3321312
Característiques del modernisme i del noucentisme
- El modernisme: dues dècades d'eclosió cultural
- Context
- última dècada
del segle XIX i la
primera del XX
- Començament de la
tastca
normativitzadora de
Pompeu Fabra
- Període
d'efervescència
cultural en el
qual conviuen
personalitats i
interessos molt
diferents
- Voluntat de
transformar la
cultura Catalana,
expressada de
diverses formes i
matissos.
- última dècada
del segle XIX i la
primera del XX
- Trets recurrents
- Ànsia per construir una
Catalunya moderna
- Simbolisme
- Vitalisme
- Parnassisme
- Simbolisme
- Voluntat per distanciar-se
de l'estètica de la
Renaixença
- que condueix a
- Propugnació
majoritaria d'una
llengua més moderna
sense arcasismes i
renovació dels temes
- Propugnació
majoritaria d'una
llengua més moderna
sense arcasismes i
renovació dels temes
- que condueix a
- Reivindicació de la llengua
catalana
- Amplitud de
'idioma, ús de
dialectismes i
d'un
llenguatge
amb voluntat
de suggestió
- Amplitud de
'idioma, ús de
dialectismes i
d'un
llenguatge
amb voluntat
de suggestió
- La
professionalització
de l'artista
- Originalitat i individual
són un valor de l'artista
- Originalitat i individual
són un valor de l'artista
- Conflicte entre
l'artista i la
societat (tema
recurrent)
- L'art arriba a tots els
àmbits de la vida
- Ànsia per construir una
Catalunya moderna
- Dues grans tendències
- Esteticisme
- L'art com a finalitat en
si mateix que, per tant,
no s'ha de relacionar
amb els problemes
socials. L'artista s'ha de
dedicar a la seva obra i,
si cal, fugir de la realitat.
S'autoconsideren éssers
superiors amb una
sensibilitat especial.
Actuen sobre la
suggestió de les
paraues.
- Representat per
- Santiago Rusiñol, Raimon
Casellas, Ramon Casas
- Santiago Rusiñol, Raimon
Casellas, Ramon Casas
- Representat per
- L'art com a finalitat en
si mateix que, per tant,
no s'ha de relacionar
amb els problemes
socials. L'artista s'ha de
dedicar a la seva obra i,
si cal, fugir de la realitat.
S'autoconsideren éssers
superiors amb una
sensibilitat especial.
Actuen sobre la
suggestió de les
paraues.
- Regenaracionisme
- Centra el
conflicte
individu-societat
en la necessitat
de modernitzar
tant la cultura
com la soietat
catalana. Voluntat
de transformació
social.
- Representat per
- Joan Puig i Ferreter,
Ignasi Iglésias, Jaume
Brossa i Joan Maragall
- Joan Puig i Ferreter,
Ignasi Iglésias, Jaume
Brossa i Joan Maragall
- Representat per
- Centra el
conflicte
individu-societat
en la necessitat
de modernitzar
tant la cultura
com la soietat
catalana. Voluntat
de transformació
social.
- Esteticisme
- Narrativa modernista
- Característiques
- REALISME PARADÒXIC
Es potència la intuïció i
l'emotivitat,
prescendeix de
objectivitat. Es deixa
de banda el narrador
omniscient
- Situació en
espais naturals o
rurals
- Model de "llengua
mascle" (suggestiu i
expressiu)
- Diminutius,
augmentatius,
adjectivació
accentuada,
vocabulari popular,
repeticions de sons
i paraules, cerca
d'un lèxic colpidor.
- Diminutius,
augmentatius,
adjectivació
accentuada,
vocabulari popular,
repeticions de sons
i paraules, cerca
d'un lèxic colpidor.
- Aspectes sòrdics i
tràgics de la natura.
La lluita entre la
bèstia i la voluntat.
- REALISME PARADÒXIC
Es potència la intuïció i
l'emotivitat,
prescendeix de
objectivitat. Es deixa
de banda el narrador
omniscient
- Característiques
- La poesia de Joan Maragall
- La paraula viva
- Poeta com a
intermediari
- Natura i
religió
- Poeta com a
intermediari
- Poemes amb ànima
catalana
- Basats en
- L'ànima
catalana, la
natura i les
llegendes
- L'ànima
catalana, la
natura i les
llegendes
- Basats en
- Jo poètic amb exaltació
de la vida i de l'activitat,
optimisme constant i
esperit combatiu
- Individualitat
- La paraula viva
- Escola Mallorquina
- Porguren la idea que el llenguatge
poètic ha d'arribar a les cotes més
aktes d'expressió a través del
llenguatge culte, artificiós, fill de l'obra
dels cl'assics.
- Porguren la idea que el llenguatge
poètic ha d'arribar a les cotes més
aktes d'expressió a través del
llenguatge culte, artificiós, fill de l'obra
dels cl'assics.
- Context
- El noucentisme: una visió de Catalunya
- Context i característiques
- Dues primeres dècades del segle XX
- Impúls de la
burgesia
emergent de
remarcar els
seus
interessos
econòmics,
oposats als de
l'Estat
espanyol,
allunyat del
món industrial
- Enric Prat de la Riba
com a personatge clau i
La Lliga Regionalista
com el seu partit politic
- Enric Prat puja a la
Diputació de Barcelona i
la Mancomunitat de
Catalunya i crea moltes
institucions
- Com
- L'Institut d'Estudis
Catalans, la Biblioteca de
Catalunya, la Xarxa de
biblioteques populars i
escoles en tots els nivells
educatius
- L'Institut d'Estudis
Catalans, la Biblioteca de
Catalunya, la Xarxa de
biblioteques populars i
escoles en tots els nivells
educatius
- Com
- Enric Prat puja a la
Diputació de Barcelona i
la Mancomunitat de
Catalunya i crea moltes
institucions
- Enric Prat de la Riba
com a personatge clau i
La Lliga Regionalista
com el seu partit politic
- Fomenta una visió oficial de la
Catalunya Ideal
- L'intel·lectual al
servei de la causa
- Dues primeres dècades del segle XX
- Conceptes clau
- NOUCENTISME
Distanciació dels
vuitcentistes,
considerats vells, i dels
modernistes, considerats
l'oposat a la modernitat
- IMPERIALISME
països forts amb
harmonia interior i
sense problemes
socials
- ARBITRARISME
Exigència als artistes i
ciutadans a utilitzar la
raó i l'estudi.. No es
planteja cap conlicte
entre l'artista i la
societat, ja que
l'artista està al servei
d'aquesta
- CIVILITAT O URBANITAT
La ciutat endreçada i
arbitrada és el lloc ideal,
mentre que la natura
misteriosa no té res a
veure amb la seva visió
del món. La natura
ordenada per l'homa:
parcs, jardins o horts
- CLASSICISME
Seguiment dels valors
impulsats per l'Escola
Mallorquina. Valor a
elements clàssics com:
l'harmonia, el seny, la
noblesa d'esperit, la
bellesa, la claretat, la
serenitat, l'amor a la
feina, el gust per
l'elegància, etc.
- NOUCENTISME
Distanciació dels
vuitcentistes,
considerats vells, i dels
modernistes, considerats
l'oposat a la modernitat
- Característiques
- Rigor formal absolut i
seguiment de la llengua
normativa
- Sentiments continguts.
Distanciament del jo poètic
amb ironia
- Referiències tematiques
al món clàssic
- Catalunya ideal com a
tema principal: natura
controlada per l'home,
amor a la feina, la
feminitat entesa com una
peça fonamental en la
família, l'amor en el
matrimoni
- Captació
instantània
d'un moment
de bellesa
- Rigor formal absolut i
seguiment de la llengua
normativa
- La poesia, el gènere
noucentista per
exelència
- Donat el control de l'autor
sobre l'obra
- Donat el control de l'autor
sobre l'obra
- Final del noucentisme
- Amb la mort de Prat de la Riba,
el distanciament intel·lectual
d'eugeni d'Ors, l'inici de la
carrera consular de Josep Carner
i el cop d'estat de Primo Rivera,
suposaren la dissolució d'una
acció cultural i política
cohesionada
- La 1ª guerra mundial enfondí l'Europa ideal
- De les cendres renaixeren
els modernistes
- De les cendres renaixeren
els modernistes
- La 1ª guerra mundial enfondí l'Europa ideal
- Amb la mort de Prat de la Riba,
el distanciament intel·lectual
d'eugeni d'Ors, l'inici de la
carrera consular de Josep Carner
i el cop d'estat de Primo Rivera,
suposaren la dissolució d'una
acció cultural i política
cohesionada
- Context i característiques
Want to create your own Mind Maps for free with GoConqr? Learn more.