4511344
Descripción
Mapa Mental por Judit Giménez, actualizado hace más de 1 año
|
Creado por Judit Giménez
hace más de 8 años
|
|
Fabricació Artesanal i Industrial
- Els primers passos en la
fabricació d'objectes
- Tecnologia
- És una àrea que està encaminada a
satisfer les necessitats humanes.
- És una àrea que està encaminada a
satisfer les necessitats humanes.
- Fabricar objectes
- L'home fabricava objectes per a que els hi
facilités la vida. HOMO FABER significa HOME
CAPAÇ DE FER. Però no només l'interessava
això, també es preocupava permanentment
d'aprofitar l'energia i aconseguir materials de
qulitat.
- L'home fabricava objectes per a que els hi
facilités la vida. HOMO FABER significa HOME
CAPAÇ DE FER. Però no només l'interessava
això, també es preocupava permanentment
d'aprofitar l'energia i aconseguir materials de
qulitat.
- Evolució tecnològica
- L'evolució tecnològica està lligada a l'evolució dels materials fins
al punt de que hi han alguns materials que se'ls hi ha donta nom
d'una etapa com ara: edat del bronze , edat de pedra , etc...
- L'evolució tecnològica està lligada a l'evolució dels materials fins
al punt de que hi han alguns materials que se'ls hi ha donta nom
d'una etapa com ara: edat del bronze , edat de pedra , etc...
- Tecnologia
- Els oficis artesanals
- Aprenentatge
- L'aprenentatge va de generació en eneració ja que des
d'un principi ja ensenyaven les seves tècniques al segü
ents que volien treballar aquest ofici i estaven durant
anys aprenent per poder ser l'ofici que volien.
- L'aprenentatge va de generació en eneració ja que des
d'un principi ja ensenyaven les seves tècniques al segü
ents que volien treballar aquest ofici i estaven durant
anys aprenent per poder ser l'ofici que volien.
- Mans : base de treball
- Per començar primer lloc analitzen la textura
del material , després diuen com s'ha de
tractar i després elles mateixes trien les eines
pertinents i treballen el material amb saviesa.
- Per començar primer lloc analitzen la textura
del material , després diuen com s'ha de
tractar i després elles mateixes trien les eines
pertinents i treballen el material amb saviesa.
- Interdependència
- Tots o quasi tots els oficis depeninen d'algun
altre ofici diferent per poder fabricar els seus
productes como ara el modista depen del
filador.
- Tots o quasi tots els oficis depeninen d'algun
altre ofici diferent per poder fabricar els seus
productes como ara el modista depen del
filador.
- Classificacions dels
oficis artesanals
- 1. Ferro i altres materials metàl·lics: ferrer
, forjador , ferrador , ganiveter , etc... 2.
Matèries tèxtils: filador , modista , etc. 3.
Fibres vegetals: esparter , embogador ,
palmer , etc. 4. Fusta: fuster , ebenista ,
envernissador , cadirarire , etc... 5. Argila i
vidre: terrissaire , vidrier bufador , etc. 6.
Cuir: baster , tafileter , talabarder , etc. 7.
Pedres i metalls preciosos: orfebre ,
argenter , joier, etc. 8. Per: impressor ,
enquadernador , etc. 9. Aliments: forner ,
vincultor , oliaire.
- 1. Ferro i altres materials metàl·lics: ferrer
, forjador , ferrador , ganiveter , etc... 2.
Matèries tèxtils: filador , modista , etc. 3.
Fibres vegetals: esparter , embogador ,
palmer , etc. 4. Fusta: fuster , ebenista ,
envernissador , cadirarire , etc... 5. Argila i
vidre: terrissaire , vidrier bufador , etc. 6.
Cuir: baster , tafileter , talabarder , etc. 7.
Pedres i metalls preciosos: orfebre ,
argenter , joier, etc. 8. Per: impressor ,
enquadernador , etc. 9. Aliments: forner ,
vincultor , oliaire.
- Aprenentatge
- El carboner
- Procés d'obtenció
- El carbó vegetal s'obté quan es crema la fusta quan
té insuficiència d'oxigen la qual cosa produeix una
combustió imcompleta
- El carbó vegetal s'obté quan es crema la fusta quan
té insuficiència d'oxigen la qual cosa produeix una
combustió imcompleta
- Construcció
- 1. Es construïa la xemeneia vertical amb troncs d'una
latura aproximada a la del carboner. 2. Tot seguit ,
s'apilaven els troncs en forma de cercle sobre les cares de
la xemenia i es posava un sostre de troncs. 3. Es recobria
amb palla, falgueres , branques més fiens i amb molta cura
es tapava tot amb terra i cendres. 4. Per fer foc s'introduïa
carbó vegetal encès per la xemeneia.
- 1. Es construïa la xemeneia vertical amb troncs d'una
latura aproximada a la del carboner. 2. Tot seguit ,
s'apilaven els troncs en forma de cercle sobre les cares de
la xemenia i es posava un sostre de troncs. 3. Es recobria
amb palla, falgueres , branques més fiens i amb molta cura
es tapava tot amb terra i cendres. 4. Per fer foc s'introduïa
carbó vegetal encès per la xemeneia.
- Procés d'obtenció
- El ferrador
- Fabricació
- 1. S'escalfa el lingot de ferro fins que sigui roent. 2. Es colpeja el ferro roent amb un martell per donar - li la forma
desitjada. 3. Quan la peça perdia color s'anava a ficar de nou al foc amb la manxa. El ferrador colpejava de nou fins
que agafava forma de ferradura. 4. La peça ja feta es posva a dins d'un recipient amb aigua per refredar - la
ràpidament i que agafés més duresa, aquesta operació s'anomenava temprament.. 5. Finalment es foradava la
peça amb un martell i es feia el forat amb un punxó.
- 1. S'escalfa el lingot de ferro fins que sigui roent. 2. Es colpeja el ferro roent amb un martell per donar - li la forma
desitjada. 3. Quan la peça perdia color s'anava a ficar de nou al foc amb la manxa. El ferrador colpejava de nou fins
que agafava forma de ferradura. 4. La peça ja feta es posva a dins d'un recipient amb aigua per refredar - la
ràpidament i que agafés més duresa, aquesta operació s'anomenava temprament.. 5. Finalment es foradava la
peça amb un martell i es feia el forat amb un punxó.
- Col·locació
- 1. El ferrador treia les antigues ferradures amb l'ajut d'unes
tenalles. 2. amb unes altres tenalles més afilades tallava el tros
de casc que sobrava. Per fer la base més plana s'utilitzava el
BOTAVANT. 3. Es col·locava la ferradura a sobre de la peülla
vigilant que quedés plana i adaptada a la seva forma.
- 1. El ferrador treia les antigues ferradures amb l'ajut d'unes
tenalles. 2. amb unes altres tenalles més afilades tallava el tros
de casc que sobrava. Per fer la base més plana s'utilitzava el
BOTAVANT. 3. Es col·locava la ferradura a sobre de la peülla
vigilant que quedés plana i adaptada a la seva forma.
- Fabricació
- L'artesania actual
- Té un paper
residual
- Que ja no té importància que
hi ha molt poca artesania. (Als
països industrialitzats)
- Que ja no té importància que
hi ha molt poca artesania. (Als
països industrialitzats)
- Coses antigues
- En l'actualitat en la m¡nostra societat
pràcticament l'artesania es notàlgica
pero els compradors d'objectes
artesanals els hi agraden es coses
antigues
- En l'actualitat en la m¡nostra societat
pràcticament l'artesania es notàlgica
pero els compradors d'objectes
artesanals els hi agraden es coses
antigues
- Productes elaborats
manualment
- Cada vegada més hi ha gente que
prefereix pagar una mica més de
diners per aconseguir productes
fets a mà.
- Cada vegada més hi ha gente que
prefereix pagar una mica més de
diners per aconseguir productes
fets a mà.
- Té un paper
residual
- Comparació de la
fabricació antersanal i
la industrial
- Feina manual
- Caracteritzada per fer feina
manual i produccions petites
amb més cost.
- Caracteritzada per fer feina
manual i produccions petites
amb més cost.
- Indústries
- Les fabricacions industrials son
caracteritzades per fer grans
produccions però amb menys cost.
- Les fabricacions industrials son
caracteritzades per fer grans
produccions però amb menys cost.
- Feina manual
- El cost dels objectes
- Costos Indirectes
- Estan formats per altres despeses
que costen més de qualificar.
Entre aquest el desgast de les
màquines , lloguers , ...
- Estan formats per altres despeses
que costen més de qualificar.
Entre aquest el desgast de les
màquines , lloguers , ...
- Costos Directes
- Són les despese que es poden
apreciar fàcilment en veure
l'objecte fabricat.
- Són les despese que es poden
apreciar fàcilment en veure
l'objecte fabricat.
- Costos Indirectes
¿Quieres crear tus propios Mapas Mentales gratis con GoConqr? Más información.