La guerra del francès

LA GUERRA DEL FRANCÈS.

La Familia De Carlos Iv, Por Francisco De Goya (binary/octet-stream)

L'impacte de la Revolució francesa.

Carles IV va accedir al tron l'any 1788. Tem les conseqüències de l'expansió dels ideals de la Revolució francesa a Espanya. Suprimeix la influència il·lustrada al seu govern. Nomena Manuel Godoy secretari d'Estat. Tanca la frontera per evitar l'entrada de les idees revolucionàries.

A partir de 1793, Espanya participa en la coalició absolutista contra França. La derrota del bloc absolutista i la Pau de Basilea (1795) varen subordinar Espanya als interessos de França. Amb la pujada al poder de Napoleó, Espanya es va convertir en aliada de França. Fruit d'aquesta aliança, Espanya entra en guerra contra Grqn Bretanya. Gran Bretanya derrota la flota francoespanyola a Trafalgar (1805).

Img La Batalla De Trafalgar Resumen Corto 1982 600 (binary/octet-stream)

La batalla de Trafalgar (1805).

La derrota va suposar:   la pèrdua de gairebé tota la flota espanyola   la privació dels recursos procedents de les colònies per la interrupció del comerç atlàntic.

Godoy va haver d'adoptar mesures econòmiques extraordinàries amb la finalitat d'aconseguir recursos per a la hisenda: l'endeutament de l'Estat l'augment de les contribucions la desamortització de terres eclesiàstiques. Aquestes mesures varen comptar amb l'oposició de: els grups privilegiats (noblesa i clergat) i de Ferran, hereu de Carles IV, que no es fiaven de la influència de Godoy sobre el monarca els grups populars, descontents amb l'augment dels impostos i la carestia d'aliments.   Tot aquest descontentament va derivar en aixecaments i motins.

L'ocupació napoleònica.

El 1807, Espanya va signar el Tractat de Fontainebleau. Autoritzava els exèrcits francesos a entrar a Espanya per atacar Portugal. Fixava el futur repartiment de Portugal entre França i Espanya, mentre que Godoy havia de rebre una part del territori que governaria amb el títol de príncep. 

Tratado Fontainebleau1 (binary/octet-stream)

Pie de foto: : Signatura del Tractat de Fontainebleau (1807).

El febrer de 1808 s'inicia l'entrada de les tropes franceses, que van acupant ciutats estratègiques (Barcelona, Vitòria,...).   Les autoritats acceptaren la presència francesa i la família reial va fugir cap a Aranjuez quan les tropes franceses arribaren a Madrid.   En aquesta situació va esclatar el motí d'Aranjuez (18 de març de 1808). Va ser organitzat per nobles i eclesiàstics i protagonitzat per soldats i sectors populars.

Motin De Aranjuez (binary/octet-stream)

Què pretenien? La destitució de Manuel Godoy.   L'abdicació de Carles IV a favor del seu fill Ferran.

Conseqüències: Godoy va ser destituït i empresonat. Ferran VII va ser proclamat rei després de l'abdicació del seu pare. Napoleó convoca els dos monarques a Baiona on accepten abdicar la corona en favor de Josep Bonaparte, germà de Napoleó. Es converteix en Josep I d'Espanya. Napoleó va convocar unes Corts a Baiona que varen aprovar l'estatut de Baiona. Era un codi constitucional de contingut reformista: abolia els privilegis i reconeixia la igualtat jurídica, econòmica i social dels espanyols.

Esquema+El+Motí+D'aranjuez (binary/octet-stream)

Carga De Los Mamelucos Restaurado (binary/octet-stream)

A les poblacions ocupades per l'exèrcit francès augmenta el malestar davant el rumor creixent del segrest de la família reiai per part de Napoleó. El 2 de maig de 1808 es produeix l'aixecament popular a Madrid. La dura repressió de la revolta per part de l'exèrcit francès va ser el detonant que va generalitzar la revolta a la resta de poblacions espanyoles. L'aixecament contra els francesos va estar impulsat per les classes populars i per alguns notables locals. El clero es va convertir en l'agent mobilitzador de la població en defensa de la religió catòlica i de la monarquia borbònica.

L'esclat de la guerra.

Pie de foto: : FRANCISCO DE GOYA: La càrrega dels mamelucs.

El Tres De Mayo. Francisco De Goya (binary/octet-stream)

Pie de foto: : FRANCISCO DE GOYA: Els afusellaments de la Moncloa.

Les institucions varen perdre el control polític, incapaces de controlar la revolta popular i de frenar l'ocupació francesa.   El buit de poder va ser aprofitat pels insurrectes, anomenats patriotes, per crear les juntes locals que varen assumir la direcció de la revolta.   El setembre de 1808, les juntes varen crear una Junta Suprema Central que va reconèixer com a rei Ferran VII i va assumir l'autoritat en nom seu fins al seu retorn.

Les etapes de la guerra.

1ª etapa (estiu-tardor 1808). Els voluntaris populars es varen unir a l'exèrcit espanyol i varen aconseguir victòries importants sobre l'exèrcit francès: el Bruc Bailén. Aquestes victòries varen obligar Josep I a replegar-se al nord de l'Ebre. La retirada francesa va ser aprofitada per crear la Junta Suprema Central.

2ª etapa (tardor 1808-inicis 1812). Napoleó arriba a Espanya amb el seu exèrcit a la tardor de 1808 i ocupa Aragó, Catalunya i Madrid, després de vèncer la resistència d'algunes ciutats (Girona, Saragossa). El gener de 1809 Josep I tornà a Madrid. La dominació francesa es va estendre a gairebé tot el territori espanyol, amb l'excepció de la ciutat de Cadis.

3ª etapa (principis 1812-desembre 1813). Pensant haver dominat el territori espanyol, Napoleó va desplaçar efectius militars al nou front obert per la invasió de Rússia. Aquest fet va facilitar el contraatac de les tropes britàniques i espanyoles, comandades pel general Wellington. L'exèrcit va avançar des de Portugal i va aconseguir derotar l'exèrcit francès a Arapiles (juliol 1812). L'avanç hispanobritànic va obligar Josep I a fugir cap al nord i els va peretre recuperar Madrid. L'exèrcit francès en retirada va ser derrotat definitivament a San Marcial (1813). Napoleó va signar el Tractat de Valençay (desembre 1813) pel qual retirava les tropes d'Espanya i restablia la monarquia de Ferran VII.  Ferran VII va tornar a Espanya el març de 1814.

Actituds socials i polítiques.

Els afrancesats. Constituien el grup de població favorable a l'ocupació francesa. Consideraven que la situació d'ocupació era una oportunitat per modernitzar el país.   Eren reformistes, il·lustrats, intel·lectuals, homes de negocis, etc.

Els patriotes. Era el grup dels que s'oposaven a l'ocupació, defensaven la tornada de Ferran VII i la religió catòlica, però hi coexistien diverses actituds ideològiques: Els absolutistes: bona part de la noblesa i del clergat. Els reformistes moderats: eren favorables a reformes dins l'Antic Règim. Els liberals: volien posar fi a l'absolutisme i instaurar un nou règim constitucional basat en la separació de poders, les llibertats individuals i la sobirania nacional.

Les conseqüències de la guerra.

Demogràfiques. Augment important de la mortalitat entre la població civil i caiguda de la natalitat. Empitjorament molt greu de les condicions de vida de les classes populars urbanes i de la pagesia.  

Econòmiques. Desfeta de la producció agrària. Col·lapse de la producció industrial, amb la desaparició d'alguns sectors (sector de la llana a Castella). Paralització del comerç i del transport. El cost de la guerra va provocar l'augment del deute públic, de manera que el 1815 el dèficit era 20 vegades major que els ingressos de l'Estat.