2336591
Reseña de GoConqr
Diferències gramaticals entre el català i el castellà que solen confondre a parlants bilingües.
Fichas por Helena Garcia Vi, actualizado hace más de 1 año
|
Creado por Helena Garcia Vi
hace más de 9 años
|
|
| Pregunta | Respuesta |
| 1. L'ordre dels mots. tematització o dislocació a l'esquerra/tematización | els llibres els va regalar a la biblioteca |
| dislocació a la dreta (el castellano no disloca a la derecha) | els va regalar a la biblioteca, els llibres |
| l'absència de pronoms en/hi en castellà 1 | el castellano carece de pronombres átonos de genitivo. El español opta por las construcciones de tematización sin marca pronominal: Jo d'això no me'n recordo = yo de eso no me acuerdo |
| l'absència de pronoms en/hi en castellà 2 | el español carece de clítico locativo. Un complemento locativo dislocado carece de copia pronominal dentro de la oración. |
| els pronoms en/hi en català 1 | el pronom feble en/ne pronominalitza el CD quan és un sintagma nominal sense article o quan es pronominalitza la porció del sintagma nominal que exclou l'especificador. Quan hi ha dislocació a lesquerra el pronom de represa es en/ne, però a l'element dislocat se'l prefixa preferenment amb 'de'. Parlem de tu = en parlem, de tu. |
| els pronoms en/hi en català 2 | el cas de CCL, CCM i CCI, els pronoms febles poden pronominalitzar o reprendre (en dislocacions) aquests CC. Vaig a bcn = hi vaig, a bcn. |
| trucs per a dislocar | * C.C: introduïts per 'de' -> en introduïts per 'amb' -> hi * en español: 'predicativos' y 'CN' no dislocan. |
| duplicació pronominal en frases amb ordre neutre | El español puede duplicar el pronombre clítico, el catalán no lo hace. |
| duplicació pronominal en frases amb ordre neutre. Pleonasme | Repetició innecessària. Ex: la experiencia le ha enseñado../l'experiència ha ensenyat.. |
| duplicació pronominal en frases amb ordre neutre. Oracions amb CI | Català: Verbs biargumentals [subj+CI] i verbs triargumentals [subj+CD+CI] no es doblen amb clític datiu. Telefonarem al Lluís/Tot això ho explicarem al teu pare. Castellano: Es optativo. Entregaron a Alex un canasto/Le entregaron a Alex... |
| duplicació pronominal en frases amb ordre neutre. Duplicació de clític | Aquestes no incorporen un CI. El 'li' és obligatori tant en català com en castellà: - datius benefeactius i datius possessius: li ha sortit una dent - verbs psicològics i pseudoimpersonals: li agrada molt ballar |
| Oracions clivellades/hendidas | 1. verbo ser (es) 2. oración de relativo sin antecedente expreso (lo que estaba buscando) 3. segmento focal (esto) Esto es lo que estaba buscando |
| Oracions clivellades/hendidas. Relatiu en castellà | En català fa de clivella la conjunció 'que'. En castellà el relatiu ha de ser semànticament congruent amb el segment referencial. Va ser llavors que ho vaig saber/Fue entonces cuando lo supe |
| Oracions clivellades/hendidas. La preposició en castellà | Castellano: cuando el antecedente lleva prep. la construcción más correcta exige repetir la prep. ante el relativo y que este lleve artículo: Fue por eso por lo que Català: És per això que.. |
| La posposició del subjecte: inversió estilística | En català l'anteposició del verb a un altre element de la frase resulta estrany i cal evitar-ho. Escriu Mercè Rodoreda.. -> Mercè Rodoreda escriu.. |
| La posició de l'adjectiu. Tipus d'adjectius: relacionals o classificadors | [establecen conexión con un determinado ámbito o dominio. ej: eléctrico] Cast: los adj. relacionales no aceptan anteposición (*política actividad). En el lenguaje periodístico se anteponen los adj. gentilicios (el bogotano presidente Samper) Cat: no es pot fer l'anteposició del adj. gentilici. Però si quan no és adj, sinó subs. |
| La posició de l'adjectiu. Tipus d'adjectius: Qualitatius: Subjectius i objectius | Objectius: expressen una característica independent a l'opinió del parlant. Accepten modificació i tenen gradació. Són restrictius. Apareixen darrere el nom. (una novel·la molt cara) Subjectius: expressen una característica segons l'opinió del parlant. No són restrictius i admeten posició prenominal. (una interessant novel·la) |
| La posició de l'adjectiu. Tipus d'adjectius: Posició dels adjectius qualitatius objectius | Català: hi ha tendència a anteposar els adj. qual. obj. en registres formals, pero es desaconsella (*les següents consideracions). |
| 2. anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu | català: Els elements que fan de relatiu són: que, qui, què (pronoms); qual (adjectiu) precedit d’article determinat; on, quan, com (adverbis relatius). castellà: son que, quien y cuanto, el relativo cual y el deter. posesivo cuyo y adv. donde, como, cuanto y cuando. Relativos complejos: el cual / la cual / lo cual / los cuales / las cuales y el que / la que / lo que / las ques / los que. |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Que | català: -Compl.nom: *és un poble que les cases/les cases del qual. -compl.ind: *és una gent que no els llueix/a qui no (als quals). - compl.prep.d'obj: *és una cosa que hom/en la qual - CCL:*un riu en que/en el qual(en què) - C.direcció:*el dentista que va ell/a qui (amb qui) - C.C.matèria: *una fusta que se'n/de la qual (de què) |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Que | combinacions correctes o incorrectes: s'usa el que, la que quan equival als grups aquell que o allò que. NO s'usa quan equival a el qual o la qual cosa. En aquest cas també es pot usar què, qui. NO s'usa el que quan equival a cosa (que) o cosa (encara): *m'insulta i, el que és pitjor../cosa que és pitjor. NO s'usa quan es refereix a persona. Millor usar el qui o qui: jo sóc qui.. |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Que | siempre que sea posible se prefiere la forma 'cuyo' (de la cual). en las relativas explicativas 'lo que' equivale a 'lo cual'. |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Què | català: El relatiu tònic què s’usa sempre precedit de preposició i referint-se a coses. Exemples: la casa de què et parlava [...]. Excepte quan és neutre, és substituïble pel relatiu compost (el qual, la qual...) |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Què | castellano: relativas preposicionales. preposición + artículo + que se puede omitir el articulo. Ej: La manera en la que se comporta / la manera en que se comporta. |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Qui/quien(es) | català: -en oracions substantives, sovint precedit dels mots el, la..., aquell, aquella..., tothom. (el qui ha dit...) -en oracions adjectives precedit de prep. (de qui et parlo). Però amb prep. tòniques: 'segons' i locucions (per mità de..) s'usa el relatiu compost 'el qual' (segons el qual..) |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. Qui/quien(es) | castellano: - relativas sustantivadas, carecen de antecedente nominal explícito: quien dice eso miente/el que diga eso.. - NO puede ser sujeto si la relativa es especificativa: el escritor invitado que.. |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. El qual/el cual | No funciona en oracions especificatives sense preposició. (ni en cat ni en cast) |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. cuyo | catala: de + relatiu compost (el qual): cuya presencia / la presencia del qual castellà: el relativo cuyo se prefiere a las formal 'el cual' si la relativa es especificativa. |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. on/donde | no hay contraste. Hay que evitar un problema de uso. 'Donde' indica lugar (no espacios 'no físicos') |
| anàfora en català i en castellà. Oracions de relatiu. pleonasmes | el pleonasme no s'admet en oracions de relatiu. |
| anàfora en català i en castellà. l'ús dels posssessius | castellano: con los adverbios (delante, debajo, detrás..) no se usa el posesivo. Debajo de él/*debajo suyo |
| anàfora en català i en castellà. l'ús dels posssessius. En | Substitueix els possessius quan expressen pertinença o especificació. És recomanable d’emprar-lo quan es refereix a un ésser inanimat distint del subjecte de l’oració. |
| anàfora en català i en castellà. l'ús dels posssessius. anáfora i deixis | - deixis exofòrica: demostrativos -> este (cercanía emisor), ese (cercanía receptor), aquel (lejanía). - deixis textual: uso metalingüístico de la palabra (no entendía esto, cal-vo) - anáfora textual: se opone a un ref. que está lejos en el texto frente a uno que está cerca (este/aquel). La catáfora aparece posteriormente (este) - deixis cognitiva: señala un conociemiento compartido con el receptor o al mundo creado. - anáfora de sentido: retoma todo lo dicho antes 'ese+nombre' |
| Preposicions. a/ en ante C. locativos | catellano: a-> dirección (va a casa) en-> esatdo (vive en) català: a-> nom propi, el, adj. interrogatiu (a quina casa?) en-> adj. demostratiu (aquell..) i indefinits 'un' i 'algun'. |
| Preposicions. a/ en ante C. temporales | castellano: por-> partes del día/ horas o unid. menores a-> unid. temporales (tres veces al día) català: a-> (davant d'article) expressions usuals de temps per-> mesos elisió-> davant l'/la oracions de tipus distributiu (cada quan) 5 vegades la setmana |
| Preposicions. Queísmo/dequeísmo | castellano: si el verbo, nombre.. rige una prep. esa prep se mantiene (me acuerdo de que..) - verbos que admiten de que(pref)/que: advertir/avisar/cuidar/dudar/informar català: - davant de 'que' la prep. sempre cau. - davant infinitiu s'usa perp 'a' |
| Preposicions. per, per a VS por, para | CCL-> rarament (surt un tren per a madrid) CCT-> futur 'per a', no futur 'per' davant substantiu: 'per a'-> destinació/ per-> motiu, causa, mitjà, autor. davant infinitiu-> sempre 'per' |
¿Quieres crear tus propias Fichas gratiscon GoConqr? Más información.