1. La teoria de la generació espontània és una creença avui descartada, segons la qual els éssers vius es poden originar a partir de matèria orgànica inert
2. Només podem assegurar que un patogen és el causant d’una malaltia si es compleixen els postulats que koch va publicar al 1876.
3. Tot organisme de mida corporal superior als 50-100 µm no es considera científicament com a microorganisme.
4. Els organismes fotolitoautòtrofs són, per regla general, més grans que els quimiooganoheteròtrofs perquè els fotosistemes estan allotjats a la membrana i com més gran són, més superfície de membrana tenen i més rendiment per cèl·lula.
5. Els bacteris són organismes que, si es prescindeix del seu contingut en substàncies de reserva i de les possibles cobertes situades per sobre la paret cel·lular, presenten una relativament baixa proporció de proteïnes, pròxima al 10% del seu pes sec
6. L’esterilització per calor ha de preveure l’existència de formes bacterianes termoresistents, la qual cosa es va tenir en compte en un dels sistemes tradicionals de conservació d’aliments anomenats: A-appertització B-tindalització
7. Suposa que tenim una mostra líquida on volem determinar el nombre de microorganismes. Per a fer-ho fem una dilució seriada 1/10, i sembrem 0,1 ml per placa. A les plaques que hem sembrat des del tub amb la dilució 10-3 ens han aparegut una mitjana de 80 colònies. A les plaques que hem sembrat des del tub amb la dilució 10-4 ens han aparegut una mitjana de 4 colònies. Direm que el nombre de bacteris de la mostra original es troba entre 1·10-5 i 8·10-5.
8. Una de les funcions de la membrana cel·lular en alguns procariotes és la respiració
9. El pont interpeptídic dels peptidoglicans o peptidoglucans de les parets cel·lulars bacterianes està format per aminoàcids no proteics. Això el fa especialment resistent a l’atac de les proteases convencionals.
10. Les proteïnes i els lípids de la membrana externa dels bacteris gramnegatius es sintetitzen dins la cèl·lula i poden arribar a ubicar-se al seu destí gràcies a l’actuació del bactoprenol, un lípid isoprenoide.
11. Una de les característiques de la superfície externa dels bacteris són les seves propietats antigèniques. Com a exemple, podem exposar la presència dels lipopolisacárids (LPSs) a la superfície dels gramnegatius, en els que una porció de la molècula , que anomenem cadena O, és un dels principals determinants antigènic dels gramnegatius.
12. La majoria de càpsules són de composició glucídica, polipeptídica o de complexes de polisacàrids i polipèptids.
13. La pseudomueïna és una estructura universal en la paret dels arqueobacteris. És a dir, en el domini Archea no hi ha gram positius ni gram negatius, tots els arqueobacteris tenen la paret de pseudomureïna.
14. El poli-β-hidroxibutira és un lípid especial que fan servir alguns bacteris com a reserva d’energia i carboni orgànic. És un producte interessant perquè es pot servir per a fabricar plàstics biodegradables.
La resistència de les espores a la temperatura, la radiació i l’atac químic és deguda a diferents factors, entre els quals podem destacar: (1) la presència de vàries capes de protecció; (2) el baix contingut d’aigua; (3) la presència de concentracions elevades d’àcid dipicolínic; (4) la presència de concentracions elevades de calci.
16. Els vacúols de gas són sistemes tubulars impermeables a l’aigua i als gasos, que permeten surar als bacteris. Es tracta d’uns tubs construïts per unes proteïnes que són sensibles a la longitud d’ona i que, per tant els permeten adaptar-se a la profunditat que volen.
17. A més de l’absència d’orgànuls, l’altre element distintiu de les espècies bacterianes és la simplicitat del seu cicle vital. Aquesta simplicitat fa que en una població bacteriana tots els tipus cel·lulars siguin idèntics: no hi ha diferenciació cel·lular
18. En procariotes hi ha tres grans rutes glucolítiques: (1) la glucòlisis; (2) la ruta d’Embden-Meyerhof i (3) la ruta d’Entner-Doudoroff.
19. El que s’anomena ruta de les pentoses fosfat, tal com habitualment la coneixem, és com una caldera de combustió on entra glucosa ien surt CO2 i NAPH. De totes formes, la realitat és més complexa i cal pensar que és una de les rutes per a l’obtenció d’intermediaris per a la biosíntesis.
20. La majoria de quimiolitòtrofs són respiradors aeròbics.
21. La força motora de protons a nivell membranal és la causa i, per contra, pot ser la conseqüència de l’activitat de l’ATP sintetasa o ATP fosfohidrolasa. Aquesta entitat enzimàtica és un complex proteic integrat a la membrana, que, segons el sentit del seu funcionament, genera ATP o gradient de H+ membranal.
22. Al final d’una cadena de transport electrònic sempre hi ha d’haver l’oxigen, és la característica que defineix la respiració.
23. La respiració anaeròbica utilitza com a acceptors finals de poder reductor substàncies com ara H2S, CH4, Fe2+, etc.
24. Els fermentadors estrictes no poden viure en presència d’oxigen.
25. hi ha organismes que fermenten aminoàcids en lloc de sucres, alguns ho fan a través de la reacció d’Stickland.
26. La parella H2/H+ té un potencial estàndard de reducció molt negatiu, per la qual cosa por donar directament els electrons al NAD+.
27. L’oxidació de compostos de sofre per l’obtenció d’energia és una activitat que es desenvolupa en anaerobis i que té com a representant més important el gènere Desulfovibrio.
28. Els diferents pigments d’un organisme fotosintètic serveixen per absorbir llum a diferents longituds d’ona. Així, les clorofil·les absorbeixen la llum verda i els carotenoides els grocs i taronges.
29. La clorofil·la és el pigment fotosintètic que es troba a l’antena, capta els fotons i els transfereix al centre de reacció fotoquímica, que és una proteïna.
30. A partir del flux electrònic de la fase lluminosa de la fotosíntesis, només es possible obtenir conjuntament ATP i ND(P)H + H+ (nucleòtids de pirimidina reduïts) si l’organisme compta amb un aparell molecular de 2 fotosistemes.
31. En el mon bacterià hi ha un tipus tròfic molt interessant, són els quimiolitòtrofs. Es tracta d’organismes que utilitzen molècules inorgàniques com a donadors d’energia i electrons. Cada organisme utilitza un tipus de substrats més o menys específics com ara l’NO3, l’SO4, el Fe3+...
32. La majoria de bacteris tenen la informació genètica bàsica continguda en un únic cromosoma circular que es replica pel mètode sigma, a partir d’un únic punt d’inici de la replicació i amb un progrés en una sola direcció, tot i que es coneix alguna excepció.
33. Els plasmidis són molècules de ADN bicatenari que porten informació genètica dels bacteris, la qual no els hi és necessària per a la seva vida en totes les condicions.
34. Els microlesions (mutacions per desfasament o substitució) només afecten a la lectura d’un sol codó del gen mutat.
35. Dins del marc de la teoria de l’operó, els introductors són substancies que activen la funció dels repressors (producte dels reguladors), mentre que els corepressors els inactiven.
36. Quan en un medi amb lactosa hi ha força glucosa, l’operó de la lactosa no s’expressa perquè, tot i que l’al·lolactosa (isòmer de la lactosa) actua com a inductor, la proteïna d’activació per catabòlit (CAP) està inactiva (no es troba unida a lAMPc).
37. En procariotes, la sexualitat que és el nom que donem als processos biològics d’intercanvi d’informació genètica, no està vinculada directament a la reproducció. Hi ha diferents mecanismes d’intercanvi genètic i, en tots ells, una seqüència provinent del bacteri donador, que anomenem exogen, entra a la cèl·lula receptora.
38. Quan incubem una població gran de bacteris prototròfics per la lisina en un medi que no conté lisina ...
39. Durant la conjugació F+ x F-, part dels gens del genòfor es transmeten d’una cèl·lula a l’altre. La llargada de ADN que es transfereix depèn del temps que duri la conjugació, és a dir, el temps que es mantingui el pont entre les dues cèl·lules.
40. Gràcies a les seqüències d’inserció que hi ha tant en els genomes bacterians com en els plasmidis, els transposons es poden moure, no només dins d’un mateix genoma, sinó que també poden passar d’un bacteri a un altre aprofitant els fenòmens sexuals bacterians.
41. Desprès d’una conjugació del plasmidi F+, el bacteri receptor esdevé parcialment diplide i, en la conjugació Hfr x F- no, perquè el fragment que es sol transferir no és un replicó independent
42. La transformació en gramnegatius es basa en l’existència de cèl·lules competents en una població, en canvi, en gram positius només es pot fer transformació artificial per mètodes físico-químiques.
43. En una transformació bacteriana natural, l’entrada a l’estat competent ve codificada per gens genofórics i està estimulada per certes condicions ambientals
44. Els virus de simetria helicoïdal semblen varetes o filaments i estan formats per capsòmers generalment monomèrics
45. Els virus de bacteris o bacteriòfags es recompten per la formació de calbes de lisi (pfu) en un cultiu bacterià confluent.
46. En la majoria de casos, el cicle vital dels virus es pot classificar en funció de si és lisogènic. En el cas del cicle lisogènic, la cèl·lula no es mor, però va prooduint virus i quan es divideix les cèl·lules filles continuen produint virions durant generacions.
47. El procés d’infecció d’una cèl·lula per part dels virus consisteix en la injecció del material genètic, de forma que les proteïnes de la càpsida queden sempre a fora.
48. La replicació del genòfor víric dins de la cèl·lula hoste depèn del tipus d’àcid nucleic que fan servir per emmagatzemar la informació genètica.
49. Malgrat la seva simplicitat, la multiplicació vírica està molt regulada. Distingim els mecanismes de regulació primerenca i els de regulació tardana que coordinen tota l’activitat transcripcional.
50. Per poder fer un cicle lisogènic els virus han de ser capaços d’integrar el seu material genètic en el genoma de l’hoste
