LA RENAIXENÇA A MALLORCA: A finals del sgele XIX un conjunt de poetes assumeixen els ideals de la renaixença a les Illes Balears. Encapçalats per
Miquel Costa i Lloberta i Joan Alcover, aquest grupde poetes posarà en pràcriques aquells ideals però ambunes peculiaritats pròpies. Aquestes
peculiaritats foren tan notables que prengueren el caràcter d’una autèntica escola estètica, l’anomenada Escola Mallorquina.
CARACTERÍSTIQUES
Segueix els models d’autors clàssics llatins i també d’autors romàntics francesos i
italians
Tracta molts temes paisatgístics, i les vivències i els sentiments personals es projecten en comunió amb
elements singulars del paisatge balear.
Mostra un to expressiu però mesurat, sense violències ni
audàcies
Valora molt l’aspecte formal de l’artifici i la musicalitat, que essevé un recurs poètic
fonsmental.
PRINCIPALS AUTORS
MIQUEL COSTA I LLOBERA : Va ser un important escritor de poesies a l’escola Mallorquina.
Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença el 1854 i va morir a Mallorca a l’any
1922. Comença la carrera de dret a Barcelona , on entrà en contacte amb els
autors de la Renaixença catalana. Tornà a Mallorca i publicà el seu primer llibre,
que recull alguns dels seus millors poemes. A Itàlia es convencé que havia
d’adaptar al català les formes clàssiques llatines. Fruit d’aquesta decisió, són els
poemes d’Horacianes.
Un dels seus poemes més cèlebres va ser EL PI DE FORMENTOR , una peça d’orfebreria ue
guarda tota l’exaltació de la seva joventut.
JOAN ALCOVER : Va ser un important escritor de poesies a l’escola Mallrquina.
Va néixer a Mallorca a l’any 1854 i va morir a Mallorca al 1926. El 1893 serà diputat a les Corts,
però dessenganyat de la política espanyola, s’acostarà al catalanisme polític amb 50 anys. Es
aleshomes quan deixa d’escriure en castellà per escriure només català.
Una de les seves obres més destacades va ser DESOLACIÓ una aclapadora trgèdia familiar trasbalsà radicalment la vida d’Alcover: Perdé la dona i dos dels seus fills, el poeta es compara amb un arbre en un altre temps ple de vida fins que la dissort i la mort el migparteixen.
EL TOMBANT DEL SEGLE
En els últims anysdel segle XIX la societat europea va viure en una època de
gran agitació cultural i artística. L’objectiu que es perseguia era modernitat, un
concepte amb què es designava tot allò que es feia amb un estil nou.
FETS SIGNIFICATIUS:
S’implanta el sufragi masculí en molts
països: Els homes poden votar els seus
representants polítics.
Els estats comencen a assumir la responsabilitat
de vetllar per l’educació, la sanitat i els serveis
socials
Es consolida la Segona Revolució industrial, la
de l’electricitat, el ferrlocaril i l’automòbil
La burgesia acumula grans fortunes i crea un
nou estil de vida caracteritzat per la cortesia ,
l’elegància i el luxe.
Neixen corrents i partirs polítics inspirats en les
ideologies emergents, com l’anarquismes, el
socialisme o el nacionalisme
Els obrers s’organitzen en
sindicats i convoquen vagues per
exigir millores laborals
Barcelona viu una de les etapes més conflictives de la seva història. En són una
mostra l’atemptat amb una bomba al Liceu i la Setmana Tràgica amb més de
90 morts i diverses esglésies cremades.
CORRENTS ARTÍSTICS
EMERGENTS
SIMBOLISME: Corrent artístic que creu que la finalitat de l’art és
suggerir idees o conceptes mitjançant l’expressió simbòlica o
metafòrica i la musicalitat
IMPRESSIONISME: Corrent artístic que creu que l’art ha de mostrar les impressions produïdes
per les coses més que no pas les coses en elles mateixes. Els pintors impressionistes van
utilitzar la tècnica del puntillisme i el contrast de coloes.
DECADENTISME: Corrent artístic que s’interessa sobretot per la
inadaptació i el fracàs de la persona del món modern: la inseguretat, el
dolor, la mort o l’absurditat de l’existència.
REGENERACIONISME: Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una
funció social , i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i
millorar la societat.
PRINCIPALS
AUTORS
JOAN MARAGALL: Va ser el poeta més representatiu del Modernisme,
amb una gran formació literaria, traductor de diversos autors europeus
contemporanis i va estar compromès amb la societat del seu temps.
Va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil i va morir a l’any 1911 a Barcelona. A l’any 1890 Maragall va iniciar la seva activitat periodística , va destacar els seus articles d’opinió i ressenyes literàries amb què va donar conèixer l’obra de diversos
autors europeus.
La poesia de Joan Maragall recull un ampli ventall de
temes, entre els quals destaquem: El paisatge, els mites,
la societat i política i l’Espiritualitat.
LA VACA CEGA : És potser el poema més conegut de Maragall,
inspirat en un cas real, el poema ha esdevingut el símbol de
l’individu aïllat i incomprès.
SANTIAGO RUSIÑOL: Va ser l’artista modernista per excel.lència, rebel contra la
tradició familiar, artista bohemi a Paris, col.leccionista d’art, assagista col.laborador
, dramaturg, poeta, novel.lista i sonretot pintor
Va néixer a Barcelona l’any 1861 en una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil i va morir l’any 1931 a Mallorca. Al 1889 se’n va anar a París amb l’objectiu de conviure amb els artistes més innovadors i destacats de l’època i al 1899 va estrenar la seva primera obra de teatre.
Una de les seves obres simbolistes que va representar va ser el cartell de l’obra de “L’alegria que passa”
VÍCTOR CATALÀ: Va ser el pseudònim de l’escriptora Caterina
Albert. Caterina Albert va escriure diversos reculls de contes .
Va néixer el 1869 a l’Empordà en una família de propietaris rurals i va morir al 1966. Al 1898 va
presenter el seu monòleg titulat “ La infanticida als Jocs Florals d’Olot” i a l’any 1902 va publicar el
seu primer recull de llibres.
Una de les seves obres més conegudes va ser la “Solitud” , va ser una
novel.la de 18 capítols que recullien 18 etapes de la vida d’una noia que
es veu obligada a afrontar circumstàncies difícils.
CARACTERÍSTIQUES
El lema del Modernisme és “joventud, progrés i
innovació”
El Modernisme defensa la sensibilitat i la impressió
personals
El Modernisme atorga a l’art una fució més espiritual i
transformadora
El Modernisme defensa la llibertat creativa, l’espontaneïtat i
la modernitat
El Modenisme creu que ser artista ha de ser una activitat de
plena dedicació