2771205
Descripción
Fichas por Glossari Psicofisio, actualizado hace más de 1 año
|
|
Creado por Glossari Psicofisio
hace más de 9 años
|
|
| Pregunta | Respuesta |
| SISTEMA AUDITIU | Sistema sensorial que, a través de l'oida, permet l'audició. |
| SO | Sensació o impressió produïda en l'oïda per un conjunt de vibracions que es propaguen per un medi elàstic, com l'aire. |
| VIBRACIÓ | Moviment de vaivé, ràpid i de poca amplitud, d'un cos que vibra o d'una part d'ell: el que caracteritza el to d'un so és el nombre de vibracions per segon d'aquest so. |
| FREQÜÈNCIA | Nombre de vibracions, ones o cicles d'un fenomen periòdic realitzats en una unitat de temps determinada: sintetitzador de freqüències; banda de freqüències; la freqüència de la vibració és el que determina que un so sigui greu o agut; la música electrònica compta amb freqüències que oscil·len entre 50 i 15 000 vibracions. |
| INTENSITAT | Qualitat per la qual un so se sent a més o menys distància, que depèn de la major o menor amplitud de les vibracions sonores: la intensitat d'un so; la intensitat de la veu. |
| ONA LONGITUDINAL | Les partícules d'aire es mouen en la mateixa direcció en què es mou l'ona. |
| ONA TRANSVERSAL | El moviment vibratori és perpendicular a la corda i l'ona avança en el sentit de la corda |
| OÏDA EXTERNA | Part del sentit que va des del pavelló auricular (l'orella) fins al timpà. L'oïda externa té un conducte recobert de cilis i glàndules productores de cera. |
| OÏDA MITJANA | Part del sentit que va des del timpà fins al caragol de l'oïda interna. L'oïda mitjana és una cavitat en l'os temporal que conté tres ossets anomenats martell, enclusa i estrep, encarregats de transmetre les vibracions sonores a l'oïda interna |
| OÏDA INTERNA | Part de l'oïda encarregada de traduir les vibracions sonores en impulsos nerviosos que es transmeten al cervell perquè els interpreti. Rep les vibracions a través de l'estrep de l'oïda mitjana. En l'oïda interna també hi ha l'òrgan de l'equilibri: el sàcul, l'utricle i els conductes semicirculars. |
| ORELLA | Part externa de l'oïda de l'home i altres mamífers, formada per un replegament cutani sostingut per una làmina cartilaginosa. |
| TROMPA D'EUSTAQUI | Conducte que comunica l'orella mitjana amb la naso-faringe. Té la funció de facilitar la renovació i equilibri de pressió de l'aire que hi ha l'orella mitjana. Protegeix les seves estructures davant els canvis bruscos de pressió entre els dos costats del timpà. |
| TIMPÀ | Membrana tensa de teixit prim que està situada a l'oïda mitjana i que, en rebre els sons, vibra i els comunica a l'oïda interna: el timpà separa l'oïda externa de l'oïda mitjana. |
| OSSETS | - Martell: Primer dels tres ossets de l'orella mitjana. Està en contacte amb el timpà i transmet les vibracions sonores a l'enclusa. - Enclusa: Segon dels tres ossets de l'orella mitjana. Està en contacte amb el martell i transmet les vibracions sonores a l'estrep. Estrep: Tercer dels tres ossets de l'orella mitjana. Està en contacte amb l'enclusa i transmet les vibracions sonores a l'oïda interna. L'estrep és l'os més petit del cos humà. Té una longitud d'entre 2,5 i 3,4 mm. |
| FINESTRA OVAL | Orifici que hi ha a la paret de l'orella mitjana i que comunica amb l'oïda interna. Quan la placa de l'estrep vibra sobre la finestra oval es transmeten els sons a la còclea de l'oïda interna. |
| REFLEX D'ATENUACIÓ | En el martell i l'estrep s'insereixen dos petits músculs, el tensor del timpà i el de l'estrep, que se celebren davant sons forts, protegint la còclea d'estímuls molt grans. Aquest reflex és lent i, per tant, no protegeix la còclea contra un so que s'instal·la ràpidament |
| SO DE BAIXA FREQÜÈNCIA | Són els sons de baixa freqüència de l'espectre audible, sons que estan a menys de 250 Hz. |
| CÒCLEA | També anomenada " caragol ", és una estructura òssia de l'oïda interna que té forma de tub enrotllat. La seva funció és albergar l'òrgan de Corti i altres elements del sentit de l'audició. |
| MEMBRANA BASILAR | La còclea s'enrotlla en forma de caragol i està dividida en gairebé tota la seva extensió per les membranes basilar i de Reissner. La membrana basilar està mantinguda a tensió per les seves vores, la qual cosa fa que s'oposi als desplaçaments. Té un comportament denominat escala mitjana, ocupat per una solució aquosa, l'endolimfa. |
| MEMBRANA DE REISSNER | Es troba a la còclea, aquesta membrana es pot desplaçar fàcilment, no sent una barrera per a les ones sonores. . La membrana de Reissner separa l'escala mitjana de l'escala vestibular |
| ÒRGAN DE CORTI | Òrgan de l'audició. Està format per una estructura en espiral situada dins de la còclea de l'oïda interna. Conté cèl·lules ciliades sensibles a les vibracions del so, que converteixen aquestes vibracions en impulsos nerviosos que són transmesos al cervell a través del nervi auditiu. |
| CÈL·ULES CILIADES | Tenen prolongacions piloses trucades estereocilis, que en realitat no són cilis, ja que no tenen la seva estructura interna característica. Pertanyen a dues categories: externes (que s'agrupen en tres files al llarg de la còclea) i internes (que formen una sola fila). L'extrem basal de les cèl·lules ciliades externes està lligat a la barra intracel·lular de les cèl·lules de Deiters, per un Altre costat- de l'òrgan de Corti estimula adequadament les cèl·lules ciliades internes, que són les que estableixen contactes amb les neurones aferents enviant informació acústica al SNC. |
| ESTEREOCILIS | Prolongacions piloses que no tinença una estructura interna característica i es troben en les cèl·lules ciliades |
| ENDOLIMFA | Solució amb concentracions de Na +, K + i Ca2 +, similars a les de l'interior de les Cèl·lules. Ocupa l'escala mitja. |
| POTENCIAL ENDOCOCLEAR | Sèrie de potencials de repòs de les membranes de les cèl·lules ciliades que proporcionen la força electromotriu per al flux de corrent a través dels canals involucrats en la transducció. Produeixen un corrent que travessa les cèl·lules ciliades des de l'escala mitjana a la timpànica, per tancar el circuit tornant a l'escala mitjana. |
| GLUTAMAT | Additiu derivat de l'aminoàcid, àcid glutàmic. En alimentació s'usa el glutamat per intensificar el gust del menjar, ja que és un potenciador del sabor. Aquesta substància per si mateixa no té cap valor nutritiu. |
| EPITELI | Teixit format per una o més capes de cèl·lules que estan unides entre si i que recobreixen la superfície de diferents òrgans i parts del cos. Formen el revestiment intern de les cavitats, els conductes i els òrgans buits del cos. Són també una part de les mucoses i les glàndules. |
| MALALTIA DE MÉNIÈRE | Malaltia crònica de l'oïda interna que es caracteritza per provocar episodis recurrents de vertigen, sordesa sensorial progressiva i tinnitus. També pot haver-hi sudoració, nàusees o vòmits. Els episodis de vertigen poden durar entre uns minuts i diverses hores |
| TINNITUS | Percepció de repicadissa en un o ambdues oïdes, de forma contínua o intermitent, sense que hi hagi un estímul sonor extern que l'origini. |
| GANGLI ESPIRAL | Grup de les cèl·lules nervioses que serveixen al sentit de l'oïda mitjançant l'enviament d'una representació de so de la còclea al cervell. Els cossos cel·lulars de les neurones del gangli espiral es troben a la modiolo, l'eix central de forma cònica en la còclea. |
| NEURONA BIPOLAR | Neurona amb dues prolongacions, un axó i una dendrita, unides al soma. |
| NERVI TRIGEMINO | És el cinquè (V) nervi cranial. És un nervi mixt. Està constituït per fibres sensitives per a la pell i mucoses de la cara, i per fibres motores per als músculs implicats en la masticació. El trigemin (V) surt de la protuberància del tronc encefàlic com un tronc gruixut format per una arrel sensitiva i una arrel motora. S'adreça endavant, formant el gangli del trigemin (G) . A partir d'aquest gangli surten tres trams principals: el nervi oftàlmic (V1) , el nervi maxil·lar (V2) i el nervi mandibular (V3). |
| BULB RAQUIDI | És una part del tronc encefàlic. El bulb raquidi és la prolongació de la medul·la espinal. És l'estructura anatòmica que connecta el cervell amb la medul·la. També té nuclis neuronals que participen en la regulació de les funcions cardíaques, respiratòries, gastrointestinals i vasoconstrictores. Controla actes automàtics com la tos, el vòmit, l'esternut i la deglució. |
| TRONC ENCEFÀLIC | Part de l'encèfal que connecta les estructures cerebrals superiors amb la medul·la espinal. També passen fibres nervioses que es dirigeixen al cerebel. Al tronc encefàlic hi ha nuclis neuronals que regulen funcions vegetatives, la respiració i el cicle vigília - son. És l'origen dels nervis cranials. |
| BIFURCACIÓ | Divisió d'una cosa en dos ramals, braços o puntes. |
| NUCLI COCLEAR | Nucli coclear postventral i anteroventral: En tots els mamífers coneguts, dins dels nuclis coclears són fàcilment recognoscibles dues subdivisions: - Nucli coclear dorsal o tubercle acústic - Nucli o gangli ventral, constituït al seu torn per una subdivisió anterior, el nucli coclear anteroventral, i una posterior, el nucli coclear posteroventral. |
| NERVI AUDITIU | Fibres aferents de neurones bipolars. Els seus axons centrals arriben als nuclis coclears del bulb raquidi del tronc encefàlic. |
| NUCLIS OLIVARS | Es troben a la protuberància del tronc encefàlic. Reben projeccions dels nuclis coclears ipsilaterals i contralaterals, produint-se la integració de la informació provinent de les dues orelles. |
| PROTUBERÀNCIA | El pont o protuberància és aquella porció eixamplada del tronc encefàlic d'aproximadament 2,5 cm de longitud, que se situa entre el bulb raquidi i el mesencèfal. Jeu ventralment al cerebel i constitueix un veritable "pont "de comunicació entre el cerebel, i el tronc encefàlic. |
| OLIVA MITJANA SUPERIOR | Nucli situat en la regió més baixa de la protuberància en la tija encefàlica que participa en múltiples aspectes de l'audició i és un component important de les vies auditives ascendents i descendents. |
| COLICLE INFERIOR | És el principal nucli del mesencèfal en la ruta auditiva i rep aferències de diversos nuclis perifèrics del tronc encefàlic a la ruta auditiva, així com aferències del còrtex auditiu. |
| LEMNISC LATERAL | Axons de trajectòria ascendent provinents del Nucli posterior del cos trapezoide i del Nucli olivar superior, tan ipsilateral com contra lateral. Uns quants axons fan sinapsis amb petits grups neurals que es coneixen com Nucli del lemnisc lateral. |
| MESENCÈFAL | Una de les tres parts del tronc encefàlic, localitzat a la part inferior del cervell. Es compon principalment de substància blanca, estant la substància grisa al voltant de l'aqüeducte cerebral. A la part dorsal hi ha la placa quadrigèmina. |
| ÀREA DE BROCA | És l'àrea de l'escorça responsable de la parla expressiva. Allà es tradueix el coneixement d'un llenguatge en paraules i oracions comprensibles. En ser danyada, l'afectat entén tot el que li diuen però no té habilitat en expressar-se amb claredat ni en manera entenedora. |
| ÀREA DE WERNIKE | Localitzada a la part posterior de la circumvolució temporal superior del lòbul temporal, en l'hemisferi cerebral esquerre. Exerceix un paper clau en la comprensió del llenguatge parlat i escrit. |
| CIRCUMVOLUCIÓ TEMPORAL SUPERIOR | És una de les tres circumvolucions del lòbul temporal del cervell. Es troba limitada per la cissura de Silvi a la part superior, i el solc temporal superior a la part inferior. La circumvolució temporal superior conté estructures cerebrals molt importants, com l'escorça auditiva primària i l'àrea de Wernicke. |
| NUCLI GENICULAT MEDIAL | Igual que en la via visual, el tàlem és una estació de relleu obligatòria en la transferència de la informació auditiva cap a l'escorça. El NGM del tàlem posseeix una porció principal o ventral que rep projeccions gairebé exclusivament del colicle inferior. La zona medial guarda la tonotopia característica de la via auditiva. |
| MAPA TONOTÒPIC | Projeccions punt a punt de l'NGM sobre les neurones de l'escorça auditiva primària. |
| LÒBUL TEMPORAL | Lòbul cerebral situat a la zona lateral dels hemisferis cerebrals, per sota de la cissura de Silvi i per darrere de la templa. Està compost en la seva zona externa per tres circumvolucions: la temporal superior, la temporal mitjana i la temporal inferior. A la zona medial té la circumvolució del parahipocamp |
| ESCORÇA AUDITIVA PRIMÀRIA | Es localitza en el lòbul temporal, en la circumvolució temporal superior. Projecta a altres estructures, formant tres corrents de processament de la informació auditiva: a) Un corrent que projecta ventralment al neocòrtex temporal, b) Un corrent que projecta anteriorment al llarg de la circumvolució temporal superior i c) Un corrent que segueix un curs més dorsal i posterior per assolir diferents regions parietals. Darrera fase del processament, processa informació més complexa. S'organitza en columnes, segons cada columna processaran més o menys Hz, d'esquerra a dreta les columnes s'estendran de 500Hz a 16.000Hz |
| ESCORÇA AUDITIVA ASSOCIACIÓ | Rep informació tant de l'escorça auditiva primària com de l'NGM del tàlem. L'àrea de Wernicke és l'encarregada de la comprensió del llenguatge parlat. |
| TÀLEM | Conjunt de nuclis ovals grans, situats per sobre de l'hipotàlem, a banda i banda de la línia mitjana dels hemisferis cerebrals, ocupant part del diencèfal. Són nuclis que reben impulsos nerviosos de les vies sensitives i els redistribueixen a l'escorça cerebral. També intervenen en la regulació de la sensibilitat al dolor, temperatura i tacte. |
| AZIMUT | És l'angle que forma el pla vertical que passa per la font sonora i per la cap de l'individu amb el pla sagital. Si la font està en el pla sagital, la resposta de les dues orelles serà sincrònica i de la mateixa intensitat; si la resposta està del costat dret, la resposta de l'oïda dret precedirà a la de l'esquerra i serà més intensa. |
| ALTITUD | És l'angle entre la direcció de la font i el pla horitzontal |
| TO | 1) En acústica, nombre de vibracions per segon d'un so o altura del so. El to va de greu (menor nombre de vibracions) a agut (major nombre de vibracions). 2) En fisiologia, estat normal de tensió d'un teixit, especialment del teixit muscular i dels vasos sanguinis. |
| TONOTOPIA | Percepció sonora particular de la còclea, que forma part de l'oïda interna i està formada per una base i un cim anomenat àpex. Distingim la tonotopia activa i la tonotopia passiva. A la tonotopia activa la còclea amplifica les ones sonores. Les ones de baixa freqüència són les que s'amplifiquen més gràcies als cilis de l'àpex. A la tonotopia passiva els sons de baixa freqüència i alta freqüència es filtren de manera natural a la base de la còclea. Una afectació de la còclea, sovint de causa vascular (necrosi de les parets vasculars dels vasos sanguinis de la zona), pot conduir a la sordesa. |
| COS TRAPEZOIDE | És un grup de fibres transversals provinents dels nuclis coclears dorsal i ventral descrits en el bulb raquidi; se situa en la porció anterior del tegment, al límit amb la porció basal del pont. Aquestes fibres auditives ascendeixen formant el lemnisc lateral en la porció anterolateral de tegment. |
¿Quieres crear tus propias Fichas gratiscon GoConqr? Más información.