25845727
Descripción
Mapa Mental por Blanca Ortega Aguilera, actualizado hace más de 1 año
|
Creado por Blanca Ortega Aguilera
hace alrededor de 4 años
|
|
nada
- Una síl·laba és cadascun dels cops de veu amb què pronunciem una paraula.
- dominar la separació síl·làbica és important per escriure textos correctament
- Els diftongs
- Anomenem diftong dues vocals que formen oart de la mateixa síl·laba
- Diftongs decreixents
- Ai: Flai-re
- Ei: fei-na
- Oi: al-moi-na
- Ui: cui-na
- Au: plau-re
- Eu: veu-re
- Iu: riu-re
- Ou: mou-re
- Uu: duu
- Uu: duu
- Ou: mou-re
- Iu: riu-re
- Eu: veu-re
- Au: plau-re
- Ui: cui-na
- Oi: al-moi-na
- Ei: fei-na
- Es formen quan les vocals
darrere d'una altra vocal.
Són els més comuns.
- Ai: Flai-re
- Diftongs creixents
- Gua:
guant
- güe:
un-güent
- güi: pin-güí
- guo: ai-guos
- qua: qua-si
- qüe: qües-ti-ó
- qüi: ter-ra-qüi
- quo: quo-cient
- quo: quo-cient
- qüi: ter-ra-qüi
- qüe: qües-ti-ó
- qua: qua-si
- guo: ai-guos
- güi: pin-güí
- güe:
un-güent
- Els formen les
vocals dels
grups de dalt
- Gua:
guant
- Diftongs decreixents
- Anomenem diftong dues vocals que formen oart de la mateixa síl·laba
- Hiats
- Les combinacións de dues vocals que no formen diftong perquè pertany a síl·labes diferents
- i, u, quant es
troben en
consonant i les
vocals a, e, o
- in-dús-tri-a
- di-e-ta
- su-or
- fu-et
- fu-et
- su-or
- di-e-ta
- in-dús-tri-a
- a, e, o, quant
van seguides
de i, u
- pa-ís
- ve-ï-na
- he-ro-ï-ci-tat
- he-ro-ï-ci-tat
- ve-ï-na
- pa-ís
- prefixos acabats en vocal
seguits de mots que
comencen amb vocal
- pre-a-cord
- infra-u-ti-lit-zar
- infra-u-ti-lit-zar
- pre-a-cord
- vocals a, e, o,
juntes
- pa-e-lla
- pa-ó
- ge-ò-leg
- ge-ò-leg
- pa-ó
- pa-e-lla
- lexemes d'una
forma verbal
acabats en vocal
seguits d'un
morfeme flexiu que
comença a,b vocal
- tradu-iràs
- estudi-ïs
- pa-irem
- pa-irem
- estudi-ïs
- tradu-iràs
- i, u, quant es
troben en
consonant i les
vocals a, e, o
- Les combinacións de dues vocals que no formen diftong perquè pertany a síl·labes diferents
- Quan dues lletres
representen un únic so
(ferro...), tenim un dígraf.
tingues em compte els
dígrafs més habituals a
l'hora de separar
síl·labes:
- se separen
- en els parlars
occidentals, ix no és
un dígraf perquè la i
es pronuncia
- ix: cai-xa
- ss: bos-sa
- tj: plat-ja
- tx: metxa
- rr: ser-ra
- tg: fet-ge
- ts: pot-ser
- tz: at-zar
- tz: at-zar
- ts: pot-ser
- tg: fet-ge
- rr: ser-ra
- tx: metxa
- tj: plat-ja
- ss: bos-sa
- ix: cai-xa
- en els parlars
occidentals, ix no és
un dígraf perquè la i
es pronuncia
- no se separen
- gu: a-pa-gues
- ig: maig
- ll: ro-se-lla
- ny: ba-nya
- qu: pa-quet
- qu: pa-quet
- ny: ba-nya
- ll: ro-se-lla
- ig: maig
- gu: a-pa-gues
- se separen
- Els diftongs
- dominar la separació síl·làbica és important per escriure textos correctament
¿Quieres crear tus propios Mapas Mentales gratis con GoConqr? Más información.