Va néixer a València (Gandia) (1410/1411 – 1465) en una família de la mitjana
noblesa
L’autor, va ser home de confiança d’Alfons el Magnànim, cambrer reial a la cort de Nàpols, ambaixador
del monarca i participà en les seves empreses militars.
En morir el pare, ell s’encarregà de recuperar la posició de la família que havia caigut en un fort declivi.
Sovint intercanviava lletres de batalla amb altres cavallers per solucionar conflictes que els
enfrontaven
Empresonat per cometre delictes violents, com robatoris a mercaders, va acabar en la ruïna
económica.
Els primers intents literaris de Joanot Martorell
L'obra Guillem de
Varoic.
Es presenta als trenta-nou primers
capítols del Tirant
Podem considerar que Joanot Martorell emprenia el Tirant després de fer uns primers intents
literaris.
L’autor va iniciar Tirant lo Blanc el 1460
25 anys després de la mort de l’autor, el 1490, el va fer editar.
L’obra va tenir molt d’èxit, el 1497 fou reeditada. Es traduí al
castellà, a l’italià, al francès i al català.
Personalitat literària del Tirant lo
Blanc
El llibre ha estat qualificat de novel.la total per l’amplitud
d’aspectes que se’n poden ressaltar:
Novel.la cavalleresca: perquè fa un retrat veraç
del món de la cavalleria del s.XV .
Novel.la històrica (política i militar):perquè parla de fets reals com
la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs.
Novel.la social (d’ambients i de costums): perquè retrata la societat del seu
temps.
Novel.la d’ironia i l’humor: perquè sap mostrar els seu orgull
per aquest món, però en sap veure també les seves ridiculeses
Novel.la sentimental i eròtica: perquè l’amor, el sexe i l’erotisme hi
tenen un paper molt important
Novel.la psicològica: perquè presenta personatges que
reflexionen i replantegen la seva realitat.
Acció argumental del llibre
Viatjarà per la Mediterrània i alliberarà l’illa de
Rodes del poder turc; posterioment anirà a Grècia,
i hi serà rebut com a emperador de
Constantinoble. Allí hi desenvoluparà accions
cavalleresques, però especialment, amoroses.
Tirant és un jove bretó que vol arribar a ser
cavaller, i per això viatja per corts com la
d’Anglaterra, per practicar les arts de la
cavalleria i aprendre.
Ell sortirà vencedor de la majoria de tornejos i
se l’hi reconeixerà internacionalment .
Estructura de la novel·la
L’estructura de la novel·la respon a la idea medieval de
la novel.la de cavalleria, oberta i dúctil, que permetia
encaixar a l’entorn de la figura del protagonista una
sèrie d’elements, episodis, que se separaven de la idea
central però ampliaven el llibre. Malgrat això el llibre
presenta innegablement una única història. A més a
més, hi podem trobar fragments d’altres obres recollits
per l’autor. A l’edat mitjana la idea de plagi i d’autoria
no té, ni de bon tros, la concepció actual.
Antecedents de la novel.la cavalleresca (gènere narratiu de l’Edat
Mitjana)
Al s. XII, un autor anomenat Chrétien de Troyes crearà el model literari del cavaller errant.
Contes folklòrics de la cultura celta:
La imaginació
La màgia
Elements sobrehumans
Ell posava així els fonaments de la novel·la, i, curiosament, d’una vida de novel·la.
El cavaller errant de la ficció era un model ideal.
Chrétien de Troyes , inventa els dos elements capitals de la nova
configuració.
La figura del cavaller errant
El concepte d’aventura
La novel·la escapava per totes bandes de la realitat, tant utilitzava materials imaginaris com
presentava un món totalment idealitzat i virtuós.
Tant Chrétien com els seus imitadors escrivien en vers, per tal com
s’adreçava a un públic.
En aquestes històries hi apareixia un element recurrent: la pau de la cort. Aquest cavaller
caracteritzava les més altes virtuts: