2754713
Descripción
Mapa Mental por gemmapascual14, actualizado hace más de 1 año
|
Creado por gemmapascual14
hace más de 9 años
|
|
ELS INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT
- DE VENT
- DOBLE LLENGÜETA
- XEREMIA
- Té set forats que es va
construir durant els
segles XV i XVI, formant
una família que anava
des de la soprano a la
tenor. La canya
s’introduïa a la boca, el so
resultava rígid.
- Té set forats que es va
construir durant els
segles XV i XVI, formant
una família que anava
des de la soprano a la
tenor. La canya
s’introduïa a la boca, el so
resultava rígid.
- BOMBARDA
- És un instrument de
fusta, de llengüeta doble
i tub sempre recte i de
perforació en forma de
con, avantpassat de
l'oboè i del fagot. Va tenir
diverses dimensions i va
formar una família de
set instruments.
- És un instrument de
fusta, de llengüeta doble
i tub sempre recte i de
perforació en forma de
con, avantpassat de
l'oboè i del fagot. Va tenir
diverses dimensions i va
formar una família de
set instruments.
- XEREMIA
- BISELL
- FLAUTA DE BEC
- La flauta de bec té sis mides. Durant el Renaixement i fins
al Barroc va ser un instrument principal a tot Europa, era
barata, fàcil de tocar; un instrument popular i senzill.
- La flauta de bec té sis mides. Durant el Renaixement i fins
al Barroc va ser un instrument principal a tot Europa, era
barata, fàcil de tocar; un instrument popular i senzill.
- FLAUTA BAIXA
- Era molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat
Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat
d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar.
- Era molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat
Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat
d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar.
- FLAUTA DE BEC
- TROMPETA
- És un instrument de caràcter militar que normalment anava
acompanyat de timbals. En el s. XVI es corba el llarg tub per fer-les
més manejables quan es desfila amb elles o es munta a cavall.
- És un instrument de caràcter militar que normalment anava
acompanyat de timbals. En el s. XVI es corba el llarg tub per fer-les
més manejables quan es desfila amb elles o es munta a cavall.
- SACABUTX
- Va ser construït en quatre mides : alt, tenor, baix i doble
baix. És l’antecedent directe del trombó de vares, únicament
es diferencia per el menor diàmetre de la campana i
l'embocadura és més petita. i el seu timbre és diferent.
- Va ser construït en quatre mides : alt, tenor, baix i doble
baix. És l’antecedent directe del trombó de vares, únicament
es diferencia per el menor diàmetre de la campana i
l'embocadura és més petita. i el seu timbre és diferent.
- CORNETA
- Es bufa a través de l'embocadura, el
seu tub és de fusta i té forats. El seu
àmbit depèn de la capacitat de
l’instrumentista.
- Es bufa a través de l'embocadura, el
seu tub és de fusta i té forats. El seu
àmbit depèn de la capacitat de
l’instrumentista.
- DOBLE LLENGÜETA
- DE CORDA
- PUNTEJATS
- ARPA
- Cordes col·locades
en posició vertical,
col·locades dins un
marc de forma
triangular, un
costat del qual fa
de caixa de
ressonància. Escala
cromàtica.
- Cordes col·locades
en posició vertical,
col·locades dins un
marc de forma
triangular, un
costat del qual fa
de caixa de
ressonància. Escala
cromàtica.
- LLAÜT
- És un instrument
cordòfon compost i
sense cordes. La caixa
té forma de mitja pera
i és unida a un mànec
de llargada variable.
Les cordes són cinc de
dobles i una de senzilla
són pinçades. El seu so
és suau però definit.
- És un instrument
cordòfon compost i
sense cordes. La caixa
té forma de mitja pera
i és unida a un mànec
de llargada variable.
Les cordes són cinc de
dobles i una de senzilla
són pinçades. El seu so
és suau però definit.
- VIHUELA
- Tenia un fons pla.
Afinació: do – fa – la
- re. Té cinc cordes i
una de senzilla.
Connotacions
morisques
- Tenia un fons pla.
Afinació: do – fa – la
- re. Té cinc cordes i
una de senzilla.
Connotacions
morisques
- ARPA
- FREGATS
- VIOLÍ
- S’obté el so fregant
les cordes amb un
arquet. Té quatre
cordes (sol – re – la –mi).
L’extensió és de
tres octaves i mitja.
- S’obté el so fregant
les cordes amb un
arquet. Té quatre
cordes (sol – re – la –mi).
L’extensió és de
tres octaves i mitja.
- VIOLÍ
- PUNTEJATS
- DE TECLA
- ORGUE
- Està constituït per jocs de
tubs que si toques les
tecles sonen al buf del
vent generat per manxes.
- Està constituït per jocs de
tubs que si toques les
tecles sonen al buf del
vent generat per manxes.
- CLAVIORGUE
- És una combinació d'un orgue i un
cèmbal. Va ser un experiment
renaixentista. La primera informació
d'aquest instrument la trobem al 1480.
- És una combinació d'un orgue i un
cèmbal. Va ser un experiment
renaixentista. La primera informació
d'aquest instrument la trobem al 1480.
- CLAVICORDI
- El so és produït per la percussió
d’unes plaquetes metàl·liques, les
tangents sobre les cordes que estan a
l’interior d’una caixa rectangular..
Constava de 38 tecles.
- El so és produït per la percussió
d’unes plaquetes metàl·liques, les
tangents sobre les cordes que estan a
l’interior d’una caixa rectangular..
Constava de 38 tecles.
- CLAVICÈMBAL
- És de teclat i cordes pinçades. Les cordes
d’acer dins una caixa són pinçades per un bec
de cuir, emplaçat en el martinet. Eren petits,
no superior a tres octaves i mitja o quatre..
Alguns podien constar de dos teclats.
- És de teclat i cordes pinçades. Les cordes
d’acer dins una caixa són pinçades per un bec
de cuir, emplaçat en el martinet. Eren petits,
no superior a tres octaves i mitja o quatre..
Alguns podien constar de dos teclats.
- ORGUE
- DE PERCUSSIÓ
- PANDERO
- Té una sola membrana.
Música folklòrica gallega i
portuguesa. per
acompanyar música
instrumental de dansa.
- Té una sola membrana.
Música folklòrica gallega i
portuguesa. per
acompanyar música
instrumental de dansa.
- PANDERO
Recursos multimedia adjuntos
¿Quieres crear tus propios Mapas Mentales gratis con GoConqr? Más información.