UNITAT 5 – LA GUERRA FREDA

La fi de la societat estamental.
1. L'ascens econòmic de la burgesia.
  1. Des del principi de l'edat moderna, el poder econòmic de la burgesia dels països de l'Europa occidental va anar augmentant gràcies a dos factors fonamentals: L'enriquiment dels burgesos gràcies al comerç colonial.
La crítica a l'Antic Règim.
1. Paral·lelament a l'ascens econòmic de la burgesia, una part important de la societat va començar a combatre el sistema socioeconòmic vigent a la major part d'Europa abans de la Revolució Francesa, que es coneixia amb el nom d'Antic Règim o feudalisme.
El despotisme il·lustrat.
1. En alguns països europeus, influïts pels principis de la Il·lustració, l'estat absolutista, sense renunciar a l'autoritarisme, va introduir notables reformes a fi de millorar les condicions de vida dels súbdits.
La burgesia i la conquesta del poder polític.
1. La consecució del poder polític va ser el següent gran objectiu de la burgesia, un cop consolidat el seu poder econòmic.
La Il·lustració.
1. Una nova visió del món.
  1. La Il·lustració és el corrent de pensament que va dominar en una part dels països europeus durant el segle XVIII. És la ideologia representativa de la burgesia que lluitava contra l’aristocràcia i la monarquia absoluta.
    1. La raó. • La natura. • L’ésser humà. • La societat i l’Estat.
2. La il·lustració a la Gran Bretanya.
  1. A la Gran Bretanya, el pensament il·lustrat es va desplegar abans i amb més plenitud que en cap altre país d’Europa, ja que la pròspera burgesia britànica havia aconseguit dominar l’Estat després de pactar amb l’aristocràcia.
3. La Il·lustració a França.
  1. A França, la Il·lustració va ser més crítica, propagandística i didàctica que no pas filosòfica i va topar amb l’oposició de l’Església i l’aristocràcia.
4. La Il·lustració a Alemanya.
  1. A Alemanya, els il·lustrats depenien de la noblesa dels diversos principats i estats. Els sobirans d'aquests territoris van fundar universitats amb el propòsit de formar funcionaris per a l’Administració.
Les revolucions burgeses.
1. La burgesia revolucionària.
  1. La burgesia dels països europeus més desenvolupats econòmicament, com ara Anglaterra, els Països Baixos i França, va lluitar per aconseguir el poder polític i per suprimir l'absolutisme com a forma de govern i la societat estamental com a model d'organització social.
2. La independència dels Països Baixos
  1. Als Països Baixos, la burgesia va dirigir el combat contra la monarquia espanyola fins a aconseguir-ne la independència. El nord dels Països Baixos era un territori molt poderós econòmicament on el protestantisme tenia molta presència. La burgesia holandesa no suportava l'autoritat dels Habsburg ni la política repressiva dels seus governadors.
La Revolució Francesa
1. Què va ser la Revolució Francesa?
  1. En la segona meitat del segle XVII, França va viure un període revolucionari, ple de lluites polítiques i socials i de canvis institucionals, que va transformar totalment el país. Aquest període va durar deu anys, de 1789 a 1799, i és conegut amb el nom de Revolució Francesa.
2. Per què es va produir?
  1. Durant la segona meitat del segle XVIII, França vivia una situació socialment i políticament conflictiva. D'una banda, el país patia fortes desigualtats socials; hi havia dos tipus d'estaments ben diferenciats: Els estaments privilegiats —noblesa i clergat—, que gaudien de privilegis i exempcions fiscals.
3. La revolta dels estaments privilegiats
  1. Per evitar que el país caigués en la bancarrota, la monarquia va promoure una reforma fiscal que pretenia que els estaments privilegiats també paguessin impostos. Davant aquesta pèrdua de privilegis, la primavera de 1789 la noblesa i el clergat van demanar al rei la convocatòria dels Estats Generals, unes assemblees en les quals es decidien qüestions d'interès per al regne. Hi assistien representants de diferents estats o grups socials: • El clergat (primer estat). • La noblesa (segon estat). • El poble (tercer estat).
El franquisme i la transició a Catalunya
1. L'oposició a la dictadura
  1. L'oposició a la dictadura franquista va anar guanyant protagonisme en els darrers anys del franquisme. L'any 1971 es va fundar en la clandestinitat l'Assemblea de Catalunya, que reunia les organitzacions polítiques i sindicals que lluitaven per aconseguir el restabliment de les llibertats democràtiques.
2. El restabliment de la Generalitat
  1. El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques. A Catalunya, els partits polítics i les coalicions que reclamaven l'Estatut d'Autonomia i el restabliment de la Generalitat van triomfar en les primeres eleccions democràtiques.
3. La democràcia als municipis
  1. La democràcia també va arribar als ajuntaments. Les primeres eleccions municipals es van celebrar l'any 1979; a Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i els comunistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) van guanyar a les ciutats principals.
L'economia en la segona meitat del XX
1. De l'autarquia...
  1. En acabar la Guerra Civil, la producció industrial es va anar recuperant molt lentament i amb grans dificultats, ja que l'Estat espanyol havia quedat econòmicament aïllat de l'estranger i els intercanvis comercials eren escassos.
2. ...a la fi de l'aïllament internacional
  1. Cap al final dels anys cinquanta i el començament dels seixanta, l'aïllament internacional es va acabar i la situació econòmica espanyola va millorar notablement.

Siguiente

UNITAT 5 – LA GUERRA FREDA

Descripción

Resumen del Recurso

Similar

	Creado por Noa GonzÃ¡lez Cano hace más de 2 años