7312232
Descripción
Fichas por Raquel M. Mrtnz , actualizado hace más de 1 año
|
|
Creado por Raquel M. Mrtnz
hace casi 8 años
|
|
| Pregunta | Respuesta |
| Moviment anti-guerra (quan i perquè) | 2003, Guerra d'Iraq |
| Fòrum Social Mundial (què, on, quan) | Porto-Alegre, 2001. Resposta del mov. anti-globalització al fòrum de Davos. "Un altre món és possible" |
| Estructura d'oportunitat política | MS poden ser: - Defensius (+ amenaces) - Ofensius (+ elements d'oportunitat) |
| Què passa a Gènova l'any 2001? | Cimera del G8 i contra-cimera. Repressió policial -> escàndol. 1 mort. |
| De què és representativa Seattle? | Mov. anti-globalització, marca l'inici de l'auge. Protestes al cor de la tot. 1999 |
| Repertori d'acció col·lectiva del mov. anti-globalització | Contra-cimeres (manifestacions i debats) i bloqueig de la cimera oficial (acció directa no violenta) |
| Característiques dels MS dels '90 (finals) | - internacionalisme - MS d'escala estatal/local -> global |
| Inici simbòlic de la remuntada de les protestes als '90 | Alçament zapatista de l'EZLN a Xiapas, Mèxic, l'1 de gener de 1994 |
| Acord de Maastrich | Acord de la UE per adoptar les polítiques neoliberals. 1992. |
| Polítiques neoliberals | - desregulació - privatitzacions - flexibilització del mercat laboral - globalització |
| Tipus d'ecologisme (MS 1972) | - ecologisme conservacionista - capitalisme verd - ecologisme lligat a la necessitat d’un canvi de model econòmic |
| Master frame dels MS dels 60-70 | Període d’ofensiva dels MS, basats en l’accés a drets: col·lectius discriminats demanen l’accés als drets que tenen els grups socials dominants. |
| Demandes de la 2a onada del feminisme (anys 60) | - drets laborals - dret a propi cos |
| Tendències ideològiques del feminisme dels 60 | - feminisme liberal - feminisme socialista - feminisme radical |
| Tendències ideològiques del feminisme dels 80 | - feminisme de la igualtat - feminisme de la diferència |
| Maig del '68: fets. | - manifestació estudiantil -> + obrers, vaga general massiva espontània. - De Gaulle convoca eleccions i torna a guanyar. (impacte a llarg termini) |
| Figures importants i tendències del mov. pels drets civils dels afro-americans a USA | - Marthin L. King (assassinat 1968), moderat - Malcolm X. (assassinat 1965), Black Panthers , relació de raça i classe. |
| Llista de moviments dels '60 (època d'ofensiva dels MS) | - Maig del ’68, França - Moviment contra la guerra del Vietnam - Contra-cultura - ETA, IRA, inspirats en l’ anti-colonialisme del sud - Moviment pels drets civils dels afro-americans a USA - Retorn del moviment obrer combatiu |
| Fets importants de l'apartheid | - Sublevació de Soweto - Boicot internacional - Transició pactada + Nelson Mandela - Reparació (judicis, investigació crims) |
| Dos grans blocs de països amb moviments anticolonials | 1) Moviments anti-colonials que defensaven un model de canvi social moderat (Nasser, Egipte) 2) Moviments anti-colonials socialitzants o d’inspiració socialista (Lumumba, el Congo) |
| Polítiques keynesianes | - Impostos progressius - Sistema de pensions, sanitat i educació - Plena ocupació (masculina) sistemàtica. - Augment de salari + increment de la capacitat de consum + creixement econòmic. Cercle virtuós. - Estat: polítiques expansives i redistributives. |
| Processos de canvi social i temps històric: teories falses | - idea falsa de la linealitat - el temps NO és homogeni, és heterogeni i discontinu |
| Dificultats EXTERNES que pot tenir una revolució si triomfa | - Contra-revolució - Control de l'aparell de l'estat - Factors geo-polítics |
| Dificultats INTERNES que pot tenir una revolució si triomfa | Burocratització. |
| Què és una crisi revolucionària (Lennin)? | Crisi d'hegemonia (Gramsci) en un context de revolució: 1) Els de dalt no poden seguir manant 2) Els de baix no aguanten més 3) Els del mig basculen cap als de baix, de forma que la minoria dominant (1%) queda aïllada. |
| Mecanismes per crear hegemonia (moderns estats moderns) | - Mitjans de comunicació de masses - Indústria cultural - Sistema educatiu - Religió ( legitimació de tipus teocràtic) - Batalles intel·lectuals (el món de les idees) |
| HEGEMONIA - Gramsci | L’ordre social és legítim perquè les visions del món de la minoria dominant són acceptades i compartides per la majoria dominada (també quan aquestes visions li van en contra). |
| REVOLUCIÓ | Canvi brusc i profund d’unes estructures o un ordre de coses, relativament ràpid amb moments decisius concrets importants, que trenca la quotidianitat i sovint inclou la violència (asimètrica), afectant el conjunt de la societat. És un fenomen recorrent en l’època moderna. Les masses tenen el protagonisme. |
| Tipus d'impactes d'un MS - Guigni | -Impactes externs: es donen en el si del propi MS. - Impactes interns: es donen a la societat. - Impactes procedimentals - Impactes substantius |
| Característiques del cicle de protesta - Tarrow | 1) La protesta s’intensifica 2) Es difon 3) S’innova el repertori d’acció col·lectiva 4) Es creen nous marcs de significat |
| Teoria de la identitat social positiva - Tajfel | Necessitem una identitat pròpia i a la vegada col·lectiva, de cadascú, que no surti perjudicada (desvaloritzada o estigmatitzada) en la comparació amb els altres col·lectius. |
| Repertori d'acció col·lectiva - Tilly | Formes de protesta que pot usar un MS |
| Sentit comú alternatiu - Gramsci | Visió alternativa a l'hegemònica, que si triomfa es converteix en hegemonia |
| Marc d'acció col·lectiva - Snow i Benford | Tots els MS construeixen una visió del món que justifica la seva existència i serveix per captar nous adeptes i mobilitzar partidaris: marcs d’injustícia. (+ master frames) |
| Via Campesina (què, on) | Unió de camperols sense terra, petits propietaris..., que arriben a la conclusió que no n’hi ha prou per lluitar a nivell local. Destaquen els SinTierras de Brasil que es dediquen a ocupar terres dels grans terratinents. A l’Àsia, en termes numèrics és on es fan els principals moviments camperols. |
| MOVIMENT SOCIAL | Procés conflictiu protagonitzat per individus i/o organitzacions que planteja demandes i/o desafiaments al poder establert mitjançant formes d’acció col·lectiva no institucionalitzades durant una certa continuïtat temporal guiada per una interpretació comuna de la realitat i un sentiment d’identificació col·lectiva. |
| Escola irracionalista – Tarde, Le Bon | MS com fenòmens de comportament irracionals: quan l’individu entra a la “turba” es torna irracional. ANYS 20. |
| Escola del comportament col·lectiu - Durkheim | “De cop” els individus actuen col·lectivament. A la societat hi ha unes institucions que són referències / normes de comportament, quan això desapareix es donen els MS, que aporten una guia de com actuar a la “turba”, i generen accions perilloses + anomia (pèrdua de valors). ANYS 30. |
| Enfocs funcionalistes – Parsons | Societat com a sistema on cada part d’un mateix tot fa les seves funcions, similar a un organisme. De tant en tant hi ha alguna disfunció que cal arreglar. Dins d’aquestes disfuncions o anomalies hi ha els MS. ANYS 40 - 60 |
| Escola de l’elecció racional – Olson | Quan actuem som animals racionals que fem abans un càlcul cost-benefici, “homos economicus” + Fenomen del “free-rider” (“gorrón”) |
| Escola de la mobilització de recursos – Oberschall, Zald | Perquè hi hagi una protesta, cal capacitat per mobilitzar recursos. “Figura de l’empresari del MS”, inicia aquesta mobilització i les “organitzacions dels MS”, que tenen una estructura i recursos per mobilitzar (sindicats, ONGs...). Tot plegat forma la “indústria dels MS”. ANYS 70. |
| Escola dels nous moviments socials – A. Touraine, Melucci, Offe | Estudia nous moviments que sorgeixen amb força aleshores: feminisme, ecologisme, pacifisme i antimilitarisme. Es diferencien dels MS anteriors pel fet que no posen el focus sobre el repartiment de la riquesa, sinó en l’expansió de l’autonomia i dels drets personals, són reaccions a elements perversos de la societat. ANYS 80. |
| 5 MS que inicien el cicle de protesta d'Amèrica Llatina entre el 1989 i el 2001 (prèvia als canvis de govern/sistema) | - El caracazo a Veneçuela, 1989 - Moviment indígena i el 5º centenario, 1992 - Alçament zapatista a Xiapas, Mèxic, 1994 - Guerra de l’aigua a Cochabamba, Bolívia, 1999 – 2000 - Argentinazo, 2001 |
| Conseqüències immediates del corralito i l'Argentinazo (la protesta deriva en...) | - Ocupació de places per celebrar assemblees de barri. - Economia social i d’intercanvi - Emergència d’un moviment d’aturats. |
| Què és el fenomen de la recuperació de fàbriques? (Argentina, 2001) | Els empresaris les abandonen amb la fallida econòmica i els treballadors intenten mantenir el negoci en marxa per poder viure d’alguna cosa. |
| 3 tipus de governs a Amèrica Llatina a principis dels 2000 | a) Neoliberals. b) Capitalisme nacional: desenvolupar un capitalisme nacional i millorar el seu encaix a l’economia global. c) Noves propostes: col·lapse del sistema polític tradicional. Propostes que diuen que representen les demandes dels MS. |
| Veneçuela: arribada de Chavez al poder | 1992 - Cop d'estat fallit amb el sector progressista de l'exèrcit, presó. 1998 - Victòria eleccions presidencials amb el mov. 5a República |
| Forma de protesta popular a Bolívia entre el 2000 i el 2005 | Bloquejos de La Paz tallant la carretera que li dóna accés. |
| Quines són les 3 guerres (explosions populars) que es donen a Bolívia entre 2000 i 2005 | - 2000, guerra de l'aigua - 2003, 1a guerra del gas - 2005, 2a guerra del gas |
| Quin és el partit hegemònic a Bolívia abans del 2005 i quin partit el derroca? | MNR (Movimiento Nacional Revolucionario). El derroca el MAS - IP (Movimiento al Socialismo - Instrumento Político), amb Evo Morales. |
| Quines són les 2 grans promeses del MAS - IP de Morales a Bolívia? | - Assemblea constituent i nova constitució que defineixi Bolívia com a “país plurinacional de majoria indígena”. S’aprova al 2007. - Nacionalitzar els hidrocarburs, canvi de política econòmica. Al 2006 s’apugen els impostos a les empreses que s’emporten els recursos o els exploten. Aquests beneficis s’usen per implementar polítiques socials. |
| Moviment secessionista que té lloc a Bolívia entre 2005 i 2008 i després desapareix. | L'oligarquia contrària a Morales demana la secessió de la zona de la media luna. |
| Característiques de la crisi de 2008 | - S’ajunta la crisi econòmica, social i política amb la crisi ecològica, que ha quedat relegada. -> Potencial d’inestabilitat . - Finances com a sector dominant. - La crisi comença al bloc occidental (Euro-atlàntic). -> Desplaçament del centre mundial econòmic cap a l’eix Pacífic. |
| Etapes de la crisi | 1) Presentació: fet anecdòtic, debat... 2) Constatació: primers símptomes clars (bombolla immobiliària/financera...) 3) Descobriment: caiguda de Lehman Brothers 4) Mesures per lluitar contra això |
| On i quan s'inicien les primaveres àrabs? | Finals del 2010, amb l'inici del procés revolucionari de Tunísia. |
| Conseqüències del procés revolucionari de Tunísia | - Caiguda de Ben Ali - Efecte d'imitació al món àrab - Petites reformes democratitzadores |
| Qui és derrocat amb les revoltes d'Egipte? Quin és l'epicentre simbòlic? | Mubarak és derrocat. Epicentre simbòlic: plaça Tahrir (Tahrir vol dir alliberament) |
| (Esquema) Característiques comunes de les revoltes a Tunísia i Egipte | - Protagonisme de la joventut - Okupació de l'espai públic (places) - Pes dels treballadors (vagues) - Paper de la dona (subjecte polític) - Nous mitjans de comunicació (Al Jazeera, xarxes socials) |
| (Esquema) Característiques del 15M | - Organització: assemblees - Okupació de l'espai públic: places - Canvi en la lògica de valors i les dinàmiques de funcionament a nivell intern MS - Temps intern de l’MS vs. temps extern - El moviment comença des de fora de tot (DRY, col·lectiu petit) - 15M -> crisi d'hegemonia |
| [DEL 15M FALTA MOLT DE CONTINGUT QUE NO CAP A LES TARGETES] | -> Conseqüències -> Mareas i PAH -> Situació política actual ... |
| Característiques dels MS de la Índia | - Vagues amb impactes desiguals segons la distribució territorial. - Poques organitzacions de nivell nacional, moltes de nivell regional. - Tradició de moviment camperol |
| Sistema polític de Xina | Règim autoritari liderat pel Partit Comunista amb un model econòmic de capitalisme salvatge. |
| 1989, caiguda del blog soviètic, i a Xina... | Revolta juvenil i okupació de la plaça Tianangmen, reprimida i continguda per l'Estat |
| Polítiques xineses a partir dels 70 i conseqüències | Privatitzacions i liberalització de l'economia --> '90, 40 M d'acomiadaments, protestes dels treballadors de les empreses estatals i repressió. |
| Matriu ideològica que dóna cohesió i suporta el règim xinès | Nacionalisme xinès (tornar a fer Xina gran). |
| Quin tipus d'MSC s'han donat a Hong Kong? | Retorn a Xina (situació especial) i moviments demanant més democràcia, "La revolució dels paraigües". |
| Moviments de minories nacionals a la Xina | El més important és el del Tíbet. També hi ha altres més petits com el de l' Uyghuristan. |
¿Quieres crear tus propias Fichas gratiscon GoConqr? Más información.