat, integració sectors moderats moviment obrer i repressió organitzacions radicals--crear Organització Corporativa Nacional--agrupava amos i obrers i regulava conflictes laborals amb comitès paritaris (nombre igual obrers/amos)--missió--reglamentació salaris i condicions treball, i mediació en cas conflicte. Sistema ben vist no en tots aspectes.7.4. l'actuació anticatalana de la dictaduraMentre Primo de Rivera capità general BCN no manifestat hostilitat catalanisme i respecte llengua, tradicions i cultura catalanes. Burgesía catalana i dirigents Lliga Regionalista--suport inicialment cop d'estat--via posar fi conflictivitat obrera i garantir ordre social.--no imaginàven component anticatalanista adoptar nou règim.Setembre 1923--publicar decret repressió separatisme--iniciar procés desmantellament institucions públiques i privades catalanistes. Mancomunitat dirigida per anticatalnista Alfons Sala fins 1925--abolida. Clausurar institucions catalanistes (ateneus, societats recreatives...) i prohibir manifestacions llengua catalana--intent castellanitzar vida pública país. Ús públic bandera catalana, celebració 11 setembre i jocs florals--prohibit.Imposar censura premsa diària i publicació llibres. Depuració  magisteri i institucions educatives i culturals vinculades Mancomunitat. Dictadura manenir dura pugna amb Col·legi d'Advocats--junta destituida, també pugna sectos eclesiàstics que es negaven castellanització. Persecució arribar fins FCB: xiulada públic quan sonava himne espanyol inici partit d'homenatge Orfeó català--camp clausurat 6 mesos.7.5. l'oposició a la dictaduraFormar part oposició alguns líders partits dinàstics, republicans, comunistes, anarquistes sectors exèrcit i intel·lectuals.Antics partits torn--criticar durada excessiva règim i alguns dirigents--participar conspiracions militars (complot la Sanjuanada--1926)Dictadura exercir gran control sobre intel·lectuals i món universitari--ensura i limitació llibertat universitària. Tancament universitats--aldarulls i protestes estudiants--origen gran sindicat--Federació Universitària Espanyola (FUE)--caràcter republicà. Enfrontament intel·lectuals amb dictadura protagonitzat figures com Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez i Menéndez Pidal--1924 signar manifest protesta repressió dictadura exercia contra llengua i cultura catalanes. Unamuno--desterrat a Fuerteventura i Blasco Ibáñez--marxar estranger--promoure campanya contra rei dictador.Conflicte polític + persistent-- produir amb republicanisme i catalanisme. Oposició republicans permanent i organitzar Alianza Republicana--aconseguir unir faccions republicanisme i desenvolupar amplia campanya propagandística exterior. CAT mesures repressores contra catalanisme--provocar distanciament societat catalana, fins i tot sectors que, com lliga regionalista, havien acollit dictadura amb simpatia. Oposició catalanisme esquerra i republicà encara + decidida. Fet + destacat-- 1926 intent invasió armada de CAT des de Prats de Molló protagonitzat per Estat català i dirigit Francesc Macià (exiliat França). Autoritats franceses avortar intent i detenir i processar Macià; aquest procés-- convertir-se judici públic contra dictadura i donar popularitat dirigent republicà.Persecució CNT--agreujar enfrontament al seu interior entre qui defensaven posicions possibilistes i partidaris posicions radicals i violentes; 1927 violents crear Federació Anarquista Ibèrica (FAI). També PSOE canviar posició 1929--rebutjar intents continuistes règim i es pronuncià favor república.7.6. la caiguda del dictadorOposició creixent a Primo de Rivera intensificar més quan rei va veure que prmanència dictadura--perill monarquia. Alfons XIII--retirar confiança dictador--dimitir 30 gener 1930.General Berenguer--encarregat substituir-lo--missió organitzar procés electoral progressiu--tornar normalitat constitucional (dictablanda). Oposició començar organitzar-se i republicans, catalanistes d'esquerra i PSOE acordar signatura Pacte de Sant Sebastià (agost 1930)--programa presenar-se eleccions i constituir comitè revolucionari--convertir govern provisional futura república. Signants adquirir compromís que nou règim reconeixia dret autonomia CAT, P.Basc i Galícia.Berenguer incapaç complir tasca encomanada i 1931 substituit per govern presidit alimrall Aznar--convocar comicis tres nivells establerts: municipals, provincials i legislatius. Govern decidir fer primer lloc municipals (12 abril 1912)--menys perilloses monarquia. Intentava tornar normalitat però Alfons XIII compromès exessivament dictadura i eleccions presentar com a plebiscit a favor o en contra monarquia.

T-10: la crisi del sistema de la restauració (1898-1931)

part 2 la crisi i el sistema de la restauració (1898-1931)