L'entrada del s.XX:
El modernisme i
l'Escola Mallorquina
CONTEXT
Fets històrics rellevants
1881-1884
Es comença a utilitzar el terme
modernista a la revista L'Avenç
1888
Exposició Universal de Barcelona,
emb la qual es projecta
internocialment la capital
catalana com a ciutat bugesa i
industrial
1889
Exposició Universal de
Paris, per a la qual es
construeix la torre Eiffel
1890
Exposició a la sala Parés de Barcelona
de pintures realitzades a París pels
pintors Santiago Rusiñol, Ramo Casas i
Enric Clarasó, que causen una certa
convulsió
1892
Bases de Manresa, un
dels textos de referència
del catalanisme
conservador.
1895
Primera projecció
cinematogràfica, a
càrrec dels germans
Lumière, al bulevard
dels Caputxins de Paris
1898
Pèrdua de les colònies
espanyoles de Cuba i
les Filipines
1900
Exposició Universal de París,
que significa el primer triomf
important de l'art modernista
europeu.
1902
Exposició internacional de l'Art
Decoratiu a Tori (Itàlia), en que
s'exhibeixen obres de tots els
modernismes europeus
1906
Creació de Solidaritat
Catalana, unió de partits
catalanistes. Celebració del
Primer Congrés Internacional
de la Llengua Catalana. Inici
de Noucentrisme.
1909
Setmana
tràgica:vaga,manifestacions i
accions violentes per evitar la
lleva que havia d'anar a lluitar a
la guerra del Marroc.
S.XX
Viu molts canvis
Prolongació del s.XIX
(el modernisme
comença a finals
d'aquest)
Modernisme
Representa un procés gloval de
modernització
Característiques
Reacció contra la cultura burges
Divorci entre artista i societat
reivindicació de la bohèmia com a forma de vida
Consciència de modernitat i ruptura amb el passat
EL MODERNISME
Entre finals del s.XIX i
principis del s.XX surgeix el
modernisme per tot Europa
El modernisme era diferent a
cada país, però sempre amb la
idea de mirar el futur
EL MODERNISME CATALÀ
Va tenir punts de contactes
amb altres modernismes
europeus i amb altres
moviments coetanis
Simbolisme
Decadentisme
Principals models
Friedrich
Nietzsche
Bohemi
Personatge
antiburges que
vivia al marge
de la societat
Henrik
Ibsen
Arquitectura
Moviment decorativista,
vistós i espectacular
EXEMPLES
Antoni Gaudí
Sagrada Familia
Pedrera
Parc Güell
Lluís Domènech
i Montaner
Palau de la música
No va ser un
moviment
homogeni
Dues tendències
Regeneracionisme
Volia un canvi social i
politic per "regenerar
la societat"
Esteticisme
Fomentava la transformació,
vista com a necessària, la
societat en el paper primordial
de l'art: Arts plàstiques,
literatura, música...
Dues grans etàpes
1892-1900
Etapa més combativa
1900-1911
Etap més literària i menys ideològica
SANTIAGO RUSIÑOL
El teatre
modernista català
Molt marcat per la
influència de dos autors
Maurice
Maeterlink
Representatiu del simbolisme
Tendència molt
important en poesia i
intentareflectir els estats
d'ànim subjectius
Henrik Ibsen
Va scriure un teatre de denúncia
El personatge s'enfronta a
la societat
Vida
1861 (Barcelona) -
1931 (Aranjuez)
Va se un dels personatges
emblemàtics del Modernisme
Va ser un dels personatges
més polifacètics
Dramaturg
Poeta
Novel·lista
Pintor
Activista cultural
Provenia de
l'alta burgesia
Obres principals
TEATRE
L'alegria que
passa (1891)
El jardí
abandonat (1900)
L'heroi (1902)
HUMORÍSTIQUES
Els Jocs Florals de
Camprosa (1902)
L'auca del senyor
Esteve (1907)
VICTOR CATALÀ
La novel·la
modernista
catalana
S'inicia amb "Els sots
feréstecs" (Raimon
Casellas, 1901)
S'acaba amb "La vida i la
mort d'en Jordi Fraginals"
(Josep Pous i Pagès, 1912)
En totes les novel·les, el
protagonista és un personatge
sol enfront de la societat
Simbolitza l'artista
modernista enfront
de la societat
Vida
1869 (l'Escala) -
1966 (l'Escala)
Novel·lista del
Modernisme català
Es dedica a la pintura
i a l'escriptura
El seu pseudònim
Víctor català és el
pseudònim de Catarina
Albert i Paradís
Vol mantenir en
secret la seva
identitat
Obres principals
Solitud (1904-1905)
Drames Rurals ((1902)
d'Un film (3000) (1918)
JOAN MARAGALL
Vida
1860 (Barcelona) -
1911(Barcelona)
Va trebalar en una indústria tèxtil
Estudia la carrera de dret
Treballa de periodista
Diario de Barcelona
L'Avenç
President de
l'Ateneu
Barcelonès
Proclamat Mestre en Gai Saber (1904)
Setmana Tràgica
Publica articles força polèmics
Obres principals
Obra poètica
Construida per cinc llibres
Poesies (1895)
Visions i Cants (1900)
Disperses (1904)
Enllà (1906)
Seqüències 1911)
L'ESCOLA MALLORQUINA
Grup de poetes mallorquins
de principis del s.XX
El grup va acabr
tenint una arrel
cristiana i
conservadora
A partir de l'any 1906
alguns membres es
van apropar al
Noucentrisme
Representants màxims
Miquel Costa i Llobera
1854 (Pollença)
- 1922 (Palma)
Obra po`tica
dividida en tres
períodes
Romàntic
Poesies (1885)
Clàssic
Horaciones (1906)
Religiós
Visions de Palestina (1908)
Joan Alcover
1854 (Palma) -
1926 (Palma)
Regidor municipal, diputat
provincial i diputat a Corts
Va ser mestre en Gai Saber, President
dels Jocs Florals de Barcelona i mmbre
de l'Institut d'Estudis Catalans
No només és un moviment
artístic i literrari, sinó que
també vol transformar la
societat