És el grau de
respecte, per part de l'autor, de les normes
socials, personals, lingüístiques i de
situació presents en un acte comunicatiu.
Adaptació de l'emissor al receptor
Aptació del text al tema
Idoneïtat respecte a la situació espaciotemporal
Respecte del to o nivell de formalitat
Respecte de les normes de cortesia vigents entre els interlocutors
Acceptació de les normes del grup social
Extensió i estructura del text adequat a la situació comunicativa
Acomodació a la finalitat
Cohesió
Està definida per la
integració dels diferents
recursos i suports lingüístics
que sustenten la intenció
comunicativa. La coherència
s'exterioritza lingüísticament
per mitjà de la cohesió.
Mecanismes de repetició
Anàfores
Catàfores
El·lipsis
Definició de substantius
Marcadors discursius
Propietats morfosintàctiques
Propietats semàntiques
Propietats pragmàtiques
Cadenes nominatives
Successió de temps verbals
Connectors discursius
Correcció
Es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat
de parlants. Diem que un text és correcte quan segueix
unes determinades convencions lingüístiques,
establertes per l'ús general de la llengua que fa una
comunitat, i legitimades per les autoritats lingüístiques
de la mateixa, en forma de publicacions variades.
De l'ortografia
De la gramàtica
De la sintaxi
De l'ortotipografia
De l'estil
Del format
De la precisió fàctica
Coherència
És una condició imprescindible per construir aviat
un text; és la condició que dóna unitat al text: la
intenció comunicativa de l'autor es manifesta en la
progressió textual. El text ha de ser una reacció a la
intenció comunicativa. La coherència forma part, per
tant, dels principis generals del pensament de
l'ésser humà: a més de la coherència, la claredat,
l'eficiència, la informació nova per a l'interlocutor.
Tipus de coherència
Coherència global
Coherència local
Característiques
Utilització de recursos lingüístics
Utilització de recursos que defineixen
l'adequació del discurs al context