2n Batxillerat: LA MODALITZACIÓ (Àlex Lluch)

Característiques
1. L’emissor incorpora a l’enunciat marques de la seua presència i, de vegades, també la del receptor.
  1. Açò remet al concepte de discurs subjectiu (narració, memòries, diari personal o diari).
2. La modalització estudia els elements lingüístics i no lingüístics que mostren les actituds, creences, apreciacions, opinions i intencions de l’emissor respecte a l’enunciat
3. La subjectivitat d’un discurs és directament proporcional a la quantitat d’elements modalitzadors que conté.
Tipus de modalització
1. Modalització díctica
  1. Inclusió en el text dels interlocutors (dixi personal)
    1. Exemple
      1. Faré l’examen quan vingues
2. Modalització epistèmica
  1. Relacionada amb el grau de certesa o coneixement del tema
    1. Exemples
      1. És segur que s’equivoca
      2. Potser no vindràs demà
      3. Les estadístiques mostren la crisi
3. Modalització deòntica
  1. Relacionada amb la funció conativa
    1. Exemples
      1. Pots tancar la finestra?
      2. Hem de comprar el pa per al dinar
      3. La finestra està oberta (depén)
4. Modalització apreciativa
  1. Expressió de judicis de valor de l’emissor
    1. Exemple
      1. La brutal pallisa el deixà quasi mort
      2. Vivim en un món sense problemes
      3. Lamente no haver arribat a hora
      4. L’homenot agafà furibund al xiquet indefens
      5. L’homenot agafà curosament al xiquet indefens
5. Modalització reflexiva
  1. Comentaris que l’emissor fa de les seues paraules (és una mena d’apreciativa)
    1. Exemple
      1. El que acabe de dir és una realitat patent
      2. La meua teoria creacionista no naix de la irracionalitat
Recursos modalitzadors
1. Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa)
  1. Exemple
    1. Què vols? Vine cap a casa! Deu ser difícil de fer, desitge que ho faces bé
2. Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa, afecte, menyspreu. Solen ser augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius
  1. Exemple
    1. Homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut, veuarra
3. Elements de diverses categories gramaticals que evidencien la valoració de l’emissor:
  1. Verbs que expressen sentiments
    1. Exemple
      1. Lamentar, sentir, esperar, desitjar
  2. Verbs valoratius
    1. Exemple
      1. Meréixer, valer, atabalar, pretendre, responsabilitzar, solidaritzar
  3. Substantius valoratius
    1. Exemple
      1. Llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, dolor
  4. Adjectius valoratius
    1. Exemple
      1. Magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler
  5. Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius
    1. Exemples
      1. Desesperadament, amb eficàcia
  6. Alguns quantificadors
    1. Exemples
      1. Molt, poc, massa, gens, força, prou
4. Les interjeccions
  1. Exemples
    1. Ah!, oh!, uf! Llàstima!, mare! Senyor!
5. Les crides al receptor
  1. Exemple
    1. Ei!; escolta!, alerta!, compte!
6. Locucions, frases fetes, proverbis
  1. Exemples
    1. Vaques flaques; clar i net; sa i estalvi, ni de bon tros; el ruc callat per savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxos
7. Figures retòriques
  1. La interrogació i exclamació retòriques
    1. Exemples
      1. Per què la vida és així? Aquest xic és un ase o sols li falta la cua per a ser-ho!
  2. La metàfora
    1. Exemple
      1. Li ix foc pels ulls i serps per la boca. // Quan es posa així tremole com una fulla
  3. La ironia
    1. Exemple
      1. Em sembla que ja has treballat massa // La cara que fem quan dormim és involuntària. No se’ns ha de tenir en compte.
8. L’alternança de codi en certs contextos pot manifestar una valoració del que és diu
  1. Exemple
    1. El molt imbècil em va dir "pues no sé de qué se queja"

Next up

2n Batxillerat: LA MODALITZACIÓ (Àlex Lluch)

Description

Resource summary

Similar

	Created by Àlex Lluch about 6 years ago