Instruments del Renaixement

Nota:

• Éren instruments sorollosos emprats per cridar les tropes o avisar d'una alerta o notícia.

Nota:

• La mandora és d'origen morisc, la vihuela va ser substituida per la guitarra de 5 cordes o guitarra barroca. El llaüt és d'origen oriental.

Nota:

• Instruments emprats en cerimònies religioses.

Nota:

• Flauta de bec: Durant el Renaixement i fins al Barroc va ser un instrument principal a tot Europa, era barata, fàcil de tocar... un instrument popular i senzill.   Flauta baixa: nstrument utilitzat des del segle XII, però molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar. 

Nota:

• El violí és col·locat entre la mandíbula i l’espatlla i el seu mànec entre el dit gros i l’índex de la mà amb la que la persona l’agafa. L’altre mà condueix l’arquet. L’extensió és d’unes tres octaves i mitja. La família del violi va començar al s. XVI però fins al s XVIII no va ser utilitzat a les capelles musicals.

Nota:

• Des del final del s. XVI fins al final del s. XVII va ser construïda l’arpa doppia amb dos rengles de cordes i a vegades tres, que permetien de tocar totes les notes de l’escala cromàtica. En el Renaixement es substitueix l’arpa diatònica per la cromàtica que té més possibilitats.

Nota:

• Té una sola membrana. És un instrument conegut en la música folklòrica de tota la península  però fonamentalment a la gallega i a la portuguesa. S’utilitzava molt per acompanyar música instrumental de dansa tant a l’Edat Mitjana com en el Renaixement.