Permet l'estudi de les interaccions

Veu la comunicació com un procés basicament transmissiu

Un sistema és la suma de tots els seus elements

A diu a B, B respon i A reacciona. No hi ha resposta sense pregunta i la resposta de B és la reacció de A

Podem estudiar fenomens complexos de manera analítica, és a dir, podem explicar un fenomen amb conceptes i principis que no són propis del fenomen

Tots els elements d'un sistema son dependents entre si i interdependents amb el seu entorn

Tendència al desordre i a la desorganització del món. Afecta a les coses que no controlem però també té a veure amb les que nosaltres intervenim i decidim. Podem solucionar-ho gracies a un mecanisme de feedbacks: intercanvi d'informació que permet ajustar la nostre acció i el nostre pensament per evitar obstacles

Ciencia de la comunicació i el control en animals i màquines

A presuposa que B actuarà com algú altre

A pensa que B actuarà com ell

A modela els seus actes a com pensa que és B

Regles de conducta anteriors a la pròpia interacció

Aspecte relacional d'un missatge. Es refereix a quin tipus de missatge s'ha d'entendre que és i en última instancia, la relació entre els comunicants, Té a veure amb la comunicació no verbal i el seu aspecte analògic.

Aspecte referencial d'un missatge. És un missatge que transmet informació i que en la comunicació humana és sinònim del contingut del missatge. L'aspecte de contingut té a veure sobretot amb l'aspecte verbal i digital.

Té a veure amb les neurones. Llenguatge amb unitats clarament diferenciades. Paraules parlades; el que es diu.

Té a veure amb el nostre sistema hormonal. El llenguatge analògic és aquell que funciona sobre una escala continua de representació. Comunicació no verbal: com es diu.

Procés de canvi de la conducta, com a conseqüència de diferències entre les normes de la conducta individual, resultant de la interacció acumulativa entre individus. (la relació evoluciona o creix)

Quan els participants tendeixen a igualar la seva conducta reciproca. Aquesta relació es caracteritza per la igualtat i la diferència mínima.

La conducta d'un dels participant complementa l'altra. Hi ha un encaix entre les conductes.

Relació complementaria que funciona com a relació simètrica (ex: jefe que actua igual que un empleat en una festa, mare i filla que es comporten com amigues)

Relació simètrica que funciona com si fos complementaria (ex: dos amics que se'n van de viatge i un dels dos decideix el recorregut amb el consentiment de l'altre)

informació sobre la pròpia informació

coses apreses o pensades de la cultura

idees que nosaltres tenim i incorporem culturalment sense disposar o pensar en arguments per a defensarh-ho

són els prejudicis més abundants i solen ser infravalorables o comentaris despectius cap a un grup social

són prejudicis menys comuns, sorgeixen d'una supravaloració o d'una amistat

El grup propi, tal i com el grup es compren a si mateix. Nosaltres.

El grup estrany. Ells.

Expectatives tant positives com negatives que una persona es crea sobre un grup de persones i que fa que es creïn determinades situacións on aquestes expectatives es compleixin.

és el sentit de pertinença en un grup determinat

estereotips que ens creem a nosaltres mateixos

atribuir la mateixa qualitat a diferents persones que formen un grup

acceptar determinats prejudicis amb una finalitat, o sense cap motiu.

veure la conducta humana a partir dels processos estímul i resposta.

qualsevol perturbació que excedeix el canal i que per tant arriba a la destinació sense que hagi estat decidit per la font d’informació

té a veure amb els problemes tècnics. No ha de ser estrictament acústic, també pot ser visual. És quan és dóna un problema relacionat amb la qualitat en què arriba el missatge.

es produeix en el moment en que t’estan transmetent un missatge i tu penses en alguna altra cosa, tot i que atens al que t’estan dient. No té a veure en com arriba el senyal sinó en com arriba el sentit, ja que el senyal arriba però el sentit no, perquè hi interferim psicologicament.

en relació amb el context. Informa sobre una realitat exterior, alguna cosa existeix.

en relació a l’emissor. Ens informa sobre sentiments, emocions, opinions... De l’emissor

el missatge se centra en el propi missatge. És més important la forma en com es diu, que no pas el que es diu.

l’objectiu és produir una resposta del receptor, persuadir-lo, fer-lo canviar d’opinió, donar-li una explicació...

el missatge se centra en el codi. El llenguatge parla sobre el propi llenguatge.

tot el que té a veure amb establir, prolongar i interrompre el contacte comunicatiu. És la més important de la comunicació humana. Frases de cortesía, preguntes...

tipus d'informació que serveix com a mesura de predictibilitat del senyal, es mesura amb el BIT

tipus d'informació que és una quantitat sumada, és a dir, alguna cosa que s’afegeix a una altre que ja sabem. Hi ha comunicació verbal i no verbal.

element no verbal que es basa en l’espai i que és la distància interpersonal que influeix en la interacció.

cultures en que les coses pasen una darrera de l’altra. Veuen el temps com una línea, una seqüència.

cultures que veuen el temps com un espai obert. La puntualitat no és important i valoren més la improvització.

ciència que estudia els signes

d’estudi de la semiotica. Estudia la relació dels signes entre ells.

camp d’estudi de la semiotica. Estudia la relació que mantenen els signes amb els objectes que designen.

camp d’estudi de la semiotica. Estudia la part pràctica de l’ús del signe.

el procés pel qual alguna cosa funciona com un signe per a algú.

el sentit prové del text. Per tant, llegir és estrictament extreure el sentit que el text té

defensa que el sentit prové exclusivament del lector, de la interpretació d’aquest.

la idea bàsica és que el sentit prové de la interacció entre text i lector.

allò estable en el signe, te a veure amb aquell sentit que tindria el signe en una definició de diccionari.

té a veure amb dues font de sentit: la relació entre significant i significat i amb la capacitat d’un signe per designar un objecte. També hi ha el concepte d’intersubjectivitat que diu que hi ha sentits que avortem subjectivament però que hi ha valors que tenen el mateix significat cultural.

histories que expliquen conceptes. Barthes parla dels mites contemporanis que són més complexos i més dificil d’entendre.

són mites d’oposició a aquests mites implantats. A més són minoritaris.

objectes que convencionalment i a través de l’ús social hhan adquirit un sentit que el capacita per representar un determinat concepte

hi ha un diàleg entre el text i el lector. Aquests dos elements interactuen per trobar el sentit. És la semiotica constructivista.

entenem les coses perquè hem pensat sobre això. Creem ideas i creences a partir de pensar-hi en un moment donat.

quan algú sobrepassa els límits de la interpretació.

es fixa en la realitat com a diàleg. Creu que el llenguatge és basicament diàleg.

un grau de posició d'interpretació de la comunicació que diu que només hi ha una idea bona i si és bona, s’ha d’implantar a tothom.

un grau de posició d'interpretació de la comunicació que diu que no hi ha cap sistema moral millor que els altres. Tots són iguals de dolents o de bons.

un grau de posició d'interpretació de la comunicació que diu que existeix la diversitat i al mateix temps existeix un comú denominador; una condició o naturalesa humana. També és l'eina de l'hermenèutica.

tipus de misstage que expressa gana, por, submissió...

tipus de missatges que tenen a veure amb aquells signes que són capaços de representar coses que no són presents en el moment de la situació comunicativa. I ha de dos tipus, els descriptius que es refereixen a objectes identificables i els conceptuals, que fan referencia a conceptes, el que hi ha darrere del signe i l’objecte que designen.

sistema que te a veure amb allò que és comú en tota la l’espècie i és fix i invariable.

tipus de sistemes que tenen a veure amb allò que aprenem en contacte amb els altres individus de l’especie.

tipus de missatges tenen una funció fàtica i l’objecte central és l’oci.

dins de la visió positiva de l’entreteniment es considera que els mitjans permeten a l’espectador desfogarse i eliminar bloquejos.

una forma bàsica d’entreteniment que les persones identifiquem amb benestar

una forma bàsica d’entreteniment, compensació d’estats emocionals o estats d’ànim, per mitjà d’estrategies emocionals

una forma bàsica d’entreteniment, conflicte dramàtic en que s’enfronten dues parts.

tenen una funció conativa i tenen la intenció de convencer.

la relació entre els mitjans de comunicació i els votants no és directa, snó que arriba filtrada pels líders d’opinió, que és el que realment importa als votants.

gestiona uns missatges que tenen una caracteristica rellevant, i és que en un principi, no són demanats. Per tant, el seu objectiu és captar l’atenció.

comunicació que fan les empreses per vendre els seus serveis. Una empresa té una estrategia comercial que és el que anomenem marqueting.

tenen una funció expressiva i solen ser d’aprovació o desaprovació. Darrere de la opinió, hi ha una interpretació

tenen una funció referencial i explica fets per arribar a entendre la realitat. Hi ha els missatges periodistics

forma part del paradigma de com s’ha d’exercir el periodisme liberal, i diu que un mitjà de comunicació no ha d’estar lligat a cap partit polític.

forma part del paradigma de com exercir el periodisme liberal i diu que un fet es pot veure des de diversos punts de vista. Aquest mitjà explica tots els punts de vista

forma part del paradigma de com s’ha d’exercir el periodisme liberal, té molt a veure amb l’objectivitat informativa, és a dir, que s’han verificat tot el possible i les fonts d’informació

procés pel qual es construeixen les noticies. És a dir, la manera en que els mitjans de comunicació transformen la realitat en noticia

és la lògica a través de la que es fa el newsmaking. Selecciona la informació i els esdeveniments

procés pel qual els mitjans posen temes sobre l’agenda, fan que es parli de certes coses.

esdeveniments que existeixen per sortir als mitjans, per ser noticia.

un estat d’opinió que s’ha generat des dels mitjans de comunicació.

quan els mitjans exaltan uns fets i amaguen d’altres.

L'autor dels 5 aixiomes és:

Wolfang Metzeger parla de:

David Bohm afirma que el problema de la comunicació està en:

Les 5 preguntes de Harold Lasswell per poder descriure la comunicació són:

tipus de problema que tenen a veure amb els efectes que provoquen els nostres senyals, que a vegades no són els desitjats

Saussure diu que la forma física d'un signe, la seva forma material, és el:

Saussure diu que el concepte mental que nosaltres assignem al signe és el:

barthes diu que els textos en que l'autor reconeix o no el sentit del text són els textos:

Pensament que creu que la veritat es coneix a partir d'una revelació o una persona determinada en un lloc determinat (bruixots, mediums...)

Dins dels pensaments abstractes hi han un tipus que es refereixen a objectes identificables: (taula, cadira, flor...)

dins dels missatges abstractes hi han un tipus que fan referència a conceptes, és a dir, el que hi ha darrere del signe i l'objecte que designen.

Umberto Eco diu que quan parlem de la realitat un primer principi de racionalitat és que A és A. Aquest principi és:

Umberto Eco diu que A no pot ser A i no ser-ho alhora. Aquest principi és:

Umberto Eco afirma que A és veritat o és fals i no hi ha tercera opció. Aquest és principi de: