Grup 14: grup del carboni (1)

1

El silici és el primer element més abundant a l'escorça de la Terra.

1

El Germani és molt més car que el Sn perquè és molt menys abundant.

1

El plom el podem obtenir a partir de la galena, carbonats i sulfats d'aquest mateix.

1

Podem trobar el carboni en forma de C,Co2, carbonats de Ca i Mg , hidrocarburs i biomassa.

1

El Si el trobem majoritàriament en forma de silicats, al igual que el Sn el trobem en forma casiterita.

1

En les aplicacions principals del germani, podem dir que el seu únic ús es dóna en l'àmbit de l'electrònica, substituint el Si.

1

El silici té aplicacions en àmbits molt variats: electrònica, construcció i cirurgia/medicina.

1

Les aplicacions del carboni es troben majoritàriament en la química inorgànica, en els combustibles, carbonats (Mg,Ca), ciment i fonent de vidre.

1

El Pb continua sent usat per a la construcció de canonades, protectors de radiació en forma de pantalles i antidetonants de gasolina.

1

Els elements del grup 14 tenen 4 electrons de valència i per això tendeixen a formar 4 enllaços iònics.

1

El C és un no metall. El Si i el Ge són metal·loides. El Sn i el Pb són metalls.

1

L'electronegativitat dels elements del grup 14 és força similar, excepte per la del carboni, que és menys electronegatiu.

1

El radi dels elements del grup 14 augmenta a mesura que anem baixant el grup.

1

Els punts de fusió del grup 14 van disminuint a mesura que anem baixant en el grup, excepte en el cas del Pb, ja que aquest és un sòlid metàl·lic.

1

El grafit és un sòlid covalent.

1

L'efecte del parell inert dóna estabilitat als estats d'oxidació +2 i +4 en el cas del plom i l'estany, tot i que el plom sempre tendeix a l'estat d'oxidació +2.

1

El Ge com que té l'orbital d ple, aquest es contrau i per això el seu tamany és menor al dels elements del mateix període (període 4).

1

Els únics elements del grup 14 que tene estat d'oxidació -2 són el Ge, Si i C.

1

Tots els elements del grup 14 tenen estat d'oxidació +4.

1

Els únics elements del 14 amb e.o. +2 són el Ge,Sn i el Pb.

1

L'al·lotropia és la facultat que tenen certes substàncies d'existir amb propietats físiques diferents. El carboni té dos al·lòtrops molt coneguts: el grafit i el diamant.

1

El diamant és un sòlid iònic, semiconductor, maleable i poc conductor de la calor.

1

El grafit consisteix en plans 2D infinits constituits per hexagons de carboni.

1

El grafit és bon conductor entre plans (perpendicularment) i mal conductor de l'electricitat en sentit del pla (contingut).

1

El procès de passar de diamant a grafit és veu afavorit termodinàmicament com cinèticament.

1

El diamant és una xarxa tridimensional d'enllaços c-c, on cada carboni té una hibridació sp3.

1

És més dens el gràfit que el diamanat.

1

Observant el diagrama de fases del carboni, podem veure que a temperatures i pressions molt altes aquest és grafit.

1

L'estructura del diamant és la mateixa que la de la blenda.

1

Actualment es pot prepara diamant sintètic a partir de la descomposició de mescles de metà i hidrogen.

1

Les interaccions entre plans de grafit són molt fortes, per això és tant resistent.

1

En el grafit, els carbonis són sp i formen sistemes pi deslocalitzats.

1

Les distàncies d'enllaç c-c són: dc-c(diamant)>dc-c(grafit)>dc-cbenzè.

1

En sentit perpendiclar, el grafit al augmentar la temperatura esdevé un superconductor.

1

Pb4+ és un oxidant fort

1

Sn és lleugerament reductor.

1

El grafit és anistròpic (presenta diferents propietats dependent de la direcció).

1

El carbó actiu s'obté de la combustió en excès d'O2 de biomassa vegetal.

1

El carbó actiu s'usa com a purificant d'aigües potables degut a la seva superfície específica i capacitat absorbent. També és usat en les màsqueres anti-gas i es ven a les farmàcies (Charcodote).

1

La sutja s'obté per un procès tal que: CH+O2(defecte)--> carbó negre.

1

La producció elevada del negre de carboni dona lloc a l'ús d'aquest com a pigment negre i com a component dels pneumàtics.

1

El carbó actiu, el negre de carboni i la fibra de carboni són formes al·lotròpiques no cristal·lines del carboni.

1

La fibra de carboni s'obté per hidròlisis a alta temperatura de polímers orgànics.

1

La fibra de carboni està composta per fragments de grafit desordenats, ha perdut l'estructura laminar i això li dóna molta resistència i lleugeresa. Aplicacions en aeronàutica (cotxe F1) i cordatge raquetes tennis.

1

Les altres noves formes al·lotròpiques cristal·lines del carboni són el ful·lerè, els nanotubs i el grafé.

1

El C60 és insoluble en aigua, però si és soluble en dissolvents apròtics orgànics.

1

El c60 forma part de la sutja.

1

El C70 no s'ha descobert experimentalment encara, tot i que hi ha teories que diuen que existeix.

1

El C60 és un sòlid covalent.

1

Els nanotubs són una forma cristal·lina molecular del carboni, ja que consisteix en una làmina de grafit plegada en forma de cilindre, molt prims i molt llargs (poden ser de doble paret concèntrica).

1

El grafé és una capa d'àtoms de carboni amb hibridació sp (una làmina de grafit aïllada).

1

El grafé és lleuger i transparent, molt més resistent que l'acer, excel·lent conductor elèctric.

1

El grafit només actúa com a donador d'electrons amb ions o àtoms que penetrin entre les capes.

1

El fluorur de grafit es dona pel procés redox de la oxidació del fluor i la reducció del grafit.

1

Els carbonis del CF tenen una hibridacií sp3 i els anells plans del grafit esdevenen anells en conformació cadira.

1

El K oxida el grafit , de tal manera que els electrons ocupen orb. pi buits i els cations potassi se situen entre les capes.

1

El KCn és un compost en que el grafit actúa d'acceptor i que és bon conductor elcèctric degut als electrons pi.

1

Els compostos de translació com el KC8 i KC36 són fonamentalment carburs de potassi.

1

El carboni pot formar 3 tipus de carburs: iònics, covalents i datius.

1

El BeC2, CaC2 i el Mg2C3 són carburs iònics.

1

L'anió acetilur és isoelectrònic amb SCN-.

1

L'acetilur de calci presenta una xarxa cristal·lina igual a la del NaCl.

1

Els carburs covalents es formen entre el carboni i elements amb aproximadament la mateixa electronegativitat.

1

Els sòlids covalents formats per carburs i elements elcetronegatius acostumen a tenir una duresa alta.

1

El Fe3C presenta un empaquetament compacte d'àtoms de carboni amb àtoms metàl·lics en els forats octaèdrics, per això és un material molt dur.

1

El Fe3C s'anomena cementina i és un component indispensable del ciment.

1

Es coneix que del Se, Ge i Sn almenys hi ha una estructura cúbica compacte de tipus NaCl.

1

El gap entre les bandes tant del Si Ge està a tal distància que permet que amdos elements en la seva estructura de diamant sigui semiconductor.

1

La band gap es comporta tal que el carboni és aïllant, el silici i el germani són semiconductors degut a que la band gap augmenta a mesura que baixem del grup.

1

El semiconductor extrínsec té la característica que la banda p i s estàn molt aprop i el salt es dona a temperatures >0K.

1

Els metalls tenen la capacitat d'augmentar la seva conductivitat si sel's hi aplica més temperatura.

1

Hi ha 2 tipus de semiconductors extrínsecs: Tipus n (banda donadora més aprop de la banda p) i Tipus p (banda acceptora més aprop de la banda s)

1

Afegint àtoms pentavalents com el fòsfor dins del conductor (impureses) obtindrem un augment d'electrons de conducció: aquest tipus de dopatge es diu dopatge de tipus N.

1

En el laboratori podem obtindre silce a partir d'afegir Mg. La redox és favorable perquè el subproducte MgO és molt estable.

1

Industrialment usem el carboni per a reduir l'òxid de sílice conant com a subproducte Co2.

1

El silíci es purifica per destilació de la espècie SiHCl3 , donant lloc a monocristalls molt grans.

1

El procés Czochralski permet obtenir grans monocristalls de sílice anomenades oblies o llesques que serviran per crear els circuits integrats electrònics.

1

Existeixen dos fases de l'estany amb diferents propietats i l'equilibri d'aquestes està afavorit cap a la formació de beta-Sn.

1

El plom és un metall poc dens, dur i amb baix punt de fusió i tòxic.

1

El carboni i el sílice són els únics del grup que compleixen la regla del octet.

1

El carboni es caracteritza per ser un element de radi petit i molt electronegatiu, cosa que li permet formar múltiples enllaços.

1

El C dóna lloc a hidrocarburs gràcies a que el recobriment dels orbitals sigma és molt efectiu entre C-H i enllaços múltiples degut a que la interacció pi entre orbitals també és molt ecetiva entre C-C.

1

El Si3H8 és un clar exemple de silà.

1

El solapament entre un àtom (X) i un àtom d'hidrogen disminueix a mesuera que la mida dels orbitals d'X disminueixen.

1

L'energia d'enllaç dels hidrurs del grup 14 augmenta a mesura que baixem en el grup.

1

La reactivitat dels hidrurs de carboni és similar a la de la resta dels elements del grup 14, per això l'agafem com a referència.

1

L'electronegativitat del carboni i l'hidrogen és similar, per això els hidrurs de carboni són els més forts i estables dins del grup.

1

La diferència d'electronegativitats entre el Si, Sn i Pb i l'hidrogen fa que hi hagi densitat electrònica negativa sobre l'H i que aquest adopti un caràcter reductor i d'hidrur.

1

El poder reductor augmenta a mesura que baixem en el grup 14.

1

SiH4 és pirofòric.

1

CH4 és pirofòric.

1

Degut a l'efecte del parell inert el compost GeH4 no és pirofòric ni s'hidrloitza fàcilment.

1

On E= Ge,Sn,Pb. S'estructura en files i la coordinació és 4.

1

El silici forma halurs tetravalents amb tots els halurs.

1

Els compostos moleculars de forma CX4 acostumen a ser líquids o sòlids de punt de fusió baixos.

1

Els compostos PbF4 i PbCl4 són inestables.

1

Actualment el CCl4 és produeix en grans quantitats.

1

La fabricació del CCl4 dóna com a subproducte sobre alfa.

1

La preparació del tetraclorur de Ge és fa amb HCl.

1

La preparació del SnCl2 s'aconsegueix mitjançant una comproporció.

1

El CF4 és estable enfront la hidròlisi.

1

El CCl4 reacciona violentament enfront de la hidròlisi´.

1

La diferencia de la reactivitat entre el SiCl4 i el CCl4 rau en la possibilitat d'expansió de l'octet del Si.

1

Els halurs tetravalents de Si,Ge,Sn són bases de Lewis.

1

Degut a que el sílice té un radi petit impedeix que es puguin formar halurs tetravalents de Cl,Br o I amb aquest element.

1

L'estany pot formar compostos octaèdrics amb els halurs més voluminosos.

1

L'efecte del parell inert només és important en el Ge(II), Sn(II) i el Pb(II).

1

El PbCl4 descomposa a temperatura ambient a la seva forma més estable, a Pb(s).

1

SnCl2 s'oxida amb presència d'oxigen.

1

El catió Sn2+ és estable en solució aquosa.

1

GeCl2 és un oxidant molt energètic que tendeix a la dismutació.

1

Els halurs divalents mostren estructures tetraèdriques discretes.

1

SnCl2 polimeritza en una estructura lineal.

1

PbF2 és laminar i té un caràcter iònic.

1

EX2 presenten estructures molt variades, des d'angulars, sòlids en cadena, estructures en capa o iòniques o covalents tridimensionals, depenent en la fase i temperatura que es trobin.

1

SnCl2 disoposa d'un parell lliure d'electrons que fa que actui com una base de Lewis.

1

El Co i el Co2 són dos òxids moleculars molt estables.

1

El Co es coneix per ser un gas tòxic.

1

El CO és un bon reductor.

1

Forma compostos de coordinació amb elements de transició, actuant d'àcid de Lewis.

1

El CO és un òxid amfòter.

1

El CO2 es presenta com a sòlid a temperatures inferiors a 195K.

1

El CO2 és força insoluble en aigua i dóna lloc només a carbonats.

1

El carbonat presenta 3 formes ressonants, per això en seva forma ressonant hibrida l'ordre d'enllaç és d'1,5.

1

La forma majoritària de l'àcid carbònic és la doblement protonada.

1

L'hidròxid de calci en presència de CO2 tendeix a reaccionar espontàniament i precipita calcita.

1

Molts carbonats són solubles en aigua.

1

Els carbonats alcalinoterris i liti descomponen a altes temperatures, donant Co2 i CaO.

Test sobre Grup 14: grup del carboni (1), creado por Montse Montané Garcia el 11/06/2018.

Grup 14: grup del carboni (1)

Grup 14: grup del carboni (1)

El silici és el primer element més abundant a l'escorça de la Terra.

El Germani és molt més car que el Sn perquè és molt menys abundant.

El plom el podem obtenir a partir de la galena, carbonats i sulfats d'aquest mateix.

Podem trobar el carboni en forma de C,Co2, carbonats de Ca i Mg , hidrocarburs i biomassa.

El Si el trobem majoritàriament en forma de silicats, al igual que el Sn el trobem en forma casiterita.

En les aplicacions principals del germani, podem dir que el seu únic ús es dóna en l'àmbit de l'electrònica, substituint el Si.

El silici té aplicacions en àmbits molt variats: electrònica, construcció i cirurgia/medicina.

Les aplicacions del carboni es troben majoritàriament en la química inorgànica, en els combustibles, carbonats (Mg,Ca), ciment i fonent de vidre.

El Pb continua sent usat per a la construcció de canonades, protectors de radiació en forma de pantalles i antidetonants de gasolina.

Els elements del grup 14 tenen 4 electrons de valència i per això tendeixen a formar 4 enllaços iònics.

El C és un no metall. El Si i el Ge són metal·loides. El Sn i el Pb són metalls.

L'electronegativitat dels elements del grup 14 és força similar, excepte per la del carboni, que és menys electronegatiu.

El radi dels elements del grup 14 augmenta a mesura que anem baixant el grup.

Els punts de fusió del grup 14 van disminuint a mesura que anem baixant en el grup, excepte en el cas del Pb, ja que aquest és un sòlid metàl·lic.

El grafit és un sòlid covalent.

L'efecte del parell inert dóna estabilitat als estats d'oxidació +2 i +4 en el cas del plom i l'estany, tot i que el plom sempre tendeix a l'estat d'oxidació +2.

El Ge com que té l'orbital d ple, aquest es contrau i per això el seu tamany és menor al dels elements del mateix període (període 4).

Els únics elements del grup 14 que tene estat d'oxidació -2 són el Ge, Si i C.

Tots els elements del grup 14 tenen estat d'oxidació +4.