L’emissor incorpora a l’enunciat marques de la seua
presència i, de vegades, també la del receptor.
Açò remet al concepte de discurs subjectiu
(narració, memòries, diari personal o diari).
La modalització estudia els elements lingüístics i no lingüístics
que mostren les actituds, creences, apreciacions, opinions i
intencions de l’emissor respecte a l’enunciat
La subjectivitat d’un discurs és directament proporcional a la
quantitat d’elements modalitzadors que conté.
Tipus de modalització
Modalització díctica
Inclusió en el text dels
interlocutors (dixi personal)
Exemple
Faré l’examen quan vingues
Modalització epistèmica
Relacionada amb el grau de
certesa o coneixement del tema
Exemples
És segur que s’equivoca
Potser no vindràs demà
Les estadístiques mostren la crisi
Modalització deòntica
Relacionada amb la
funció conativa
Exemples
Pots tancar la finestra?
Hem de comprar el pa per al dinar
La finestra està oberta (depén)
Modalització apreciativa
Expressió de judicis de
valor de l’emissor
Exemple
La brutal pallisa el deixà quasi mort
Vivim en un món sense problemes
Lamente no haver arribat a hora
L’homenot agafà furibund al xiquet indefens
L’homenot agafà curosament al xiquet indefens
Modalització reflexiva
Comentaris que l’emissor fa de les seues
paraules (és una mena d’apreciativa)
Exemple
El que acabe de dir és una realitat patent
La meua teoria creacionista no naix de la irracionalitat
Recursos modalitzadors
Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa,
exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa)
Exemple
Què vols? Vine cap a casa! Deu ser difícil
de fer, desitge que ho faces bé
Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa, afecte,
menyspreu. Solen ser augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius