Model vertical
(Aprenem dels
elements d'una sola
modalitat
esportiva)
Model vertical associacionista (Pedagogia
analítica). Prioritza les capacitats del jugador.
1r ensenyar com es juga. 2n Aplicar el sabut al
esport. De lo particular a lo general. S'utilitzen
el jocs simplificats. Visió parcial i reduïda de la
realitat.
Model vertical globalista (Pedagogia global).
Prioritza les característiques de l'esport. 1r analitza
les característiques de l'esport. 2n adapta el jugador
per a que rendeixi en l'esport. No hi ha creativitat, el
jugador rep ordres, L'element pren significat en
relació amb el conjunt. El jugador no desarrolla la
capacitat de percepció i decisió.
Model Horitzontal (
aprenentatge de
diferents modalitats
esportives amb
característiques
semblants)
Pedagogia sintètica. Necessitat de
formar un jugador intel·ligent. El
jugador ha de llegir les situacions de
joc. L'acció és indivisible (P-D-E).
Existència de transferència de
estructures o principis entre
situacions motrius similars. Es parteix
de la variabilitat i modificació del
context.
Model horitzontal comprensiu. Aten especialment al jugador
Entendre el joc. S'utilitzen entrevistes i qüestionaris. Utilització
dels jocs modificats (abstracció global simplificada de la natura
problemàtica i contextual d'un grup de jocs esportius,
reduexien les demandes tècniques, mantenen principis tàctics i
regles similars).
Blanc i diana (golf,
bolos, tir en arc)
Camp i bat (beisbol)
Espai dividit (Badminton,
Tennis, Voleyball)
Mur (Squash, Frontón)
Invasió (Bàsquet, Futbol,
Handball..)
Model horitzontal estructural. Atent especialment al joc. Les
etapes són d'adquisició progressiva. De lo simple a lo complex.
De lo global a lo específic.
Fase de relació o experimentació global. Les
situacions més senzilles han d'incluir els factors
més significants. Principis de joc (mantenir,
progressar orientar-se)