Majorment els sectors econòmics
pensen en produir més al menor preu
per maximitzar els benefices.
Des de temps immemorials els
agricultors han intentat
millorar en quantitat i qualitat
seleccionant les millors llavors
de les plantes.
Ell segle XX
Al segle XX les indústries van crear unes llavors que
donaven plantes molt resistents. Els agricultors a
concecuencia a això van haver de comprar cada any la
llavor a l'empresa productora i així iniciava un camí de
dependència que no ha fet més que créixer fins arribar a
la situació actual d'oligopoli.
Los anos 60
L'any 1960 l'ONU va decidir impulsar el pla de
desrrollo agrari per aconseguir llavors d'alt
rendiment sobretot de blat, blat de moro i arròs.
I efectivament la producció va créixer un 2%
entre 1961 i 1980 en els països del sud. Les
llavors d'alt rendiment i el desenvolupament dels
tosa- ris, uns productes que aporten determinats
nutrients al sòl i maten plagues, insectes i males
herbes, i que això va donar pas a la revolució
verda. Passat el temps hi va haver el manifest en
molts aspectes va ser pitjor el remei que la
malaltia.
Efectos de la revolución verde
• Danys per al medi ambient i la salut. • Pèrdua de biodiversitat agricola. • Pèrdua de qualitat
nutricional. • Ineficiència energètica • Dependència dels camperols • Acaparament de terres •
Temporalment, els excedents d'Europa i els EUA han envaït, mitjançant el dúmping, els altres
mercats. A més d'aquests inconvenients, cal assenyalar que, tot i que la situació en alguns països
ha millorat, no s'ha posat a la fam. "Com que no apunta a les veritables raons de la fam, la
'revolució verda' ha fallat pel que fa a la mitigació de la fam i de vegades fins i tot ha estat
contraproduent.