L'estat va enfortir la centralització. La
renaixença (1830-1840) fou un mov.cultural
català que reivindicava el català i una identitat
col.lectiva
1res manifestacions
anticentralistes (1830-1840)
Protestes socials i polítiques (no
nacionalistes). Totes rebuig al centralisme i
defensa dels drets de CAT
Carlins
Reivindicacions de la pagesia
Reinstauració furs
Mantenimment lleis tradicionals catalanes
Republicanisme federal
Bullangues BCN (1835-36)
Revoltes contra Espartero (1842-43)
Regionalisme
Valentí Almirall
Difondre concepció regionalista del federalisme. Criticava el centralisme i la
corrupció de la restauració. Regeneració de CAT per regenerar Espanya. Volia 1
sol bloc polític catalanista. Va polititzar el catalanisme.
"Lo Catalanisme"
(1886)
I Congrés Catalanista (1880)
Drets civils catalans
Centre cultural ( promoure normalització
lingüística i cultura catalana)
Centre Català (1882)
Format per federalistes (Almirall), moderats i apolítics.
Volien implicar a la burgesia CAT.
No volien pertànyer a una política det
Objectiu patríotic de defensa de la particularitat.
II Congrés Catalanista (1883)
Critica a lòposició centralista de la burgesia
CAT i el seu suport a partits espanyols
Cooficialitat CAT-CAST
Reconeixement CAT com entitat
Política econòmica
proteccionista
Memorial de
Greujes (1885)
Manifest impulsat per
Almirall que reflectia el
malestar de la societat
CAT. Es va lliurar a Alfons
XII 1885 (tensions amb
partits espanyols). 1 acte
burgesia CAT amb el
catalanisme
Catalanisme
CONSERVADOR
El 1887 els
conservadors
es separaren
del centre
català. S. XIX la
burgesia CAT
suport a la
centralització
de l'estat pq
afavoria els
seus interessos
industrials,
però en la
Restauració
degut al
mov.obrer i
l'economia
liberal es van
identificar amb
el catalanisme
conservador.
Liga de CAT (1887)
Dirigida per
Guimerà. 1888
va predominar
la política CAT
davant el Centre
Català. Gràcies a
la expansió
d'entitats
catalanistes i el
suport de la
burgesia es creà
la Unió
Catalanista
Missatge a la
Reina Regent
(1888) autonomia
per CAT
Unió Catalanista (1892)
Agrupació d'entitats que volien
establir una política comuna que
es difongués per tot CAT
Bases de Manresa (1892)
Projecte
d'autonomia
política
Corts pròpies
Català com a
llengua única
Definia naturalesa
de les relacions amb
el govern espanyol
No es va dur mai a la pràctica
Església
Defensaven la tradició, els furs i la
seva participació social i política
(conservadors i antilliberals)
Torres i Bages
"La tradició catalana" (1892)
l'esperit CAT es troba en
la familia, propietat i
religió
Vigatanisme
Reivindicava
bisbes
catalans i
l'ús del
català en
la tasca
pastoral i
publicacions
religioses
Candidatura dels 4 presidents (1901)
Unió Regionalista (1899)
Centre Nacional Català (1900)
Lliga Regionalista (1901)
Va predominar la política CAT fins P. de Rivera.
Volia autonomia política i administrativa, lluitar
contra el caciquisme i frau electoral.
Fets del cu-cut + Llei de
Jurisdiccions (1906)
Solidaritat Catalana
Coalició per projectar
políticament la pluralitat del
catalanisme cultural. Fracasà
per les diverses ideologies.
"La nacionalitat catalana"
(1906) Prat de la Riba
Mancomunitat
(1914-1925)
Catalanisme d'
ESQUERRES
UFNR (1910)
Pacte de Sant
Gervasi (1914) amb
Lerroux
Partit Republicà
Català (1917)
Unir catalanisme i
obrerisme sense èxit
Acció Catalana (1922)
Estat Català
(1922)
Inici de l'èxit d'esquerres i
teories indepes. Amb la
dictadura passà a l'exili.