Belén Guarner
Test por , creado hace más de 1 año

7 Àrab Test sobre Tradició Lingüística Àrab, creado por Belén Guarner el 11/09/2018.

62
0
0
Belén Guarner
Creado por Belén Guarner hace casi 6 años
Cerrar

Tradició Lingüística Àrab

Pregunta 1 de 53

1

Les disciplines lingüístiques en les classificacions generals de les ciències que fan els savis àrabs medievals solen ocupar un lloc entre les ciències primàries.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 2 de 53

1

Conjunt de normes de la llengua establertes a partir de l’ús que en fan els parlants.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Gramàtica prescriptiva

  • Gramàtica descriptiva

  • kalām al-'arab

  • `ulama' bi-l-lisān

Explicación

Pregunta 3 de 53

1

Conjunt de normes de la llengua per establir quin ús de la llengua n’han de fer als parlants.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Gramàtica prescriptiva

  • Gramàtica descriptiva

  • kalām al-'arab

  • `ulama' bi-l-lisān

Explicación

Pregunta 4 de 53

1

Estudi de les paraules, comprèn l'analogia, l'etmologia i la morfologia

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Lexicologia

  • Lexicografia

  • kalām al-'arab

  • `ulama' bi-l-lisān

Explicación

Pregunta 5 de 53

1

disciplina instrumental que pretén elaborar diccionaris.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Lexicologia

  • Lexicografia

  • kalām al-'arab

  • `ulama' bi-l-lisān

Explicación

Pregunta 6 de 53

1

Forma de parlar dels àrabs

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • kalām al-'arab

  • `ulama' bi-l-lisān

  • kalām al-ḫawwāṣ

  • kalām al-`āmma

Explicación

Pregunta 7 de 53

1

parla d'una base genèrica de la gent, que no és la part més baixa sinó el gruix mig - muwalad, gent que s’incorpora amb un nivell superior a la gent del mercat

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • kalām al-`āmma

  • kalām al-ḫawwāṣ

  • kalām al-'arab

Explicación

Pregunta 8 de 53

1

“parla” dels àrabs purs - dels beduins

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • kalām al-'arab

  • kalām al-ḫawwāṣ

  • kalām al-`āmma

Explicación

Pregunta 9 de 53

1

entrevistes orals als informants

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • mušāfahāt

  • fasād

  • qirā’āt

  • ḥadīṯ

Explicación

Pregunta 10 de 53

1

corrupció de la llengua àrab.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • mušāfahāt

  • qirā’āt

  • fasād

  • ḥadīṯ

Explicación

Pregunta 11 de 53

1

l’ampli corpus de les diferents lectures de l’alcorà que estan tradicionalment lligades amb la transmissió i recitació del text.

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • mušāfahāt

  • qirā’āt

  • fasād

  • ḥadīṯ

Explicación

Pregunta 12 de 53

1

anècdotes sobre les paraules i actes del Profeta, que són una de les principals fonts de la llei islàmica.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • mušāfahāt

  • fasād

  • ḥadīṯ

  • qirā’āt

Explicación

Pregunta 13 de 53

1

ciències del llenguatge i del text

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • gramàtica

  • lexicologia

  • lexicografia

  • 'ulama bi-l-lisān

Explicación

Pregunta 14 de 53

1

barberisme, error morfològic

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • laḥn

  • solecisme

  • balāga

  • faṣāḥa

  • eufonia

Explicación

Pregunta 15 de 53

1

inclou l'eloqüència + estructures de la llengua correctament usades + aquelles figures que ajudin a embellir tota la part fraseològica + figures estilístiques i tal

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • balāga

  • laḥn

  • eufonia

  • solecisme

  • faṣāḥa

Explicación

Pregunta 16 de 53

1

eloqüència / es fa bonic / uso de la lengua puro i correcta que además sea eufònica

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • laḥn

  • faṣāḥa

  • solecisme

  • balāga

  • eufonia

Explicación

Pregunta 17 de 53

1

conjunt de sons que sonen armònicament segons els parlants d’una llengua

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • laḥn

  • faṣāḥa

  • eufonia

  • solecisme

  • balāga

Explicación

Pregunta 18 de 53

1

error sintàctic

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • solecisme

  • laḥn

  • eufonia

  • faṣāḥa

  • balāga

Explicación

Pregunta 19 de 53

1

Quines disciplines integren el sector de les ciències de la paraula segons Peña? Quina finalitat les hi atribueix?

()
(libros de )
Caligrafía ()
Considera que són disciplines que han de servir per conseguir .

Arrastra y suelta para completar el texto.

    marginal
    Tratados normativos
    lahn
    Instrucciones al funcionario y al poeta
    adab
    jatt
    heterogènies
    textos correctes

Explicación

Pregunta 20 de 53

1

Quin material integra el corpus de la descripció lingüística?
i

:

3.2. i
3.3.
3.4.
3.5. material d’enquesta
3.6. textos breus en prosa
3.7. auctoritas (s.peña)

Arrastra y suelta para completar el texto.

    1.
    2.
    3.
    Alcorà
    les qira’at
    conflictes amb les darurat
    3.1.
    Els hadit
    La poesia beduïna
    escola lexicològica
    poesia urbana sirio-iraquí
    poesa urbana higazi
    limitació temporal: s. 8ce, du l-rumma

Explicación

Pregunta 21 de 53

1

Rellena los espacios en blanco para completar el texto.

Quines són les limitacions temporals i geogràfiques per al material d’enquesta?
- Limitació ce () i ce (, )
- Limitació , .

Explicación

Pregunta 22 de 53

1

Quins motius van impulsar els estudis lingüístics? Explica’ls breument.
1.
1.1. teòrica (Arias, p.21-22)
1.1.1. discussió sobre l’origen del llenguatge com a do diví o com a producte de la convenció humana
1.1.2. . La capacitat de parlar de l’home és el que el diferencia de la resta d’animals
1.1.2.1 , muhassas “ mitjançant els quals cada poble
1.1.2.2. Ibn al-Sid: l’home és al hayawan al-natiq
1.1.3. el llenguatge conssiteix la primera forma de de la
1.1.4. la finalitat del llenguatge és de . Transforma les paraules en substitutes de les coses, havent acceptat que les coses són preexistents .
1.2. i
2. - Ferrando - anècdota Theo
3.
4. influències
5. influències (de les ciències islàmiques)

Arrastra y suelta para completar el texto.

    religiosos
    protecció de l’alcorà
    la llengua àrab
    pedagògics i pràctics
    polítics
    externes
    internes
    especulació
    sobre le llenguatge
    el llenguatge és essencial a l’home
    Ibn Sida
    sons
    expressa les seves necessitat
    coneixement
    realitat que ens envolta
    l’actualització
    la realitat o de les idees
    als seus noms

Explicación

Pregunta 23 de 53

1

Rellena el espacio en blanco para completar el texto.

Qui és acreditat per la tradició com iniciador dels estudis lingüístics?

Explicación

Pregunta 24 de 53

1

Rellena los espacios en blanco para completar el texto.

Lexicografia: l'art o la tècnica d' i la part de la que s'ocupa dels en què es basa .

Explicación

Pregunta 25 de 53

1

Rellena los espacios en blanco para completar el texto.

Quines disciplines comprèn l'`ilm al-luga?
i . La és la recopilació de paraules i els fonaments teòrics en què es fan els diccioneris , mentre que la és l'estudi de les unitats lèxiques d'una llengua i les relacions sistemàtiques que hi ha entre elles.

Explicación

Pregunta 26 de 53

1

1. Descripción
1.1. (ilm al-nahw)
1.1.1. Morfo(no)logía ()
1.1.2. (i’rab)
1.2. (‘ilm al-luga)
1.3. (‘ilm al-balaga)
2. Teoría
2.1. Del lenguaje
2.2. Del signo
3. Metadiscurso
3.1. (usul, fiqh al-luga)
3.2. de las misma (tabaqat y masa’il al-jilaf)

Arrastra y suelta para completar el texto.

    Gramática
    sarf
    Sintaxis
    Léxico
    Retórica
    Teoría y método de estas ciencias
    Historia

Explicación

Pregunta 27 de 53

1

Què és el kalām al-`arab? Es tracta d’un de la llengua àrab en què s’ha fet de les diferències , i , i que resulta de la de tote les realitzacions - o - atribuïdes a , els ‘arab, és a dir, , que, per no haver estat sotmesos a cap mena de parlaven una llengua exempta de ()

Arrastra y suelta para completar el texto.

    estadi
    abstracció
    dialectals
    diacròniques
    diafàsiques
    suma
    efectives
    possibles
    els àrabs purs o autèntics
    fasad
    mestissatge cultural,
    corrupció
    un grup de parlant
    ben definit

Explicación

Pregunta 28 de 53

1

Qui eren els naḥwiyyūn? Hi ha unanimitat en la seva identificació? Explica-ho .
1. Segons són .
2. Segons són els de Siby (Yunus i ‘Is+a: qalb i sifa) + la r

Arrastra y suelta para completar el texto.

    Carter
    Talmon
    predecessors
    Old Iraqi School of Gramma
    la gent interessada
    per la forma de parlar

Explicación

Pregunta 29 de 53

1

Rellena los espacios en blanco para completar el texto.

Com es diu el centre d'Estudis de Gramàtica antecessors de Sibawayhi on hi havia els nahwiyyun i tenien un esperit prescriptivista, i ja separen les parts del discurs i les partícules que governen l'acusatiu? Parlem de .

Explicación

Pregunta 30 de 53

1

Lloc en el discurs. Posició que ocupa un element dins del discurs

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Mawdi'

  • Manzila

  • Qiyās

  • Samā'

  • 'amal

Explicación

Pregunta 31 de 53

1

"rang" Dos elements de categories diferents poden concorrer en el mateix lloc en el discurs i llavors comparteixen ______.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Mawdi'

  • Manzila

  • Samā'

  • Qiyās

  • 'amal

Explicación

Pregunta 32 de 53

1

Principi fonamental conceptual. Governança o principi que essencialment explica el fenomen de l'i'rāb.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Mawdi'

  • Manzila

  • 'amal

  • Samā'

  • Qiyās

Explicación

Pregunta 33 de 53

1

Principi metodològic de recopilació de dades en base a allò escoltat.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Mawdi'

  • Samā'

  • 'amal

  • Qiyās

  • Manzila

Explicación

Pregunta 34 de 53

1

Principi metodològic que permet examinar l'adequació de les paraules i estructures discursives a determinats patrons.

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Mawdi'

  • Manzila

  • 'amal

  • Samā'

  • Qiyās

Explicación

Pregunta 35 de 53

1

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és la base de l'inici del procés i ha de complir unes funcions determinades

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Asl

  • Far'

  • Hukm

  • 'Illa

Explicación

Pregunta 36 de 53

1

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és la paraula o l'estrcutura nova emesa, que volem examinar per analogia amb l'anterior

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • Asl

  • Far'

  • Hukm

  • 'Illa

Explicación

Pregunta 37 de 53

1

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és el criteri, característica, o propietat morfològica o sintàctica que omparteixen l'asl i el far'

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • asl

  • far'

  • hukm

  • 'illa

Explicación

Pregunta 38 de 53

1

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és l'argumentació o explicació de l'adeqüació de la nova estructura i l'original al mateix criteri

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • asl

  • far'

  • hukm

  • 'illa

Explicación

Pregunta 39 de 53

1

Qui dels següents gramàtics eren seguidors del pensament lingüístic de Basra?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • a

  • b

  • c

  • d

  • e

  • f

Explicación

Pregunta 40 de 53

1

La considera l'escola de com una de les escoles de i de , però en es considera que hi ha que es desenvolupa en amb

Arrastra y suelta para completar el texto.

    teoria tradicional
    Bagdad
    barreja eclèctica
    Kufa
    Basra
    una única tradició
    l'actualitat
    centre diferents
    divergències superficials.

Explicación

Pregunta 41 de 53

1

qui estableix el terme "escola" en el seu Ṭabaqāt al-naḥwiyyīn albaṣriyyīn wa aḫbāru-hum?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • Al-Mubarrad

  • Al-Ṯa'lab

Explicación

Pregunta 42 de 53

1

Quin lexicògraf a Bagdad inaugura la qüestió de les controversies amb Kitāb iḫtilāf al-naḥwiyyīn?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • Al-Mubarrad

  • Al-Ṯa'lab

Explicación

Pregunta 43 de 53

1

L'oposició luga vs nahw es basa, segons Peña, en què les tenen com a principi metodològic o i les ' tenen com a principi metodologic o

Arrastra y suelta para completar el texto.

    'ilm al-luga
    la recopilació de dades
    el samā'
    il nahw
    l'analogia
    el qiyās

Explicación

Pregunta 44 de 53

1

La d'un diccioniari és la morfologia d'aquest, i es defineix per , , , i , així com , és a dir, si estan per o per .

Arrastra y suelta para completar el texto.

    macroestructura
    microestructura
    externa
    interna
    l'enfocament
    el sistema de selecció
    la distribució de la informació
    el volum
    distribució de la nomenclatura que té
    la presentació de les entrades
    ordre alfabètic
    conceptes

Explicación

Pregunta 45 de 53

1

La d'un diccionari és la morfologia . Té a veure amb en si mateix: , , . Es basa en dos principis: i .

Arrastra y suelta para completar el texto.

    microestructura
    macroestructur
    interna
    externa
    l'article lexicogràfic
    el lema
    el tipus d'informació
    l'organització
    l'usuari
    l'objectiu

Explicación

Pregunta 46 de 53

1

Els components que configuren la personalitat de les obres lexicogràfiques àrabs són:
- , en tant que estan vinculades en el context religiós de l'aparició de l'Islam
- els amb què sorgeixen, en tant que , () i () ; són una resposta a
- les en què sorgeixen, segons Peña, s'haurien d'anomenar . El primer seria la disciplina () en que es concep l'obra, es duu a terme el treball i . La segona etapa és a través i de lestudi de
- la , està caracteritzada per un , que és el períodes històric en què es considera que encara hi ha puresa lingüística. El són que la llengua que reculles les obres clàssiques amb la que feien servir realment i acaba havent una entre i , aproximadament

Arrastra y suelta para completar el texto.

    religiós
    objectius
    etapes
    limitació d'entrades
    selecció d'entrades
    límit temporal
    efectes
    no té correspondència
    els contemporanis dels lexicògrafs
    dissociació
    les obres lexicogràfiques
    l'evolució de la llengua
    fins al s. 10 CE
    pretenen preservar
    la puresa de la llengua àrab
    tenen un criteri pràctic
    de recopilació
    jam'
    transmissió
    naql
    d'unitats lèxiques
    un imperatiu teològic
    estadis
    "de l'orella"
    al-samā'
    de recopilació (jam')
    de transmissió (naql)
    el coneixement de la realitat
    dels ma'āni
    la relació lafz/ma'na

Explicación

Pregunta 47 de 53

1

és el conjunt de lèxiques i plasmades després del samā'

Arrastra y suelta para completar el texto.

    Mu'jamiyya
    recopilacions

Explicación

Pregunta 48 de 53

1

Els de la són , i .

Arrastra y suelta para completar el texto.

    objectius
    principis
    lexicografia àrab clàssica
    preservar la puresa de la llengua àrab
    la recopilació i transmissió
    d'unitats lèxiques
    la resposta a un imperatiu teològic

Explicación

Pregunta 49 de 53

1

és l'articulació, pronunciació o "forma sonora" (en paraules meves) de la paraula i el ma'ana és el contingut o concepte mental associat a aquest lafz, en termes més aviat saussurians.

Arrastra y suelta para completar el texto.

    Lafz
    ma'na

Explicación

Pregunta 50 de 53

1

La entre les entrades de les obres lexicogràfiqes més antigues i el desenvolupament de la llengua consisteix en i aquesta situació sorgeix que hi ha entre i l'espai temporal .

Arrastra y suelta para completar el texto.

    dissociació
    la poca correspondència
    d'ús
    amb les paraules recopilades
    pel lapse de temps
    l'espai temporal
    en què s'utilitzen les paraules
    en què es recopilen

Explicación

Pregunta 51 de 53

1

> > - - al-Qamūs al-Muhit

Arrastra y suelta para completar el texto.

    okéanos
    ukiyānūs
    qāmus
    Al Fīrūzābādī

Explicación

Pregunta 52 de 53

1

Classificació segons J.P.Arias basada en si l'objectiu de l'obra és (ma'ājim al-alfaz) o (ma'ājim al-ma'ānī).

Arrastra y suelta para completar el texto.

    seamasiològic
    onosemasiològic

Explicación

Pregunta 53 de 53

1

Arias atribueix al Lisān d'Ibn Mansur i al qamus de firuzabadi un mobil . El la macroestructura és de i la macroestructura és l'ordre de la rima acabades amb wāw de les acabades en yā.

Arrastra y suelta para completar el texto.

    enciclopedista
    l'ordre de la rima
    distingint les arrels
    el de firuzabadi
    d'Ibn Mansur

Explicación