Copiar y Editar

Instrumentació electrònica

Descripción

Test sobre Instrumentació electrònica, creado por Gemma Blanch el 29/01/2021.
Gemma Blanch
Test por Gemma Blanch, actualizado hace más de 1 año
Gemma Blanch
Creado por Gemma Blanch hace más de 3 años
349
0
0

Resumen del Recurso

Pregunta 1

Pregunta
De les següents etapes d'un sistema de mesura, quina és la que extreu informació del món físic?
Respuesta
  • Sensor/ transductor
  • Condicionadors de senyal
  • Amplificació
  • Filtrat
  • Presentació

Pregunta 2

Pregunta
Quan per determinar un senyal el que fem és mesurar entre un terminal i un altre de referència, del tipus senyal en diem:
Respuesta
  • Bipolar
  • Unipolar
  • Diferencial
  • Flotant
  • Mode comú

Pregunta 3

Pregunta
Un sistema de mesura i control analògic i un de digital es diferencien en que:
Respuesta
  • En un cas el controlador treballa amb senyals analògics i l'altre amb senyals digitals.
  • Utilitzen transductors diferents.
  • Els dispositius d'accionament interactuen amb la planta de forma diferent.
  • En el digital no tenim condicionament de senyal

Pregunta 4

Pregunta
De els següents etapes d'un sistema de mesura, quina és la que distingeix els sistemes digitals dels sistemes analògics?
Respuesta
  • Sensor/transductor
  • Condicionadors de senyal
  • Convertidors AD
  • Presentació i alarmes
  • Enregistrament

Pregunta 5

Pregunta
La instrumentació electrònica mesura magnituds
Respuesta
  • Físiques
  • Químiques
  • Elèctriques i/o electròniques
  • Biològiques
  • Totes són certes.

Pregunta 6

Pregunta
Quina funció relalitza un instrument de controlq ue no realitza un simple instrument de mesura?
Respuesta
  • Adquisició d'informació
  • Processat d'informació
  • Transport d'informació
  • Presentació de resultats
  • Processat d'ordres cap a la planta

Pregunta 7

Pregunta
A quina característica estàtica d'un sistema de mesura correspon aquesta definició: qualitat que caracteritza la capacitat d'un sistema de mesura de donar indicacions que s'aproximen al veritable valor de la magnitud mesurada?
Respuesta
  • Fidelitat
  • Repetibilitat
  • Reproducibilitat
  • Exactitud
  • Inestabilitat

Pregunta 8

Pregunta
Si la corba de calibració d'un instrument és y = kx^3 + 2kx^2 + 3kx + B, quant val la sensibilitat de l'instrument al punt x = 1?
Respuesta
  • 6k
  • 10k
  • 6k+B
  • 10k +B
  • 0

Pregunta 9

Pregunta
En un instrument tenim deriva de zero
Respuesta
  • Quan el pendent de la corba de calibració és diferent de zero.
  • Quan el pendent de la corba de calibració és zero.
  • Quan tenim variacions a a sortida tot i que l'entrada es nul·la.
  • Quan tenim variacions de la sensibilitat amb el temps.
  • Quan un increment a l'entrada, a partir de zero, provoca una variació a la sortida.

Pregunta 10

Pregunta
Quina d'aquestes rectes s'utilitza per calcular la liniealitat independent?
Respuesta
  • La calculada pel mètode dels mínims quadrats però amb la restricció de pas per zero.
  • La determinada pel punt de sortida quan l'entrada és mínima i el punt de sortida teòrica màxima.
  • La calculada pel mètode dels mínims quadrats.
  • La determinada pel punt de sortida per l'entrada mínima i el punt de sortida per l'entrada màxima.
  • La definida per les previsions teòriques.

Pregunta 11

Pregunta
Quina d'aquestes opcions expressa correctament la conversió de 11.3 ± 0.2 polzades a milímetres? (1 polzada = 25.4mm).
Respuesta
  • 287.0 ± 5mm
  • 287 ± 5.0 mm
  • 287 ± 5 mm
  • 287.02 ± 5.08 mm

Pregunta 12

Pregunta
A quin concepte correspon la següent definició: Qualitat que caracteritza la capacitat d'un instrument de mesurar de donar el mateix valor que la magnitud mesurada al mesurar diverses vegades en unes mateixes condicions.
Respuesta
  • Linealitat
  • Fidelitat
  • Exactitud
  • Sensibilitat
  • Resolució

Pregunta 13

Pregunta
Quina d'aquestes opcions expressa correctament la conversió de 15.0 ± 0.2 peus a centímetres?(1 peu = 30.48 cm)
Respuesta
  • 457 ± 6.1 cm
  • 457 ± 6 cm
  • 457.2 ± 6 cm
  • 457.2 ± 6.096 cm
  • 457.200 ± 6.096 cm

Pregunta 14

Pregunta
Quina d'aquestes rectes s'utilitza per calcular la linealitat terminal?
Respuesta
  • La calculada pel mètode dels mínims quadrats.
  • La calculada pel mètode dels mínim quadrats però amb la restricció de pas per zero.
  • Le determinada pel punt de sortida quan l'entrada és mínima i el punt de sortida teòrica màxima.
  • La determinada pel punt de sortida quan l'entrada és mínima i el punt de sortida quan l'entrada és màxima.
  • La definida per les previsions teròriques.

Pregunta 15

Pregunta
Si la corba de calibració d’un instrument és y = k x3 + k x2 + k x + B, quant val la sensibilitat de l’instrument al punt x = 1?
Respuesta
  • 3k
  • 6k
  • 3 k + B
  • 6 k + B
  • 0

Pregunta 16

Pregunta
En la mesura de la superfície d’una taula rectangular determinem que la longitud és de 1000 mm amb un error de ±1 mm i l’amplada és de 5000 mm amb un error de ±2 mm. Si els errors esmentats els considerem aleatoris, quin és l’error en el càlcul de la superfície?
Respuesta
  • 7·10-3 m^2
  • 5.4·10-3 m^2
  • 7 mm^2
  • 5.4 mm^2
  • 5 m^2

Pregunta 17

Pregunta
Mesurem el volum d’un cub mitjançant la determinació de la longitud d’una de les seves arestes. Si el volum trobem que fa 1 m3 i l’error en la mesura de la longitud (Dl) és de ±1 mm, com expressaríeu la mesura del volum (suposant propagació d’errors sistemàtics)?
Respuesta
  • 1.000 ± 0.003 m^3
  • 1.0 ± 0.1 m^3
  • 1 ± 0.003 m^3
  • 1.000 ± 0.001 m^3
  • 10^9 ± 1 mm^3

Pregunta 18

Pregunta
Un instrument pot realitzar mesures de tensió entre 0 i 2V, pot discernir tensions de 0.01V, els valors oferts discrepen de la realitat en menys de 0.03 V, el pendent de la seva corba de calibració és de 1V/V i l’esmentada corba difereix d’una línia recta en un 2%. Quin és el seu fons d’escala?
Respuesta
  • 2 V
  • 0.01 V
  • 0.03 V
  • 1 V/V
  • 2 %

Pregunta 19

Pregunta
Mesurem l’àrea d’un quadrat mitjançant la determinació de la longitud d’un dels seus costats. Si la superfície trobem que fa 4 m2 i l’error en la mesura de la longitud (Dl) és de ±1 mm, com expressaríeu la mesura de la superfície (suposant propagació d’errors sistemàtics)?
Respuesta
  • 4 ± 0.004 m^2
  • 4.000 ± 0.001 m^2
  • 4.000 ± 0.004 m^2
  • 4000 ± 1 mm^2

Pregunta 20

Pregunta
Mesurem la superfície (sumant l’àrea de les 6 cares) d’un cub mitjançant la determinació de la longitud d’una de les seves arestes. Si la superfície trobem que fa 600 cm2 i l’error en la mesura de la longitud (Dl) és de ±1 mm, quin és l’error relatiu en la mesura de la superfície (suposant propagació d’errors sistemàtics)?
Respuesta
  • 0.01
  • 0.02
  • 0.06
  • 0.12
  • 12 cm^2

Pregunta 21

Pregunta
S’ha mesurat la tensió i el corrent que passa per una resistència. Aplicant la llei d’Ohm calculeu el valor de d’aquesta resistència amb el seu error corresponent.
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • 124±5 Ohm
  • 124.0±2.0 Ohm
  • 124.0±2.5% Ohm
  • 124±2.5% Ohm
  • 124.0±3 Ohm

Pregunta 22

Pregunta
El temps d’establiment és una característica que presenten, davant d’una entrada esglaó, els sistemes:
Respuesta
  • D'ordre zero
  • De primer ordre sobreesmorteïts només
  • De segon ordre
  • De primer ordre infraesmorteïts només
  • De segon ordre sobreeesmorteïts només

Pregunta 23

Pregunta
La resposta d'un sistema de segon ordre amb esmorteïment crític davant d'una entrada tipus esglaó té un error dinàmic igual a:
Respuesta
  • la sensibilitat estàtica (k)
  • el coeficient d’esmorteïment dividit entre la freqüència natural (wn)
  • el coeficient d’esmorteïment dividit entre la freqüència natural esmorteïda (wa)
  • el valor de sobrepic (Mp)
  • zero

Pregunta 24

Pregunta
Els sistemes de primer ordre:
Respuesta
  • No tenen cap element que emmagatzemi energia
  • Tenen dos elements que emmagatzemen energia
  • Queden totalment caracteritzats coneixent la seva sensibilitat estàtica i la seva constant de temps
  • No presenten retard davant d’una entrada tipus esglaó
  • No presenten error dinàmic davant d’una entrada tipus rampa

Pregunta 25

Pregunta
Quant val el sobrepic Mp que obtenim en aplicar una entrada de tipus esglaó a un sistema de segon ordre amb coeficient d’esmorteïment z = 2 ?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta

Pregunta 26

Pregunta
En la resposta d’un sistema de segon ordre a una entrada tipus esglaó, l’error dinàmic
Respuesta
  • és constant i val 2x/wn
  • és sempre 0
  • només existeix per x < 1
  • només existeix per x >= 1

Pregunta 27

Pregunta
Un sistema de primer ordre amb sensibilitat estàtica K i constant de temps t sotmès a una entrada tipus esglaó presenta:
Respuesta
  • Error dinàmic nul i retard t
  • Error dinàmic t i retard nul
  • Error dinàmic i retard nuls
  • Error dinàmic Rt i retard t
  • Error dinàmic nul i retard Rt

Pregunta 28

Pregunta
Si la relació entre entrada, x(t), i sortida, y(t), d’un sistema ve donada per quant val la sensibilitat estàtica del sistema?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • a0
  • a1
  • a1^-1
  • a0^-1
  • a1/a0

Pregunta 29

Pregunta
Un sistema de tipus 0 té un error en estat estacionari finit per una entrada
Respuesta
  • Esglaó
  • Rampa
  • Paràbola
  • Exponencial
  • De tot tipus.

Pregunta 30

Pregunta
A quina característica de x(t) correspon la següent definició:
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • valor r.m.s (root mean square)
  • mitja aritmètica
  • promig quadràtic
  • cicle de treball
  • valor de pic

Pregunta 31

Pregunta
A què correspon aquesta fórmula?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • mitja aritmètica de x(t)
  • promig quadràtic de x(t)
  • valor r.m.s. de x(t)
  • desviació estàndard de x(t)
  • relació senyal-soroll de x(t)

Pregunta 32

Pregunta
A quina característica de x(t) correspon la següent definició:
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • Al valor r.m.s. (root mean square)
  • A la mitja aritmètica
  • A la mitjana quadràtica
  • Al cicle de treball
  • Al valor de pic

Pregunta 33

Pregunta
Quina modulació de polsos obtenim a les sortides 1 i 2?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • PAM a 1, PDM a 2.
  • PAM a 1, PPM a 2.
  • PDM a 1, PAM a 2.
  • PDM a 1, PPM a 2.
  • PPM a 1, PDM a 2.

Pregunta 34

Pregunta
Si apliquem un senyal modulat PDM a un circuit monoestable actiu en pendent negatiu quin tipus de senyal obtenim a la sortida?
Respuesta
  • PAM
  • PDM
  • PPM
  • AM
  • FM

Pregunta 35

Pregunta
En una modulació d’angle quin paràmetre de la portadora varia en funció del missatge?
Respuesta
  • La freqüència.
  • La fase.
  • L'amplitud.
  • L'angle: per tant la fase o la freqüència.
  • L'angle: per tant la fase o l'amplitud.

Pregunta 36

Pregunta
En la variació de quina característica d’un pols es basa la tècnica de modulació analògica de polsos anomenada PPM?
Respuesta
  • La posició dintre del període de mostreig.
  • L'amplitud
  • L'amplada
  • La durada
  • El pendent.

Pregunta 37

Pregunta
Si transmetem un missatge format per una sinusoide de freqüència Wm mitjançant modulació d’amplitud d’una ona portadora amb freqüència Wc l’ona resultant:
Respuesta
  • Tindrà tres components freqüencials presents: Wc, Wc-Wm, Wc+Wm
  • Tindrà dos components freqüencials presents: Wc-Wm, Wc+Wm
  • tindrà una amplitud depenent de Wc i una freqüència Wm.
  • tindrà una amplitud depenent de Wm i una freqüència Wc - Wm.

Pregunta 38

Pregunta
Si h(t) és un pols rectangular, a quina modulació correspon la següent fórmula:
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • PDM
  • PPM
  • PAM
  • FM
  • AM

Pregunta 39

Pregunta
Quin tipus de sonda d’oscil·loscopi es modelitza de la següent forma:
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • Activa
  • Passiva
  • Cap
  • 10X
  • 100X

Pregunta 40

Pregunta
Quina resistència presenta una sonda passiva 100X considerant que l’oscil·loscopi té una impedància d’entrada de 1MW//20pF?
Respuesta
  • 1 MOhm
  • 9 MOhm
  • 10 MOhm
  • 99 MOhm
  • 100 MOhm

Pregunta 41

Pregunta
En la compensació d’una sonda passiva d’oscil·loscopi s’ha de
Respuesta
  • Variar la freqüència del senyal fins obtenir un senyal quadrat.
  • Variar una resistència per aconseguir que l’amplitud del senyal sigui constant.
  • Variar la capacitat d’un condensador per obtenir una resposta independent de la freqüència del senyal d’entrada.
  • Variar tant una resistència com un condensador per obtenir els efectes comentats en els apartats b i c (OJO QUE CANVIEN D'ORDRE LES RESPOSTES!!)
  • No s’ha de fer res, doncs actualment les sondes l’oscil·loscopi estan sempre compensades.

Pregunta 42

Pregunta
Quin tipus de transductor utilitzarem en un sistema en el que l’esmentat transductor no pot rebre alimentació externa?
Respuesta
  • Transductor passiu
  • Transductor modulador
  • Transductor actiu o autogenerador
  • Transductor actiu o modulador
  • Transductor passiu o autogenerador

Pregunta 43

Pregunta
Un sensor d’acceleració tindrà una sensibilitat on les seves unitats venen donades per:
Respuesta
  • mV /g
  • g/mV
  • V/s^2
  • V/m
  • V/m/s

Pregunta 44

Pregunta
Els transductors actius:
Respuesta
  • Produeixen sortides d’alta energia i per tant no requereixen amplificació.
  • Poden donar senyals de sortida en corrent, tensió i càrrega elèctrica.
  • Es poden modelitzar tots com una font de corrent amb una resistència en paral·lel.
  • tots donen un senyal de sortida en tensió.

Pregunta 45

Pregunta
Els transductors passius o moduladors
Respuesta
  • necessiten energia elèctrica externa per funcionar.
  • no necessiten energia elèctrica externa perquè tota la que necessiten l’extreuen de l’entrada.
  • no existeixen. Els transductors passius i els transductors moduladors són diferents.
  • poden ser modelitzats com a fonts de tensió o fonts de corrent.

Pregunta 46

Pregunta
Els transductors passius:
Respuesta
  • també es coneixen amb el nom de transductors moduladors.
  • també es coneixen amb el nom de transductors actius.
  • també es coneixen amb el nom de transductors auto-generadors.
  • no necessiten energia externa.
  • tenen impedància constant.

Pregunta 47

Pregunta
S’ha mesurat la resistència d’un termistor per a dues temperatures 25ºC i 60ºC, obtenint 5000Ohm i 1244Ohm respectivament. Calcula la constant de temperatura característica del termistor.
Respuesta
  • -3900 K
  • 3900 K
  • -60 K
  • 60 K
  • Són necessaries més dades per resoldre.

Pregunta 48

Pregunta
Quina d’aquestes afirmacions no correspon a un termistor?
Respuesta
  • És un transductor passiu.
  • És un transductor basat en la variació de resistivitat.
  • És un transductor que varia la seva impedància amb la temperatura.
  • És un transductor basat en variacions geomètriques.
  • Té un comportament no-lineal.

Pregunta 49

Pregunta
Quina és la solució per compensar els esforços mecànics d’origen tèrmic en galges extensiomètriques?
Respuesta
  • Utilitzar un sensor de temperatura per compensar
  • Mantenir la galga a temperatura constant
  • Comprar una galga adaptada al substrat
  • Alimentar a voltatge variable
  • Utilitzar dos galges

Pregunta 50

Pregunta
Quan comparem galgues extensiomètriques fetes amb material semiconductor i fetes amb metall, les de metall són:
Respuesta
  • més sensibles
  • més lineals.
  • més dependents de la temperatura.
  • més problemàtiques quan a derives.
  • totes les respostes són certes.

Pregunta 51

Pregunta
Disposeu d’un sistema de pesatge basat en una cèl·la de càrrega cúbica de dimensió lateral L i una galga extensiomètrica de dimensió 1/4 L. Si l’acer es deforma un DL/L, quant es deformarà la galga extensiomètrica?
Respuesta
  • AL/L.
  • 1/4 AL/L.
  • 1/2 AL/L.
  • 3/4 AL/L.
  • Cap es correcta

Pregunta 52

Pregunta
La sensibilitat d’una galga extensiomètrica:
Respuesta
  • és més gran per materials semiconductors que per materials metàl·lics.
  • s’anomena factor de gauge i es defineix com la variació en la unitat de longitud per variació en la unitat de resistència.
  • depèn únicament de variacions en propietats elèctriques.
  • es la mateixa per materials metàl·lics i semiconductors.

Pregunta 53

Pregunta
Els transductors actius o auto-generadors:
Respuesta
  • no necessiten energia elèctrica externa perquè tota la que necessiten l’extreuen de l’entrada.
  • no existeixen. Els transductors actius i els transductors auto-generadors són diferents.
  • necessiten energia elèctrica externa per funcionar.
  • poden ser modelitzats com a impedàncies variables.
  • Només poden ser modelitzats com a fonts de tensió.

Pregunta 54

Pregunta
Un termoparell és un transductor
Respuesta
  • passiu o modulador.
  • actiu o autogenerador.
  • basat en variacions de permitivitat.
  • basat en variacions de permeabilitat.
  • de temperatura a corrent.

Pregunta 55

Pregunta
L’acceleròmetre ADXL50 d’Analog Devices:
Respuesta
  • és inductiu.
  • és piezoresistiu.
  • té una sortida molt no-lineal.
  • té un rang de treball de ±50 g.
  • No suporta impactes de més de 100 g.

Pregunta 56

Pregunta
Quin tipus de transductor es basa en la deflexió d’una membrana de silici amb resistències de material piezoresistiu?
Respuesta
  • Transductor de temperatura AD590
  • Acceleròmetre ADXL50
  • Sensor d’efecte Hall 3503
  • Sensor de pressió MPX10
  • Sensor d’humitat HS500

Pregunta 57

Pregunta
Quin tipus de transductor es pot modelitzar d’aquesta forma?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • Fotodíode
  • Termoparell
  • Transductor per efecte Hall
  • Transductor piezoelèctric

Pregunta 58

Pregunta
Quin d’aquests transductors es basa en l’efecte termoelèctric?
Respuesta
  • resistència de platí o RTD
  • termoparell
  • termistor o NTC
  • LM335
  • PTC

Pregunta 59

Pregunta
L’acceleròmetre ADXL50 d’Analog Devices es basa en la mesura de:
Respuesta
  • Capacitats
  • Resistències
  • Inductàncies
  • Tensió d'un pont de Wheatstone
  • Tensió en un divisor de tensió resistiu.

Pregunta 60

Pregunta
El pont de Wheatstone es caracteritza per
Respuesta
  • La linealitat entre la variació de resistència d'una de les seves branques i la tensió de sortida del pont.
  • Utilitzar condensadors a totes les seves branques.
  • Utilitzar resistències a totes les seves branques.
  • Utilitzar condensadors a dues branques i resistències a les branques oposades.
  • Tenir una sortida en tensió difernt de zero quan esta equilibrat.

Pregunta 61

Pregunta
Donat el pont de Wheatstone de la figura, direm que està equilibrat quan:
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • R4·R3 = R1·R2
  • E·R4 = R2·R3/R1
  • R4·R2 = R3·R1
  • totes les resistències tinguin la mateixa tolerància.
  • R4/R1 = R2/R3

Pregunta 62

Pregunta
Disposem de dos transductors passius idèntics. Si els sotmetem a la mateixa entrada, en quines posicions els hem de col·locar en el següent pont de Wheatstone per obtenir el doble de sensibilitat que obtindríem amb un sol transductor?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • 1 i 2.
  • 2 i 3.
  • 3 i 4.
  • 4 i 1.
  • 2 i 4.

Pregunta 63

Pregunta
Es disposa d’un pont de Wheatstone amb una RTD de platí de 100Ohm per mesurar la temperatura d’una dissolució aquosa. Per temperatura ambient el pont està compensat amb resistències del mateix valor nominal que la pt100. Quin és la tensió d’alimentació màxima del sistema de mesura si es vol que l’error l’autoescalfament sigui inferior a 0,1ºC i el coeficient de dissipació tèrmica de la RTD en l’aigua es de 100mW/K?
Respuesta
  • 1.0 V
  • 2.0 V
  • 10.0 V
  • 15.0 V
  • Són necessàries més dades epr resoldre el problema.

Pregunta 64

Pregunta
Es disposa d’un pont de Wheanstone amb una galga extensiomètrica amb un factor de Gauge K=2 i R nominal de 100Ohm a les quatre branques. Si la galga activa està muntada sobre acer (E=210 GPa) Si el pont està alimentat amb 3V, quina és la sortida del pont per un esforç de 100 kg/cm^2?
Respuesta
  • 714 uV
  • 357 uV
  • 69.75 mV
  • 34.9 mV
  • Cap de les anteriors

Pregunta 65

Pregunta
Donada una configuració com aquesta quant val Vm?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta

Pregunta 66

Pregunta
S'ha dissenyat un termòmetre basat en un pont de Wheanstone amb tres resistències de 100Ohm i una RTD de platí de 100Ohm amb un coeficient de temperatura de 0,00389K^-1 a 0ºC. Quina és la sortida en tensió del pont per 0ºC?
Respuesta
  • 15 uV
  • 15 mV
  • 389 mV
  • 0 V
  • Són necessaries més dades per resoldre el problema.

Pregunta 67

Pregunta
S’ha dissenyat un sistema d’instrumentació basat en un pont de Wheanstone amb tres resistències de 100Ohm i una RTD de platí de 100Ohm amb un coeficient de temperatura de 0,00389K^-1 a 0ºC. Per realitzar l’amplificació s’ha utilitzat l’amplificador d’instrumentació INA114 amb un guany de 1000. Algunes de les característiques d’aquest amplificador son: CMRR de 120dB i PSRR de 115dB amb el guany 1000. El pont està alimentat amb 5V i el amplificador a ±15V. Les tres fonts tenen fluctuacions de ±5%. Al mesurar en les dues branques del pont s’ha obtingut els valors de 2.5V i 2,505V. ¿Quin és el valor de la temperatura del medi?
Respuesta
  • 0,33 ºC
  • 1 ºC
  • 3,3 ºC
  • 10 ºC
  • Cap de les anteriors

Pregunta 68

Pregunta
Quin d’aquests circuits és més adient per a aconseguir una interfície transductorfreqüència amb valors de l’ordre de 1 KHz?
Respuesta
  • Oscil·lador Hartley.
  • Oscil·lador Colpitts.
  • Oscil·lador de pont de Wien.
  • Multivibrador amb timer 555.
  • Pont de Wheatstone.

Pregunta 69

Pregunta
Quin nom rep aquesta configuració, utilitzada sovint com a interfície per a transductors piezoelèctrics?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • Amplificador de càrrega.
  • Convertidor tensió-càrrega.
  • Amplificador d'instrumentació.
  • Amplificador piezoelèctric
  • Seguidor de tensió.

Pregunta 70

Pregunta
Quin senyal no es pot estudiar amb un amplificador de càrrega connectat a un transductor piezoelèctric?
Respuesta
  • Senyal de continua.
  • Senyal de freqüència baixa.
  • Senyal de freqüència alta.
  • Senyal triangular.
  • Senyal sinusoïdal.

Pregunta 71

Pregunta
Volem utilitzar un transductor piezoelèctric connectat a un amplificador de càrrega per analitzar efectes estàtics. Quin serà el resultat?
Respuesta
  • Tindrem un guany petit.
  • Tindrem un sistema inestable.
  • El sistema estarà prop del punt d'estabilitat crtítica.
  • Aquest conjunt fa de passa-alts i per tant no serveix per analitzar DC.
  • Aquest conjunt fa de passa-baixos i per tant només serveix per analitzar DC.

Pregunta 72

Pregunta
Disposeu d’un tacòmetre d’altern la resistència nominal del qual és de 1500Ohm i que depèn de la temperatura. Per minimitzar aquests efectes s’ha col·locat en sèrie un bloc de compensació format per una resistència i un termistor els quals estan en paral·lel entre si i s’ha aplicat el mètode de linealització del punt d’inflexió. Quina de les següents afirmacions és falsa?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • Ha d’imposar-se que la derivada segona respecte la temperatura del bloc de compensació sigui nul·la.
  • Ha d’imposar-se que la derivada primera respecte la temperatura del bloc de compensació sigui nul·la.
  • El càlcul de linealització ha de realitzar-se a la temperatura mitjana del seu rang de variació.
  • L’error relatiu pot ser diferent per als valors màxims i mínims de temperatura.
  • L’error és mínim per a les temperatures properes a la temperatura mitjana.

Pregunta 73

Pregunta
Quan val la sortida d'aquest circuit?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta

Pregunta 74

Pregunta
Què aconseguim amb aquest circuit?
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • Linealitzar la sortida respecte AR.
  • Que la sortida no depengui d'E.
  • Que la sortida no depengui de AR.
  • Una sortida nul·la.
  • Un oscil·lador de freqüència depenent de AR.

Pregunta 75

Pregunta
Quins són els elements mínims necessaris per realitzar un convertidor logarítmic?
Respuesta
  • Un amplificador operacional, una resistència i una capacitat.
  • Un amplificador operacional, una capacitat i un díode.
  • Un amplificador operacional, una resistència i un díode.
  • Una resistència, una capacitat i una inductància.
  • Una resistència, una capacitat i un díode.

Pregunta 76

Pregunta
Si comparem la configuració típica d’un amplificador d’instrumentació, realitzada amb tres amplificadors operacionals, i un amplificador diferencial realitzat amb un sol amplificador operacional podem dir que:
Respuesta
  • l’amplificador d’instrumentació té un CMRR menor que l’amplificador diferencial.
  • l’amplificador d’instrumentació té el mateix CMRR que l’amplificador diferencial.
  • l’amplificador d’instrumentació té un CMRR major que l’amplificador diferencial.
  • el CMRR de l’amplificador d’instrumentació és infinit i el de l’amplificador diferencial no.
  • el CMRR de l’amplificador d’instrumentació és zero i el de l’amplificador diferencial no.

Pregunta 77

Pregunta
El guany d’un amplificador d’instrumentació és seleccionable per l’usuari. Com?
Respuesta
  • Mitjançant una resistència externa.
  • Mitjançant dues resistències externes.
  • Mitjançant la modificació d’una resistència interna.
  • Mitjançant la modificació de dues resistències internes.
  • Canviant la tensió d’alimentació.

Pregunta 78

Pregunta
Quins avantatges presenta un amplificador d’instrumentació comparat amb un ampl. operacional?
Respuesta
  • Acostumen a costar menys.
  • Impedància d’entrada alta i guany molt elevat.
  • Corrent de polarització baix i guany seleccionable per l’usuari.
  • Impedància de sortida alta i guany molt elevat.
  • Cap.

Pregunta 79

Pregunta
Per a un amplificador d’instrumentació tenim que la tensió offset d’entrada és 30 uV i la tensió offset de sortida és 2 mV. Quant val l’error d’offset referit a l’entrada per a un guany de 100? ( S'ha d'aplicar la formula de la foto, la foto no correspon al enunciat!)
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • 5 mV
  • 50 uV
  • 2.0003 mV
  • 20.003 uV
  • 2.03 mV

Pregunta 80

Pregunta
Per a un amplificador d’instrumentació tenim que la tensió offset d’entrada és 50 uV i la tensió offset de sortida és 10 mV. Quant val l’error d’offset referit a la sortida per a un guany de 200? (La foto és la fòrmula que s'ha d'aplicar, no és del enunciat!)
Image:
Image (binary/octet-stream)
Respuesta
  • 50 uV
  • 10 mV
  • 2 V
  • 10.050 mV
  • 20 mV

Pregunta 81

Pregunta
Quina d’aquestes característiques no és pròpia d’un amplificador d’instrumentació?
Respuesta
  • guany seleccionable per l’usuari.
  • alta impedància d’entrada.
  • baix corrent de polarització.
  • rebuig al mode comú millor que els dels amplificadors operacionals.
  • alta impedància de sortida.

Pregunta 82

Pregunta
Quin paràmetre és propi dels amplificadors d’aïllament?
Respuesta
  • CMRR
  • IMRR
  • PSRR
  • Totes les anteriors.
  • Cap de les anteriors.

Pregunta 83

Pregunta
Quina d’aquestes característiques és típica d’un amplificador d’aïllament?
Respuesta
  • Viso, tensió d’aïllament
  • Ileak, corrent de fuites
  • Ciso, capacitat d’acoblament de l’aïllament
  • Totes les anteriors
  • RG, resistència de guany.

Pregunta 84

Pregunta
Quina d’aquestes afirmacions referides a amplificadors d’aïllament és falsa?
Respuesta
  • els fets amb transformadors són més cars que els òptics.
  • els fets amb transformadors tenen menor ample de banda que els òptics.
  • els fets amb transformadors tenen menor offset que els òptics.
  • els fets amb transformadors tenen RISO més elevades que els òptics.
  • els fets amb transformadors no necessiten una font d’alimentació externa per a l’etapa d’entrada.

Pregunta 85

Pregunta
Quina d’aquestes afirmacions és certa per a un amplificador operacional estabilitzat “chopper”?
Respuesta
  • S’utilitza en aplicacions que exigeixen valors extraordinàriament baixos d’offset DC d’entrada.
  • S’utilitza quan es necessita aïllar l’entrada de la sortida.
  • El corrent que circula a l’entrada inversora és reflectit a l’entrada no inversora.
  • La seva característica principal és la transconductància.
  • S’utilitza en aplicacions que treballen amb dues masses diferents.

Pregunta 86

Pregunta
Quina d’aquestes característiques identifica un amplificador operacional estabilitzat “chopper”?
Respuesta
  • valors baixos d’offset DC d’entrada.
  • la seva transconductància.
  • el mirall de corrent de l’etapa d’entrada.
  • el guany ve determinat pel corrent que arriba a un terminal de control.
  • l’aïllament entre les etapes d’entrada i sortida.

Pregunta 87

Pregunta
Un amplificador operacional de transconductància (OTA), quin paràmetre de funcionament depèn d’un corrent controlable per l’usuari (IABC)?
Respuesta
  • El guany de tensió.
  • La impedància d’entrada.
  • La impedància de sortida.
  • El CMRR.
  • La transconductància.

Pregunta 88

Pregunta
Quina d’aquestes característiques identifica un amplificador Norton?
Respuesta
  • valors baixos d’offset DC d’entrada.
  • la seva transconductància.
  • el guany ve determinat pel corrent que arriba a un terminal de control.
  • el mirall de corrent de l’etapa d’entrada.
  • l’aïllament entre les etapes d’entrada i sortida.

Pregunta 89

Pregunta
Quina és la característica distintiva dels amplificadors Norton?
Respuesta
  • La transconductància.
  • La baixa tensió offset d’entrada.
  • El guany seleccionable per l’usuari.
  • L’aïllament òptic de l’etapa de sortida.
  • El mirall de corrent de l’entrada.

Pregunta 90

Pregunta
La característica principal d’un amplificador Norton és:
Respuesta
  • que la sortida és un corrent proporcional a la diferència de tensió entre els dos terminals d’entrada.
  • que té un mirall de corrent a l’etapa d’entrada
  • la transconductància.
  • el baix nivell d’offset DC d’entrada.

Pregunta 91

Pregunta
Quin dispositiu amplificador es caracteritza per tenir un mirall de corrent a l’entrada?
Respuesta
  • Amplificador d’instrumentació
  • Amplificador d’aïllament
  • Amplificador operacional chopper
  • Amplificador operacional de transconductància
  • Amplificador Norton

Pregunta 92

Pregunta
Disposeu d’un convertidor D/A de 8 bits. Per un problema de disseny se sap que el tercer bit menys significatiu pren sempre el mateix valor que el segon bit menys significatiu. Quant val l’error diferencial?
Respuesta
  • 4 LSB
  • 8 LSB
  • 1 LSB
  • 2 LSB
  • 6 LSB

Pregunta 93

Pregunta
Quin és el rang dinàmic d’un DAC de 10 bits?
Respuesta
  • 9.77·10^-4 dB
  • 60.2 dB
  • 48.2 dB
  • -48.2 dB
  • 1024 dB
  • Els DAC no tenen rang dinàmic.

Pregunta 94

Pregunta
El rang dinàmic d’un convertidor digital-analògic que té un rang de fons d’escala de 10 V i una resolució de 0.61 mV és de:
Respuesta
  • 12 bits
  • 14 bits
  • 9.9994 V
  • 72.25 dB
  • 84.29 dB

Pregunta 95

Pregunta
Quin és el rang dinàmic d’un convertidor digital-analògic de 8 bits?
Respuesta
  • 3.9·10^-3 dB.
  • -48.2 dB.
  • 48.2 dB.
  • 256 dB
  • Els DAC no tenen rang dinàmic.

Pregunta 96

Pregunta
Quina d’aquestes fonts d’error estàtic dels convertidors digital-analògic, observada en la funció de transferència, dóna la impressió gràfica d’una rotació al voltant de l’origen?
Respuesta
  • Error de quantització
  • Error d'offset
  • Error de guany
  • No-linealitat diferencial
  • No-linealitat integral

Pregunta 97

Pregunta
Quin tipus de convertidor digital-analògic es caracteritza per la poca dispersió dels valors de les resistències utilitzades i per utilitzar-ne relativament poques (de l’ordre del nombre de bits)?
Respuesta
  • De resistències ponderades
  • Escala R-2R
  • Potenciomètric
  • De rampa de comptador
  • Seguidor

Pregunta 98

Pregunta
En un S/H al temps que triga l’interruptor analògic en obrir-se completament després que el senyal de control passi del nivell de mostreig al nivell de manteniment el coneixem com a:
Respuesta
  • feedthough
  • droop
  • temps d'adaquisició
  • jitter d'obertura
  • temps d'obertura.

Pregunta 99

Pregunta
Quina d’aquestes fonts d’error estàtic és pròpia únicament de convertidors A/D?
Respuesta
  • Error d'offset
  • Error de guany
  • No-linealitat diferencial
  • No-linealitat integral
  • Error de quantització

Pregunta 100

Pregunta
Quants cicles de rellotge triga un convertidor ADC-SAR de n bits en realitzar una conversió?
Respuesta
  • 1
  • 2^n
  • n
  • depèn del senyal d'entrada.
  • 2^n + N (on N és el codi de sortida).

Pregunta 101

Pregunta
En un ADC d’aproximacions successives de n bits de resolució, quin és el temps màxim de conversió?
Respuesta
  • n períodes de rellotge.
  • (2^n-1) períodes de rellotge.
  • Depèn de la tensió d’entrada.
  • 1 període de rellotge.
  • 2n períodes de rellotge.

Pregunta 102

Pregunta
Quin paràmetre afecta més la funció de transferència d’un ADC integrador?
Respuesta
  • La resistència de l’integrador.
  • La capacitat de l’integrador.
  • El producte RC de l’integrador.
  • El període del rellotge.
  • Cap dels anteriors no afecta.

Pregunta 103

Pregunta
Quin d’aquests convertidors analògic-digital està basat en DACs i té un temps de conversió independent de l’entrada?
Respuesta
  • ADC de rampa de comptador.
  • ADC seguidor.
  • ADC d’aproximacions successives.
  • ADC flash.
  • ADC de doble rampa.

Pregunta 104

Pregunta
Quants cicles de rellotge triga un convertidor flash de n bits en realitzar una conversió?
Respuesta
  • 1
  • 2^n
  • n
  • Depèn del senyal d'entrada.
  • 2^n + N (on N és el codi de sortida).

Pregunta 105

Pregunta
Quin d'aquests avantatges NO el presenta la lnstrumentació Electrónica?
Respuesta
  • Versatilitat en l'aproximació a un problema.
  • Alta velocitat.
  • Flexibilitat per a la transmissió a distancia.
  • Fiabilitat provada des de fa 3 segles.
  • Baix consum.
Mostrar resumen completo Ocultar resumen completo

¿Quieres crear tus propios Tests gratis con GoConqr? Más información.

Similar

Qué Carrera Estudiar
maya velasquez
Verbos irregulares
crisferroeldeluna
Adjectives and Adverbs (regular and irregular examples)
angel.cardenas.r
Tratados y Planes de México
razbusiness20
Salud Pública
Daniela Peña
AGUA
MARLENY OREJUELA CORTES
Enlaces Químicos
Camila Barbosa
El proyecto de empresa
belenssdl
Verb tenses
maria.mos2902
HUESOS DEL CRÁNEO
Emilia Vargas
Épocas teatro vacío
Manu prieto
Explorar la Librería