Quina de les següents afirmacions és INCORRECTA?
les cèl·lules apoptòtiques són fagocitades per macròfags i netament eliminades del teixit sense generar inflamació
totes les cèl·lules mare embrionàries són totipotents
l’apoptosi es pot desencadenar tant per senyals externes com internes que acabaran activant les caspases
les cèl·lules mare somàtiques es caracteritzen per la seva capacitat d’autorenovació i multipotencialitat
Quin tipus d’unió estableix ancoratge mediat per integrines a les cèl·lules epitelials?
zonula adherents
desmosomes
unions estretes
hemidesmosomes
Un endoteli delimita totes aquestes estructures excepte
capil·lars
venes
conductes secretors
arteries
Marqueu la resposta INCORRECTA: sistemes experimentals amb l’alga Nitella per demostrar
els moviments de la miosina al llarg del filament d'actina
han demostrat que la miosina es desplaça al llarg del filament d’actina
han demostrat que es les miosines es mouen cap els extrems plus del filament d’actina
han demostrat que es requereix ATP
han demostrat que la miosina del múscul llis es desplaça de forma més ràpida que la de l’esquelètic
Les fibres blanques del múscul esquelètic
no tenen dipòsits de glicogen
utilitzen la glucòlisi anaeròbica
tenen mitocondris amb molts enzims oxidatius
tenen molta mioglobina
L’arribada del potencial d’acció a la terminal presinàptica:
provoca el tancament de canals de Ca, un ió relacionat amb l’alliberament dels neurotransmissors a la fenedura sinàptica
provoca el desacoplament de les vesícules presinàptiques amb l’esquelet d’espectrina-actina i sinapsina mitjançant un procés independent de Ca.
activa canvis que provoquen la fusió de les vesícules presinàptiques amb la membrana plasmàtica i l'alliberament dels neurotransmissors.
indueix l’alliberament dels neurotransmissors a la fenedura sinàptica mitjançant un procés independent de Ca.
en teràpia regenerativa cardíaca s’està treballant amb altres tipus de cèl·lules mare per injectar-les
i induir-ne la seva diferenciació a cèl·lules musculars cardíaques
les cèl·lules satèl·lit del teixit muscular esquelètic confereixen al teixit capacitat de regeneració
amb increment del nombre total de fibres musculars madures (hiperplasia) i de la seva mida (hipertrofia)
tot i la presència de cèl·lules mare en el teixit cardíac , aquesta població és molt minoritària i no confereix capacitat regeneradora del teixit necròtic després d’un infart cardíac
en preparacions histològiques de teixit muscular cardíac es poden observar grans quantitats de figures mitòtiques en els miòcits.
Les neurones presenten un potent esquelet de microtúbuls i neurofilaments, visible en les impregnacions argèntiques,
que es coneixen con a grànuls de Nissl
que es troben solament al cos neuronal
que es troben al cos neuronal i a les dendrites, però no al con axonal ni l'axó
que s’extenen des del cos neuronal per totes les prolongacions axonals o dendrítiques
Les cèl·lules ependimàries
formen la capa més externa de les meninges
són macròfags especialitzats del teixit nerviós
tenen una làmina basal que les separa del teixit nerviós
recobreixen l'interior del tub neural
El periosti
és un teixit molt vascularitzat que envolta el cartílag
es troba envoltant l’endosti
és la capa de teixit connectiu dens que envolta els músculs
és ric en cèl·lules osteoprogenitores
Les fibres encarregades de suportar les tensions a la matriu extracel·lular són
actina
intermedis
col·lagen
fibronectina
El teixit adipós comú es caracteritza per:
per sintetitzar triglicèrids en resposta al glucagó
ser un teixit altament vascularitzat
realitzar una funció únicament lipogènica
presentar múltiples gotes lipídiques i gran quantitat de mitocondris
En el procés de segmentació que es dona durant l’embriogènesi
es completa la formació de l’arquènteron
hi ha un gran increment de la massa cel·lular
s’originen les tres capes germinatives: ectoderma, endoderma i mesoderma.
es produeixen per divisió un gran nombre de blastòmers
Indiqueu quina resposta és INCORRECTA respecte les crestes neurals:
tenen origen ectodèrmic
donaran lloc a cèl·lules pigmentàries
s’originen a partir de mesoderma adjacent al tub neural
defectes en la capacitat de migració de les seves cèl·lules poden provocar malalties intestinals
En la regeneració dels epitelis
a més desgast més lent és el temps de renovació
les cèl.lules mare tenen una alta activitat mitòtica
la velocitat varia segons la relació superfície basal/superfície lliure en els epitelis simples
s'estableix un equilibri dinàmic entre les cèl.lules que es perden i les cèl.lules que es formen
Els mioblasts
són cèl.lules epitelials que fan funcions contràctils
són cèl.lules d'origen ectodèrmic
es fusionen per formar miotubs
han perdut la capacitat de dividir-se
El perimisi és
la capa de teixit connectiu dens que envolta els nervis
el teixit connectiu lax que es troba entre els feixos musculars d'un múscul
el teixit connectiu dens que envolta els feixos musculars
un teixit que recobreix tot l'os excepte a nivell de les epífisis
El nòdul sinoauricular
està format per les cèl.lules de Purkinje
està format cèl.lules nervioses que condueixen el potencial d’acció al cor actuant de marcapàs
està format per cèl.lules musculars que condueixen l'impuls nerviós al cor actuant de marcapàs
està format per cèl.lules amb poques unions GAP i abundancia de tubuls T
L'epiteli de transició
és aquell que es troba en els conductes glandulars i que passa de cúbic a columnar
és un epiteli pseudostratificat que és capaç de resistir grans estiraments
té una funció de revestiment i glandular
es caracteritza per tenir una capa germinativa, una de Malpighi i una còrnia
El teixit epitelial
no està mai vascularitzat
no està mai innervat pel sistema nerviós
és l'únic que presenta unions adherens
no sintetitza mai col.lagen
Els epitelis de revestiment
deriven sempre de l’ectoderm
es diferencien dels glandulars per presentar complexes d’unió
estan formats per cèl.lules polaritzades
no sintetitzen mai col.lagen
Els filaments de desmina
estan relacionats amb el transport axonal
són responsables de la contracció del múscul cardíac
interconnecten els desmosomes a les fibres musculars
són glicoproteïnes de la matriu extracel.lular del teixit connectiu lax
El fascicle de Hiss
està format per cèl.lules ependimaries tapissant el tub neural
està format per cèl.lules nervioses que condueixen el potencial d’acció al cor actuant de marcapàs
està format per cèl.lules musculars que condueixen l'impuls de contracció al cor
és l'òrgan encarregat de detectar l'estat de contracció del múscul
Hormona
és una substància secretada per cèl.lules glandulars que en el cas de la secreció endocrina es transporta per la sang i en la secreció exocrina per conductes secretors
és una substància que actua específicament en òrgans diana controlant la seva activitat
és una substància que fa funcions de comunicació en l'organisme i en comparació amb els impulsos nerviosos la seva acció és de menor duració
és una substància amb estructura químicament definida que pot ser: mucosa, serosa o sebàcia.
En el múscul llis
els túbuls T es troben a nivell dels discos Z
els filaments de queratina convergeixen cap els desmosomes
s'hi troben unions tipus desmosoma i gap
els nuclis se situen en la perifèria de la fibra
Quin tipus de múscul consisteix en cèl.lules individuals unides les unes amb les altres per mitjà de discs intercalars
múscul llis
múscul cardíac
múscul esquelètic
múscul estriat
La làmina basal
es troba sempre en la base de totes les cèlul.les epitelials
es troba només en la base del epitelis de revestiment
es troba sempre en la base dels epitelis
es troba al voltant de les cèl.lules epitelials glandulars
El teixit cardioconnector
està format per cèl.lules nodals innervades per neurones de Purkinje
està format per cèl.lules musculars amb contracció rítmica pròpia
està format per una xarxa neuronal que actua com a marcapàs del cor
està format per teixit connectiu lax
El fus muscular
capta el grau de distensió del múscul
es troba envoltat d'epimisi
és una innervació motora
és l'encarregat de conduir l'excitació a tot el teixit cardíac
En les fibres musculars esquelètiques el reticle sarcoplasmàtic està localitzat
dins les miofril.liles
al voltant de cada miofibril.la
només en la perifèria de la fibra muscular
concentrat aprop de les unions neuromusculars
La secreció merocrina
és aquella en que se secreta el producte de secreció sense pèrdua de substància cel.lular
és aquella en que part del citoplasma es perd amb la secreció
és aquella en que la velocitat de síntesi és igual a la de secreció
és aquella en la que es dóna la pèrdua de la cèl.lula sencera
Una glàndula endocrina es caracteritza per
vessar el seu producte de secreció a conductes interns com ara l'intestí
la presencia de conductes que recullen el producte de secreció
utilitzar hormones com a precursors del producte de secreció
una gran vascularització
Els discos intercalars de les fibres cardíaques
són els encarregats de transmetre l'excitació al ventricle
són equivalents als túbuls T de les fibres esquelètiques
presenten abundància d'unions gap
són zones d'inserció de la miosina
Quin tipus d’unió estableix una barrera contra la difusió entre les cèl.lules epitelials?
unions adherents
unions Gap
En la secreció holocrina
juntament amb el producte es perd part del citoplasma apical
el producte se secreta per exocitosi
el producte se secreta per diàlisi
juntament amb el producte es perd tota la cèl.lula
Les fibres roges del múscul esquelètic
predominen en músculs de contracció ràpida i puntual com ara els dels braços
es fatiguen més que les blanques
Quantes fibres musculars comprenen una unitat motora
una
moltes
d’una a moltes depenent del tipus de múscul
moltes en els músculs que requereixen un control fi de la contracció
En la secreció apocrina
el producte es secreta en forma d’un precursor
Els astròcits protoplàsmics
són neurones de forma estrellada que es troben a la substància blanca
formen el perineuri dels nervis perifèrics
són cèl.lules glials que formen una banda al voltant dels capil.lars, sobretot a la substància grisa
són cèl.lules glials ganglionars
Les cèl.lules de la micròglia són cèl.lules del sistema nerviós central
tenen funció tròfica i estructural en la matèria grisa
representen al sistema macròfag-monòcit en el sistema nerviós central
són responsables de la secreció de col.lagena i substància fonamental
col.laboren en la formació de la barrera hematoencefàlica
El fibroblast
és la forma no activa del fibròcit
no es troba en els teixits connectius esquelètics
la seva funció principal és tròfica
s'encarrega de la síntesi de la matriu extracel.lular
El teixit adipós marró
es troba sobretot en músculs de contracció ràpida
té una funció protectora actuant com a capa aïllant
es va acumulant al llarg de l'edat
metabolitza el greix per produir calor
El teixit connectiu dens
és un teixit connectiu amb moltes cèl.lules mòbils
és un teixit connectiu amb moltes cèl.lules residents
és un teixit connectiu amb abundants fibres col.lagenes de tipus II
és un teixit connectiu amb abundants fibres col.lagenes de tipus I
El mesoderm de vertebrats
s’origina en la fase de blastulació
s’origina a partir de cèl.lules que migren de la cresta neural
origina el tub neural
origina el dermatom, el miotom i l’esclerotom
La piamàter
està formada per cèl.lules glials planes adherides al crani
està formada per teixit connectiu dens
connecta la duramàter amb l’aracnoides
és la més interna de les meninges
Els botons sinàptics
es caracteritzen per la presencia de grumolls de Nissl
contacten sempre amb una altra neurona
presenten molts mitocondris
estan separats 200-300 mm de la membrana postsinàptica
Els condroblasts
són cèl.lules encarregades de la reabsorció del teixit ossi
sintetitzen col.làgena tipus II
són les cèl.lules precursores dels macròfags del cartílag
s'originen a partir de les cèl.lules osteoprogenitores
Els tendons estan formats per
teixit connectiu dens irregular
teixit connectiu dens amb feixos paral.lels
teixit connectiu dens amb feixos entrecreuats
teixit connectiu reticular
El sistema fagocític mononuclear
te una resposta immunològica específica
està format per cèl.lules capaces de processar partícules antigèniques i presentar-les als limfòcits
engloba a neutròfils i eosinòfils
està format per cèl.lules que no són capaces de renovar els seus lisosomes
Durant el procés de segmentació que es dona durant l’embriogènesi
La proteïna P53 és una proteïna que s’activa en presència de lesió a l’ADN i que pot actuar afavorint la via intrínseca per a la inducció de l’apoptosi promovent l’alliberació del citocrom al citoplasma.
La fragmentació de l’ADN cromosòmic en fragments de 200bp que correspon a l’espai intrernucleosomal és un canvi cel•lular característic associat a la mort cel•lular per necrosi.
Les cèl•lules que es moren per necrosi s’inflen i es llisen alliberant el seu contingut a l’exterior i provocant inflamació.
Les caspases es troben com a procaspases en el citosol de la cèl•lula en estat inactiu i en resposta a un estímul extern o intern inductor d’apoptosi s’activen les unes a les altres en forma de cascada per induir finalment la proteòlisi de diferents substrats com els inhibidors d’ADNases o les làmines nuclears.
En els embrions plans dels mamifers
El mesoderma de les plaques lateral dona lloc al tub digestiu
El notocordi dona lloc al tub neural
L'endoderma dona lloc al sac vitel.li
L'arquenteron dona lloc al tub digestiu
Durant la neurulacio es dona el proces de formacio dels somites on
La presencia de Delta, el lligant de Notch, a les cel.lules del tub neural activa una via de transduccio del senyal que provoca la formacio de nous somites
Les cel.lules que formaran els somites s'escindeixen del notocordi gracies a senyals intercel.lulars de la via Delta Noch
Les cel.lules del mesoderma se separen entre si per un proces que implica la constriccio apical de les cel.lules gracies a l'actina
Si s'inserta en una zona del mesoderma que no s'havia d'escindir una zona corresponent al marge d'un futur somita, es crea un nou somita artificialment degut a l'expressio de Notch a les cel.lules marginals
L'esclerotom
Deriva del miotom
Dona lloc al teixit connectiu dermic
Pot donar lloc a teixit ossi
Deriva de la cresta neural
El proces d'apoptosi
Es sempre induit per senyals extracel.lulars
Es un proces de mort cel.lular programada equivalent al de necrosi
Activa caspases que indueixen el trencament de les membranes plasmatiques i la formacio dels cossos apoptotics
Requereix l'activacio de les procaspases
Les cel.lules mare pluripotencials presenten una serie de caracteristiques
No perden la longitud dels telomers
A major grau de pluripotencionalitat mes diferenciades
Les pluripotencials es presenten solament en el mesenquima embrionari
Estan determinades a donar un tipus concret de cel.lula diferenciada
Deriven sempre de l'ectoderma
No sintetitzen mai col.lagen
Es diferencien dels glandulars per presentar complexes d'unio
Estan formats per cel.lules polaritzades
L'epiteli de Malpighi
Es un epiteli pseudostratificat que es capac de resistir grans estiraments
Es aquell que es troba en els conductes glandulars i que passa de cubic a columnar
Te una funcio de revestiment i glandular
Es caracteritza per tenir una capa germinativa, una espinosa i una cornia
Una persona que tingues un tipus de mutacio que disminuis la produccio de selectines
Degut a la dificultat de mantenir la barrera epitelial podria tenir problemes intestinals
Degut a la dificultat de mantenir la integritat de la capa epitelial podria tenir problemes de descamacio severa de la pell, com ara l'impetigo
Degut a la dificultat de formar unions amb la matriu extracel.lular subjacent a l'epiteli podria tenir problemes de descamacio severa de la pell, com ara l'impetigo
Degut a la dificultat de permetre el lligament i rolling dels leucocits a l'endoteli podria presentar problemes de resposta a les infeccions
Una persona que tingues un tipus de mutacio que disminuis la produccio de connexines
Podria tenir problemes en els musculs esqueletics degut a que les unitats motores no es contraurien sincronicament
Podria tenir problemes en la contraccio dels musculs llisos multiunitaris
Podria tenir problemes cardiacs degut a la falta de contraccio de les fibres del miocardi
Podria tenir problemes cardiacs degut a la falta de coordinacio de les fibres del miocardi
La secrecio serosa es una secrecio de
Proteines
Glicosaminoglicans
Mucopolisacarids
Lipids
Marca la resposta INCORRECTE respecte aquests filaments
Els filaments de col.lagen aguanten les tensions en els teixits connectius
Els filaments de vimentina aguanten les tensions intracitoplasmatiques que es generen en el proces de contraccio muscular
La vimentina, els neurofilaments i la queratina aguanten tensions intracitoplasmatiques
La queratina aguanta les tensions que es generen en els epitelis
Quina de les seguents afirmacions es INCORRECTA
En preparacions histologiques de teixit muscular cardiac es poden observar grans quantitats de figures mitotiques en els miocits
Tot i la presencia de cel.lules mare en el teixit cardiac, aquesta poblacio es molt minoritaria i no confereix capacitat regeneradora del teixit necrotitzat despres d'un infart cardiac
En terapia regenerativa cardiaca s'estan treballant amb altres tipus de cel.lules mare per injectarles i induir ne la seva diferenciacio a cel.lules musculars cardiaques
Les cel.lules satel.lit del teixit muscular esqueletic confereixen al teixit capacitat de regeneracio amb increment del nombre total de fibres musculars madures (hiperplasia) i de la seva mida (hipertrofia)
En el cor actualment no es coneix cap poblacio de cel.lules mare
Tot i que hi ha regeneracio miocitica, en un infart no hi ha una regeneracio cardiaca optima que supleixi el teixit muscular mort
Teixit muscular esqueletic tambe te capacitat de regeneracio a partir d'una poblacio de cel.lules mare anomenades satel.lit
Els teixits musculars esqueletics i llis son, segons els coneixements actuals, els unics amb poblacions de cel.lules mare amb capacitat de regeneracio optima del teixit danyat
En el teixit muscular cardiac, quina de les seguents afirmacions es incorrecta
El tubuls T propaguen els canvis induits en el potencial de membrana provocant l'obertura dels canals de Ca en el reticle sarcoplasmatic adjacent
Les cel.lules musculars cardiaques es troben unides a traves dels discs intercalars que inclouen unions ocludens, desmosomes i unions GAP
La contraccio muscular resulta de la fosforil.lacio de la miosina
Les fibres musculars son mononuclears com les cel.lules musculars llises i mes curtes que les del muscul esqueletic
Un muscul esqueletic encarregat de fer un tipus de contraccio sostinguda
Te abundancia de fibres musculars riques amb diposits de glicogen i enzims de la glucolisi anaerobica
Te abundancia de fibres musculars riques amb molts mitocondris i molta mioglobina
Te abundancia de fibres musculars que tenen l'ATPasa de la miosina mes activa
Te abundancia de fibres musculars riques amb mioglobina i pocs mitocondris
En el transport axonal
El moviment retrograd es deu a un escurcament dels microtubuls
Les vesicules amb neurotransmisors es transporten per un moviment lent de creixement
El moviment anterograd lent es deu a la quinesina
El moviment retrograd es deu a la dineina
Quina de les seguents afirmacions es CORRECTA
L'arribada del potencial d'accio a la porcio presinaptica d'una sinapsis neuronal provoca l'obertura de canals de Ca de la membrana presinaptica i l'alliberament dels neurotrasmissors a la fenedura sinaptica
El nombre de connexions sinaptiques en cada neurona es sempre estable tot i que nomes seran funcionals quan, segons la integracio temporal i o espaial dels diferents senyals que arriben a la neurona, es superi el llindar de despolaritzacio per la generacio del potencial d'accio
La fusio de les vesicules sinaptiques amb la membrana presinaptica es un proces independent de calci tot i que l'eliminacio dels neurotransmissors alliberats a la fenedura sinaptica si es un proces dependent de calci
La unio d'un neurotransmissor excitador amb el seu receptor postsinaptic (sempre ionotropic) causara la despolaritzacio de la membrana postsinaptica mentre que la unio d'un neurotransmissor inhibidor amb el seu receptor postsinaptic (sempre metabotropic) causara l'hiperpolaritzacio a la membrana de la neurona postsinaptica
Les sinapsis electriques
No es poden modular
La transmissio sinaptica es dona per el pas de neurotransmissors a traves d'unions GAP
Permeten la sincronitzacio de poblacions neuronals
Es el tipus de sinapsi mes abundant
Les cel.lules de Schawnn
Formen les beines de mielina al sistema nervios periferic
Formen una beina quasi continua al voltant dels capil.lars del sistema nervios central
Formen les beines de mielina al sistema nervios central
Formen fibres amieliniques en el sistema nervios central
Els astrocits
Son neurones de forma estrellada que es troben a la substancia blanca
Formen el perineuri dels nervis periferics
Son cel.lules glials ganglionars
Son cel.lules glials que formen una banda al voltant dels capil.lars
En la matriu extracel.lular
Les glicoproteines son molecules formades per glicosaminoglicans i una petita part proteica que es poden unir a acid hialuronic formants grans agregats molt hidrofils
Una proporcio alta d'acid hialuronic confereix fluides a la substancia fonamental
Els proteoglicans s'interconnecten amb l'elastina i els glicosaminoglicants proveint resistencia a la tensio a la matriu
El col.lagen tipus IV forma fibres que permeten aguantar les tensions en els tendons
La matriu extracel.lular de l'os
Es rica en sals minerals que se secreten en forma de vesicules que contenen fosfat calcic
Es formada per els condroblasts
Es rica en col.lagen tipus II
Esta formada per els osteoclasts
El teixit connectiu reticular
Te una estructura fibrosa que el fa idoni per formar part de capsules i trabecules
Es troba en estructures molt cel.lulars i amb poca matriu extracel.lular
Te la substancia intercel.lular solida
Es troba formant part de la cornia de l'ull
Els eosinofils
Modulen la resposta inflamatoria
Tenen un citoplasma que es tenyeix amb colorants basics
Fan una funcio equivalent a la dels mastocits
Produeixen IgE
Quina de les seguents relacions es INCORRECTA
Macrofags-lisosomes-immunitat innata-presentacio antigenica
Mastocits-histaminasa-regulacio de la imflamacio- vesicules de secrecio
Eosinofils-basofils-monocits-immunitat inespecifica.
Organs limfoides primaris-produccio de limfocits T i B-timus i medul.la ossia
