Començament de la
tastca
normativitzadora de
Pompeu Fabra
Període
d'efervescència
cultural en el
qual conviuen
personalitats i
interessos molt
diferents
Voluntat de
transformar la
cultura Catalana,
expressada de
diverses formes i
matissos.
Trets recurrents
Ànsia per construir una
Catalunya moderna
Simbolisme
Vitalisme
Parnassisme
Voluntat per distanciar-se
de l'estètica de la
Renaixença
que condueix a
Propugnació
majoritaria d'una
llengua més moderna
sense arcasismes i
renovació dels temes
Reivindicació de la llengua
catalana
Amplitud de
'idioma, ús de
dialectismes i
d'un
llenguatge
amb voluntat
de suggestió
La
professionalització
de l'artista
Originalitat i individual
són un valor de l'artista
Conflicte entre
l'artista i la
societat (tema
recurrent)
L'art arriba a tots els
àmbits de la vida
Dues grans tendències
Esteticisme
L'art com a finalitat en
si mateix que, per tant,
no s'ha de relacionar
amb els problemes
socials. L'artista s'ha de
dedicar a la seva obra i,
si cal, fugir de la realitat.
S'autoconsideren éssers
superiors amb una
sensibilitat especial.
Actuen sobre la
suggestió de les
paraues.
Representat per
Santiago Rusiñol, Raimon
Casellas, Ramon Casas
Regenaracionisme
Centra el
conflicte
individu-societat
en la necessitat
de modernitzar
tant la cultura
com la soietat
catalana. Voluntat
de transformació
social.
Representat per
Joan Puig i Ferreter,
Ignasi Iglésias, Jaume
Brossa i Joan Maragall
Narrativa modernista
Característiques
REALISME PARADÒXIC
Es potència la intuïció i
l'emotivitat,
prescendeix de
objectivitat. Es deixa
de banda el narrador
omniscient
Situació en
espais naturals o
rurals
Model de "llengua
mascle" (suggestiu i
expressiu)
Diminutius,
augmentatius,
adjectivació
accentuada,
vocabulari popular,
repeticions de sons
i paraules, cerca
d'un lèxic colpidor.
Aspectes sòrdics i
tràgics de la natura.
La lluita entre la
bèstia i la voluntat.
La poesia de Joan Maragall
La paraula viva
Poeta com a
intermediari
Natura i
religió
Poemes amb ànima
catalana
Basats en
L'ànima
catalana, la
natura i les
llegendes
Jo poètic amb exaltació
de la vida i de l'activitat,
optimisme constant i
esperit combatiu
Individualitat
Escola Mallorquina
Porguren la idea que el llenguatge
poètic ha d'arribar a les cotes més
aktes d'expressió a través del
llenguatge culte, artificiós, fill de l'obra
dels cl'assics.
El noucentisme: una visió de Catalunya
Context i característiques
Dues primeres dècades del segle XX
Impúls de la
burgesia
emergent de
remarcar els
seus
interessos
econòmics,
oposats als de
l'Estat
espanyol,
allunyat del
món industrial
Enric Prat de la Riba
com a personatge clau i
La Lliga Regionalista
com el seu partit politic
Enric Prat puja a la
Diputació de Barcelona i
la Mancomunitat de
Catalunya i crea moltes
institucions
Com
L'Institut d'Estudis
Catalans, la Biblioteca de
Catalunya, la Xarxa de
biblioteques populars i
escoles en tots els nivells
educatius
Fomenta una visió oficial de la
Catalunya Ideal
L'intel·lectual al
servei de la causa
Conceptes clau
NOUCENTISME
Distanciació dels
vuitcentistes,
considerats vells, i dels
modernistes, considerats
l'oposat a la modernitat
IMPERIALISME
països forts amb
harmonia interior i
sense problemes
socials
ARBITRARISME
Exigència als artistes i
ciutadans a utilitzar la
raó i l'estudi.. No es
planteja cap conlicte
entre l'artista i la
societat, ja que
l'artista està al servei
d'aquesta
CIVILITAT O URBANITAT
La ciutat endreçada i
arbitrada és el lloc ideal,
mentre que la natura
misteriosa no té res a
veure amb la seva visió
del món. La natura
ordenada per l'homa:
parcs, jardins o horts
CLASSICISME
Seguiment dels valors
impulsats per l'Escola
Mallorquina. Valor a
elements clàssics com:
l'harmonia, el seny, la
noblesa d'esperit, la
bellesa, la claretat, la
serenitat, l'amor a la
feina, el gust per
l'elegància, etc.
Característiques
Rigor formal absolut i
seguiment de la llengua
normativa
Sentiments continguts.
Distanciament del jo poètic
amb ironia
Referiències tematiques
al món clàssic
Catalunya ideal com a
tema principal: natura
controlada per l'home,
amor a la feina, la
feminitat entesa com una
peça fonamental en la
família, l'amor en el
matrimoni
Captació
instantània
d'un moment
de bellesa
La poesia, el gènere
noucentista per
exelència
Donat el control de l'autor
sobre l'obra
Final del noucentisme
Amb la mort de Prat de la Riba,
el distanciament intel·lectual
d'eugeni d'Ors, l'inici de la
carrera consular de Josep Carner
i el cop d'estat de Primo Rivera,
suposaren la dissolució d'una
acció cultural i política
cohesionada