Durant els s. XVI i XVII comptava amb dos o
tres rengleres de cordes.
LLAÜT
Un dels més importants del Renaixement. Compatava amb cinc
cordes dobles i una de senzilla. Tenia un so suau, però definit.
VIHUELA
Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles, amb un forat o uns
quants i una barra transversal per a fixar les cordes, que són cinc i una
senzilla.
CLAVICÈMBAL
És un instrument de tecla. Les cordes, normalment d’acer, són dins una
caixa de forma semblant al piano i són pinçades per un bec de cuir, emplaçat
en el martinet, que es mou per la tecla.
CORDA FREGADA
VIOLÍ
S’obté el so fregant les cordes amb un arquet. Té quatre
cordes afinades amb sol – re – la –mi
VIOLA DE GAMBA
Proveït de trastes, d'ampli ús a Europa entre finals del s. XV i las últimes dècades del s.
XVIII. El model més estés té sis cordes afinades per quartes.
CORDA PERCUDIDA
CLAVICORDI
El so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques sobre les cordes que
estan a l’interior d’una caixa rectangular. El seu so és molt dèbil encara que permet
molta expressivitat.
AERÒFONS
VENT - METALL
TROMPETA
És de caràcter militar que normalment anava acompanyat de
timbals. En el s. XVI es corba el llarg tub per fer-les més
manejables.
SACABUTX
És l'antecedent del trombó de vares. S’utilitzava en les
agrupacions de ministrils amb instruments com la
corneta, les xeremies i baixos.
VENT - FUSTA
FLAUTA DE BEC
Durant el Renaixement i fins al Barroc va ser un
instrument principal a tot Europa.
CROMORN
El nom es refereix a la lletra J que és la forma que té l’instrument. S’utilitza amb doble
llengüeta com l’oboè però a diferència d’aquest la llengüeta no és aguantada entre els
llavis, el vent pressiona a la càmara al voltant de la llengüeta per començar a vibrar.
XEREMIA
La canya s’introduïa a la boca, el so resultava rígid. S’utilitzava
normalment a la música del carrer, recepcions, danses...
DE TECLA
ORGUE
constituït per jocs de tubs que si toques les tecles sonen al
buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
CLAVIORGUE
És una combinació d'un orgue i un cèmbal. Va ser un experiment
renaixentista. va caure en desús a l'època de Felip II, a pesar del seu
meravellós so possiblement va ser per la seva problemàtica afinació.