7. la dictadura de primo de rivera (1923-1930)
Context crisi política i social--13 setembre 1923, capità general CAT, Miguel Primo de Rivera, declarà estat de guerra--dirigir monarca exigir passar poder militars. Alfons XIII acceptar Directori presidit per Primo de Rivera--suspendre règim constitucional.

7.1. les causes del cop militar

Primo de Rivera i sectors suport (militars, polítics monarquia i part classes dirigents)--justificar acció com solució fi crisi política i social país. Causes que van utilitzar--inestabilitat i bloqueig sistema polític parlamentari, desprestigi frau electoral, por revolució social davant conflictivitat social i perill fragmentació ESP tendències separatistes.

Dictador anuncia--manifest amb pretencions regeneracionistes voluntat acabar pràctiques caciquistes i posar fi corrupció política, indisciplina social i amenaces a unitat nacional. Objectius Primo de Rivera--no posar fi règim caduc i rovellat sinó evitar que el règim polític acabés democratitzant-se. últim govern concentració (García Prieto)--pretenia reforma Constitució, llei electoral, sistema torn partits, relacions treball i limitació poders rei. Decisió Primo de Rivera, suport exèrcit i ràpid vistiplau rei--influir desig evitar corts exigissin responsabilitats desastre Annual.

7.2. la reorganització de l'estat

Dictadura Primo de Rivera 2 fases successives: Fins 1925--governar Directori militar integrat per militars. A partir aquest any--incloure personalitats civils (José Calvo Sotelo-ministre hisenda; Eduard Aunós-ministre treball)--Directori Civil encara que pes militars continuar sent important i mai deixar de ser dictadura.

1es mesures directori militar mostrar caràcter dictatorial: suspensió règim constitucional, dissolució cambres administratives, cessament autoritats civils, prohibició activitatspartits polítics i sindicats...--acompanyat militarització ordre públic i repressió obrerisme radical (cenetistes i comunistes). Elaborar estatut municipal i estatut provincial i dissoldre ajuntaments--sustituits per juntes integrades pels contribuents importants cada ciutat--eliminar caciquisme. Pretesa regeneració-gran farsa--suspendre mecanismes electorals i renovació política=canvi uns cacics per uns altres.

Durant 1a etapa dictadura conflicte Marroc centrar interès Primo de Rivera-- assumir Alt Comissionat del Marroc (1924). Col·laboració amb frança--organitzar desembarcament d'Alhucemas (1925)--saldar amb èxit militar. Abd el-Krim rendir i lliurar autoritats franceses. A partir 1927 exèrcit espanyol donar per acabada ocupació protectorat.

A partir 1926--iniciar institucionalització del règim amb voluntat de donar-li continuitat i permanència. Model i influència feixisme italià molt clars. 1927-crear assamblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu-- membres no elegits per sufragi sinó per designació entre ciutadans pertanyents institucions públiques i corporatives.

Promoure adhesió nou sistema--crear partit únic-- Unión Patriótica--partit governamental sense programa ideològic definit missió proporcionar suport social dictadura i seguir directrius poder. Afiliats nou partit procedien files conservadorisme, funcionaris administració i cacics rurals.

7.3. la política econòmica i social

Dictadura beneficiada bona conjuntura econòmica internacional dels "feliços anys vint". En aquest context règim Primo de Rivera iniciar programa de foment de l'economia en el terreny industrial i infraestructures però no prolema agrari. Idea rectora-- nacionalització sectors economia i intervenció estatal. Estat assolir protagonisme gràcies foment obres públiques (ferrocarrils, carreteres...)

Govern aprovar decret protecció indústria nacional--preveia concessió ajudes estatals empreses no podien competir exterior. També concedir monopolis (telefonia-companyia telefónica nacional de ESP i Campsa). Terreny agrari--promoure regadiu amb creació confederacions hidrogràfiques pretenien aprofitar conques grans rius espanyols.

1929--organitzar Exposició Internacional a BCN--finalitat mostrar èxits econòmics dictadura i atreure burgesia catalana cap al règim.-- significar gran desenvolupament urbanístic de BCN i remodelació Montjuïc i entorn.

Terreny social--dictadura establir model regulació treball--pretenia eliminar conflictes laborals per intervenció estat, integració sectors moderats moviment obrer i repressió organitzacions radicals--crear Organització Corporativa Nacional--agrupava amos i obrers i regulava conflictes laborals amb comitès paritaris (nombre igual obrers/amos)--missió--reglamentació salaris i condicions treball, i mediació en cas conflicte. Sistema ben vist no en tots aspectes.

7.4. l'actuació anticatalana de la dictadura

Mentre Primo de Rivera capità general BCN no manifestat hostilitat catalanisme i respecte llengua, tradicions i cultura catalanes. Burgesía catalana i dirigents Lliga Regionalista--suport inicialment cop d'estat--via posar fi conflictivitat obrera i garantir ordre social.--no imaginàven component anticatalanista adoptar nou règim.

Setembre 1923--publicar decret repressió separatisme--iniciar procés desmantellament institucions públiques i privades catalanistes. Mancomunitat dirigida per anticatalnista Alfons Sala fins 1925--abolida. Clausurar institucions catalanistes (ateneus, societats recreatives...) i prohibir manifestacions llengua catalana--intent castellanitzar vida pública país. Ús públic bandera catalana, celebració 11 setembre i jocs florals--prohibit.

Imposar censura premsa diària i publicació llibres. Depuració magisteri i institucions educatives i culturals vinculades Mancomunitat. Dictadura manenir dura pugna amb Col·legi d'Advocats--junta destituida, també pugna sectos eclesiàstics que es negaven castellanització. Persecució arribar fins FCB: xiulada públic quan sonava himne espanyol inici partit d'homenatge Orfeó català--camp clausurat 6 mesos.

7.5. l'oposició a la dictadura

Formar part oposició alguns líders partits dinàstics, republicans, comunistes, anarquistes sectors exèrcit i intel·lectuals.Antics partits torn--criticar durada excessiva règim i alguns dirigents--participar conspiracions militars (complot la Sanjuanada--1926)

Dictadura exercir gran control sobre intel·lectuals i món universitari--ensura i limitació llibertat universitària. Tancament universitats--aldarulls i protestes estudiants--origen gran sindicat--Federació Universitària Espanyola (FUE)--caràcter republicà. Enfrontament intel·lectuals amb dictadura protagonitzat figures com Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez i Menéndez Pidal--1924 signar manifest protesta repressió dictadura exercia contra llengua i cultura catalanes. Unamuno--desterrat a Fuerteventura i Blasco Ibáñez--marxar estranger--promoure campanya contra rei dictador.

Conflicte polític + persistent-- produir amb republicanisme i catalanisme. Oposició republicans permanent i organitzar Alianza Republicana--aconseguir unir faccions republicanisme i desenvolupar amplia campanya propagandística exterior. CAT mesures repressores contra catalanisme--provocar distanciament societat catalana, fins i tot sectors que, com lliga regionalista, havien acollit dictadura amb simpatia. Oposició catalanisme esquerra i republicà encara + decidida. Fet + destacat-- 1926 intent invasió armada de CAT des de Prats de Molló protagonitzat per Estat català i dirigit Francesc Macià (exiliat França). Autoritats franceses avortar intent i detenir i processar Macià; aquest procés-- convertir-se judici públic contra dictadura i donar popularitat dirigent republicà.

Persecució CNT--agreujar enfrontament al seu interior entre qui defensaven posicions possibilistes i partidaris posicions radicals i violentes; 1927 violents crear Federació Anarquista Ibèrica (FAI). També PSOE canviar posició 1929--rebutjar intents continuistes règim i es pronuncià favor república.

7.6. la caiguda del dictador

Oposició creixent a Primo de Rivera intensificar més quan rei va veure que prmanència dictadura--perill monarquia. Alfons XIII--retirar confiança dictador--dimitir 30 gener 1930.

General Berenguer--encarregat substituir-lo--missió organitzar procés electoral progressiu--tornar normalitat constitucional (dictablanda). Oposició començar organitzar-se i republicans, catalanistes d'esquerra i PSOE acordar signatura Pacte de Sant Sebastià (agost 1930)--programa presenar-se eleccions i constituir comitè revolucionari--convertir govern provisional futura república. Signants adquirir compromís que nou règim reconeixia dret autonomia CAT, P.Basc i Galícia.

Berenguer incapaç complir tasca encomanada i 1931 substituit per govern presidit alimrall Aznar--convocar comicis tres nivells establerts: municipals, provincials i legislatius. Govern decidir fer primer lloc municipals (12 abril 1912)--menys perilloses monarquia. Intentava tornar normalitat però Alfons XIII compromès exessivament dictadura i eleccions presentar com a plebiscit a favor o en contra monarquia.

	Creado por martaescriu hace casi 11 años

	Copiado a Apunte por martaescriu hace casi 11 años

t-10

T-10: la crisi del sistema de la restauració (1898-1931)