EL TEXT I LES PROPIETATS TEXTUALS

Nota:

• Propietat relacionada amb el significat del text, és a dir, la selecció y la organització de la informació.

1. COHESIÓ SINTÀCTICA

   Nota:

   • Propietat per la qual es lliguen les diferents parts del text
   1. ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA

      Nota:

      • Propietat textual que vetla perquè  el text s'adapte a la situació comunicativa, és a dir, al context comunicatiu caracteritzat per un conjunt de coneixements i creences compartits pels interlocutors. 
      1. REGISTRE LINGÜÍSTIC

         Nota:

         • Modalitat de la llengua que presenta unes característiques pròpies d'un context o àmbit determinat. Està determinat pels factors de la situació comunicativa
         1. REGISTRE FORMAL

            Nota:

            • Tractament especialitzat del tema a través d'un canal escrit monologat entre interloculors que no mantenen una relació personal pròxima.
            1. ÀMBIT ACADÈMIC

               Nota:

               • Nivell científic: especialització alta amb abundància de citacions textuals, tecnicismes, formalitzacions i termes. Nivell didàctic: especialització mediana amb esquemes, gràfics i il.lustracions que completen la informació del text.Nivell divulgatiu: grau d'especialització baix adreçat a un públic divers i ampli amb una formació general.
               1. ÀMBIT ADMINISTRATIU

                  Nota:

                  • Sol caracteritzar-se per la repetició de fórmules lingüístiques pròpies de textos com la sol.licitud, l'expedient acadèmic, el certificat, el rebut, el decret, etc.
                  1. ÀMBIT LITERARI

                     Nota:

                     • S'utilitza per a construir un discurs bell que complisca la funció estètica del llenguatge.
         2. REGISTRE INFORMAL

            Nota:

            • Es caracteritza pel tractament de temes generals a través d'un canal oral dialogat entre interlocutors que mantenen una relació interpersonal pròxima.
            1. ÀMBIT FAMILIAR
            2. ÀMBIT PRIVAT
         3. REGISTRE ESTÀNDARD

            Nota:

            • Varietat diafàsica neutra que facilita la comprensió entre tots els parlants d'una llengua, independentment de la seua procedència, el seu estrat social o l'edat que tinguen. El tret fonamental que defineix a l'estàndard  d'una llengua és que constitueix una varietat supradialectal, superadora o atenuadora de la variació comuna per a tota la comunitat de parlants de la llengua. Fem servir l'estàndard quan parlem o escrivim per a tots, per un públic heterogeni, sense condicionants.
            1. ÀMBIT PERIODÍSTIC