(T.40) LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
2. PRECEDENTS DE LES CRÒNIQUES
EN LLATÍ
NAIXEMENT
RECONQUESTA.
ENTORN
ECLESIÀSTIC.
NOTES
ANALÍTIQUES
EN
CHRONICONS.
BASE
DE
LES
4
CRONIQUES
TEXTOS
1. PRIMER
CHRONICON
RIVIPULLENSE
FINALS
X.
EN
MONESTIR
SANTA
MARIA
DE
RIPOLL
2. GESTA
COMITUM
BARCINONENSIUM
1267-1283.
TAMBÉ
A
RIPOLL.
ANTICIPÀ
CARACTERÍSTIQUES
DE
LES
CRÒNIQUES
3. HISTORIA
GOTHICA
DE RODERIS
DE TOLEDO
(S.XIII)
EN CATALÀ
EVIDÈNCIES DE TEXTOS DE
CANÇONS DE GESTA PERO NO
SE'N CONSERVA CAP. EPOPEIA
CATALANA AMB TRANSMISSIÓ
ORAL (JOGLARS). TEXTOS PERDUTS
PERÒ RECREATS EN PASSATGES DE
LES CRÒNIQUES DE JAUME I,
BERNAT DESCLOT I RAMON
MUNTANER.
1. INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTORICOPOLÍTIC
XIII-XV
CRÒNIQUES
SERVEIXEN PER
CONÈIXER LA
SOCIETAT
CATALANA.
CATALUNYA
COM A NACIÓ.
XIII
INSTITUCIONS
DE
GOVERN
LES CORTS
JAUME I.
MEMEBRES
NOBLESA
+ESGLÉSIA.
DEFINICIÓ
PERE
EL
GRAN
LA GENERALITAT
RECAPTACIÓ
IMPOSTOS.
PERE
EL
CERIMONIÓS.
FUNCIONS
POLÍTIQUES
I
MILITARS
EL CONSELL DE CENT
GOVERN DE
BARCELONA.
5
CONSELLERS
I
CONSELL
DE
100
PROHOMS
HISTORIOGRAFIA
TENDÈNCIA:
REGISTRAR
FIDELMENT ELS FETS
IMPORTANTS.
GÈNERE QUE NAIX
AMB LA FORMA
CONSTITUCIONAL DE
L'ESTAT. CATALUNYA
UNITAT AMB REI.
NOMÉS
TROBEM
CRÒNIQUES
CANCELLERESQUES
I
D'ELEMENTS
ÉPICS
I
LLEGENDARIS.
MARTÍ DE RIQUER: POESIA
ÉPICA PROPIA
(RECONQUESTA DELS
SARRAÏNS) I EPOPEIA
MEDIEVAL RECITADA PER
JOGLARS
FRANÇA.
SÍ
CANÇONS
DE
GESTA
3. LES 4 GRANS CRÒNIQUES
MANIFESTACIÓ DE
L'ESPERIT DE
CATALUNYA. SENTIT DE
L'EQUILIBRI. OMPLIN EL
BUIT D'ENTRE S.XIII-XIV.
SÓN
HISTORIOGRÀFIQUE
SPERÒ SUPEREN LA
PRÒPIA NOVEL·LISTICA.
VICENT
JOSEP
ESCARTÍ:
JOANOT
MARTORELL
REBÉ
INFLUÈNCIES
DE
RAMON
MUNTANER
I
L'ANÒNIM
DE
CURIAL
E
GÜELFA
DE
BERNAT
DESCLOT.
1. DEFINICIÓ: NARRACIÓ FIDEL DE
FETS HISTÒRICS DURANT UN
PERÍODE, REGNAT O DINASTIA.
(CASAL DE BARCELONA I CORONA
CATALANOARAGONESA XIII I XIV).
2. INTENCIÓ: EXALTACIÓ
HEROISME MONARQUES I
GRANDESA DE GESTES. LLOAR
DINASTIA CATALANA PER
JUSTIFICAR EMPRESES
POLÍTIQUES I MIRALL DE
PRÍNCEPS.
3. TRETS
PRINCIPALS:
3.1 CATALÀ
EMIGRANT I
VIATGER. 3.2
REALISME.
3.3 TO I
LLENGUATGE
DE CAIRE
POPULAR
(EXCEPTE LA
C. PERE EL
CERIMONIÓS)
4.AUTORIA: JC I PC
(ESCRITES DIRECTA
O INDIRECTA PELS
REIS), CBD (HOME
CORTESÀ) I CRM
(NI REIAL NI
CURIAL)
5.CITES EN LLATÍ:
NOMÉS EN JC I PC. 6.
AUTOBIOGRAFIA:
CITES EN LLATÍ EN LES
ESCRITES PELS REIS
7. PROSIFICACIÓ POESIA
POPULAR EXC. CBD. 8. TO
HEROIC PERÒ CPC MÉS
HUMANISTA.9.
PROVIDENCIALISME.
10. PRESÈNCIA EXPLÍCITA
DEL NARRADOR. EXC. CBD.
EN CJC I PM APAREIX FORMA
MAJESTÀTICA "NÓS" I CRM
OBSERVADOR DELS FETS
PERÒ PARTICIPA D'AQUESTS.
4. CRÒNICA DE JAUME I
AUTORIA
LA CRÍTICA ACTUAL:
JC PAPER
FONAMENTAL EN
LA REDACCIÓ I
COORDINACIÓ DE
LA C.
1.JOSEP
VILLARROYA.
2.JOSEP MASSÓ-
TORRENTS. 3.MARTÍ
DE RIQUER. 4.
FERRAN
SOLDEVILLA.
5.ROBERT IGNATIUS
BURNS. 6. ANTONI
FERRANDO I VICENT
JOSEP ESCARTÍ. 7.
JAUME RIERA I SANZ
TEXTOS I DATACIÓ
DOS VERSIONS:
LA CATALANA
(LLIBRE DELS
FEYTS) I
LLATINA
(LLIBRE
GESTARUM)
NICOLAU
D'OLWER
REDACTADA EN 2
ETAPES: 1. 1244, A
XÀTIVA,
INFANTESA I
JOVENTUT DEL
REI+ CONQUESTES
DE MALLORCA I
VALÈNCIA. 2. 1274,
BARCELONA FETS
LLUNYANS
INCOMPLETS I
FETS RECENTS MÉS
DETALLATS
1. SENTIMENT
RELIGIÓS. 2.
BEL·LICOSITAT.
3. INTIMITAT, 4.
AMOR A LA
TERRA. 5.
OBJECTIVITAT
ESTIL I LLENGUATGE
VIVACITAT.
DIRECTE.
POPULAR.
COL·LOQUIAL.
DETALLISME.
VERACITAT
(DIÀLEGS,
ESTIL
DIRECTE,
LÈXIC
BÈL·LIC,
PARLAMENTS
EN
ALTRES
LLENGÜES...)
EXACTITUD.
1A
PERSONA,
"NÓS"
MAJESTÀTIC
I
JO
INTIMISTA
5. CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
AUTORIA
REFERÈNCIA
DIRECTA A LA
AUTORIA DE
DESCLOT EN
LA PRIMERA
LÍNIA
1. MIQUEL COLL I
ALENTORN (BERNAT
ESCRIVÀ). 2. M.
MONTOLIU BISBE DE
VALÈNCIA (IASPERT DE
BOTONAC)
TEXTOS I DATACIÓ
NO CLAR QUAN
COMENÇA A
REDACTAR-SE.
(HIPÒTESI DE
GUERRA DELS
FRANCESOSO
1283-1285). SÍ
CLAR LA
FINALITZACIÓ (EN
EL S.XIV JA
ESTAVA
ACABADA)
CONTINGUT
3 BLOCS:
1. CAP.1-10
(ANTRIOR AL
REGNAT DE JC). 2.
CAP. 11-73
(REGANT DE JC. 3.
CAP. 74-169
(REGNAT DE PERE
EL GRAN)
CARACTERÍSTIQUES
1. ESPERIT
CAVALLERESC. 2.
FIDELITAT. 3.
CRUELTAT. 4.
VALOR HISTÒRIC.
5. VALOR
PSICOLÒGIC I
HUMÀ
ESTIL I LLENGUATGE
RIGOR.
FRESCOR.
RECURSSOS
EXPRESSIUS.
ESTIL CORTÉS I
SEVER. DIÀLEGS
I ORATÒRIA.
DESCRIPCIONS
BEN
PERFILADES.
PENETRACIÓ
PSICOLÒGICA
PERSONATGES.
APASSIONAT I
EMOCIONAT.
RIQUESA I
PERFECCIÓ EN
L'ÚS DE LA
LLENGUA.
ARCAISMES I
FORMES
DIALECTALS.
KOINÉ DE
CANCELLERIA
REIAL
6. CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
AUTORIA
RAMON
MUNTANER.
1265.
MILITAR.
RÓGER
DE
FLOR.
SERVEI
DE
FERRAN
DE
MALLORCA
I
JAUME
III.
MEMÒRIES.
NACIONALISME
I
PATRIOTISME
TEXTOS I DATACIÓ
1325
COMENÇA A
ESCRIURE I
TRES ANYS
DESPRÉS
ACABA A
XIRIVELLA
CONTINGUT
COMENÇA
AMB EL
NAIXEMENT DE
JAUME I EL
CONQUERIDOR
(1207) I ACABA
EN LA
CORONACIÓ
D'ALFONS EL
BENINGNE
(1328). RELATA
EL QUE VIU:
CONQUESTA
DE MENORCA I
L'EXPEDICIÓ A
ORIENT AMB
RÓGER DE
FLOR.
CARACTERÍSTIQUES
1.ESTIMA. 2. TO
ANTIFRANCÉS. 3.
MATISOS ÈPICS.
4. LA FINALITAT
ESTIL I LLENGUATGE
ESTIL PROPI DEL
ROMANÇ DE
CAVALLERIES: ÁGIL,
VIU, EFICAÇ,
ACOLORIT I DIRECTE.
LLENGUATGE VIU I
COL·LOQUIAL, PUR,
REFRANYS I GIRGS
POPULARS.
DIAELECTALISMES DE
PERALADA.
INFLUÈNCIA
FRANCESA I
OCCITANA. PROSA
CLARA I FLEXIBLE.
RELACIÓ DIRECTA
AMB ELS LECTORS
AMB DIDACTISME.
7.CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS
AUTORIA
ATRIBUIDA A
PERE EL
CERIMONIÓS
(SEGELL
OFICIAL DEL
REI). CARÀCTER
PERSONALÍSSIM
IESCRITA
EN
PRIMERA
PERSONA.
TEXTOS I DATACIÓ
PRIMERA
REDACCIÓ
(1375-1383)
I
SEGONA
(ABANS
DE
1386)
CONTINGUT
PRÒLEG.
LLIBRE I.
LLIBRE II.
LLIBRE III.
LLIBRE IV.
LLIBRE V.
LLIBRE VI.
APÈNDIX.
CARACTERÍSTIQUES
MÉS MODERN DELS
CRONISTES.
PREOCUPACIÓ
FILOSÒFICA
PROVIDENCIALISTA.
SENTIT REALISTA.
SINCERITAT I
IMPARCIALITAT.
CRUELTAT. SENTIT
NACIONAL.
ESTIL I LLENGUATGE
REDACTADA EN
CATALÀ SEGUINT
EL MODEL DE LA
CANCELLERIA
REIAL. MENYS
RIC. DIÀLEGS EN
OCCITÀ,
ARAGONÉS I
CASTELLÀ. MAJOR
FIDELITAT. PROSA
EIXUTA I
MONÒTONA.
LLENGUATGE
EMOTIU I
HUMANITZAT EN
PASSATGES
INTIMISTES.
8. CONCLUSIÓ
DEIXA TESTIMONI
D'UNA
CONSCIÈNCIA
COL·LECTIVA
RESPONEN A UNA
FUTURA ESTABILITAT
POLÍTICA I SOCIAL DE
LA CORONA D'ARAGÓ
DELS SEGLES XIII I XIV
DESENVOLUPAMENT DE
LA NOSTRA NOVEL·LA
CAVALLERESCA (JOANOT
MARTORELL, TIRANT LO
BLANCH)