Sin título | Mapa Mental

Seguns el nou enfocament,el text és la unitat màxima de comunicació, formada per un conjunt d'enunciats relacionats entre si i relacionats amb el context en què es produeixen
1. LES PROPIETATS TEXTUALS
  1. L'adequeació
    1. L'adequació és la propietat que s'encarrega que el text s'adapte correctament al context en què té lloc.
    2. Per a conseguir que un text siga adequat, cal tindre en compte dos aspectes:
      1. Els factors de la situació comunicativa, que determinaran el registre.
      2. La intenció comunicativa del text, que determinarà la funció del llenguatje predominant i també la tria del tipus de text
  2. La coherència
    1. La cohèrencia és la propietat referida a la selecció i lórganització de la informació: és a dir, el tema i léstructura del text
  3. La cohesió
    1. La cohesió és la propietat qie permet relacionar entre si les diverses unitats que componen el text (oracions i paràgrafs
2. Els factors de la situació comunicativa
  1. Perquè un text siga adequat, s'ha d'ajustar als factors que defineixen tota situació de comunicació: el camp, el mode i el to.
    1. El camp, també anomenat tema, fa referéncia al grau déspecialització del missatge. Si parlem d'un tema quotidià utilitzarem un llengu.nt del que faríem servir si parlàrem d'un tema científic.
    2. El mode té a veure amb el canal (oral o escrit) i amb el grau de preparació del text ( planificat o espontani)
    3. El to remet a la relació que mantenen els interlocutorsmentre ells, que determinarà el grau de formalitat del text ( formal o informal)
3. La intenció comunicativa
  1. La intenció comunicativa fa referència a la finalitat del text, és a dir, què vol aconseguir l'emissor. Segons el propòsit amb què produïm un text. Aquestes funcions determinaran, a més la tria del tipus de text. Les funcions del llenguatje son les següents
    1. La funció referencial, relacionada amb líntercanvi dínformació. Predomina en les notícies, els llibres de text, léxposició oral d'anècdotes...
    2. La funció expressiva, que serveix per a expressar emocions i que s´utilitza, sobretot, en les converses orals.
    3. La funció conativa, per la qual es transmeten ordres o suggeriments.
    4. La funció fàtica, relacionada amb l'inici, el manteniment o la finalització d'una situació de comunicació. Es reflecteix en expressions com ara com va?, d'acord?...
    5. La funció metalingüística, que serveix per a parlar de la llengua mateixa i per fer més clar el missatge
    6. La funció poètica, que té una finalitat estètica i és la pròpia de la llengua literària, ja que es relaciona amb les figures estilístiques i els jocs de paraules
4. LA DIXI
  1. Anomenem dixi el mecanisme que permet fer presents en un text els elements del context. Segons l'element del context a què es refereix, distingim tres tipus de dixi:
    1. La dixi personal fa referència a l'emissor i al receptor que participen en una situació de comunicació
    2. La dixi espacial reflecteix la proximitat o la distància de l'element assenyalat respecte a l'emissor
    3. La dixi temporal comprén tots aquells elements que informen del moment en què es desenvolupa la situació de comunicació

Recursos multimedia adjuntos

Word+Art+2+(2) (binary/octet-stream)

Siguiente

Descripción

Resumen del Recurso

Recursos multimedia adjuntos

Similar

	Creado por SARA MARTI GUTIERREZ hace casi 4 años