LES CASES PRIVADES

En època clàssica hi ha quatre tipus bàsics d'habitatge segons el nivell econòmic i segons sigui a camp o a ciutat:

La domus, la casa senyorial

Les insulae, els blocs de pisos

La uilla rustica

Com és d'esperar les residències de les classes benestants -domus i uillae urbanae- eren les més riques pel que fa a la decoració i els mobles.

La uilla urbana

Les domus eren les cases típiques romanes, encara que només una petita part de la població es podia permetre viure en aquesta casa. La grandària i el luxe variava segons la família, però sempre eren de planta rectangular i d'un pis o dos com a molt i, a més, tenien poques finestres.

La casa es dividia en les parts següents:  L'entrada principal s'anomenava uestibulum, seguit per un corredor anomenat fauces. L'atri era la primera cambra i es situaba al centre de la casa. Era un espai obert amb un sostre alt i una obertura anomenada impluvium que deixava passar la llum i l'aigua de la pluja, que queia al compluvium. L'impluvium era una bassa amb una cisterna que permetia extreure l'aigua per un pou. Als costats de l'habitació hi havia dues ales.

A partir del segle II a.C. les domus van canviar perquè van rebre influència de les riqueses aportades per l'expansió mediterrània i l'influència hel·lenística. Per aquesta raó s'afegeixen noves parts a les domus, i són les següents: El triclinum era el menjador. hi podia haver més d'un en una casa. La culina (la cuina) i la latrina (la comuna) no tenien lloc fix. El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo amb columnes. Tenia habitacions i cubicules al voltant.

El tablinum estava darrera de l'atri, separat per una cortina. Era el lloc on el pater familias rebia les visites i guardava l'arxiu familiar. Els cubicula eren els dormitoris, que estaven al costat de l'atri. Les tabernae eren les habitacions del principi que es podien llogar com a botigues. Algunes domus tenien un jardí a la part posterior de la casa. 

A Pompeia la gent amb pocs recursos vivía generalment en habitacions llogades de la part davantera d'una domus, sovint damunt de la tabernae. En canvi, a les grans ciutats, com la mateixa Roma, s'amuntegava en cases de pisos de lloguer agrupades en illes (insulae).Eren més altes que la domus, arriben fins als tres o quatre pisos. Per tant, com que les construÏen sense cura, amb els materials més barats, estaven molt exposades al perill d'ensorrament i d'incendi. Es construÏen al voltant d'un pati interior que permitia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer. Tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati. Per aixó res no impedia que hi entrés el soroll del carrer, tot al contrari que les cases senyorials. Les cambres eren poques i no estaven destinades a un ús fix: s'utilitzaven en funció de les necessitats de la família. Els lloguers eren cars. Normalment, no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més propera. Molts tampoc tenien comuna a tots els pisos.

La villa rústica era la casa de camp. Era una construcció que només es podia permetre la gent que tenia molts diners. Consistia en un edifici central envoltat de terres que feien servir per a l'agricultura. Al principi només era una sola estança amb un pati  molt gran al mig de la casa i una cisterna que permetia recollir l'aigua de la pluja, però més tard, es van afegir a la villa més habitacions que tenien un us més específic com el menjador, habitatges per als esclaus, un galliner, un celler, estables per als animals, etc.  L'amo de la villa tenia una part de l'edifici amb més luxe, i l'utilitzaven com a residència de camp. 

Les villes vrbanes eren els edificis més luxosos que hi havia. Les persones més riques no en tenien prou amb una vil·la al camp i per això es  feien construir una villa urbana amb totes les comoditats i luxes imaginables.  

Fins i tot gaudien de calefacció a l'hivern. Utilitzàven un sistema d'hipocaust que era com el de les termes, que més endavant explicarem. Eren edificis molt grans que estaven situats a les afores de les ciutats. Podríem dir que eren els xalets de l'època. 

Aquestes cases no tenien una estructura fixa, però normalment en totes s'accedia pel peristil, que era un jardí molt luxós. Les habitacions estaven agrupades en diferents edificis comunicats per passadissos coberts, anomenatscriptopòrtics. Eren envoltades per jardins, boscos i petits horts que feien de la villa vrbana un habitatge de bellesa paisatgística. 

LES CASES PRIVADES

LA DOMUS

INSULAE

UILLA RÚSTICA

UILLA URBANA