Pregunta 1
Pregunta
QUINS SÓN ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS DE L'ESTAT ?
Pregunta 2
Pregunta
EL PODER JUDICIAL ES REGULA A LA CE I A LA LLEI ORGÀNICA [blank_start]6/1985, D'1 DE JULIOL[blank_end], DEL PODER JUDICIAL.
Respuesta
-
6/1985, D'1 DE JULIOL
-
7/1985, D'1 DE JULIOL
-
6/1981, D'1 DE JULIOL
Pregunta 3
Pregunta
EL PODER JUDICIAL ÉS UN PODER DE L'ESTAT, INDEPENDENT DELS ALTRES PODERS PODERS (L'EXECUTIU I LEGISLATIU), ÚNIC A TOT EL TERRITORI NACIONAL, I QUE ÉS COMPON DE JUTGES I MAGISTRATS
Pregunta 4
Pregunta
QUINA POTESTAT TÉ ENCOMANADA EL PODER JUDICIAL ?
Pregunta 5
Pregunta
EN QUE CONSISTEIX LA POTESTAT JURISDICCIONAL ?
Respuesta
-
CONSISTEIX EN LA UNIFICACIÓ DE LA INTERPRETACIÓ DEL DRET A CATALUNYA
-
CONSISTEIX EN APLICAR EL DRET PER RESOLDRE CONFLICTES I FER COMPLIR ALLÒ QUE S'HA DECIDIT SI NO ES COMPLEIX VOLUNTÀRIAMENT.
-
CONSISTEIX EN PROMOURE L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS.
-
CONSISTEIX EN VETLLAR PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS
Pregunta 6
Pregunta
A QUI S'ATRIBUEIX LA POTESTAT JURISDICCIONAL ?
Respuesta
-
A TOTES LES PERSONES CIVILS I JURÍDIQUES
-
A TOTS I CADA UN DELS JUTGES I MAGISTRATS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL, I ÉS UNA FUNCIÓ QUE EXERCEIXEN DE FORMA INDEPENDENT
-
ALS MINISTRES, SENADORS I DIPUTATS
-
LA A I LA B SÓN CORRECTES
Pregunta 7
Pregunta
QUIN NO ÉS UN PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
TRIBUNAL SUPREM (SEU A MADRID I JURISDICCIÓ EN TOT L'ESTAT)
-
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA)
-
AUDIÈNCIA NACIONAL (SEU A MADRID I JURISDICCIÓ EN TOT L'ESTAT)
-
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA ( AMB SEU A LES COMUNITATS AUTÒNOMES I A TOT EL TERRITORI NACIONAL)
Pregunta 8
Pregunta
L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA, NO ÉS PODER JUDICIAL, SINÓ QUE COMPRÈN EL CONJUNT DE MITJANS PERSONALS I MATERIALS DESTINATS A L'ORGANITZACIÓ DE LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA JUSTÍCIA, AMB LA FINALITAT DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES FUNCIONS DEL PODER JUDICIAL.
Pregunta 9
Pregunta
PRINCIPIS CONFIGURADORS DEL PODER JUDICIAL :
Respuesta
-
EXCLUSIVITAT I UNITAT JURISDICCIONAL
-
ESTATUT DE JUTGES I MAGISTRATS I INDEPENDÈNCIA
-
INAMOVIBILITAT I IMPARCIALITAT
-
INCOMPATIBILITAT I RESPONSABILITAT
Pregunta 10
Pregunta
QUE VOL DIR PRINCIPI D'EXCLUSIVITAT DEL PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
QUE EL PODER JUDICIAL ÉS ÚNIC EN TOT EL TERRITORI ESTATAL.
-
QUE LA POTESTAT JURISDICCIONAL NOMÉS POT SER EXERCIDA PELS ÒRGANS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL (JUTJATS I TRIBUNALS).
-
QUE ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL, I S'ESTABLEIXEN DIFERENTS MECANISMES PER GARANTIR-NE LA IMPARCIALITAT.
-
QUE ELS JUTJATS I TRIBUNALS NOMÉS PODEN EXERCIR LA POTESTAT JURISDICCIONAL I LES ALTRES FUNCIONS QUE EXPRESSAMENT ELS SIGUIN ATRIBUÏDES PER LLEI, EN GARANTIA DE QUALSEVOL DRET.
Pregunta 11
Pregunta
EL PRINCIPI D'EXCLUSIVITAT DIU QUE PERTANY ALS JUTGES I MAGISTRATS ELLA POTESTAT JURISDICCIONAL PERÒ, HI HA ALGÚN SUPÒSIT EXPRESSAMENT PREVIST A LA CE QUE FACI POSSIBLE QUE, EN RELACIÓ AMB MATÈRIES CONCRETES, ALTRES ÒRGANS EXERCEIXIN LA POTESTAT JURISDICCIONAL, COM PER EXEMPLE EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL?
Pregunta 12
Pregunta
PRINCIPI D'UNITAT JURISDICCIONAL ?
Respuesta
-
NO HI POT HAVER JURISDICCIONS ESPECIALS
-
EL PODER JUDICIAL ÉS ÚNIC EN TOT EL TERRITORI ESTATAL.
-
INTERRELACIÓ ENTRE ELS ÒRGANS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I ELS DEL GOVERN CENTRAL
-
NO ES PODEN CREAR TRIBUNALS QUE NO ES TROBIN PRÈVIAMENT DETERMINATS PER LA LLEI.
Pregunta 13
Pregunta
ELS ÒRGANS QUE EXERCEIXEN LA POTESTAT JURISDICCIONAL ES TROBEN INTEGRATS EN UNA ORGANITZACIÓ ÚNICA I NO ESTÁN SOTMESOS A UN MATEIX RÈGIM JURÍDIC.
Pregunta 14
Pregunta
ELS JUTGES I MAGISTRATS FORMEN UN COS ÚNIC I EL SEU ESTATUT, QUE ES REGULA A LA LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL (LOPJ), ES REGEIX PELS PRINCIPIS SEGÜENTS:
Respuesta
-
INDEPENDÈNCIA
-
INAMOVIBILITAT
-
IMPARCIALITAT
-
INCOMPATIBILITAT
-
RESPONSABILITAT
Pregunta 15
Pregunta
PRINCIPI D'INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL :
Respuesta
-
INDEPENDÈNCIA INTERNA: ELS JUTGES I MAGISTRATS ADOPTEN LES SEVES DECISIONS D'ACORD AMB EL DRET, SENSE QUE PUGUIN REBRE CAP ORDRE, INSTRUCCIÓ O SUGGERIMENT RELATIU ALS FETS SOTMESOS AL SEU JUDICI.
-
INDEPENDÈNCIA EXTERNA, QUE, SIGNIFICA QUE EL PODER JUDICIAL ÉS UN PODER INDEPENDENT DELS ALTRES PODERS DE L'ESTAT. LA CE TRACTA DE GARANTIR AQUESTA INDEPENDÈNCIA ESPECIALMENT EN RELACIÓ AL PODER EXECUTIU.
-
INDEPENDÈNCIA EXTERNA :ATRIBUCIÓ AL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL DE LA COMPETÈNCIA RELATIVA A L'ESTATUT JURÍDIC DELS JUTGES I MAGISTRATS, QUA HAVIA ESTAT UNA FUNCIÓ ATRIBUÏDA ANTERIORMENT AL PODER EXECUTIU.
-
INDEPENDÈNCIA EXTERNA: EL PODER EXECUTIU (GOVERN) NO POT INTERFERIR EN LA TASCA DELS JUTGES I ELS TRIBUNALS.
-
INDEPENDÈNCIA INTERNA : LES SEVES DECISIONS NOMÉS PODEN SER REVISADES MITJANÇANT RECURSOS PREVISTOS LEGALMENT.
-
INDEPENDÈNCIA INTERNA : LA INDEPENDÈNCIA NO IMPLICA LA LLIBERTAT ABSOLUTA DELS ÒRGANS JUDICIALS PER DECIDIR ELS PROCESSOS SOTMESOS AL SEU CONEIXEMENT, SINÓ QUE, TAL COM DISPOSA L'ARTICLE 117.1 DE LA CE, ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI.
-
INDEPENDÈNCIA INTERNA : HAN D'ADOPTAR LES SEVES DECISIONS D'ACORD AMB L'ORDENAMENT JURÍDIC. LA DECISIÓ FINAL HA DE SER LA CONCLUSIÓ D'UN RAONAMENT JURÍDIC MOTIVAT MITJANÇANT EL QUAL S'APLIQUEN LES NORMES JURÍDIQUES AL SUPÒSIT CONCRET PLANTEJAT.
Pregunta 16
Pregunta
PRINCIPI D'INAMOVIBILITAT :
Respuesta
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN EL EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES PER LA LLEI.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL.
Pregunta 17
Pregunta
PRINCIPI D'INAMOVIBILITAT :
Respuesta
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
-
TÉ PER FINALITAT EVITAR QUE ELS JUTGES I MAGISTRATS PUGUIN SER APARTATS DE LES SEVES FUNCIONS PER CAUSES QUE NO SIGUIN ESTRICTAMENT PROFESSIONALS, LA QUAL COSA ÉS UNA GARANTIA PER A LA SEVA INDEPENDÈNCIA.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS PODEN CREAR ASSOCIACIONS PROFESSIONALS.
Pregunta 18
Pregunta
PRINCIPI D'IMPARCIALITAT :
Respuesta
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES PER LA LLEI.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL , I S'ESTABLEIX MECANISMES PER GARANTIR-NE LA IMPARCIALITAT EN RELACIÓ DELS SUPÒSITS CONCRETS QUE HAGIN DE DECIDIR COM SÓN L'ABSTENCIÓ I LA RECUSACIÓ.
Pregunta 19
Pregunta
PRINCIPI D'INCOMPATIBILITAT :
Respuesta
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES A LA LLEI.
-
ARTICLE 117.1 DE LA CE, ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS, PERÒ PODEN CREAR ASSOCIACIONS PROFESSIONALS.
-
LES CAUSES D'AQUEST PRINCIPI TRACTEN DE GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS ÒRGANS JUDICIALS, I EVITAR QUE FACIN ACTIVITATS QUE CONDICIONIN LA SEVA LLIBERTAT DE CRITERI.
Pregunta 20
Pregunta
PRINCIPI DE RESPONSABILITAT :
Respuesta
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI ARTICLE 117.1 DE LA CE.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL, AQUESTA RESPONSABILITAT POT SER PENAL, CIVIL I DISCIPLINÀRIA.
-
ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS
Pregunta 21
Pregunta
L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL ES DETERMINA BÀSICAMENT PER DOS CRITERIS: UN CRITERI MATERIAL I UN CRITERI TERRITORIAL.
Pregunta 22
Pregunta
ELS ÒRGANS JUDICIALS ES DIVIDEIXEN, PER RAÓ DE L'ESPECIALITZACIÓ MATERIAL, EN CIVIL, PENAL, CONTENCIÓS ADMINISTRATIU I SOCIAL. PEL QUE FA A LA JURISDICCIÓ MILITAR, S'HA DE DIR QUE NO S'INTEGRA EN L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL, EXCEPTE PEL QUE FA A LA SALA CINQUENA DEL TRIBUNAL SUPREM, QUE ÉS MILITAR.
Respuesta
-
CRITERI TERRITORIAL
-
CRITERI MATERIAL
Pregunta 23
Pregunta
LA JURISDICIÓ MILITAR S'INTEGRA EN L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL?
Pregunta 24
Pregunta
QUINA SALA DEL TRIBUNAL SUPREM ÉS LA SALA MILITAR ?
Respuesta
-
LA SALA PRIMERA
-
LA SALA CUARTA
-
LA SALA CINQUENA
-
LA SALA TERCERA
Pregunta 25
Pregunta
L'ESTAT ES DIVIDEIX. A L'EFECTE DE L'ORGANITZACIÓ DEL PODER JUDICIAL, EN MUNICIPIS, PARTITS JUDICIALS, PROVÍNCIES, COMUNITATS AUTÒNOMES I TOT L'ESTAT.
Pregunta 26
Pregunta
ON TÉ LA SEU EL TRIBUNAL SUPREM ?
Respuesta
-
A MADRID I JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
-
UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
-
UN A CADA PROVÍNCIA
-
UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
Pregunta 27
Pregunta
ON TÉ LA SEU L'AUDIÈNCIA NACIONAL ?
Respuesta
-
UNA A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
-
UNA A CADA PROVÍNCIA
-
A MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
-
UNA O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
Pregunta 28
Pregunta
ON TÉ LA SEU EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ?
Respuesta
-
A MADRID I JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
-
UN A CADA PROVÍNCIA
-
UN A CADA COMUNITAT AUTÓNOMA
-
UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
Pregunta 29
Pregunta
ON TÉ LA SEU ELS JUTJATS PENALS. SOCIALS, CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS, DE VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA I DE MENORS ?
Respuesta
-
A MADRID, AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
-
UN A CADA PROVÍNCIA
-
UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
-
UN O MÉS A CADA PROVÍNCIA
Pregunta 30
Pregunta
ON TÉ LA SEU ELS JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ ?
Respuesta
-
A MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
-
UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
-
UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
-
UN O MÉS A CADA PROVÍNCIA
Pregunta 31
Pregunta
ON TENEN LA SEU ELS JUTJATS DE PAU ?
Respuesta
-
A MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
-
UN O MÉS A CADA PROVÍNCIA
-
UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
-
EN MUNICIPIS EN QUÈ NO HAGI JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ
Pregunta 32
Pregunta
QUIN ARTICLE ESTABLEIX QUE UN TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CULMINA L'ORGANITZACIÓ JUDICIAL DINS L'ÀMBIT TERRITORIAL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA ?
Respuesta
-
ART 152
-
ART 152.2
-
ARTICLE 151
-
ARTICLE 151.1
Pregunta 33
Pregunta
QUINS ÉS L'ÚLTIMA INSTÀNCIA JURISDICCIONAL DE TOTS ELS PROCESSOS JUDICIALS INICIATS A CATALUNYA, SENS PERJUDICI DE LA FACULTAT RECONEGUDA AL TRIBUNAL SUPREM PER UNIFICACIÓ DE DOCTRINA ?
Pregunta 34
Pregunta
ELS TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA SÓN ÒRGANS INTEGRATS DINS DEL PODER JUDICIAL, I NO SÓN ÒRGANS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA, S'HA DE RECONÈIXER LA SEVA INCIDÈNCIA EN L'ÀMBIT AUTONÒMIC
Pregunta 35
Pregunta
A QUIN ÒRGAN CORRESPON EN EXCLUSIVA LA UNIFICACIÓ DE LA INTERPRETACIÓ DEL DRET DE CATALUNYA ?
Pregunta 36
Pregunta
QUIN NOMENA AL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ?
Respuesta
-
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A PROPOSTA DEL PARLAMENT
-
EL PRESIDENT DE L'ESTAT A PROPOSTA DE LES CORTS GENERALS
-
EL REI A PROPOSTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS
-
EL REI A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
Pregunta 37
Pregunta
QUIN ÉS L'ÒRGAN DE GOVERN DEL PODER JUDICIAL ?
Pregunta 38
Pregunta
QUINES FUNCIONS TÉ ATRIBUÏDES EXPRESSAMENT EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
NOMENAMENTS DE JUTGES I MAGISTRATS
-
ASCENSOS DE JUTGES I MAGISTRATS
-
INSPECCIÓ DE JUTGES I MAGISTRATS
-
RÈGIM DISCIPLINARI DE JUTGES I MAGISTRATS
Pregunta 39
Pregunta
QUINA ÉS LA PREVISIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
ESTABLEIX UN ÒRGAN QUE VIGILI EL RESPECTE A LA CE.
-
RESPON A LA VOLUNTAT DEL CONSTITUENT DE GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES I MAGISTRATS EN L'EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS JURISDICCIONALS .
-
ES UN ÒRGAN ÚNIC A TOT L'ESTAT, VETLLA PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS
-
PROMOU L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS.
Pregunta 40
Pregunta
S'HA DE DIR QUE EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL NO ÉS UN ÒRGAN JURISDICCIONAL, NI ÉS UN ÒRGAN D'AUTOGOVERN, PERQUÈ NO ES TROBA INTEGRAT DINS EL PODER JUDICIAL.
Pregunta 41
Pregunta
ON EXERCEIX LES SEVES COMPETÈNCIES EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
Pregunta 42
Pregunta
EN QUIN ARTICLE ÉS TROBA REGULADA LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
ARTICLE 125 CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
-
ARTICLE 122.3 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
-
ARTICLE 122 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
-
ARTICLE 122.2 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
Pregunta 43
Pregunta
EL CGPJ ÉS COMPON DE :
Pregunta 44
Pregunta
QUI NOMENA ALS MEMBRES DEL CGPJ ?
Pregunta 45
Pregunta
QUI ELEGEIX ELS MEMBRES DEL CGPJ ?
Respuesta
-
EL PRESIDENT DEL CGPJ ENTRE JUTGES (8) I JURISTES (4) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
-
LES CORTS GENERALS ENTRE JUTGES (8) I JURISTES (4) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
-
LES CORTS GENERALS ENTRE JUTGES (12) I JURISTES (8) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
-
EL PRESIDENT DEL CGPJ ENTRE JUTGES (12) I JURISTES (8) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
Pregunta 46
Pregunta
COM ÉS ELEGIT EL PRESIDENT DEL CGPJ ?
Respuesta
-
ELEGIT PER MAJORIA ABSOLUTA DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
-
ELEGIT PER MAJORIA SIMPLE DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
-
ELEGIT PER MAJORIA DE 3/5 PARTS DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
-
ELEGIT PER MAJORIA DE 2/3 DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
Pregunta 47
Pregunta
EL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL PER PODER SER ELEGIT PRESIDENT HA DE SER MEMBRE DE LA CARRERA JUDICIAL AMB CATEGORIA DE MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM, I HA DE REUNIR LES CONDICIONS PER SER PRESIDENT D'UNA SALA DEL TRIBUNAL SUPREM
Pregunta 48
Pregunta
PER SER PRESIDENT DEL CGPJ ?
Respuesta
-
POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
-
POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 25 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
-
POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 12 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
-
POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 10 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
Pregunta 49
Pregunta
COM S'ELEGEIXEN ELS 20 VOCALS QUE FORMEN EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
8 VOCALS HAN DE SER ADVOCATS I ALTRES JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA, AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI EN LA SEVA PROFESSIÓ. 4 ELEGITS A PROPOSTA DE 3/5 PARTS CONGRÉS I 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL SENAT
-
12 VOCALS HAN DE SER ADVOCATS I ALTRES JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA, AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI EN LA SEVA PROFESSIÓ. 6 ELEGITS A PROPOSTA DE 3/5 PARTS CONGRÉS I 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL SENAT
-
12 HAN DE SER JUTGES I MAGISTRATS. 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL CONGRÉS I ELS ALTRES 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS EL SENAT.
-
8 HAN DE SER JUTGES I MAGISTRATS. 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL CONGRÉS I ELS ALTRES 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS EL SENAT.
Pregunta 50
Pregunta
QUINES CONDICIONS HAN DE TENIR ELS JUTGES I MAGISTRATS PER PODER FORMAR PART DEL CGPJ
Respuesta
-
HAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 25 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.
-
HAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 15 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.
-
HAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 20 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.
Pregunta 51
Pregunta
L'ARTICLE [blank_start]560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE[blank_end] JUNY, DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ÉS ON ESTÁN CONTEMPLADES LES SEVES FUNCIONS
Respuesta
-
560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE
-
650 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE
-
560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2001, DE 28 DE
Pregunta 52
Pregunta
QUI PROPOSA EL NOMENAMENT DEL PRESIDENT DEL CGPJ QUE ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM, I DELS JUTGES I MAGISTRATS DEL TRIBUNAL SUPREM I DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.
Pregunta 53
Pregunta
QUIN ÒRGAN HA DE SER ESCOLTAT PER EL GOVERN PEL QUE FA AL NOMENAMENT DEL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT?
Pregunta 54
Pregunta
QUI EXERCEIX L'ALTA INSPECCIÓ DE JUTJATS I TRIBUNALS?
Pregunta 55
Pregunta
ENTRE LES FUNCIONS DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HI HAN LES DE ATRIBUIR EN MATÈRIA DE SELECCIÓ, NOMENAMENT, FORMACIÓ, PERFECCIONAMENT, PROVISIÓ DE DESTINACIONS, ASCENSOS, SITUACIONS ADMINISTRATIVES I RÈGIM DISCIPLINARI DE JUTGES I MAGISTRATS.
Pregunta 56
Pregunta
QUIN ÒRGAN ÉS EL RESPONSABLE D'EMETRE INFORMES DELS AVANTPROJECTES DE LLEIS I LES DISPOSICIONS GENERALS DE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES QUE AFECTIN, TOTALMENT O PARCIALMENT, MATÈRIES RELACIONADES AMB EL PODER JUDICIAL O L'EXERCICI DE LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
Pregunta 57
Pregunta
EL CONSELL GENERAL PODER JUDICIAL NO GAUDEIX DE LA POTESTAT DE DICTAR REGLAMENTS SOBRE EL SEU PROPI PERSONAL, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT, I ELS QUE SIGUIN NECESSARIS PER A L'EXECUCIÓ O APLICACIÓ DE LA LOPJ
Pregunta 58
Pregunta
EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HA DE PRESENTAR MENSUALMENT A LES CORTS GENERALS UNA MEMÒRIA SOBRE L'ESTAT. EL FUNCIONAMENT I L'ACTIVITAT DEL CGPJ I DELS JUTJATS I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA ?
Pregunta 59
Pregunta
EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HA D'EMETRE INFORMES SOBRE EXPEDIENTS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
Pregunta 60
Pregunta
EL MINISTERI FISCAL FORMA PART DEL PODER JUDICIAL.
Pregunta 61
Pregunta
EL MINISTERI FISCAL :
Respuesta
-
ÉS UN ÒRGAN ÚNICA A TOT L'ESTAT
-
EXERCEIX LES SEVES FUNCIONS MITJANÇANT ÒRGANS PROPIS D'ACORD AMB ELS PRINCIPIS D'UNITAT D'ACTUACIÓ
-
PRINCIPIS DE DEPENDÈNCIA GERARQUICA
-
SUBJECCIÓ A LA LEGALITAT I IMPARCIALITAT
Pregunta 62
Pregunta
[blank_start]L'ARTICLE 124[blank_end] DE LA CE FA REFERÈNCIA ESPECÍFICA AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT, AL QUE ESTAN JERÀRQUICAMENT SUBORDINATS TOTS ELS MEMBRES DEL MINISTERI FISCAL.
Respuesta
-
L'ARTICLE 126
-
L'ARTICLE 122
-
L'ARTICLE 124
Pregunta 63
Pregunta
QUI NOMENA AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT ?
Respuesta
-
EL MINISTERI FISCAL A PROPOSTA DEL GOVERN
-
EL REI A PROPOSTA DEL GOVERN DESPRÉS D'HAVER ESCOLTAT AL CGPJ
-
EL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL A PROPOSTA DEL GOVERN
-
EL TRIBUNAL SUPREM A PROPOSTA DEL GOVERN
Pregunta 64
Pregunta
D'ENTRE QUI ÉS ESCOLLIT EL FISCAL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
Respuesta
-
D'ENTRE JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.
-
D'ENTRE ELS MEMBRES DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL, AMB MÉS DE 15 ANYS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EFECTIVA
-
D'ENTRE JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 25 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.
-
D'ENTRE MAGISTRATS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.
Pregunta 65
Pregunta
QUIN TERMINI TÉ EL CÀRREC DE FISCAL GENERAL DE L'ESTAT?
Pregunta 66
Pregunta
DE QUINA MANERA POT SER CESSAT EL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT ?
Respuesta
-
PER EL TERMINI DEL SEU MANDAT AL CAP DE 4 ANYS
-
A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL EN QUALSEVOL MOMENT
-
PEL GOVERN EN QUALSEVOL MOMENT
-
PER EL REI EN QUALSEVOL MOMENT
Pregunta 67
Pregunta
ELS MEMBRES DEL MINISTERI FISCAL DE QUI DEPENEN JERÀRQUICAMENT ?
Respuesta
-
DEL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT
-
DEL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
-
DEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM
-
DEL CONSELL DE MINISTRES
Pregunta 68
Pregunta
[blank_start]L'ARTICLE 127.1[blank_end] DE LA CE ESTABLEIX QUE ELS FISCALS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O A SINDICATS, PERÒ ES RECONEIX LA POSSIBILITAT QUE HI PUGUI HAVER ASSOCIACIONS PROFESSIONALS DE FISCALS, D'ACORD AMB ELS SISTEMA QUE PREVEU LA LLEI.
Respuesta
-
L'ARTICLE 126.1
-
L'ARTICLE 127.2
-
L'ARTICLE 127.1
Pregunta 69
Pregunta
FUNCIONS DEL MINISTERI FISCAL
Respuesta
-
PROMOURE L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS
-
VIGILAR I RESPECTAR A LA CE, I DEPURAR L'ORDENAMENT DE LES LLEIS I NORMES AMB RANG DE LLEI QUE VULNERIN LA NORMA CONSTITUCIONAL.
-
VETLLAR PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS
-
PROCURAR DAVANT DELS TRIBUNALS LA SATISFACCIÓ DE L'INTERÈS SOCIAL
Pregunta 70
Pregunta
AMB QUIN OBJECTIU ES CREA EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?
Respuesta
-
AMB L'OBJECTIU PRINCIPAL D'ESTABLIR UN ÒRGAN QUE VIGILI EL RESPECTE A LA CE
-
AMB L'OBJECTIU DE DEPURAR L'ORDENAMENT DE LES LLEIS I NORMES AMB RANG DE LLEI QUE VULNERIN LA NORMA CONSTITUCIONAL.
-
NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL, PERÒ LES SEVES FUNCIONS ES TROBEN DIRECTAMENT RELACIONADES AMB LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
-
POTESTAT REGLAMENTARIA (POT DICTAR REGLAMENTS SOBRE EL SEU PROPI PERSONAL, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT, I ELS QUE SIGUIN NECESSARIS PER A L'EXECUCIÓ O APLICACIÓ DE LA LOPJ)
Pregunta 71
Pregunta
EL TC ACTUA COM A GARANT DE LA SUPREMACIA DE LA CE I ÉS, D'ACORD AMB EL QUE DISPOSA [blank_start]L'ARTICLE 11[blank_end] DE LA LOTC, L'INTÈRPRET SUPREM (ENCARA QUE NO L'ÚNIC) DE LA CE.
Respuesta
-
L'ARTICLE 11
-
L'ARTICLE 12
-
L'ARTICLE 10
Pregunta 72
Pregunta
EL TC ÉS UN ÒRGAN CONSTITUCIONAL DE CARÀCTER JURISDICCIONAL, PERÒ NO ES TROBA INTEGRAT AL PODER JUDICIAL, ÉS INDEPENDENT DELS ALTRES ÒRGANS CONSTITUCIONALS I NOMÉS ESTÀ SOTMÈS A LA CE I A LA LOTC.
Pregunta 73
Pregunta
EL TC, D'ACORD AMB EL QUE DISPOSA [blank_start]L'ARTICLE 159[blank_end] DE LA CE, ES COMPON DE [blank_start]12 MAGISTRATS[blank_end], NOMENATS PER [blank_start]EL REI[blank_end] PER UN PERÍODE DE [blank_start]9 ANYS.[blank_end]
Pregunta 74
Pregunta
QUI POT SER NOMENAT PER FORMAR PART DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?
Respuesta
-
MAGISTRATS
-
JUTGES
-
FISCALS
-
PROFESSORS D'UNIVERSITAT
-
FUNCIONARIS PÚBLICS
-
ADVOCATS
Pregunta 75
Pregunta
D'ENTRE ELS FISCALS, MAGISTRATS, FUNCIONARIS PÚBLICS, ADVOCATS QUE FORMEN EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL , HAN DE TENIR COM A REQUISITS...
Respuesta
-
RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
-
RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 25 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
-
RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 5 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
-
RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 10 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
Pregunta 76
Pregunta
EL NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL TC ES FA D'ACORD AMB ELS CRITERIS SEGÜENTS :
Respuesta
-
4 MAGISTRATS SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER MAJORIA DE 3/5 PARTS
-
4 MAGISTRATS SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL SENAT PER 3/5 PARTS
-
2 SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL GOVERN
-
2 SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL CGPJ PER MAJORIA DE 3/5 PARTS
Pregunta 77
Pregunta
COM ÉS NOMENAT EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?
Respuesta
-
PER LES CORTS GENERALS PER MAJORIA 3/5 PARTS
-
PER EL CONGRÉS DELS DIPUTATS A PROPOSTA DEL GOVERN PER 3/5 PARTS
-
D'ENTRE I PELS SEUS MEMBRES CADA 3 ANYS, ÉS REQUEREIX MAJORIA ABSOLUTA EN LA PRIMERA VOTACIÓ I SIMPLE A LA SEGONA.
-
D'ENTRE I PELS SEUS MEMBRES CADA 3 ANYS, ÉS REQUEREIX MAJORIA DE 3/5 PARTS
Pregunta 78
Pregunta
ELS MAGISTRATS DEL TC SÓN
Respuesta
-
INAMOVIBLES
-
INDEPENDENTS
-
INALIENABLES
-
INVIOLABLES
Pregunta 79
Pregunta
EL SEU MANDAT ÉS INCOMPATIBLE
Respuesta
-
AMB QUALSEVOL MANDAT REPRESENTATIU
-
AMB QUALSEVOL CÀRREC POLÍTIC
-
AMB QUALSEVOL CÀRREC ADMINISTRATIU
-
AMB L'EXERCICI DE FUNCIONS DIRECTIVES D'UN PARTIT POLÍTIC O SINDICAT O D'UN CÀRREC AL SEU SERVEI
-
AMB L'EXERCICI DE LES CARRERES JUDICIAL I FISCAL, I AMB QUALSEVOL ACTIVITAT PROFESSIONAL O MERCANTIL.
Pregunta 80
Pregunta
LES COMPETÈNCIES DEL TC SÓN:
Respuesta
-
EL CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS I NORMES AMB FORÇA DE LLEI
-
EL CONTROL PREVI DELS TRACTATS INTERNACIONALS
-
EL RECURS D'EMPARA
-
RESOLDRE ELS CONFLICTES DE COMPETÈNCIA ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES O D'AQUESTES ENTRE SI.
-
ELS CONFLICTES D'ATRIBUCIONS ENTRE ÒRGANS CONSTITUCIONALS.
-
ELS CONFLICTES DE DEFENSA DE L'AUTONOMIA LOCAL.
Pregunta 81
Pregunta
EN EL RECURS D'EMPARA HA D'ESGOTAR TOTES LES VIES JURISDICCIONALS ORDINÀRIES QUAN HA DE DEFENSAR ELS ARTICLES 14 AL 29 I 30.2 DE LA CE PER QUE PRENGUI PART EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Pregunta 82
Pregunta
QUAN HI HA UN CONFLICTE DE COMPETÈNCIA ENTRE L'ESTAT I LA COMUNITAT AUTÒNOMA QUIN ÒRGAN RESOL AQUEST CONFLICTE I DETERMINA QUI ÉS EL TITULAR DE LA COMPETÈNCIA QUE HA MOTIVAT EL CONFLICTE ?
Pregunta 83
Pregunta
EL TC POT DECLARAR LA INCONSTITUCIONALITAT D'AQUESTES NORMES , LA QUAL COSA PROVOCARÀ LA SEVA EXPULSIÓ DE L'ORDENAMENT. EL CONTROL ES POT EXERCIR MITJANÇANT .
Respuesta
-
EL RECURS D'EMPARA
-
EL RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT
-
EL RECURS ANTICONSTITUCIONAL
-
LA QÜESTIÓ D'INCONSTITUCIONALITAT