Pregunta 1
Pregunta
Les disciplines lingüístiques en les classificacions generals de les ciències que fan els savis àrabs medievals solen ocupar un lloc entre les ciències primàries.
Pregunta 2
Pregunta
Conjunt de normes de la llengua establertes a partir de l’ús que en fan els parlants.
Respuesta
-
Gramàtica prescriptiva
-
Gramàtica descriptiva
-
kalām al-'arab
-
`ulama' bi-l-lisān
Pregunta 3
Pregunta
Conjunt de normes de la llengua per establir quin ús de la llengua n’han de fer als parlants.
Respuesta
-
Gramàtica prescriptiva
-
Gramàtica descriptiva
-
kalām al-'arab
-
`ulama' bi-l-lisān
Pregunta 4
Pregunta
Estudi de les paraules, comprèn l'analogia, l'etmologia i la morfologia
Respuesta
-
Lexicologia
-
Lexicografia
-
kalām al-'arab
-
`ulama' bi-l-lisān
Pregunta 5
Pregunta
disciplina instrumental que pretén elaborar diccionaris.
Respuesta
-
Lexicologia
-
Lexicografia
-
kalām al-'arab
-
`ulama' bi-l-lisān
Pregunta 6
Pregunta
Forma de parlar dels àrabs
Respuesta
-
kalām al-'arab
-
`ulama' bi-l-lisān
-
kalām al-ḫawwāṣ
-
kalām al-`āmma
Pregunta 7
Pregunta
parla d'una base genèrica de la gent, que no és la part més baixa sinó el gruix mig - muwalad, gent que s’incorpora amb un nivell superior a la gent del mercat
Respuesta
-
kalām al-`āmma
-
kalām al-ḫawwāṣ
-
kalām al-'arab
Pregunta 8
Pregunta
“parla” dels àrabs purs - dels beduins
Respuesta
-
kalām al-'arab
-
kalām al-ḫawwāṣ
-
kalām al-`āmma
Pregunta 9
Pregunta
entrevistes orals als informants
Respuesta
-
mušāfahāt
-
fasād
-
qirā’āt
-
ḥadīṯ
Pregunta 10
Pregunta
corrupció de la llengua àrab.
Respuesta
-
mušāfahāt
-
qirā’āt
-
fasād
-
ḥadīṯ
Pregunta 11
Pregunta
l’ampli corpus de les diferents lectures de l’alcorà que estan tradicionalment lligades amb la transmissió i recitació del text.
Respuesta
-
mušāfahāt
-
qirā’āt
-
fasād
-
ḥadīṯ
Pregunta 12
Pregunta
anècdotes sobre les paraules i actes del Profeta, que són una de les principals fonts de la llei islàmica.
Respuesta
-
mušāfahāt
-
fasād
-
ḥadīṯ
-
qirā’āt
Pregunta 13
Pregunta
ciències del llenguatge i del text
Respuesta
-
gramàtica
-
lexicologia
-
lexicografia
-
'ulama bi-l-lisān
Pregunta 14
Pregunta
barberisme, error morfològic
Respuesta
-
laḥn
-
solecisme
-
balāga
-
faṣāḥa
-
eufonia
Pregunta 15
Pregunta
inclou l'eloqüència + estructures de la llengua correctament usades + aquelles figures que ajudin a embellir tota la part fraseològica + figures estilístiques i tal
Respuesta
-
balāga
-
laḥn
-
eufonia
-
solecisme
-
faṣāḥa
Pregunta 16
Pregunta
eloqüència / es fa bonic / uso de la lengua puro i correcta que además sea eufònica
Respuesta
-
laḥn
-
faṣāḥa
-
solecisme
-
balāga
-
eufonia
Pregunta 17
Pregunta
conjunt de sons que sonen armònicament segons els parlants d’una llengua
Respuesta
-
laḥn
-
faṣāḥa
-
eufonia
-
solecisme
-
balāga
Pregunta 18
Respuesta
-
solecisme
-
laḥn
-
eufonia
-
faṣāḥa
-
balāga
Pregunta 19
Pregunta
Quines disciplines integren el sector [blank_start]marginal[blank_end] de les ciències de la paraula segons Peña? Quina finalitat les hi atribueix?
[blank_start]Tratados normativos[blank_end] ([blank_start]lahn[blank_end])
[blank_start]Instrucciones al funcionario y al poeta[blank_end] (libros de [blank_start]adab[blank_end])
Caligrafía ([blank_start]jatt[blank_end])
Considera que són disciplines [blank_start]heterogènies[blank_end] que han de servir per conseguir [blank_start]textos correctes[blank_end].
Pregunta 20
Pregunta
Quin material integra el corpus de la descripció lingüística?
[blank_start]1.[blank_end] [blank_start]Alcorà[blank_end] i [blank_start]les qira’at[blank_end]
[blank_start]2.[blank_end] [blank_start]Els hadit[blank_end]
[blank_start]3.[blank_end] [blank_start]La poesia beduïna[blank_end]:
[blank_start]3.1.[blank_end] [blank_start]escola lexicològica[blank_end]
3.2. [blank_start]poesia urbana sirio-iraquí[blank_end] i [blank_start]poesa urbana higazi[blank_end]
3.3. [blank_start]conflictes amb les darurat[blank_end]
3.4. [blank_start]limitació temporal: s. 8ce, du l-rumma[blank_end]
3.5. material d’enquesta
3.6. textos breus en prosa
3.7. auctoritas (s.peña)
Respuesta
-
1.
-
2.
-
3.
-
Alcorà
-
les qira’at
-
conflictes amb les darurat
-
3.1.
-
Els hadit
-
La poesia beduïna
-
escola lexicològica
-
poesia urbana sirio-iraquí
-
poesa urbana higazi
-
limitació temporal: s. 8ce, du l-rumma
Pregunta 21
Pregunta
Quines són les limitacions temporals i geogràfiques per al material d’enquesta?
- Limitació [blank_start]temporal[blank_end] [blank_start]8[blank_end] ce ([blank_start]àrabs urbans[blank_end]) i [blank_start]10[blank_end] ce ([blank_start]beduïns[blank_end], [blank_start]àrabs del desert[blank_end])
- Limitació [blank_start]geogràfica[blank_end], [blank_start]península aràbiga[blank_end].
Respuesta
-
geogràfica
-
temporal
-
8
-
àrabs urbans
-
10
-
beduïns
-
àrabs del desert
-
península aràbiga
Pregunta 22
Pregunta
Quins motius van impulsar els estudis lingüístics? Explica’ls breument.
1. [blank_start]religiosos[blank_end]
1.1. [blank_start]especulació[blank_end] teòrica [blank_start]sobre le llenguatge[blank_end] (Arias, p.21-22)
1.1.1. discussió sobre l’origen del llenguatge com a do diví o com a producte de la convenció humana
1.1.2. [blank_start]el llenguatge és essencial a l’home[blank_end]. La capacitat de parlar de l’home és el que el diferencia de la resta d’animals
1.1.2.1 [blank_start]Ibn Sida[blank_end], muhassas “[blank_start]sons[blank_end] mitjançant els quals cada poble [blank_start]expressa les seves necessitat[blank_end]”
1.1.2.2. Ibn al-Sid: l’home és al hayawan al-natiq
1.1.3. el llenguatge conssiteix la primera forma de [blank_start]coneixement[blank_end] de la [blank_start]realitat que ens envolta[blank_end]
1.1.4. la finalitat del llenguatge és [blank_start]l’actualització[blank_end] de [blank_start]la realitat o de les idees[blank_end]. Transforma les paraules en substitutes de les coses, havent acceptat que les coses són preexistents [blank_start]als seus noms[blank_end].
1.2. [blank_start]protecció de l’alcorà[blank_end] i [blank_start]la llengua àrab[blank_end]
2. [blank_start]pedagògics i pràctics[blank_end] - Ferrando - anècdota Theo
3. [blank_start]polítics[blank_end]
4. influències [blank_start]externes[blank_end]
5. influències [blank_start]internes[blank_end] (de les ciències islàmiques)
Respuesta
-
religiosos
-
protecció de l’alcorà
-
la llengua àrab
-
pedagògics i pràctics
-
polítics
-
externes
-
internes
-
especulació
-
sobre le llenguatge
-
el llenguatge és essencial a l’home
-
Ibn Sida
-
sons
-
expressa les seves necessitat
-
coneixement
-
realitat que ens envolta
-
l’actualització
-
la realitat o de les idees
-
als seus noms
Pregunta 23
Pregunta
Qui és acreditat per la tradició com iniciador dels estudis lingüístics? [blank_start]Sībawayhi[blank_end]
Pregunta 24
Pregunta
Lexicografia: l'art o la tècnica d'[blank_start]elaborar diccionaris[blank_end] i la part de la [blank_start]lingüística[blank_end] que s'ocupa dels [blank_start]principis teòrics[blank_end] en què es basa [blank_start]la confecció de diccionaris[blank_end].
Pregunta 25
Pregunta
Quines disciplines comprèn l'`ilm al-luga?
[blank_start]Lexicologia[blank_end] i [blank_start]lexicografia[blank_end]. La [blank_start]lexicolografia[blank_end] és la recopilació de paraules i els fonaments teòrics en què es fan els diccioneris , mentre que la [blank_start]lexicologia[blank_end] és l'estudi de les unitats lèxiques d'una llengua i les relacions sistemàtiques que hi ha entre elles.
Respuesta
-
Lexicologia
-
lexicografia
-
lexicolografia
-
lexicologia
Pregunta 26
Pregunta
1. Descripción
1.1. [blank_start]Gramática[blank_end] (ilm al-nahw)
1.1.1. Morfo(no)logía ([blank_start]sarf[blank_end])
1.1.2. [blank_start]Sintaxis[blank_end] (i’rab)
1.2. [blank_start]Léxico[blank_end] (‘ilm al-luga)
1.3. [blank_start]Retórica[blank_end] (‘ilm al-balaga)
2. Teoría
2.1. Del lenguaje
2.2. Del signo
3. Metadiscurso
3.1. [blank_start]Teoría y método de estas ciencias[blank_end] (usul, fiqh al-luga)
3.2. [blank_start]Historia[blank_end] de las misma (tabaqat y masa’il al-jilaf)
Pregunta 27
Pregunta
Què és el kalām al-`arab? Es tracta d’un [blank_start]estadi[blank_end] de la llengua àrab en què s’ha fet [blank_start]abstracció[blank_end] de les diferències [blank_start]dialectals[blank_end], [blank_start]diacròniques[blank_end] i [blank_start]diafàsiques[blank_end], i que resulta de la [blank_start]suma[blank_end] de tote les realitzacions -[blank_start]efectives[blank_end] o [blank_start]possibles[blank_end]- atribuïdes a [blank_start]un grup de parlant[blank_end] [blank_start]ben definit[blank_end], els ‘arab, és a dir, [blank_start]els àrabs purs o autèntics[blank_end], que, per no haver estat sotmesos a cap mena de [blank_start]mestissatge cultural,[blank_end] parlaven una llengua exempta de [blank_start]corrupció[blank_end] ([blank_start]fasad[blank_end])
Pregunta 28
Pregunta
Qui eren els naḥwiyyūn? Hi ha unanimitat en la seva identificació? Explica-ho .
1. Segons [blank_start]Carter[blank_end] són [blank_start]la gent interessada[blank_end] [blank_start]per la forma de parlar[blank_end].
2. Segons [blank_start]Talmon[blank_end] són els [blank_start]predecessors[blank_end] de Siby (Yunus i ‘Is+a: qalb i sifa) + la [blank_start]Old Iraqi School of Gramma[blank_end]r
Pregunta 29
Pregunta
Com es diu el centre d'Estudis de Gramàtica antecessors de Sibawayhi on hi havia els nahwiyyun i tenien un esperit prescriptivista, i ja separen les parts del discurs i les partícules que governen l'acusatiu? Parlem de [blank_start]l'Antiga[blank_end] [blank_start]Escola[blank_end] [blank_start]Gramatical[blank_end] [blank_start]Iraquiana[blank_end].
Respuesta
-
l'Antiga
-
Escola
-
Gramatical
-
Iraquiana
Pregunta 30
Pregunta
Lloc en el discurs. Posició que ocupa un element dins del discurs
Respuesta
-
Mawdi'
-
Manzila
-
Qiyās
-
Samā'
-
'amal
Pregunta 31
Pregunta
"rang" Dos elements de categories diferents poden concorrer en el mateix lloc en el discurs i llavors comparteixen ______.
Respuesta
-
Mawdi'
-
Manzila
-
Samā'
-
Qiyās
-
'amal
Pregunta 32
Pregunta
Principi fonamental conceptual. Governança o principi que essencialment explica el fenomen de l'i'rāb.
Respuesta
-
Mawdi'
-
Manzila
-
'amal
-
Samā'
-
Qiyās
Pregunta 33
Pregunta
Principi metodològic de recopilació de dades en base a allò escoltat.
Respuesta
-
Mawdi'
-
Samā'
-
'amal
-
Qiyās
-
Manzila
Pregunta 34
Pregunta
Principi metodològic que permet examinar l'adequació de les paraules i estructures discursives a determinats patrons.
Respuesta
-
Mawdi'
-
Manzila
-
'amal
-
Samā'
-
Qiyās
Pregunta 35
Pregunta
Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és la base de l'inici del procés i ha de complir unes funcions determinades
Pregunta 36
Pregunta
Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és la paraula o l'estrcutura nova emesa, que volem examinar per analogia amb l'anterior
Pregunta 37
Pregunta
Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és el criteri, característica, o propietat morfològica o sintàctica que omparteixen l'asl i el far'
Pregunta 38
Pregunta
Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és l'argumentació o explicació de l'adeqüació de la nova estructura i l'original al mateix criteri
Pregunta 39
Pregunta
Qui dels següents gramàtics eren seguidors del pensament lingüístic de Basra?
Pregunta 40
Pregunta
La [blank_start]teoria tradicional[blank_end] considera l'escola de [blank_start]Bagdad[blank_end] com una [blank_start]barreja eclèctica[blank_end] de les escoles de [blank_start]Kufa[blank_end] i de [blank_start]Basra[blank_end], però en [blank_start]l'actualitat[blank_end] es considera que hi ha [blank_start]una única tradició[blank_end] que es desenvolupa en [blank_start]centre diferents[blank_end] amb [blank_start]divergències superficials.[blank_end]
Pregunta 41
Pregunta
qui estableix el terme "escola" en el seu Ṭabaqāt al-naḥwiyyīn albaṣriyyīn wa aḫbāru-hum?
Pregunta 42
Pregunta
Quin lexicògraf a Bagdad inaugura la qüestió de les controversies amb Kitāb iḫtilāf al-naḥwiyyīn?
Pregunta 43
Pregunta
L'oposició luga vs nahw es basa, segons Peña, en què les [blank_start]'ilm al-luga[blank_end] tenen com a principi metodològic [blank_start]la recopilació de dades[blank_end] o [blank_start]el samā'[blank_end] i les '[blank_start]il nahw[blank_end] tenen com a principi metodologic [blank_start]l'analogia[blank_end] o [blank_start]el qiyās[blank_end]
Respuesta
-
'ilm al-luga
-
la recopilació de dades
-
el samā'
-
il nahw
-
l'analogia
-
el qiyās
Pregunta 44
Pregunta
La [blank_start]macroestructura[blank_end] d'un diccioniari és la morfologia [blank_start]externa[blank_end] d'aquest, i es defineix per [blank_start]l'enfocament[blank_end], [blank_start]el sistema de selecció[blank_end], [blank_start]la distribució de la informació[blank_end], [blank_start]el volum[blank_end] i [blank_start]distribució de la nomenclatura que té[blank_end], així com [blank_start]la presentació de les entrades[blank_end], és a dir, si estan per [blank_start]ordre alfabètic[blank_end] o per [blank_start]conceptes[blank_end].
Respuesta
-
macroestructura
-
microestructura
-
externa
-
interna
-
l'enfocament
-
el sistema de selecció
-
la distribució de la informació
-
el volum
-
distribució de la nomenclatura que té
-
la presentació de les entrades
-
ordre alfabètic
-
conceptes
Pregunta 45
Pregunta
La [blank_start]microetructura[blank_end] d'un diccionari és la morfologia [blank_start]interna[blank_end]. Té a veure amb [blank_start]l'article lexicogràfic[blank_end] en si mateix: [blank_start]el lema[blank_end], [blank_start]el tipus d'informació[blank_end], [blank_start]l'organització[blank_end]. Es basa en dos principis: [blank_start]l'usuari[blank_end] i [blank_start]l'objectiu[blank_end].
Respuesta
-
microestructura
-
macroestructur
-
interna
-
externa
-
l'article lexicogràfic
-
el lema
-
el tipus d'informació
-
l'organització
-
l'usuari
-
l'objectiu
Pregunta 46
Pregunta
Els components que configuren la personalitat de les obres lexicogràfiques àrabs són:
- [blank_start]religiós[blank_end], en tant que estan vinculades en el context religiós de l'aparició de l'Islam
- els [blank_start]objectius[blank_end] amb què sorgeixen, en tant que [blank_start]pretenen preservar[blank_end] [blank_start]la puresa de la llengua àrab[blank_end], [blank_start]tenen un criteri pràctic[blank_end] [blank_start]de recopilació[blank_end] ([blank_start]jam'[blank_end]) i [blank_start]transmissió[blank_end] ([blank_start]naql[blank_end]) [blank_start]d'unitats lèxiques[blank_end]; són una resposta a [blank_start]un imperatiu teològic[blank_end]
- les [blank_start]etapes[blank_end] en què sorgeixen, segons Peña, s'haurien d'anomenar [blank_start]estadis[blank_end]. El primer seria la disciplina [blank_start]"de l'orella"[blank_end] ([blank_start]al-samā'[blank_end]) en que es concep l'obra, es duu a terme el treball [blank_start]de recopilació (jam')[blank_end] i [blank_start]de transmissió (naql)[blank_end]. La segona etapa és [blank_start]el coneixement de la realitat[blank_end] a través [blank_start]dels ma'āni[blank_end] i de lestudi de [blank_start]la relació lafz/ma'na[blank_end]
- la [blank_start]limitació d'entrades[blank_end], està caracteritzada per un [blank_start]límit temporal[blank_end], que és el períodes històric en què es considera que encara hi ha puresa lingüística. El [blank_start]efectes[blank_end] són que la llengua que reculles les obres clàssiques [blank_start]no té correspondència[blank_end] amb la que feien servir realment [blank_start]els contemporanis dels lexicògrafs[blank_end] i acaba havent una [blank_start]dissociació[blank_end] entre [blank_start]les obres lexicogràfiques[blank_end] i [blank_start]l'evolució de la llengua[blank_end] [blank_start]fins al s. 10 CE[blank_end], aproximadament
Respuesta
-
religiós
-
objectius
-
etapes
-
limitació d'entrades
-
selecció d'entrades
-
límit temporal
-
efectes
-
no té correspondència
-
els contemporanis dels lexicògrafs
-
dissociació
-
les obres lexicogràfiques
-
l'evolució de la llengua
-
fins al s. 10 CE
-
pretenen preservar
-
la puresa de la llengua àrab
-
tenen un criteri pràctic
-
de recopilació
-
jam'
-
transmissió
-
naql
-
d'unitats lèxiques
-
un imperatiu teològic
-
estadis
-
"de l'orella"
-
al-samā'
-
de recopilació (jam')
-
de transmissió (naql)
-
el coneixement de la realitat
-
dels ma'āni
-
la relació lafz/ma'na
Pregunta 47
Pregunta
[blank_start]Mu'jamiyya[blank_end] és el conjunt de [blank_start]recopilacions[blank_end] lèxiques i plasmades després del samā'
Pregunta 48
Pregunta
Els [blank_start]objectius[blank_end] de la [blank_start]lexicografia àrab clàssica[blank_end] són [blank_start]preservar la puresa de la llengua àrab[blank_end], [blank_start]la recopilació i transmissió[blank_end] [blank_start]d'unitats lèxiques[blank_end] i [blank_start]la resposta a un imperatiu teològic[blank_end].
Respuesta
-
objectius
-
principis
-
lexicografia àrab clàssica
-
preservar la puresa de la llengua àrab
-
la recopilació i transmissió
-
d'unitats lèxiques
-
la resposta a un imperatiu teològic
Pregunta 49
Pregunta
[blank_start]Lafz[blank_end] és l'articulació, pronunciació o "forma sonora" (en paraules meves) de la paraula i el ma'ana és el contingut o concepte mental associat a aquest lafz, en termes més aviat saussurians.
Pregunta 50
Pregunta
La [blank_start]dissociació[blank_end] entre les entrades de les obres lexicogràfiqes més antigues i el desenvolupament de la llengua consisteix en [blank_start]la poca correspondència[blank_end] [blank_start]d'ús[blank_end] [blank_start]amb les paraules recopilades[blank_end] i aquesta situació sorgeix [blank_start]pel lapse de temps[blank_end] que hi ha entre [blank_start]el l'espai temporal[blank_end] [blank_start]en què s'utilitzen les paraules[blank_end] i l'espai temporal [blank_start]en què es recopilen[blank_end].
Pregunta 51
Pregunta
[blank_start]okéanos[blank_end] > [blank_start]ukiyānūs[blank_end] > [blank_start]qāmus[blank_end] - [blank_start]Al Fīrūzābādī[blank_end] - al-Qamūs al-Muhit
Respuesta
-
okéanos
-
ukiyānūs
-
qāmus
-
Al Fīrūzābādī
Pregunta 52
Pregunta
Classificació segons J.P.Arias basada en si l'objectiu de l'obra és [blank_start]seamasiològic[blank_end] (ma'ājim al-alfaz) o [blank_start]onosemasiològic[blank_end] (ma'ājim al-ma'ānī).
Respuesta
-
seamasiològic
-
onosemasiològic
Pregunta 53
Pregunta
Arias atribueix al Lisān d'Ibn Mansur i al qamus de firuzabadi un mobil [blank_start]enciclopedista[blank_end]. El [blank_start]d'Ibn Mansur[blank_end] la macroestructura és de [blank_start]l'ordre de la rima[blank_end] i [blank_start]el de firuzabadi[blank_end] la macroestructura és l'ordre de la rima [blank_start]distingint les arrels[blank_end] acabades amb wāw de les acabades en yā.
Respuesta
-
enciclopedista
-
l'ordre de la rima
-
distingint les arrels
-
el de firuzabadi
-
d'Ibn Mansur