2771142
Descripción
Fichas por Glossari Psicofisio, actualizado hace más de 1 año
|
|
Creado por Glossari Psicofisio
hace más de 9 años
|
|
| Pregunta | Respuesta |
| SISTEMA VISUAL | Sistema que permet interpretar el nostre entorn a través dels raigs de llum que arriben al nostre ull. |
| RETINOTOPIA | Distribució de la retina de tal manera que un punt del camp visual sempre projectarà al mateix punt de la retina. |
| ESCLERÒTICA | Part més exterior de l’ull. Superfície de color blanc. |
| RETINA | Part més interior de l’ull. Superfície en la qual es projecten les imatges. |
| COROIDES | Capa situada entre la retina i l’escleròtica. On es troben la majoria dels vasos sanguinis. |
| EPITELI PIGMENTARI | Estructura que envolta la retina. Té com a funció millorar l’absorció de la llum i evitar els reflexes. |
| PUPIL·LA | Orifici situat dins l’iris per el qual penetra la llum |
| IRIS | Múscul ocular que en funció de la llum entrant canvia de mida. |
| CÒRNIA | Capa més externa, cobreix la pupil·la i l’iris. Té la funció de projectar imatges a la retina. |
| COS CILIAR | Estructura encarregada de regular el cristal·lí. |
| HUMOR AQUÓS | Líquid situat entre el cristal·lí i la còrnia. |
| HUMOR VÍTREO | Líquid que omple l’ull. |
| FÒVEA | Punt de més precisió ocular en el qual recauen les imatges. |
| CRISTAL·LÍ | Superfície que es troba a la part posterior de la pupil·la. Té la funció de projectar les imatges que rep cap a la retina. També ens permet enfocar. |
| NERVI ÒPTIC | És el segon nervi cranial encarregat d’enviar la informació que li arriba des de la retina cal al cervell. |
| PUNT CEC | Punt de menys precisió en el qual no es troben cèl·lules receptores. |
| CONS | Cèl·lules especialitzades en visió diürna i cromàtica ( amb color). Més complexes i de 3 tipus: per captar el color vermell; el verd i el blau. Proporcionen informació més precisa i detallada. El temps d’adaptació és més ràpid. |
| BASTONS | Cèl·lules especialitzades en visió nocturna i acromàtica (sense color). Són força rudimentàries. Es troben en més quantitat que els cons. |
| GIR FUSIFORME | Part del lòbul temporal i occipital en l’àrea de Broadmann 37. Té la funció de processar la informació del color i el reconeixement de cares |
| QUIASMA ÒPTIC | Estructura situada a la fossa cerebral anterior, per davant de la cadira turca. En ella s’entrellacen parcialment les fibres axóniques dels nervis òptics anomenades tracte òptic. |
| HEMIRRETINA | Nom que s’atribueix a les dues superfícies de la retina. Anomenades hemirretina nasal i hemirretina temporal |
| NUCLI GENICULAT LATERAL | Localitzat al tàlem. Zona de processament primària de la informació visual que es rep a través de la retina. |
| ESCORÇA VISUAL PRIMÀRIA | Punt final on arriba tota la informació de les diferents vies visuals. |
| CÈL·LULES MAGNOCELULARS | Cèl·lules grans. La seva font d’informació són els bastons. Tenen com a funció la percepció del moviment, la profunditat i petites diferències en la brillantor |
| CÈL·LULES PARVOCEL·LULARS | Cèl·lules petites. La seva font d’informació són els cons. La seva funció és la percepció del color i la forma. |
| CÈL·LULES KONIOCEL·LULARS | Cèl·lules molt petites que contenen cons amb una longitud d’ona curta encarregada de la percepció del color blau. |
| NEURONES GANGLIONARS | Neurones sensorials de primer ordre. Formen el nervi òptic. Surten de l’ull i porten informació pels diferents nuclis de relleu del sistema visual. |
| CÈL·LULES HORITZONTALS | Connecten horitzontalment cèl·lules receptores. Defineixen els contrastos i els contorns gràcies a la inhibició lateral. |
| CÈL·LULES AMACRINES | Encarregades de connectar de forma horitzontal les neurones bipolars i les neurones ganglionars. Tenen la funció de controlar la dilatació de la pupil·la en funció de la llum que hi arriba. |
| FOTOTRANSDUCCIÓ | Procés de transducció del sistema visual controlat per el GMP-c. |
| FOTORECEPTORS | Cèl·lules que dins el sistema visual i gràcies al procés de fototransducció permeten captar llum. |
| MIOSIS | Situació en la qual l’iris està contragut i la pupil·la és més gran. |
| MIDRIASIS | Situació en la qual l’iris està relaxat i la pupil·la és més petita. |
| VIA COL·LICULAR | Arriba fins als col·licles superiors. S’encarrega del moviment dels ulls cap a un estímul. És la responsable de la visió residual (si ens danyem l’escorça visual primària podem continuar veient). |
| VIA MESENCEFÀLICA | Arriba al pretectum. S’encarrega del control de la contracció i la relaxació de l’iris. |
| VIA HIPOTALÀMICA | Arriba al nucli supraquiasmàtic. S’encarrega del cicle dia/nit. |
| VIA VENTRAL | Passa pel lòbul temporal inferior. Processa forma, color i profunditat. |
| VIA DORSAL | Passa pel lòbul parietal. Processa moviment i profunditat |
| Moviments sacàdics | Moviment ocular caracteritzat per ser salts ràpids i intermitents de la posició de l’ull. Permeten fixar un objecte amb la visió foveal. |
| DECUSSACIÓ | Terme utilitzat per a descriure un creuament. |
| VISIÓ FOTÒPICA | Tipus de visió davant una dèbil il·luminació. Té la suficient brillantor com per a excitar als bastons però no als cons. |
| VISIÓ ESCOTÒPICA | Tipus de visió davant una llum lo prou brillant com per a excitar als cons. |
| VISIÓ BINOCULAR | Tipus de visió caracteritzada per a la utilització conjunta de tots dos ulls. |
| BLINDSIGHT | Capacitat del nostre sistema visual de continuar veient tot i haver-nos danyat l’escorça visual. |
| ACINETOPSIA | Trastorn neurològic que té com a conseqüència la pèrdua de la percepció visual del moviment. |
| PROSOPAGNOSIA | Trastorn que impedeix recordar les cares conegudes. |
| ESTEROPSIS | Procés binocular gràcies al qual a partir de dues imatges lleugerament diferents es reprodueix una percepció de profunditat. |
| ACROMATÒPSIA | Malaltia que consisteix en una anomalia en la visió. Caracteritzada per només percebre els colors blanc i negre. |
| AGNÒSIA DE PROFUNDITAT | Patologia més comuna en visió. Es caracteritza per una visió en dues dimensions. |
¿Quieres crear tus propias Fichas gratiscon GoConqr? Más información.